Comments
Description
Transcript
Document 1150710
Universitat Autònoma de Barelona Unitat d’Antropologia Biològica Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia Estudi dels modes de subsistència de les comunitats neolítiques del nord-est de la Península Ibèrica: Reconstrucció paleodietètica a partir dels isòtops estables. Tesi Doctoral Maria Fontanals Coll 2015 Universitat Autònoma de Barcelona Unitat d’Antropologia Biològica Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia Estudi dels modes de subsistència de les comunitats neolítiques del nord-est de la Península Ibèrica: Reconstrucció paleodietètica a partir dels els isòtops estables. Memòria presentada per Maria Fontanals Coll per a optar al títol de Doctor en Biologia, programa de Doctorat en Biodiversitat del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigida per: -‐ Dra. M. Eulàlia Subirà i de Galdàcano, professora agregada interina de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dra. M. Eulàlia Subirà TESI DOCTORAL 2015 Maria Fontanals Coll Dedicada a aquelles persones que es troben al remot país de no retorn que, amb la seva presència, la seva saviesa, les seves gestes i, ara, el seu record, han eixamplat les fronteres del meu petit món. To be, or not to be: that is the question: That patient merit of the unworthy takes, Whether ’tis nobler in the mind to suffer When he himself might his quietus make The slings and arrows of outrageous fortune, With a bare bodkin? who would fardels bear, Or to take arms against a sea of troubles, To grunt and sweat under a weary life, And by opposing end them? To die: to sleep; But that the dread of something after death, No more; and by a sleep to say we end The undiscover’d country from whose bourn The heart-‐ache and the thousand natural shocks No traveller returns, puzzles the will That flesh is heir to, ’tis a consummation And makes us rather bear those ills we have Devoutly to be wish’d. To die, to sleep; Than fly to others that we know not of? To sleep: perchance to dream: ay, there’s the rub; Thus conscience does make cowards of us all; For in that sleep of death what dreams may come And thus the native hue of resolution When we have shuffled off this mortal coil, Is sicklied o’er with the pale cast of thought, Must give us pause: there’s the respect And enterprises of great pith and moment That makes calamity of so long life; With this regard their currents turn awry, For who would bear the whips and scorns of time, And lose the name of action The oppressor’s wrong, the proud man’s contumely, The pangs of despised love, the law’s delay, William Shakespeare The insolence of office and the spurns Hamlet -‐Act III Scene I-‐ (1599-‐1602) Agraïments Un doctorat et fa créixer i evolucionar, no només de manera professional sinó també com a persona. Aprens a espavilar-‐te, al no tenir sempre una guia que t’expliqui com és el camí que comences a recórrer, a buscar la manera d’evitar els obstacles que et trobes i a calçar-‐te bé per encetar futures travessies. Però res seria el mateix sense les persones amb les qui comparteixes aquest camí, aquelles que, en un moment o altre, t’han animat a seguir caminant, t’han donat una empenta per fer-‐t’ho menys costós o t’han donat la mà per acompanyar-‐te tot fen-‐te el camí més divertit i interessant. Són a aquestes persones a qui vull dedicar aquest apartat, aquelles que també m’han fet créixer i han estat al meu costat durant tots aquests anys. Primer de tot m’agradaria agrair el fet d’haver arribat fins aquí a Jordi Ruiz, no podria haver triat a ningú altra per ser el primer. Com agrair-‐te a tu que em vas ensenyar a agafar un os amb cura, a netejar-‐lo, a mesurar-‐lo i a buscar-‐hi totes aquelles empremtes que em podien dir com vivia i com va morir la persona a qui pertanyia. Com agrair-‐te el teu suport en els moments difícils, com a company d’equip, com amic i, finalment, com a parella. El teu suport no ha canviat, ni tampoc la teva il·lusió perquè aconsegueixi el meu propòsit. Sempre hi has estat, quan la il·lusió de descobrir i conèixer em desbordava, però també quan ho volia deixar tot per les dificultats que se’m presentaven. La teva manera de fer-‐me créixer ha estat de llibre, ensenyant-‐me al principi, guiant-‐me després i deixant-‐me sola per aprendre dels meus errors i evolucionar personalment al final. Saps que sense tu aquestes pàgines no s’haurien escrit i aquest somni no s’hauria acomplert. Gràcies per fer-‐me millor persona i per ajudar a superar-‐me cada dia. Seguidament m’agradaria agrair a totes aquelles persones que han compartit amb mi aquest recorregut d’una manera o altra, fent-‐me el camí més planer i alegre. Començant pel meu gran amic Pere Ibáñez-‐Gimeno qui una vegada va escriure de mi que sóc d’aquelles persones especials i brillants que et trobes al camí. Que escrivís això de mi em sorprèn ja que jo penso d’ell una cosa similar. Com no valorar l’amistat d’una persona amb qui he passat grans moments, qui sempre ha cregut amb mi i qui mai ha deixat d’estar al meu costat encara que es trobés a 6.147Km de distància? A en Pere li dec moltes coses, i haver arribat fins aquí és, realment, una d’elles. Als companys amb qui he compartit tants bons moments al laboratori, mentre dinàvem, a classes d’anglès improvisades, en divertides anades d’olla, en sortides i sopars, dormint en sacs ben juntets a la casa dels “nens saponificats” (això últim millor no pregunteu). Companys que de seguit es van convertir en amics indispensables. Amanda Ramos, Nekane Marín, Gemma Prats, Oliver Laguillo, Alba Núñez, començar l’antropologia amb vosaltres va ser tot un luxe. Que aquesta amistat hagi perdurat fins avui i segueixi formant part de les vostres vides, un altre. Tot això també us ho dec a vosaltres. Així com aquells companys amb qui he compartit classes i pràctiques de màster, tedioses tècniques de laboratori, silenciosos moments de despatx o curioses converses tot fent un cafè amb un timer amb un compte enrere de pocs minuts sobre la taula. A vosaltres, Rut Cañas, Dominika Nociarova, Mar González, Mònica Pujol, Maria Cabezas, Mireia Coca, Jennifer Ordóñez, Ana Torrente, Quim Mairal, Marc Simón, Marina Vilarasau, Jessica Martínez, Núria Sánchez i Pilar Gil, que m’heu acompanyat al llarg d’aquest llarg viatge, gràcies per ser-‐hi. A la meva família, que tot i no entendre ben bé el què he estat fent tots aquests anys, sempre m’han recolzat. Començant pels meus pares, Blai Fontanals i Marta Coll, que no van poder tenir la sort que he tingut jo de poder estudiar i que m’han ensenyat a veure la vida de manera afable i a lluitar sempre pels meus ideals. Perquè una batalla només es perd quan s’abandona i perquè sempre la victòria més dolça és aquella que s’assoleix amb esforç. Als meus germans, Marta i Blai, que tot i que per ells sóc la rara i la petita, sempre m’han valorat i donat suport amb les meves il·lusions i ambicions. Un suport que de no tenir-‐lo no hagués sabut ni que era la ciència. I a tota la resta de família, Jordi Virgili, Àlex Virgili, Jorgina Virigili, Mei Montané, Mei Fontanals, Francisca Guinart, Mercè Ventura, Josep Ruiz, Montserrat Ruiz, Yuri González, Mag i Win, així com els meus amics Cristina Núñez, Laia Cenzano, Sonia López, Pedro Linares, Ana López i Aniol Marín, que, d’una manera o altra, m’han aguantat els desànims i han celebrat els meus guanys. A nivell professional m’agradaria agrair a Juan Francisco Gibaja pel seu suport constant i per la transmissió dels seus coneixements, tant del camp de l’arqueologia com de la seva valuosa experiència de qui ja havia recorregut el camí que amb aquestes línies començo a acabar. També vull agrair a la resta de grans professionals que formen part del projecte HAR2011-‐ 23149, companys amb els qui he pogut aprendre i entendre el període neolític, ja sigui per mitjà de xerrades disteses, mails de dubtes o la lectura dels seus magnífics treballs. Sobretot vull agrair a Stéphanie Duboscq, Xavier Oms, Florance Allièse, Josep Mestres, Xavier Terradas, Josep Tarrús, Pepa Villalba, Alba Masclans i Berta Morell. I, finalment, vull agrair a la comissió de doctorat composada per Assumpció Malgosa, MªPilar Aluja i MªRosa Caballín, per la seva guia i suport al llarg de tots aquests anys, i a Eulàlia Subirà per permetre’m doctorar-‐me sota la seva direcció. Les anàlisis realitzades a la present Tesi Doctoral han estat finançades per: -‐ L’estudi del neolític: el Ministerio de Educación (HAR2011-‐23149). -‐ L’estudi del mesolític: La Generalitat de Catalunya (SGR2009-‐566); el Ministerio de Educación y Ciencia (MICINN: CGL2008-‐03368-‐E, CGL2009 07572-‐E/BOS i PT2009-‐0018) i el Ministério da Ciência, Tecnologia e Ensino Superior (PTDC/HAH/64548/2006). -‐ L’estudi del calcolític: La Dirección General de Bienes Culturales de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, el Ayuntamiento de Valencina de la Concepción (Sevilla) i la Generalitat de Catalunya (SGR2009-‐566). Resum La present Tesi Doctoral es troba focalitzada en les anàlisis isotòpiques del carboni i del nitrogen. L’objectiu principal és l’estudi dels patrons dietètics i, per extensió, dels patrons socioeconòmics de les comunitats del neolític mig del nord-‐est de la Península Ibèrica. Per a contextualitzar els resultats obtinguts, en primer lloc, s’han valorat diacrònicament les transformacions ocorregudes en els patrons de subsistència de les comunitats peninsulars des del mesolític fins al calcolític i, finalment, s’han comparat els resultats obtinguts amb altres sèries neolítiques peninsulars i de la resta d’Europa. Les noves dades isotòpiques mostren que els individus presentaven una dieta basada en recursos terrestres de cicle C3, on el principal component proteic procedia dels cereals i dels llegums cultivats i, en segona instància, dels derivats làctics procedents del bestiar domèstic. Aquests resultats també han posat de manifest un seguit de diferències alimentàries, tant intra com interpoblacionals, que han portat a evidenciar: l’existència d’una estructuració de les societats definida en funció del sexe, l’edat o la posició social; així com la importància del factor social en l’elecció de les activitats de subsistència seguides per cada comunitat. Les transformacions esdevingudes en els patrons de subsistència des del mesolític mostren la clara tendència cap a un menor consum de recursos marins i d’aigua dolça per part de les comunitats neolítiques, així com una important homogeneïtzació dietètica caracteritzada per l’adopció de l’agricultura i la ramaderia com a font de subsistència. Aquestes evidències es troben en consonància amb d’altres estudis de comunitats neolítiques europees. Finalment, a partir de l’estudi diacrònic, també s’ha pogut apreciar l’especialització de les activitats agrícoles i ramaderes, que comportà un important increment demogràfic, una major estructuració social i el creixement dels assentaments a partir del calcolític. La present Tesi Doctoral aporta, doncs, dades rellevants per a un millor coneixement de les comunitats neolítiques peninsulars i europees, tot oferint una visió global sobre el mode de vida de les comunitats prehistòriques. Abstract The present PhD Thesis is focused on carbon and nitrogen stable isotope analysis. The main objective is to study the diet and socio-‐ economic patterns of the Middle Neolithic communities in the northeast of the Iberian Peninsula. A geographic and chronological comparisons were made in order to assess the diachronic transformations in diet occurred from the Mesolithic to the Chalcolithic, and to define the differences and similarities with other Iberian and European series. The new isotopic data show that a diet based on C3 terrestrial resources is common to all the communities. The main protein component in the diet came from cultivated cereals and legumes and, to a lesser extent, from resources obtained from livestock, such as dairy products and occasionally meat. The results also highlighted a number of intra and inter-‐population differences in diet. These differences show the existence of social differentiations as regards the consumption of certain kinds of food, as well as the importance of the social factor in choosing the subsistence activities used by each community. A general tendency towards a lesser use of aquatic resources is seen from the Mesolithic to the Neolithic in Iberia and the rest of the Mediterranean, as well as a dietary homogenization characterized by the adoption of agriculture and livestock practices. These evidences were also documented for contemporary communities in the west and north of Europe. Finally, the diachronic study also assess the increasing expertise in farming activities, which led to a significant population growth, an increased social structure and the growth of the settlements from the Chalcolithic. The data presented in this PhD Thesis are relevant for a better understanding of European Neolithic communities, offering an overview of the way of life of the prehistoric communities. Índex de continguts Capítol 1: INTRODUCCIÓ ............................................................... 1 1.1 MARC CRONOLÒGIC ............................................................................. 3 1.1.1 Antecedents: El mesolític al nord-‐est de la Península Ibèrica (9500-‐5500 cal. a.C.) ............................... 3 1.1.2 El neolític antic i mig al nord-‐est de la Península Ibèrica (5600-‐3300 cal. a.C.) ................................ 7 1.1.2.1 Els inicis del neolític, el neolític antic (5600-‐4200 cal. a.C.) ......................................................... 8 1.1.2.2 El neolític mig (4200-‐3300 a.C.) .................................. 9 1.1.3 El neolític final i el calcolític al nord-‐est de la Península Ibèrica (3300-‐2200 cal a.C.) .............................. 11 1.2 LES RECONSTRUCCIONS PALEODIETÈTIQUES .................... 15 1.3 ELS ISÒTOPS ESTABLES PER A RECONSTRUCCIONS PALEODIETÈTIQUES .............................. 16 1.3.1 Introducció a l’anàlisi dels isòtops estables ........................ 16 1.3.2 Els isòtops estables a partir del col·lagen ossi: Principis de les anàlisis d’isòtops estables del carboni i del nitrogen .................................................................... 17 1.3.2.1 Anàlisis del δ13C a partir del col·lagen ossi ........... 19 1.3.2.2 Anàlisis del δ15N a partir del col·lagen ossi ......... 20 1.3.3 Interpretació de les dades isotòpiques per a les reconstruccions paleodietètiques de les comunitats humanes ...................................................................... 21 1.4 ELS JACIMENTS NEOLÍTICS SELECCIONATS: LOCALITZACIÓ, ESTRUCTURES FUNERÀRIES I PRÀCTIQUES D’INHUMACIÓ ....................................................... 23 1.4.1 Bòbila Madurell-‐Can Gambús ................................................. 25 1.4.2 Can Roqueta-‐Can Revella .......................................................... 27 1.4.3 Horts de Can Torras .................................................................... 28 1.4.4 Pujolet de Moja .............................................................................. 29 1.4.5 Hort d’en Grimau .......................................................................... 31 1.4.6 Puig d’en Roca ............................................................................... 32 1.4.7 Costa dels Garrics de Caballol ................................................. 33 1.4.8 Ceuró ................................................................................................. 35 1.4.9 El Llord ............................................................................................. 36 1.4.10 Feixa del Moro ............................................................................... 38 1.4.11 Generalitat dels jaciments ........................................................ 38 1.5 EL PALEOAMBIENT DURANT EL NEOLÍTIC MIG AL NORD-‐EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA ............................ 40 Capítol 2: OBJECTIUS I RELLEVÀNCIA DE LA RECERCA .......................................................................................... 43 2.1 OBJECTIUS .................................................................................................. 44 2.1.1 Objectius específics ............................................................. 44 2.2 RELLEVÀNCIA DE LA RECERCA ........................................................ 46 Capítol 3. MATERIALS I MÈTODES............................. 48 3.1 MATERIAL .................................................................................................. 49 3.1.1 Material específic per al projecte de Tesi .............................. 49 3.1.2 Material de comparació per a la Tesi Doctoral .................... 49 3.2 MÈTODES .................................................................................................... 51 3.2.1 Anàlisi osteològica: estudi antropològic de les restes .................................................................................................... 51 3.2.2 Procediment de mostreig .............................................................. 51 3.2.3 Anàlisi química .................................................................................. 52 3.2.3.1 Preparació de les mostres ............................................ 52 3.2.3.2 Extracció del col·lagen ossi ........................................ 53 3.2.3.3 Lectura a l’espectròmetre de masses .................... 53 3.2.4 Anàlisi estadística ............................................................................. 54 Capítol 4. PUBLICACIONS ....................................................... 58 4.1 From Sado Valley to Europe: Mesolithic dietary practices through different geographic distributions. Objectius: III i IV ..................................................................................... 61 4.2 A Palaeodietary Study of Stable Isotope Analysis from a High-‐status Burial in the Copper Age: The Montelirio Megalithic Structure at Valencina de la Concepción-‐Castilleja de Guzmán, Spain. Objectius: III i IV ..................................................................................... 75 4.3 Investigating palaeodietary and social differences between two differentiated sectors of a Neolithic community, La Bòbila Madurell-‐Can Gambús (north-‐east Iberian Peninsula). Objectius: I, II, III i IV ........... 90 4.4 First insight into the Neolithic subsistence economy in the north-‐east Iberian Peninsula: palaeodietary reconstruction through stable isotopes. Objectius: I, II, III i IV ....................... 103 4.5 Human Diet and the Chronology of Neolithic Societies in the north-‐east of the Iberian Peninsula: the necropolises of Puig d'en Roca and Can Gelats (Girona, Spain). Objectius: I i II ..................................................... 144 4.6 Feixa del Moro (Andorra). A Pyrenean example of a Neolithic Population. Objectius: I, II i IV ........................... 171 Capítol 5. DISCUSSIÓ GENERAL ................................... 197 5.1 L’ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA DEL NEOLÍTIC MIG AL NORD-‐EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA ............................. 198 5.1.1 La reconstrucció paleodietètica de les comunitats del neolític mig del nord-‐est de la Península Ibèrica ............. 198 5.1.2 Diferències socioeconòmiques intra i interpoblacionals de les comunitats del neolític mig del nord-‐est de la Península Ibèrica ............................................................... 201 5.1.2.1 Diferències socioeconòmiques intrapoblacionals .......................................................................... 201 5.1.2.2 Diferències socioeconòmiques interpoblacionals .......................................................................... 203 5.2 RECONSTRUCCIÓ DIACRÒNICA DEL PATRÓ DE SUBSISTÈNCIA DE LES COMUNITATS PREHISTÒRIQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA ........................................................... 206 5.2.1 L’economia de subsistència del mesolític a la Península Ibèrica .................................................................. 206 5.2.2. L’economia de subsistència del neolític a la Península Ibèrica .................................................................. 208 5.2.3. L’economia de subsistència del calcolític a la Península Ibèrica .................................................................. 209 5.3 CONTEXTUALITZACIÓ DE LES COMUNITATS NEOLÍTIQUES DEL NORD-‐EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA RESPECTE LA RESTA D’EUROPA ........................................................................ 211 5.3.1 L’economia de subsistència del neolític a Europa ........... 211 5.3.2 Diferències socioeconòmiques intra i interpoblacionals de les comunitats neolítiques europees ............................ 213 5.3.2.1 Diferències socioeconòmiques intrapoblacionals .......................................................... 213 5.3.2.2 Diferències socioeconòmiques interpoblacionals .......................................................... 214 Capítol 6. CONCLUSIONS ....................................................... 218 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .......................... 222 Capítol 1. INTRODUCCIÓ Chaque mortel paraît, disparaît sans retour; Mais par d'illustres faits vivre dans la mémoire, Voilà la récompense et le droit de la gloire. Publius Vergilius Maro Aeneis (s. I a.C.) (Traducció de Jacques Delille) Gravat a les parets de les Catacumbes de París 1. Introducció La present dissertació de la Tesi Doctoral se centra en la investigació bioarqueològica de les restes humanes i animals de les comunitats del neolític mig (4200-‐3300 cal. a.C.1) del nord-‐est de la Península Ibèrica. L’anàlisi química de les restes òssies, a partir de l’estudi dels isòtops estables del carboni i del nitrogen del col·lagen d’aquestes, marca el punt de partida per a la reconstrucció de l’economia de subsistència de les comunitats en estudi i, d’aquesta manera, ens guia cap al coneixement d’alguns aspectes del mode de vida dels seus individus. D’altra banda, l’anàlisi de comunitats tant de cronologies anteriors com posteriors, així com la comparació amb sèries ibèriques i de la resta d’Europa, ha permès obtenir una visió global dels modes de subsistència de les comunitats humanes de diferents períodes de la prehistòria. Aquesta comparació aprofundeix en el coneixement de les transformacions ocorregudes durant l’evolució econòmica i social de les comunitats humanes, que marcaren l’inici d’un mode de vida que ha perdurat fins els nostres dies. 1. cal. a.C.-‐ Datació calibrada, abans de Crist. 2 1.1 MARC CRONOLÒGIC Els períodes seleccionats per la creació d’un marc crono-‐ cultural específic per a la recerca projectada a la present Tesi Doctoral, comencen al mesolític i es remunten fins al calcolític, centrant-‐se a la Península Ibèrica. Per a cada període s’ha pretès realitzar una visió general focalitzada en els factors humans de les comunitats: els factors socials, l’economia de subsistència estimada, els tipus d’assentament, les regions d’ocupació (centrades, generalment, al nord-‐est de la Península Ibèrica) i el comportament funerari de cada comunitat. 1.1.1 Antecedents: el mesolític al nord-est de la Península Ibèrica (9500-5500 cal. a.C) El mesolític va esdevenir un període marcat per una forta adaptació a les diferents condicions ecològiques que es produïren al primer terç de l’Holocè. Les comunitats començaren a assentar-‐se de manera progressiva en aquest període, observant-‐se una relativa sedentarització o un semi-‐ nomadisme. D’aquesta manera, les comunitats mesolítiques podien presentar, de manera general, dos models de població i de comportament cultural (Barandiarán, 2012). I. Grups mòbils amb economia d’ampli espectre: Aquestes comunitats, definides per grups reduïts d’individus, constituïen assentaments estacionals dirigits en funció de la disponibilitat de recursos de cada època de l’any. En aquest sentit, es traslladaven per explotar recursos específics de cada regió, fet que els conferia una gran 3 variabilitat dietètica. El vessant mediterrani peninsular presentava generalment aquest model poblacional. II. Grups amb assentaments més permanents amb una economia menys diversa: Comunitats socialment més complexes, amb més entitat demogràfica, que formaven assentaments de caire més permanent i que presentaven una economia de subsistència dirigida per una menor diversitat de recursos. Malgrat que els recursos eren menys variats es presentaven en suficient abundància per a l’explotació prolongada de les comunitats, fet que els permetia subsistir en una mateixa zona durant períodes de temps més llargs. D’aquesta manera, els grups que seguien aquest patró poblacional podien construir un campament base en el que passaven la major part de l’any i, en alguns casos, algun campament estacional per a l’explotació de determinats recursos. Però, en tot cas, s’aprecia una mobilitat menor al situar aquests assentaments estacionals a una relativa proximitat del campament base i en el fet que, en alguns casos, ocupessin les mateixes zones estacionals any rere any (Fontanals-‐Coll et al.2, 2014). El vessant atlàntic portuguès hauria presentat, generalment, aquest model poblacional. En conjunt, les comunitats mesolítiques presentaven un desenvolupament social marcat, que els portava a adoptar respostes culturals eficaces en funció de les condicions ambientals de la regió on habitaven. En general, doncs, els individus del mesolític es trobaren força influenciats per les condicions de cada regió. En aquest sentit, una de les 2. et al.-‐ et alli, del llatí “i altres”, i col·laboradors. 4 característiques que més bé defineix a les comunitats del període és una marcada heterogeneïtat econòmica i social, no podent caracteritzar un patró de subsistència comú pel mesolític (e.g.3 Schulting, 2011, Fontanals-‐Coll et al., 2014). Per aquest motiu, es considera que s’han de valorar els fenòmens de cada regió in situ, i no com a un conjunt (Barandiarán, 2012). L’economia de subsistència del mesolític estava basada en la caça, la pesca i la recol·lecció dels recursos salvatges, tant animals com vegetals, disponibles a cada regió i de preferència comestible per part de les comunitats. Els animals terrestres salvatges més explotats del període eren grans mamífers com l’ur (Bos primigenius), el cérvol (Cervus elaphus), el cabirol (Capreolus capreolus) o el senglar (Sus scrofa) i, de manera ocasional, el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre (Lepus capensis) (e.g. Rowley-‐Conwy, 1983; Aura et al., 2009). Mentre que la fauna marina més explotada, sempre en funció de la regió d’estudi, atlàntica o mediterrània, eren: mol·luscs marins com els cargols (e.g. Murex brandaris, Hexaplex trunculus, Triton nodiferum, Cerithium vulgatum, Nassarius reticulatus); els bivalves (e.g. Pectunculus violascens, Cerastoderma edule, Cardium glaucum, Pecten jacobaeus); els crustacis (e.g. Carcinus maenas, Gelasimus sp.); i els peixos (e.g. Sparus auratus, Argyrosomus regius) (e.g. Aparicio 1988, 1989, 1992; Barandiarán, 2012). En els jaciments on les comunitats produïen una forta explotació de recursos marins s’han trobat formacions fetes per l’acumulació de closques, els closquers o concheiros, com s’anomenen a Portugal, regió de la Península Ibèrica on s’han reportat més necròpolis amb estrats de 3. e.g.-‐ examplī grātiā, del llatí “per exemple”. 5 closques. En aquests closquers s’hi podien trobar inhumats centenars d’individus entre els diferents estrats, com en els jaciments de Muge, situats a l’estuari del riu Tajo, Portugal (e.g. Lubell et al., 1994; Jackes i Lubell, 2012; Carvalho et al., 2012) i els jaciments de Sado, situats a l’estuari del riu Sado, Portugal (e.g. Arnaud 1989; Cunha et al., 2002). Concretament al nord-‐est de la Península Ibèrica, les comunitats s’assentaven tant en zones de plana litoral com en zones muntanyoses prepirinenques o en els sistemes prelitorals (e.g. Berguedà et al., 1994; Guilaine i Martzluff, 1995; Pallares et al., 1997; Bosch, 2001; Blasco et al., 2005; Martínez et al., 2006). El comportament funerari del mesolític es presentava de dues maneres en funció de la quantitat d’individus enterrats i el temps d’assentament, depenent de si els individus formaven part d’un grup mòbil o d’una comunitat semi-‐sedentària. En el cas dels grups més mòbils, la tipologia d’inhumació seguia un patró de fosses excavades directament al terra a les mateixes coves o abrics que habitaven temporalment; mentre que els grups més sedentaris inhumaven els seus individus en tombes també excavades a terra però agrupades formant petites necròpolis properes a la regió d’assentament (Barandiarán, 2012) 6 1.1.2 El neolític antic i mig al nord-est de la Península Ibèrica (5600-3300 cal. a.C) El procés de neolitització a la Península Ibèrica es troba profundament vinculat a regions del litoral Mediterrani, com seria el cas del nord-‐est de la Península Ibèrica, a Catalunya (Martí, 2012). D’aquesta manera, cap a mitjans del VIè mil·lenni cal. a.C. trobem les primeres evidències neolítiques en aquesta regió. La seqüència crono-‐cultural per aquest període al nord-‐est de la Península Ibèrica s’estructura en les següents etapes (Gibaja i Clop, 2012; Oms et al., 2012; Oms, 2014; Oms et al., en premsa): I. Neolític antic, on es diferencien: -‐ Neolític antic cardial: 5600-‐4900 cal. a.C. -‐ Neolític antic epicardial: 5500-‐4000 cal. a.C. -‐ Neolític antic postcardial (Molinot/Montboló): 4600-‐3600 cal. a.C. II. Neolític mig, on es diferencien per les especificitats de les estructures funeràries: -‐ Sepulcres de fossa: 4300-‐3100 cal. a.C. -‐ Sepulcres de l’Empordà: 4250-‐3700 cal. a.C. -‐ Sepulcres del Solsonès: 4000-‐3500 cal. a.C. 7 1.1.2.1 Els inicis del neolític, el neolític antic (5600-4200 a.C.) L’inici del neolític es distingeix del precedent mesolític per trobar-‐se les primeres evidències arqueològiques de plantes i animals domesticats, així com per l’aparició d’utillatge polit i d’una diferenciada indústria lítica, òssia i ceràmica. Així, al nord-‐est de la Península Ibèrica es trobaren evidències clares de domesticació d’animals com: ovelles (Ovis aries) i cabres (Capra hircus), amb una menor rellevància de bovins (Bos taurus) i suids (Sus domesticus) (e.g. Saña, 1998); i de plantes com els cereals: blats vestits (Triticum aestivum, Triticum durum) o l’ordi nu i vestit (Hordeum vulgare i Hordeum vulgare ssp. nudum L.); i les lleguminoses com: faves (Vicia faba), pèsols (Pisum sativum), guixeres i guixoneres (Lathyrus sativus i Lathyrus cicera) i veces (Vicia sativa) (Zapata et al., 2004). La cacera d’animals salvatges començaria a relegar-‐se a una economia secundària en aquest període (e.g. Saña, 1998, 2011, 2013). L’economia de subsistència d’aquest període es basava en l’explotació conjunta de recursos tant salvatges com domèstics. Els assentaments, que es trobaren en coves, abrics o a l’aire lliure en planes o valls, mostren una funcionalitat diversa on, cada cop més, es potenciava la cria i cura d’animals domesticats i el cultiu i emmagatzematge de cereals i llegums (e.g. les sitges trobades a la Cova 120 de Sales de Llierca, Girona [e.g. Alcalde i Buxó, 1991]). Les pràctiques per a l’obtenció de recursos marins o d’aigua dolça començaren a produir-‐se de manera puntual, fins i tot en assentaments propers a cursos d’aigua, com l’assentament de la Draga, situat 8 a la vora del llac de Banyoles, Girona (e.g. Terradas et al., 2012). Les pràctiques funeràries durant aquest període varen ser inexistents o ben escasses (e.g. els 5 enterraments del nivell 18 de la Cova de Can Sadurní atribuïts cronològicament al 5470 cal. a.C. [Blasco et al., 2005]; o l’enterrament de la Plaça Vila de Madrid, Barcelona, que data del VIè mil·lenni [Pou et al., 2010]), un fet que canviaria a partir dels inicis/mitjans del Vè mil·lenni cal. a.C., quan es començaren a emprar espais com coves o abrics amb finalitats sepulcrals, o es construïren les primeres estructures d’inhumació, com les de tipus megalític (Molist et al., 1987). Una situació que podria haver significat un canvi en l’organització econòmica, social i política d’aquestes comunitats (Gibaja et al., 2010; Gibaja i Clop, 2012). 1.1.2.2 El neolític mig (4200-3300 a.C.) El neolític mig, període que va des de finals del Vè mil·lenni fins al primer terç del IVart mil·lenni cal. a.C., esdevingué l’inici d’un seguit de canvis en els modes d’assentament, les pràctiques funeràries i els patrons tant econòmics com socials, que podrien ser un reflex del contacte amb d’altres comunitats neolítiques del Mediterrani. En aquest moment s’intensificà l’ocupació de zones a l’aire lliure, com valls i planes, a la recerca de zones més fèrtils pels cultius i per les activitats ramaderes. En aquest sentit, s’abandonaren progressivament les coves i abrics, tant per l’habitabilitat com per l’ús funerari, a favor d’una millora en unes activitats que els permetrien obtenir aliment gairebé tot l’any. D’aquesta manera, l’economia de subsistència d’aquest 9 període es troba definida com una clara explotació agrícola i ramadera. Els cultius més emprats serien els de cereals, preferentment nus, (Triticum aestivum, Triticum durum, Triticum turgidum, Triticum dicoccum, Hordeum vulgare i Hordeum vulgare ssp. nudum L.) i els de lleguminoses (Vicia faba, Pisum sativum incloent les llenties, Lens culinaris) (Antolín et al., 2015). Mentre que els animals més explotats serien ara els bovins (Bos taurus), seguits pels ovicaprins (Ovis aries i Capra hircus) i, finalment, els suids (Sus domesticus), tot i que s’incrementà el consum d’aquests últims respecte al període anterior. La fauna salvatge només s’hauria explotat puntualment, així com la recol·lecció de mol·luscs marins i la pesca (e.g. Saña, 1998, 2011, 2013). Un altre fet destacable del neolític mig és el registre funerari. Des de finals del Vè mil·lenni s’haurien realitzat sistemàticament inhumacions en fossa (excavades directament al terra) o en cista (caixa construïda amb lloses de pedra), ja sigui de manera aïllada o formant necròpolis. En aquestes no s’aprecia una morfologia sepulcral homogènia, sinó que s’utilitzaven diferents variants com: fosses excavades al terra; fosses segellades per lloses de pedra, còdols, troncs i/o materials peribles; fosses amb accessos laterals formant cambres sepulcrals; i cistes de formes quadrangulars, trapezoïdals o rectangulars (e.g. Cura i Vilardell, 1993; Gibaja et al., 2010; Gibaja i Clop, 2012). En aquestes s’hi troba inhumat, habitualment, un sol individu, tot i que en ocasions s’han trobat inhumacions múltiples, generalment de 2 individus i, de manera puntual, de 3 o 4 individus. Pel que fa a l’aixovar funerari, varia en qualitat i quantitat i comença a 10 apreciar-‐se una lleugera diferenciació social, ja que es troben associacions de materials a determinats individus en funció del sexe o l’edat (Gibaja et al., 2010; Gibaja i Clop, 2012). En aquest període també cal fer èmfasi en el descobriment d’una veritable mineria a les mines de Can Tintorer, Gavà (Barcelona). En aquest conjunt de mines s’extreia principalment variscita, antigament anomenada cal·laïta, un mineral verd que s’utilitzava per fer joies i atuells, així com per l’intercanvi amb altres comunitats (Bosch et al., 1996; Villalba et al., 2011). En conjunt, doncs, sembla ser que la cultura dels sepulcres de fossa ja presentava una tecnologia notable i una complexa estructura econòmica i social. 1.1.3 El neolític final i el calcolític al nordest de la Península Ibèrica (3300–2200 cal. a.C) A partir del 3300 a.C. s’iniciaren un conjunt de transformacions profundes que marcarien el final del neolític al nord-‐est de la Península Ibèrica (Gibaja i Clop, 2012). En aquest sentit començà a canviar l’estructuració i organització de les comunitats, densificant-‐se els nuclis de població. Els assentaments es realitzaren cada vegada més a l’aire lliure, fet que va permetre incrementar la mida, la complexitat i l’estabilitat d’aquests. A grans trets, els poblats ben definits a la cronologia calcolítica ja presentaven estructures domèstiques sòlides i, en alguns casos, una manifesta preocupació defensiva, tot elegint ubicacions concretes o construint estructures amb aquesta finalitat. En concret al nord-‐est de la Península Ibèrica, 11 els assentaments es localitzaven majoritàriament a l’aire lliure sense cap vestigi d’estructura defensiva (Martín, 2003), tot i que s’han trobat casos de poblats localitzats a alta muntanya, en coves, en cavitats naturals o aixoplucs situats a mig vessant, per tal de dominar les planes i prats aptes per a l’agricultura. Sembla existir, també, una preferència per a situar els assentaments en corredors naturals, com a la plana oriental on el Vallès, per exemple, hauria constituït una zona privilegiada de pas i, per tant, un focus d’atracció pel contacte i l’intercanvi entre grups. Tanmateix, de manera general, es pot dir que la ubicació d’aquests poblats es trobava subjecte al potencial agrícola i ramader de la zona, així com a factors socials o polítics entre grups (e.g. García-‐Sanjuán i Murillo-‐Barroso, 2012; Rincón, 2012). L’economia de subsistència d’aquestes comunitats es basava, doncs, en una evolució de les tècniques agrícoles i ramaderes que permetien abastir de suficient aliment al progressiu increment demogràfic poblacional o a l’agregació d’assentaments d’una mateixa regió. Cada assentament, però, donava més pes a una o altra activitat en funció del territori, com un augment del pasturatge a les planes prelitorals en detriment de les activitats agrícoles, o una expansió agrícola a les planes litorals (Riera et al., 2007). Els vegetals cultivats més consumits d’ambdós períodes varen ser la civada (gènere Avena) i, en menor mesura, el blat (gènere Triticum) i l’ordi (gènere Hordeum), així com hi havia una presència més destacada de lleguminoses com la fava (Vicia faba) o el pèsol (Pisum sativum) (e.g. Buxó, 1997; Rincón, 2012). Pel que fa a la fauna, sembla que els animals més 12 explotats haurien estat els ovicaprins (Ovis aries i Capra hircus) per sobre dels bovins (Bos taurus) i suids (Sus domesticus), mentre que la fauna salvatge s’hauria explotat molt puntualment (e.g. Martín, 2003; Clop, 2005; Pajuelo i López, 2013; Martínez, 2013). Les pràctiques funeràries d’aquest període es troben ben definides per enterraments col·lectius en estructures megalítiques, en hipogeus artificials i, en alguns casos, en coves (Martín, 2003; Rincón, 2012; Gibaja i Clop, 2012). Els rituals funeraris sembla que presenten una continuïtat amb el neolític mig, oferint un tracte individual al mort amb una preferència pels enterraments primaris, però l’espai d’enterrament limitat obligà a fer reduccions i reorganitzacions successives (Martín, 2003). Les estructures funeràries calcolítiques es troben, de manera general, definides per una major complexitat arquitectònica i una gran quantitat d’elements de cultura material dipositats a mode d’aixovar funerari. Tanmateix les evidències materials no sempre s’han trobat en grans quantitats en els jaciments del neolític final o del calcolític al nord-‐est de la Península Ibèrica. Aquest fet sembla trobar-‐se relacionat amb l’esmentat increment del pasturatge per sobre de l’economia agrícola, sobretot en les planes prelitorals, ja que aquesta pràctica podria comportar una major mobilitat dels grups humans manifestant-‐se un model socioeconòmic més dispers i menys susceptible a deixar evidències materials (Riera et al., 2007). No obstant, els materials que constitueixen els aixovars funeraris demostren una especialització tecnològica superior a la del neolític antic i mig i, en alguns casos, evidencien l’existència de noves xarxes d’intercanvi amb 13 zones més allunyades, les quals aporten matèries primeres exòtiques que poden constituir elements de prestigi funerari (Martín, 2003; Rincón, 2012). 14 1.2 LES RECONSTRUCCIONS PALEODIETÈTIQUES Les reconstruccions paleodietètiques de les comunitats humanes prehistòriques, a partir d’estudis bioantropològics, ens ofereixen una visió global de l’economia de subsistència de les comunitats en estudi. Aquest tipus d’estudis presenten dades d’especial interès per a la comprensió dels factors econòmics, socials i culturals que determinaren el mode de vida dels grups humans del nostre passat prehistòric. En aquest sentit, a partir de l’estudi de les patologies orals, del micro-‐desgast dentari, o d’anàlisis químiques com els elements traça o els isòtops estables, es poden obtenir dades rellevants per a reconstruir tots aquells aspectes relacionats amb la dieta i l’obtenció d’aliments. Dades que estudiades en conjunt amb d’altres estudis tant antropològics com arqueològics permeten reconstruir el mode de vida de les comunitats humanes del passat. Per a la present Tesi Doctoral, la branca de l’antropologia biològica emprada per a la reconstrucció paleodietètica humana ha estat l’estudi químic de les restes esquelètiques a través de l’anàlisi dels isòtops estables. 15 1.3 ELS ISÒTOPS ESTABLES PER A RECONSTRUCCIONS TIQUES La reconstrucció paleodietètica PALEODIETÈde les comunitats prehistòriques, a partir de l’anàlisi dels isòtops estables del carboni i del nitrogen, està sent, des de fa més de tres dècades, una de les eines més emprades per entendre els patrons socioeconòmics de les comunitats prehistòriques. El fet que l’economia de subsistència de les societats es trobi directament correlacionada amb l’elecció del recursos alimentaris, així com amb l’adaptació dels seus individus al medi, permet extrapolar el mode de vida que seguien els seus individus i, d’aquesta manera, una part del seu passat. 1.3.1 Introducció a l’anàlisi dels isòtops estables El terme isòtop prové de les arrels gregues isos (íσος “igual”) i topos (τóπος “lloc”), ja que els diferents isòtops són varietats atòmiques d’un mateix element químic i, per tant, ocupen la mateixa posició a la taula periòdica. Els isòtops d’un element es caracteritzen per presentar el mateix nombre de protons (nombre atòmic) però difereixen en el nombre de neutrons (nombre màssic). Conseqüentment presenten, doncs, variacions en la seva massa atòmica (la massa d’un àtom en el seu estat fonamental) en funció del nombre de neutrons que té cada isòtop. Aquestes variacions influencien directament en la taxa d’absorció isotòpica de les plantes a través de la fotosíntesi. Així, els isòtops amb masses atòmiques més 16 elevades són menys absorbits per les plantes, mentre que s’hi acumulen més aquells que presenten una menor massa atòmica (Katzenberg, 1992). La diferent acumulació, en funció de la massa atòmica, s’anomena fraccionament isotòpic (Schoeller, 1999). Aquest fraccionament, en funció de l’ambient i la dieta, és el principal responsable de que determinats isòtops siguin absorbits per part dels teixits, tant tous com durs, dels animals. Mentre els radioisòtops presenten un nucli inestable que es transforma per un procés d’estabilització amb el pas del temps, els isòtops estables romanen sempre constants (Faure, 1986; Katzenberg, 1992). D’aquesta manera, a partir de l’absorció dels isòtops estables per part de plantes i animals, com els humans, es pot obtenir un registre del consum alimentari dels individus en estudi, així com del tipus d’ambient que varen habitar (Ambrose, 1993). Dades molt útils per a reconstruir els patrons de subsistència i, conseqüentment, els factors socials i econòmics relacionats amb el consum d’aliments. Per aquest motiu, l’anàlisi dels isòtops estables ha esdevingut una branca important de l’antropologia biològica i una eina de gran utilitat per a la recerca arqueològica. 1.3.2 Els isòtops estables a partir del col·lagen ossi: Principis de les anàlisis d’isòtops estables del carboni i del nitrogen El material arqueològic emprat de manera més comuna per a les anàlisis isotòpiques és l’os, donat que és un dels teixits corporals que més es troba preservat als jaciments. La fracció orgànica del teixit ossi conforma gairebé el 66% del total de 17 l’os i té com a component principal la seva proteïna estructural, el col·lagen. El col·lagen ossi ha estat emprat, des de l’origen de les anàlisis dels isòtops estables (Vogel i van der Merwe, 1977), amb la intenció de reconstruir la dieta i, conseqüentment, diferents aspectes de les comunitats prehistòriques humanes. La seva preferència analítica no només rau en el fet de ser el component més abundant del teixit ossi, conformant un 90% de la fracció orgànica de l’os, sinó també perquè la seva composició isotòpica es troba menys afectada pels processos post-‐deposicionals i per presentar una lenta renovació, sobretot en els individus adults. D’aquesta manera, la signatura isotòpica de les restes òssies d’un humà adult proporciona un registre directe de la dieta mitjana d’una persona durant els seus últims 10-‐15 anys de vida (Hedges et al., 2007). Tanmateix, s’han de seguir diferents controls de qualitat (De Niro, 1985; Ambrose, 1993; Van Klinken, 1999) per tal d’assegurar la correcta preservació del col·lagen emprat per a l’anàlisi, doncs si aquest presentés qualsevol alteració diagenètica es podrien produir errors en la interpretació de la dieta dels individus. Els isòtops estables del carboni (13C/12C) i del nitrogen (15N/14N), les proporcions dels quals es representen en valors relatius, δ13C i δ15N, on δ=[Proporció isotòpica mostra/Proporció isotòpica estàndard internacional) – 1] x 1000, són, fins al moment, els més emprats per tal de reconstruir la dieta de les comunitats humanes prehistòriques, com és el cas de la present Tesi Doctoral. Tanmateix, altres isòtops com els de l’oxigen (18O/16O), el sofre (34S/32S) o l’estronci (87Sr/86Sr), presenten 18 aplicacions interessantíssimes, tant per a l’estudi de les condicions ambientals com per a la mobilitat dels grups humans. Unes anàlisis que cada vegada s’apliquen més a la recerca antropològica i arqueològica. 1.3.2.1 Anàlisi del δ13C a partir del collagen ossi En els estudis paleodietètics, la signatura isotòpica del carboni (δ13C) indica l’origen de la proteïna consumida, valorant la freqüència de proteïna marina vs proteïna terrestre. Els valors δ13C que marcarien els punts de tall per a una dieta basada en proteïna terrestre serien −21‰ i −20‰, mentre que per a una dieta basada quasi exclusivament per recursos marins presentaria uns valors de δ13C propers al −12‰ (Chisholm et al., 1982; Schoeninger et al., 1983; Richards i Hedges, 1999). Els valors de δ13C també es fan servir per a discriminar entre diferents components dietètics, com les plantes de cicle metabòlic C3 o C4 (e.g. Schoeninger i De Niro, 1984; Schwarcz i Schoeninger, 1991; Richards, 2002; Lillie, 2003; Eriksson et al., 2008; Lillie et al., 2011). Tanmateix, degut a la no existència de vegetals de metabolisme C4 comestibles al nord-‐est de la Península Ibèrica, fins a mitjans de l’edat de bronze quan el mill va començar a cultivar-‐se de manera extensiva (Rovira, 2007), l’isòtop de δ13C s’ha utilitzat, a la present Tesi Doctoral, per a la distinció de l’origen proteic de la dieta. És important ressaltar que els valors δ13C poden provenir d’altres macronutrients dietètics, com els lípids i els carbohidrats (Howland et al., 2003; Jim et al., 2006), fet que podria esbiaixar la interpretació de dietes mixtes de recursos 19 marins i d’aigua dolça simulant-‐les com a dietes basades en recursos terrestres. Una ambigüitat que pot resoldre’s amb l’anàlisi de l’isòtop del nitrogen (δ15N). 1.3.2.2 Anàlisi del δ15N a partir del collagen ossi La signatura isotòpica del nitrogen (δ15N) ofereix informació del nivell tròfic de l’organisme en estudi. En aquest sentit, els valors de δ15N dels consumidors presenten un increment de l’ordre del 3-‐5‰ per sobre del valor de δ15N dels organismes consumits (De Niro i Epstein, 1981; Schoeninger i De Niro, 1984). Aquest increment, en funció del nivell ocupat a la cadena tròfica, esdevé essencial per a la detecció a la dieta de recursos d’aigua dolça o de recursos marins de nivells tròfics superiors (Schoeninger et al., 1983), així com per discriminar entre dietes que presenten un fort component animal d’aquelles que són més riques en recursos vegetals (Minagawa i Wada, 1984). Cal esmentar que els valors de δ15N analitzats a partir del col·lagen ossi només reflecteixen les proteïnes dietètiques i no tot l’espectre nutricional (Ambrose i Norr, 1993) i que, per aquest motiu, existeixen un seguit de limitacions en la interpretació de la seva signatura (Hedges i Reynard, 2007; O'Connell et al., 2012; Fraser et al., 2013) que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar els resultats obtinguts. L’ús de models (e.g. Fraser et al., 2013, Fontanals-‐ Coll et al., 2015a i 2015b) permeten fer estimacions sobre les fraccions de les proteïnes animals i vegetals consumides i així no sobreestimar, en cap sentit, la importància de cap d’aquests components a la dieta humana. 20 1.3.3 Interpretació de les dades isotòpiques per a les reconstruccions paleodietètiques de les comunitats humanes Les reconstruccions paleodietètiques de les comunitats humanes requereixen de la valoració conjunta dels valors de δ13C i de δ15N dels individus que les conformen. Per aquest estudi es parteix de la base que els valors d’aquests isòtops, analitzats a partir del col·lagen ossi dels consumidors, són més elevats que els valors corresponents dels organismes que consumeixen (Fischer et al., 2007). En funció de la geografia i les condicions ambientals s’han reportat variacions isotòpiques en les bases dietètiques locals (Van Klinken et al., 1994; Hedges et al., 2004; Fischer et al., 2007) que s’han de tenir en compte a l’hora de realitzar aquest tipus d’estudis. Aquestes diferències regionals es tradueixen en variacions en els valors de δ13C de les plantes i, successivament, en els valors de δ13C de tots els nivells tròfics que les segueixen (Stevens i Hedges, 2004; Stevens et al., 2008). Per aquest motiu cal, prèviament, valorar de manera local els valors isotòpics de les restes vegetals i animals, per tal de determinar els valors que marquen els punts de tall per a una dieta terrestre i marina. Per a tenir un estudi el més fiable possible, les restes de vegetals i de fauna analitzades haurien de trobar-‐se associades a les restes humanes, per tal d’assegurar la contemporaneïtat d’aquestes i una mateixa procedència. Finalment, per a reconstruir la dieta humana, s’utilitzen de manera sistemàtica les compensacions aproximades 1‰ per δ13C i 3–5‰ per δ15N (Figura 1) per a cada nivell tròfic (e.g. Minagawa i Wada, 1984; Schoeninger i De Niro, 1984; Richards 21 i Hedges, 1999; Bocherens i Drucker, 2003; Fischer et al., 2007). Figura 1. Esquema dels valors generals de δ13C i δ15N per als ecosistemes terrestre i marí en funció del nivell tròfic (modificat de Schulting, 1998). D’aquesta manera, combinant l’estudi isotòpic d’ambdós elements (δ13C i δ15N) es poden reconstruir les relacions tròfiques de l’ecosistema en estudi i, conseqüentment, la dieta dels individus analitzats. 22 1.4 ELS JACIMENTS NEOLÍTICS SELECCIONATS: LOCALITZACIÓ, ESTRUCTURES FUNERÀRIES I PRÀCTIQUES D’INHUMACIÓ Els jaciments neolítics seleccionats formen part del projecte HAR2011-‐23149: Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del N-‐E peninsular a través de sus prácticas funerarias. Aquests es localitzen a diferents punts de la geografia del nord-‐est peninsular, que comprèn les regions del Gironès (Puig d’en Roca), el Vallès Occidental (Bòbila Madurell-‐ Can Gambús, Can Roqueta-‐Can Revella i Horts de Can Torras), el Penedès (Pujolet de Moja i Hort d’en Grimau), el Solsonès (Costa dels Garrics de Caballol, Ceuró i Llord) i el Principat d’Andorra (Feixa del Moro) (Figura 2). Tot i que alguns presenten una ocupació que comprèn varis períodes, la present Tesi Doctoral s’ha centrat en l’estudi d’alguns dels individus inhumats en les estructures funeràries del neolític mig (Vè-‐IVart mil·lenni cal. a.C.). És important ressaltar que aquests jaciments presenten diferències respecte a la tipologia de les estructures funeràries, el nombre d’individus i, en alguns casos, a nivell cronològic dins del neolític mig. Seguidament es descriuen els jaciments seleccionats per al present estudi detallant també alguns dels aspectes esmentats. 23 Figura 2. Localització dels jaciments del neolític mig seleccionats per a la present Tesi Doctoral. 24 1.4.1 Bòbila Madurell-Can Gambús El jaciment de Bòbila Madurell-‐Can Gambús és un dels més coneguts del neolític català degut al gran nombre de tombes documentades, unes 175 en total. Situat entre les poblacions de Sant Quirze del Vallès i Sabadell (Barcelona), es localitza als vessants d’un petit altiplà (198m.s.n.m4) que es troba situat a l’anomenada fossa tectònica del Vallès-‐Penedès, que separa les serres litoral i prelitoral catalanes. Les datacions mostren que les diverses àrees de la necròpolis del jaciment, els sectors de Bòbila Madurell i de Can Gambús, es trobaren en ús aproximadament uns 900 anys (4230-‐3360 cal. a.C.). Tanmateix, la majoria de sepultures es troben datades entre el 4000 i el 3700 cal. a.C., definint un ús de 300 anys. Les estructures funeràries presenten, generalment, una morfologia més o menys cilíndrica, de base plana o còncava i parets rectes o convergents. Tanmateix, aquestes presenten una gran variabilitat morfològica i volumètrica, fet que ha comportat que s’hagin establert diferents tipologies en funció de les diferents característiques que les conformen (e.g. Gibaja i Clop, 2012). El tracte dels cossos va ser principalment individual, situant a l’individu en un espai buit i en posició en decúbit supí amb les cames flexionades. En alguns casos, però, es va poder observar com alguns individus es trobaven fortament replegats, evidenciant que podrien haver estat inhumats embolcallats amb mortalles fetes amb materials peribles, com sacs de pell o matèries vegetals (Allièse et al., 2014). En general, a la necròpolis s’hi van trobar inhumats tots els grups d’individus, 4. m.s.n.m.-‐ metres sobre el nivell del mar. 25 homes i dones de totes les edats, tant adults com subadults, acompanyats de tot tipus d’aixovar funerari: eines de pedra o d’os, recipients ceràmics, denes d’elements d’ornament personal, així com ornaments fets d’os o ullals de senglar, etc. L’estudi d’aquest material va poder evidenciar com semblava existir una preferència per associar alguns d’aquests materials funeraris a determinats individus femenins o masculins (Gibaja, 2003). Tanmateix, l’estudi separat per sectors va demostrar curioses diferències que cal valorar-‐les per separat. En aquest sentit, el sector de Can Gambús (Imatge 1), situat a la zona més elevada del jaciment i amb una major quantitat de sepulcres, la majoria de tipologia monumental, presentava una gran quantitat d’inhumacions, 51 en total, exclusivament d’individus adults i amb un aixovar ric, tenint en compte la qualitat i la quantitat dels materials associats a les restes humanes. Per contra, al sector de Bòbila Madurell, situat a menys d’1km de Can Gambús i en una zona menys elevada, s’hi van trobar representats tots els grups, presentant certes diferències respecte a la riquesa de l’aixovar funerari i la tipologia de les tombes. Aquestes diferències han portat a considerar, en alguns estudis, els dos sectors com a necròpolis de dues comunitats diferents, fet que ha propiciat l’anàlisi per separat dels dos sectors per a establir si realment pertanyien a una mateixa comunitat que presentés algun tipus d’estructuració social o, per contra, a dues comunitats diferenciades. Per aquest motiu, a la present Tesi Doctoral, ambdós sectors s’han tractat de manera diferencial considerant-‐se com dos jaciments, el de Bòbila Madurell i el de Can Gambús. 26 Imatge 1. Can Gambús 1, estructures E137 i E442 (Roig et al., 2010:74) 1.4.2 Can Roqueta-Can Revella El jaciment de Can Roqueta-‐Can Revella es troba situat entre Sabadell i Barberà del Vallès (Barcelona), ubicat a una alçada màxima de 145m.s.n.m. Aquest jaciment presenta una cronologia que comprèn els períodes del neolític, bronze inicial, bronze final, primera edat del ferro i els inicis de la iberització. Un total de 47 estructures, de 2345, van ser identificades com del període neolític, interpretant-‐se funcionalment com a espais domèstics, econòmics i funeraris. De les quatre estructures funeràries datades del neolític mig: tres, CRII233, 27 CRII329 i CRII651, presentaven inhumacions individuals i un reduït aixovar funerari composat per estris d’os, ornaments de malacofauna i vasos ceràmics; mentre que una estructura, la CR-‐CRV255, que s’hauria reutilitzat per a la inhumació, presentava tres inhumacions adultes (dues masculines i una femenina). Les quatre estructures funeràries, tipològicament de fossa, varen ser excavades a terra amb un rebliment de sediments i còdols (Carlús et al., 2008). 1.4.3 Horts de Can Torras El jaciment d’Horts de Can Torras es troba localitzat a la població de Castellar del Vallès (Barcelona), a una altitud de 331m.s.n.m. En aquest jaciment es varen trobar 30 estructures que presentaven un ús que va del període neolític fins l’època romana. Les quatre estructures, que varen ser datades del neolític mig pels recipients ceràmics trobats, presenten una tipologia de cubeta (E17, E27 i E28) o de sitja (E11). Aquesta última estructura (E11), reaprofitada com a estructura funerària, presentava l’excepcional inhumació de quatre individus (Imatge 2), un fet desconegut pel període. Els inhumats, en posició de decúbit lateral amb les cames flexionades, van ser determinats com a dos adults (un al·lofís [UE-‐85] i un masculí [UE-‐86]) i dos infantils (un masculí [UE-‐ 87] i un femení i [UE-‐88]). Aquesta sitja es trobava destinada inicialment a l’emmagatzematge però, posteriorment, es reaprofità com a abocament i, finalment, com a estructura d’enterrament. L’únic material associat a les inhumacions va ser un vas ceràmic, un punxó i una làmina de sílex (Coll i Roig, 2005). 28 Imatge 2. Horts de Can Torras, estructura E11 (Coll i Roig, 2005:49) 1.4.4 Pujolet de Moja El jaciment de Pujolet de Moja es troba situat a Vilafranca del Penedès (Barcelona), a una suau ondulació del terreny d’uns 207m.s.n.m, i forma part de la depressió prelitoral penedesenca. Es van documentar un conjunt d’estructures que dataven des del neolític antic a l’edat de ferro. Les estructures de caràcter funerari, E25, E26 (Imatge 3) i E27, pertanyien al neolític mig i presentaven una mateixa tipologia sepulcral en forma de covetes excavades lateralment i amb la boca d’accés segellada amb lloses de pedra verticals. 29 Imatge 3. Pujolet de Moja, planta i secció de l’estructura E26 i fotografia dels inhumats E26 i E27 (Mestres et al., 1997:125) Aquestes tres estructures presentaven inhumacions individuals les quals s’han analitzat a la present Tesi Doctoral: dos individus adults (un de masculí [E26] i un de probable femení [E27]) en connexió que permetia veure’n la seva posició anatòmica en decúbit lateral; i un individu femení adult jove (E25) que no presentava connexió anatòmica. En els tres casos es va trobar poc material associat a les inhumacions (Mestres et al., 1997). 30 1.4.5 Hort d’en Grimau El jaciment d’Hort d’en Grimau se situa al terme municipal de Castellví de la Marca (Barcelona), i es troba a una altitud de 190m.s.n.m. Del conjunt de fosses que es trobaren durant la intervenció arqueològica de 1985-‐1986, cinc presentaven restes humanes: tres estructures amb els individus en disposició primària i les altres dues en disposició secundària. La tipologia de totes les estructures era de fossa excavada a terra i només un cas presentava un rebliment fet amb abundants còdols (Imatge 4). Es van recuperar les restes de quatre individus adults (tres dones i un de sexe indeterminat) i un individu infantil. La posició anatòmica dels cossos era, generalment, en decúbit lateral, amb els braços i les cames flexionades. L’aixovar associat a les inhumacions solia ser escàs, amb alguns útils lítics, vasos ceràmics i restes malacològiques (Mestres, 1988-‐ 1989; Gibaja, 2004). 31 Imatge 4. Hort d’en Grimau, estructura E2 (Mestres, 1988-‐1989:104) 1.4.6 Puig d’en Roca El jaciment de Puig d’en Roca es localitza a la riba del riu Ter, a Girona, a una altitud de 130m.s.n.m. Aquest jaciment del neolític mig (4000-‐3700 cal. a.C.) presenta un total de 18 sepultures. Totes presenten una tipologia de fossa excavada a terra i, en alguns casos, s’hi trobaren lloses de pedra. Les inhumacions eren majoritàriament individuals si bé, ocasionalment, s’han documentat inhumacions dobles. Malauradament, es disposa de poca informació sobre la morfologia de les estructures d’inhumació o de la posició dels individus, doncs les campanyes d’excavació es realitzaren 32 entre 1954-‐1960 i molta informació s’ha perdut. Però la conservació d’unes fotografies de les tombes (Imatge 5), ha permès la recuperació de part d’aquesta informació. Imatge 5. Puig d’en Roca, individus 10 i 16 (Gibaja et al., pendent de publicació). Fotografies de la col·lecció Francesc Riuró, Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Girona). L’aixovar funerari es trobava composat per instruments lítics i ossis, recipients ceràmics i malacofauna perforada i denes de variscita per a confeccionar braçalets i ornaments. (Gibaja et al., pendent de publicació) 1.4.7 Costa dels Garrics de Caballol El jaciment de Costa dels Garrics de Caballol es troba situat a Madrona, Pinell del Solsonès (Lleida), a una altitud de 548m.s.n.m. En aquest jaciment es van registrar dues estructures funeràries megalítiques en forma de cista de morfologia rectangular, i una d’elles, l’estructura I, es trobava coberta per argiles naturals formant un túmul. La primera cista presentava una inhumació individual d’un adult masculí, amb un aixovar composat per útils lítics, un 33 punxó d’os i alguns fragments de ceràmica. Mentre que a la segona cista (Imatge 6) s’hi van trobar inhumats dos individus masculins adults, una dona adulta i un infantil. Imatge 6. Costa dels Garrics de Caballol (II), restes humanes del nivell II (Castany, 2008:214). En aquesta última s’apreciaren processos d’arraconament i col·locació de certes parts esquelètiques en punts concrets dins l’espai funerari, fet que fa pensar que l’enterrament es produís de manera diacrònica. Els seus individus presentaven materials associats composats d’estris lítics i ossis i fragments de ceràmica (Castany, 2008). 34 1.4.8 Ceuró El jaciment de Ceuró es troba situat a uns 1000m del nucli rural de Ceuró (Lleida), a una altitud màxima de 589m.s.n.m. Dues estructures funeràries datades del neolític mig presentaven enterraments humans: dues inhumacions successives amb un adult masculí i les restes d’un adult indeterminat (Ceuró I) i l’altra amb tres inhumacions també successives de dos adults (un masculí i un femení) i un infantil de sexe indeterminat (Ceuró II). Tot i que els individus es trobaven força remoguts, es va poder documentar la seva posició flexionada. Les estructures sepulcrals presentaven una tipologia de cista de morfologia rectangular. Tot i que en destacava la de la inhumació múltiple per presentar una estructura arquitectònica més complexa, que va anar desenvolupant-‐se des de la inhumació individual del primer individu fins a la doble que es donà posteriorment en el mateix nivell d’enterrament. En conjunt, el material associat a les restes era escàs: estris lítics i ossis, i una dena de variscita perforada (Imatge 7) (Castany, 2008). 35 Imatge 7. Ceuró (I), aixovar funerari en relació a les restes esquelètiques (Castany, 2008:290). 1.4.9 El Llord El jaciment del Llord es troba situat al marge de la riera que porta el mateix nom, a Castellar de la Ribera (Lleida), ubicat a una altitud màxima de 678m.s.n.m. A les set estructures funeràries de tipologia de cista, tant de morfologia quadrangular, rectangular com trapezoïdal, es van recuperar un nombre mínim de 10 individus. Els enterraments que es conservaren eren realment excepcionals, i acostumaven a acollir varis individus, com en són exemple els dos individus inhumats a l’estructura Llord (II) (Imatge 8). 36 Imatge 8. Llord (II) aixovar funerari en relació a les restes esquelètiques (Castany, 2008:256). L’aixovar funerari es trobava ben representat en algunes estructures, on s’hi recuperaren nombrosos objectes associats a les restes humanes: abundants estris confeccionats amb os (Imatge 8), eines de sílex, ullals de senglar ornamentats, fragments de ceràmica, etc. (Castany, 2008). Malauradament, algunes de les estructures varen destruir-‐se i hi ha una certa mancança de dades respecte a la informació contextual degut a que les campanyes d’excavació es van realitzar a inicis del segle XX. 37 1.4.10 Feixa del Moro El jaciment de Feixa del Moro es localitza al vessant sud del Pirineu, a Juberri (Principat d’Andorra). És el jaciment que es troba a més altitud de tots els descrits, a uns 1335m.s.n.m. Les excavacions realitzades als anys 80 del passat segle XX, van descobrir diverses estructures del neolític mig destinades al sosteniment de l’habitatge, l’emmagatzematge d’aliments i tres sepultures. Les tres estructures funeràries presentaven una morfologia de tipus cista i dues d’elles conservaven restes humanes i l’aixovar funerari associat. Les restes humanes es trobaven individualitzades: a la cista 2 un individu femení adult; i a la cista 3, un individu femení juvenil i un nounat. L’aixovar associat a les restes humanes, relativament abundant, presentava estris lítics i ossis, i materials per a la confecció de collarets, com denes de variscita, ullals de senglar, o ossos ornamentats (Llovera, 1986, 1991; Vives, 1988; Subirà et al., en fase de revisió). 1.4.11 Generalitats dels jaciments Els jaciments es poden agrupar, de manera general, segons la seva tipologia d’enterrament: fosses excavades directament al terra, com seria el cas de Bòbila Madurell-‐Can Gambús, Can Roqueta-‐Can Revella, Horts de Can Torras, Pujolet de Moja, Hort d’en Grimau i Puig d’en Roca; o mitjançant cistes, com seria el cas de Ceuró, Costa dels Garrics del Caballol, Llord i Feixa del Moro. Com s’ha vist a la descripció dels jaciments, el més habitual són inhumacions individuals, tot i que s’han documentat casos on es presenten inhumacions múltiples de 38 dos, tres o, molt puntualment, quatre individus. Pel que fa a les diferències a nivell cronològic: els jaciments que presenten sepultures de cronologia més antiga (de mitjans a finals del Vè mil·lenni cal. a.C.) serien Bòbila Madurell-‐Can Gambús, Pujolet de Moja, Hort d’en Grimau i algunes estructures de Can Roqueta-‐Can Revella; els que se situarien en un punt intermedi (finals del Vè a principis del IVart mil·lenni) serien Horts de Can Torras, Puig d’en Roca, Ceuró, Llord i Feixa del Moro; mentre que les sepultures més recents (segon quart del IVart mil·lenni) serien les de Costa dels Garrics de Caballol. 39 1.5 EL PALEOAMBIENT DURANT EL NEOLÍTIC MIG AL NORD-EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Durant l’Holocè es donà un òptim climàtic de temperatura i humitat coincidint amb l’inici del neolític. Aquestes condicions climàtiques afavoriren, en gran mesura, les collites dels primers agricultors. Les anàlisis pol·línico-‐antracològiques dels jaciments neolítics situats al nord-‐est de la Península Ibèrica mostren una clara dominància dels boscos de caducifòlies a les zones de l‘interior, al centre i nord de la regió, com per exemple: Roures (Quercus sp. caducifolis), avellaners (Corylus avellana), etc. conjuntament amb altres taxons propis de boscos de ribera com freixes (Fraxinus sp.), oms (Ulmus sp.), etc. En cotes altes, com en contextos pirinencs, hi predominaven les coníferes (e.g. Pinus sp., Abies sp.). Mentre que en zones litorals es trobava una clara representació de vegetació escleròfil·la, on les alzines (Quercus ilex) dominaven per sobre els roures (Quercus sp. caducifolis), i el pi blanc (Pinus halepensis) es trobava clarament representat conjuntament amb un abundant estrat arbustiu (e.g. Pistacia lentiscus, Quercus coccifera, etc.) (e.g. Burjachs i Ros, 1992; Burjachs i Riera, 1996). L’òptim climàtic observat a l’inici del neolític anirà avançant paulatinament cap a una reducció de la humitat i una relativa aridificació, com a conseqüència de la progressiva reducció de les precipitacions i per les pressions antròpiques en el medi. Les activitats humanes produïen cicles de desforestació i recuperació de boscos per a obrir espais per l’agricultura i el 40 pasturatge, fet que, conjuntament amb la variació climàtica iniciada al període Boreal, contribuïa a la transformació de la vegetació de manera regional. Durant el neolític mig, aquesta dinàmica climàtica comportà un increment progressiu dels boscos perennifolis (Quercus ilex, Quercus coccifera, Pinus halepensis, etc.) per sobre dels caducifolis (Quercus sp. caducifolis), fins arribar a finals del neolític i inicis del calcolític quan s’observà una clara dominància dels taxons d’escleròfil·les (e.g. Burjachs i Ros, 1992; Burjachs i Riera, 1996; Buxó i Piqué, 2008; Allué et al., 2009). 41 Capítol 2. OBJECTIUS I RELLEVÀNCIA DE LA RECERCA Le savant n’est pas l’homme qui fournit les vraies réponses; c’est celui qui pose les vraies questions. Claude Lévi-‐Strauss Le cru et le cuit (1964) 2. Objectius i rellevància de la recerca 2.1 OBJECTIUS L’objectiu principal de la present Tesi Doctoral és reconstruir la dieta i els patrons de subsistència de les comunitats del neolític mig del nord-‐est de la Península Ibèrica. Així mateix s’han valorat els canvis diacrònics esdevinguts, així com els patrons comuns o les diferències socioeconòmiques existents, a través de la comparació amb d’altres sèries peninsulars i europees. 2.1.1 Objectius específics I. Caracteritzar la dieta i, d’aquesta manera, el patró de subsistència dels individus del neolític mig del nord-‐est de la Península Ibèrica a partir de l’anàlisi dels isòtops estables del carboni i el nitrogen. II. Reconstruir el context socioeconòmic de les primeres societats agricultores i ramaderes del nord-‐est de la Península Ibèrica a partir les possibles diferències i semblances inter i intrapoblacionals. III. Valorar els canvis diacrònics esdevinguts en l’economia de subsistència i en els patrons socioculturals de les comunitats del mesolític fins al calcolític a la Península Ibèrica. 44 IV. Contextualitzar la reconstrucció dietètica i socioeconòmica del neolític a la Península Ibèrica a través de la comparació amb d’altres sèries europees, tot caracteritzant els punts comuns en els patrons de subsistència de les comunitats neolítiques d’Europa. 45 2.2 RELLEVÀNCIA DE LA RECERCA Les anàlisis isotòpiques per a reconstruccions paleodietètiques són una de les eines de l’antropologia biològica que més informació ofereixen sobre els patrons socioeconòmics de les comunitats prehistòriques. A la present Tesi Doctoral, els resultats isotòpics obtinguts ens permeten inferir sobre el mode de vida de les comunitats del neolític mig del nord-‐est de la Península Ibèrica, així com de les societats d’altres cronologies que s’han emprat per a l’estudi diacrònic. Aquestes esdevenen dades rellevants, donat que són el primer estudi paleodietètic de les societats neolítiques d’aquesta regió peninsular. Fins ara només existia un estudi del neolític (Salazar-‐García, 2009) i alguns del calcolític (García et al., 2010; Salazar-‐García, et al., 2010; Salazar-‐García, 2011; McClure et al., 2011) realitzats tots ells a la Comunitat Valenciana. D’altra banda, la contextualització tant geogràfica com cronològica no només permet emmarcar els resultats neolítics obtinguts sinó que també ofereix una visió global dels patrons de subsistència seguits i de l’evolució d’aquests, tot aportant més informació per entendre els canvis transcorreguts durant els moments de transició. D’aquesta manera, la perspectiva global que ofereix la present Tesi Doctoral sobre l’economia de subsistència d’aquestes comunitats prehistòriques esdevé rellevant per a una major comprensió del mode de vida dels individus que les constituïren i, per extensió, del nostre passat. 46 Capítol 3. MATERIAL I MÈTODES Je suis de ceux qui pensent que la science est d’une grande beauté. Un scientifique dans son laboratoire est non seulement un technicien : il est aussi un enfant placé devant des phénomènes naturels qui l’impressionnent comme des contes de fées. Marie Curie Ève Curie, Marie Curie, éd. Da Capo Series in Science, p. 341 3. Material i Mètodes 3.1 MATERIAL 3.1.1 Material específic per al projecte de Tesi. El material estudiat específicament per a la present Tesi Doctoral ha comprès un total de 160 mostres humanes i 22 de fauna, extretes de les restes esquelètiques procedents dels 11 jaciments (separant per a l’estudi, Bòbila Madurell i Can Gambús) del neolític mig prèviament descrits al capítol 1 (Taula 1). El procés de mostreig es va realitzar, in situ, a cada museu o organització responsable de la seva conservació obtenint, en cada cas, els permisos pertinents. 3.1.2 Material de comparació per a la Tesi Doctoral El material per a la comparació diacrònica de la present Tesi Doctoral es va estudiar paral·lelament a la realització d’aquest projecte. D’aquesta manera s’estudiaren quatre jaciments Mesolítics: Cabeço das Amoreiras, Arapouco, Cabeço do Pez i Vàrzea da Mó, situats a l’estuari del riu Sado, a 40 km al sud de Lisboa (Portugal); i dos jaciments del Calcolític: els complexos megalítics de Montelirio i La Pastora, situats a Valencina de la Concepción-‐Castilleja de Guzmán, Sevilla (Espanya) (Taula 2). Per a l’estudi del Mesolític s’obtingueren un total de 18 mostres humanes i 11 de fauna, que es mostrejaren in situ al Museu Nacional de Arqueologia de Lisboa (Portugal). Mentre que per a 49 l’estudi del Calcolític es mostrejaren un total de 16 mostres humanes i 10 de fauna, procedents de la Dirección General de Bienes Culturales de la Consejería de Cultura de Andalucía, Ayuntamiento de Valencina de la Concepción. En cada cas s’obtingueren els permisos pertinents de cada centre de conservació pel mostreig de restes esquelètiques. 50 3.2 MÈTODES 3.2.1 Anàlisi osteològica: estudi antropològic de les restes Per a la reconstrucció paleodietètica humana ha estat necessari l’estudi antropològic previ de les restes esquelètiques. Aquest es realitzà in situ a cada centre de conservació determinant el sexe i l’edat dels individus, sempre que no es disposava d’aquesta informació. En funció dels elements esquelètics preservats s’emprà la metodologia descrita als estudis de Buikstra i Ubelaker (1994) i Ferembach et al. (1980), per a determinar el sexe a partir de l’os coxal, mentre que per estimar l’edat dels individus adults s’examinà la superfície auricular de l’os coxal (Lovejoy et al., 1985), el tancament de les sutures cranials (Masset, 1982) i el desgast de les peces dentals (Brothwell, 1989), en aquest ordre de preferència. Tanmateix, per estimar l’edat dels individus subadults s’estudià el grau de formació i erupció de les dents (Crétot, 1978; Ubelaker, 1989), la unió epifisial (Ferembach et al., 1980) i la longitud dels ossos llargs (Scheuer i Black, 2000). 3.2.2 Procediments de mostreig En el procés de mostreig se seleccionaren, curosament, els fragments d’os que no presentessin cap alteració que pogués resultar contaminant (e.g. consolidants per a la conservació de les restes, etc.) i que no suposessin una pèrdua important per a la reconstrucció de les restes, així com per a la realització d’estudis antropològics o faunístics. Preferentment se seleccionaren 51 fragments de diàfisi d’extremitats inferiors esquerres, tot i que en casos d’escassa preservació va ser difícil poder seguir aquesta norma. Tanmateix, en cada cas, s’individualitzà primerament totes les restes de cada individu i se’n determinà el sexe i l’edat, en humans, així com el tàxon de la fauna seleccionada. 3.2.3 Anàlisi química L’anàlisi química de les restes esquelètiques es realitzà als laboratoris de la Unitat d’Antropologia Biològica i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), ambdós situats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 3.2.3.1 Preparació de les mostres La preparació de les mostres es dugué a terme al laboratori d’anàlisi química de la Unitat d’Antropologia Biològica, seguint un protocol establert per a la eliminació de possibles materials contaminants procedents de la sepultura o dels centres de conservació. En aquest sentit, amb l’ús d’una fresa rotacional Dremel 3000 (Dremel Europe) de punta de diamant, s’abrasionà mecànicament la superfície de les mostres d’os, aproximadament uns 1-‐2mm. Les mostres, prèviament abrasionades, foren polvoritzades en un morter mecànic Retsch Mixer Mill MM200, obtenint un substrat homogeni per a l’anàlisi al laboratori. 52 3.2.3.2 Extracció de col·lagen ossi El mètode seguit per a l’extracció de col·lagen ossi de les restes esquelètiques mostrejades va ser el descrit per Richards i Hedges (1999). Per a evitar els possibles contaminants restants s’inclogué el pas de l’ultrafiltració, proposat per l’estudi de Brown et al. (1988). Per a l’anàlisi de les mostres mesolítiques emprades per a la comparació diacrònica es va haver d’optimitzar tant el procés de desmineralització, ajustant el temps en funció de l’antiguitat de la mostra, com la fase d’ultrafiltració, emprant uns filtres de 10 kDa5, degut a la reduïda preservació del col·lagen, obtenint bons resultats exempts de contaminació. 3.2.3.3 Lectura a l’espectròmetre de masses La lectura de les proporcions dels isòtops estables del carboni i del nitrogen es realitzaren per duplicat al laboratori de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), emprant un analitzador elemental Thermo Flash 1112 (Thermo Scientific) acoblat a un espectròmetre de masses Thermo Delta V Advantage (Thermo Scientific) amb una interfície Conflo III. L’espectròmetre mesura les proporcions 13C/12C i 15N/14N, en relació als estàndards (V-‐PDB pel carboni i AIR pel nitrogen), expressant els resultats en la notació delta (δ) en tan per mil (‰). En cada cas s’ha emprat l’estàndard de laboratori internacional IAEA 600 (cafeïna), i només s’han acceptat aquells resultats de l’isòtop estable del carboni (δ13C) i del nitrogen (δ15N) amb un error analític sempre inferior al 0.2‰ (1σ). 5. KDa.-‐ Kilodalton 53 3.2.4 Anàlisi estadística Per a l’anàlisi estadística s’emprà l’IBM Statistics Software SPSS 21.0, realitzant les anàlisis descriptives i els tests de normalitat pertinents per a cada comunitat del projecte. Per a cada estudi es realitzaren les anàlisis estadístiques adients en funció de la mida mostral, per tal de determinar les diferències alimentàries entre sexes o grups d’edat. D’aquesta manera, la mida mostral de les comunitats neolítiques de Can Gambús i Bòbila Madurell, va permetre l’estudi estadístic a partir de proves no-‐paramètriques (U-‐Mann Whitney test) per a la diferenciació dietètica entre grups de sexe i edat. 54 Mostres humanes Sexe Jaciment Mostres de fauna Edat Tàxon N Femení Masculí Indet. Adult Subadult Indet. Bos sp. Bòbila Madurell 14 14 42 45 25 -‐ 70 4 Can Gambús 20 27 10 57 -‐ -‐ 57 C.Roqueta/C.Revella -‐ 2 4 3 -‐ 3 Horts Can Torras 1 2 1 3 1 Pujolet de Moja 2 1 -‐ 3 Hort d’en Grimau 2 -‐ 1 C. Garrics de Caballol -‐ 2 Ceuró 1 Llord Ovis/ N Sus sp. Cervus sp. 1 1 1 7 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ 6 3 4 5 -‐ 12 -‐ 4 3 -‐ -‐ -‐ 3 -‐ -‐ 3 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ 3 -‐ -‐ 3 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ 1 2 1 -‐ 3 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ 1 2 3 1 -‐ 4 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ 2 -‐ 2 -‐ -‐ 2 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ Puig d’en Roca 6 -‐ -‐ 5 1 -‐ 6 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ Feixa del Moro 2 -‐ -‐ 1 1 -‐ 2 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ Total 48 51 61 127 30 3 160 10 5 6 1 22 Capra sp. Taula 1. Total de mostres emprades en la present Tesi Doctoral, indicant el jaciment, i el sexe i l’edat per les mostres humanes i el tàxon per les mostres de fauna. 55 Sexe Mostres humanes Edat Mostres de fauna Tàxon Jaciment Femení Masculí Indet. Adult Subadult Indet. N Ovis/ Bos Sus Cervus Capreolus Oryctolagus Equus Capra sp. sp. sp. sp. sp. sp. sp. N C. das Amoreiras -‐ 4 -‐ 4 -‐ -‐ 4 3 -‐ -‐ 4 1 2 -‐ 10 Arapouco 1 -‐ 3 4 -‐ -‐ 4 -‐ -‐ 1 -‐ -‐ -‐ -‐ 1 C. do Pez 2 3 4 7 2 -‐ 9 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ Vàrzea da Mó -‐ -‐ 1 1 -‐ -‐ 1 -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ Total Mesolític 3 7 8 16 2 -‐ 18 3 -‐ 1 4 1 2 -‐ 11 Montelirio 11 1 3 15 -‐ -‐ 15 1 3 1 -‐ -‐ -‐ -‐ 5 La Pastora -‐ -‐ 1 1 -‐ -‐ 1 1 1 1 1 -‐ -‐ 1 5 Total Calcolític 11 1 4 16 -‐ -‐ 16 2 4 2 1 -‐ -‐ 1 10 Taula 2. Total de mostres emprades per a la comparació diacrònica de la present Tesi Doctoral, indicant el jaciment, i el sexe i l’edat per les mostres humanes i el tàxon per les mostres de fauna. 56 Capítol 4. PUBLICACIONS A black cat crossing your path signifies that the animal is going somewhere. Groucho Marx 4. Publicacions Els objectius fixats per a la present Tesi Doctoral s’han assolit en un total de sis publicacions: tres articles publicats, dos sotmesos i un en fase de revisió a revistes internacionals. Els articles es presenten per ordre de publicació. 1. Fontanals-‐Coll M, Subirà ME, Marín-‐Moratalla N, Ruiz J, Gibaja JF. 2014. From Sado Valley to Europe: Mesolithic dietary practices through different geographic distributions. Journal of Archaeological Science 50, 539-‐550. Objectius assolits: III i IV 2. Fontanals-‐Coll M, Díaz-‐Zorita M, Subirà ME. 2015a. A Palaeodietary Study of Stable Isotope Analysis from a High-‐status Burial in the Copper Age: The Montelirio Megalithic Structure at Valencina de la Concepción-‐ Castilleja de Guzmán, Spain. International Journal of Osteoarchaeology. DOI. 10.1002/oa.2435. Objectius assolits: III i IV 3. Fontanals-‐Coll M, Subirà ME, Díaz-‐Zorita M, Duboscq S, Gibaja JF. 2015b. Investigating palaeodietary and social differences between two differentiated sectors of a Neolithic community, La Bòbila Madurell-‐Can Gambús (north-‐east Iberian Peninsula). Journal of Archaeological Science: Reports 3:160-‐170. Objectius assolits: I, II, III i IV 59 4. Fontanals-‐Coll M, Subirà ME, Díaz-‐Zorita M, Gibaja JF. First insight into the Neolithic subsistence economy in the north-‐east Iberian Peninsula: palaeodietary reconstruction through stable isotopes. American Journal of Physical Anthropology, [pendent de publicació]. Objectius assolits: I, II, III i IV 5. Gibaja JF, Fontanals-‐Coll M, Duboscq S, Oms FX, Augé A, Santos FJ, Morell B, Subirà ME. Human Diet and the Chronology of Neolithic Societies in the north-‐east of the Iberian Peninsula: the necropolises of Puig d'en Roca and Can Gelats (Girona, Spain). Archaeological and Anthropological Sciences, [pendent de publicació] Objectius assolits: I i II 6. Subirà ME, Allièse F, Fontanals-‐Coll M, López-‐Onaindia D, Remolins G, Gibaja JF. Feixa del Moro (Andorra). A Pyrenean example of a Neolithic Population. International Journal of Osteoarchaeology. [en fase de revisió] Objectius assolits: I, II i IV 60 Capítol 5. DISCUSSIÓ GENERAL Nescire autem quid ante quam natus sis acciderit, id est semper esse puerum. Quid enim est aetas hominis, nisi ea memoria rerum veterum cum superiorum aetate contexitur? Marcus Tullius Cicero Orator Ad M. Brutum (46 a.C.) 5. Discussió general 5.1 L’ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA DEL NEOLÍTIC MIG AL NORD-EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA 5.1.1 La reconstrucció paleodietètica de les comunitats del neolític mig del nord-est de la Península Ibèrica. Els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi dels isòtops estables realitzada als humans dels 11 jaciments estudiats, mostren que la dieta del neolític mig al nord-‐est de la Península Ibèrica era relativament homogènia i relegada, generalment, a recursos alimentaris terrestres. Aquesta aportació terrestre procedia tant del consum de vegetals amb cicle metabòlic C3, com de recursos animals procedents de mamífers herbívors i omnívors que consumien aquest tipus de vegetals. En cap dels jaciments estudiats s’han observat evidències del consum de vegetals de cicle metabòlic C4, fet que es troba en consonància amb la hipòtesi que aquest tipus de plantes no es trobaren de manera comestible a la Península Ibèrica durant al neolític, fins a la introducció del mill (Panicum sp.) com a cultiu extensiu a mitjans de l’edat del bronze (Rovira, 2007). Com a recursos vegetals, les plantes C3 generalment consumides al nord-‐est de la Península Ibèrica durant el neolític procedien del cultiu de cereals com: el blat, gènere Triticum (Triticum aestivum, Triticum durum, Triticum turgidum i Triticum dicoccum); o l’ordi, gènere Hordeum (Hordeum vulgare i Hordeum vulgare ssp. nudum 198 L.). Mentre que els llegums més cultivats foren les faves (Vicia faba), les llenties (Lens culinaris) i els pèsols (Pisum sativum) (Antolín et al., 2015). Respecte el consum de recursos animals, aquests haurien procedit, generalment, de la llet i els derivats làctics d’animals domèstics com la vaca (Bos sp.), l’ovella (Ovis sp.) o la cabra (Capra sp.) i, en menor mesura, de la carn d’aquests. La tercera inclusió de proteïna animal, aquesta vegada a través de la carn, provindria del porc (Sus sp.). L’explotació d’animals salvatges, com el cérvol (Cervus elaphus), a través de la caça, sembla que no jugà un paper important en l’economia de subsistència de cap de les comunitats, tot i trobar-‐se algunes evidències del seu consum puntual. Aquestes dades, corroborades per les evidències tant arqueològiques com isotòpiques, demostren que, per contra, no existeixen evidències del consum de recursos marins a la dieta humana de les comunitats estudiades. Només existeix una excepció a aquesta norma, i és l’individu masculí de 70 anys, E-‐ 130 UE-‐261, del sector de Can Gambús (jaciment Bòbila Madurell-‐ Can Gambús), el qual hauria presentat un consum regular de recursos marins (>30%) al llarg de la seva vida. Aquesta diferència alimentària també es veuria reflectida en la tipologia monumental i la quantitat i qualitat de l’aixovar de la seva sepultura. Fet que podria demostrar la possible importància d’aquest individu a la comunitat. Pel que fa al consum general de recursos d’aigua dolça, aquest no es pot descartar del tot en les comunitats estudiades. Tot i que poques restes d’aquest consum s’han trobat a nivell arqueològic, les dades isotòpiques, conjuntament amb la proximitat de cada 199 jaciment a cursos fluvials i lacustres, indicarien que aquest consum s’hauria donat, de manera ocasional, a la majoria de les comunitats estudiades. Malgrat que el consum d’animals terrestres no deslletats també podria traduir-‐se en valors isotòpics similars (Borić et al., 2004), el registre de restes faunístiques i l’ús de derivats làctics per la dieta, ho fan poc probable. Sigui com sigui, l’escàs o nul consum de recursos aquàtics donaria més pes a la hipòtesi d’una major dependència dels recursos terrestres en detriment dels aquàtics a partir del neolític (Fontanals-‐Coll et al., 2015b) cap a períodes més recents, com el Calcolític (Fontanals-‐Coll et al., 2015a), a la Península Ibèrica. La modelització del fraccionament proteic de la dieta humana a partir dels components animals i vegetals consumits (Fontanals-‐ Coll et al., 2015a i 2015b), ha permès apreciar com la proteïna vegetal, composada per la conjunció de cereals i llegums, conformaria la major part del fraccionament proteic (~55-‐ ~100%), en els 11 jaciments estudiats, tot i que cal comentar que en els jaciments de Pujolet de Moja i Llord, aquest quasi s’equipara amb el component animal. Per contra, el fraccionament proteic animal tindria un pes més reduït (0-‐~45%). Aquestes dades demostren la importància del consum de vegetals i, a l’hora, de les activitats agràries, per part de les comunitats del neolític mig a la Península Ibèrica. 200 5.1.2 Diferències socioeconòmiques intra i interpoblacionals de les comunitats del neolític mig del nord-est de la Península Ibèrica. La significativa homogeneïtat dietètica, comentada a l’apartat anterior, podria atestar un patró de subsistència comú, més relegat a l’agricultura, per a totes les comunitats del neolític mig estudiades. Tanmateix, en alguns jaciments s’han pogut apreciar algunes diferències que es poden dividir en: I. Diferències intrapoblacionals: quan els sectors d’una mateixa comunitat presenten una dieta diferent, així com un accés diferencial a determinats aliments en funció del sexe o l’edat dels individus II. Diferències interpoblacionals: quan les comunitats que es troben en una mateixa regió segueixen diferents patrons de subsistència. 5.1.2.1 Diferències socioeconòmiques intrapoblacionals Les diferències intrapoblacionals s’han pogut valorar, de manera significativa, a la comunitat de Bòbila Madurell-‐Can Gambús, l’única que presentava una mida mostral adequada per a l’anàlisi estadística diferencial. En aquest sentit, no només s’han pogut apreciar diferències a nivell dietètic, sinó també pel que fa a la tipologia de les sepultures o a la vàlua de l’aixovar associat a les restes humanes. D’aquesta manera, les dades arqueològiques ens mostren que el sector de Can Gambús, situat a una posició més elevada que el sector de la Bòbila Madurell, presentava només inhumacions d’individus adults, amb sepultures majoritàriament 201 ostentoses, tant pel que fa a la tipologia (en alguns casos formant estructures monumentals), com per la quantitat i qualitat de l’aixovar funerari. Per contra, el sector de Bòbila Madurell, situat a menys d’1km de Can Gambús, presentaria enterraments on hi figurarien tots els grups d’edat, amb tombes, generalment, menys afavorides pel que fa a la quantitat i qualitat de l’aixovar i amb diferenciacions clares respecte a la tipologia de les estructures d’inhumació. Pel que fa a l’anàlisi isotòpica de les restes d’ambdós jaciments, s’han pogut apreciar diferències significatives entre sexes i grups d’edat al sector de Can Gambús, mentre que la quantitat d’individus indeterminats del sector de Bòbila Madurell no ha permès l’estudi estadístic pertinent per a l’anàlisi d’aquestes diferències. Així doncs, al sector de Can Gambús existeixen variants dietètiques entre sexes. Aquestes es tradueixen en un enriquiment dels valors de δ13C i de δ15N envers els individus masculins, especialment en els de més edat, afavorits, per tant, per un major (o diferent) consum de proteïna animal. En aquest sentit, també és destacable l’enriquiment observat en els valors de δ15N d’alguns dels individus femenins de més edat de la comunitat. Els seus valors, similars als dels individus masculins, evidencien també aquest afavoriment respecte a la proteïna animal però, per contra, aquestes es trobaren inhumades en sepultures més austeres, amb menor quantitat d’aixovar funerari. Tot aquest conjunt d’asimetries entre ambdós sectors d’una mateixa comunitat podrien evidenciar l’existència de rols socials en funció de l’edat i el sexe i, possiblement, una estructuració social respecte a la importància o la riquesa dels individus que la conformen. Les pràctiques exogàmiques quedarien, en principi, 202 descartades com a explicació per a aquestes asimetries, donat que l’estudi preliminar de mobilitat realitzat a partir de l’isòtop d’estronci mostra només tres individus no regionals al sector de Can Gambús i un al sector de Bòbila Madurell, sense variacions destacables a nivell dietètic. L’estudi dels isòtops estables del jaciment de Bòbila Madurell-‐Can Gambús, ha permès oferir més pes a la hipòtesi que postula que aquests dos sectors podrien haver estat dues necròpolis d’una mateixa comunitat. 5.1.2.2 Diferències socioeconòmiques interpoblacionals Les diferències interpoblacionals s’han pogut valorar a partir de l’estimació de les fraccions proteiques, tant animals com vegetals, les quals defineixen els patrons generals de subsistència seguits per les comunitats. En aquest sentit, els baixos valors de δ15N d’algunes comunitats com: Costa dels Garrics de Caballol, Can Roqueta-‐Can Revella, Horts de Can Torras, Puig d’en Roca, Feixa del Moro i, en menor mesura, Bòbila Madurell-‐Can Gambús, Hort d’en Grimau i Ceuró, presentarien una economia de subsistència basada en l’agricultura i en un consum regular de proteïna animal relegat a valors inferiors al ~25% del total de la proteïna consumida. Aquest tipus d’economia de subsistència agrària pot ser gairebé estricta, com seria el cas dels primers jaciments, o de manera mixta amb un consum regular, tot i que reduït, de recursos d’origen animal, com s’esdevindria en els últims jaciments. Per contra, les comunitats de Llord i Pujolet de Moja presentarien una economia de subsistència basada generalment en el pasturatge, on el consum de proteïna animal seria molt més 203 elevat, podent arribar al ~45% del total de la proteïna consumida. Però en aquestes comunitats, el consum de cereals i llegums no es relegaria en cap sentit, formant també part de la seva dieta regular. Cal esmentar que caldria incrementar la mostra analitzada per tal de realitzar inferències efectives sobre l’economia específica d’aquestes comunitats. En conjunt, aquestes evidències demostren l’ús de recursos locals per a l’alimentació de les diferents comunitats i la no existència d’una relació directa entre el tipus d’economia de subsistència i la regió d’assentament dels individus. Aquest fet es pot observar a través d’algunes comunitats que, tot i trobar-‐se establertes en una mateixa regió, presenten diferents patrons de subsistència. Els casos més destacables serien: la regió de Solsona, on la comunitat de Llord presenta una economia de subsistència més relegada al pasturatge, mentre que la Costa dels Garrics de Caballol i Ceuró presenten un patró basat en l’agricultura; la regió del Penedès, on la comunitat de Pujolet de Moja es dedicava més aviat al pasturatge, mentre que la d’Hort d’en Grimau presentaven bàsicament activitats agricultores; o la regió d’Andorra, on la comunitat de Feixa del Moro, que se situa clarament a l’alta muntanya, presentava una activitat agrícola estricta, amb només un 10% de fracció de proteïna animal respecte tota la proteïna consumida. Aquestes evidències es troben en contraposició amb la visió tradicional sobre la influència de la regió d’ocupació sobre l’economia de subsistència. Aquest fet posa de manifest l’elecció voluntària dels recursos a explotar a nivell alimentari o l’adopció d’una determinada activitat de subsistència en funció del nivell d’especialització de cada comunitat. Aquestes evidències també fan palès que l’agricultura encara era una de les activitats més 204 emprades durant el neolític mig al nord-‐est de la Península Ibèrica, tot i la progressiva reducció de les precipitacions i la relativa aridificació propiciada per les pressions antròpiques. Aquest fet mostra que l’ambient de l’època encara era idoni per a l’agricultura i que aquest patró no canviaria cap a un increment del pasturatge fins el neolític final i el calcolític. 205 5.2 RECONSTRUCCIÓ DIACRÒNICA DEL PATRÓ DE SUBSISTÈNCIA DE LES COMUNITATS PREHISTÒRIQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Els patrons de subsistència de les comunitats prehistòriques de la Península Ibèrica sembla que han anat evolucionant en consonància amb els components socials i demogràfics de cada període. En aquest sentit, s’aprecien un seguit de canvis econòmics que marquen cada època, deixant una empremta que, d’una manera o altra, es pot seguir a través de l’anàlisi dels isòtops estables. 5.2.1 L’economia de subsistència del mesolític a la Península Ibèrica El mesolític, representat pels últims grups de caçadors-‐ recol·lectors de la Península Ibèrica, es troba caracteritzat per una heterogeneïtat alimentària característica. Les comunitats mesolítiques peninsulars presentaven diferents assentaments temporals i gaudien d’una variabilitat alimentària definida per la disponibilitat dels recursos de cada regió, en funció de l’estació de l’any. Tot i que les dietes mesolítiques presentaven una importància generalitzada pels recursos terrestres procedents, sobretot, de la caça de mamífers salvatges (e.g. Bos sp., Sus sp., Capreolus sp., Cervus sp. Oryctolagus sp.) i la recol·lecció dels fruits i tubercles de plantes de cicle metabòlic C3, s’aprecia una tendència a incorporar els recursos marins a la dieta. La pesca i la recol·lecció de recursos marins es podia produir de manera regular, en grans quantitats, o de manera estacional permetent 206 una diversificació de la dieta base de la comunitat. D’aquesta manera, una heterogeneïtat dietètica destaca en les diferents vessants peninsulars, no podent-‐se definir, en cap cas, un patró de subsistència comú per a aquest període. Tanmateix, un fet comú entre totes les comunitats és l’alt grau de regionalització que presentaven, definit per una forta correlació entre la zona geogràfica d’assentament i els recursos explotats. Uns exemples de regionalització podrien ser: les extenses explotacions de recursos marins en comunitats amb assentaments estacionals propers a la costa o a estuaris (e.g. Lubell et al., 1994), o dietes generalment terrestres en comunitats situades a l’interior (e.g. Arias, 2005). Però aquesta no s’aprecia sempre de manera tan clara com, per exemple, en comunitats situades a la costa o en estuaris amb dietes amb un component marí escàs o nul (e.g. Fontanals-‐Coll et al., 2014). Aquestes inconsistències entre els recursos alimentaris disponibles i la dieta dels individus de les comunitats estudiades vindrien donades per diferents factors: les característiques ambientals de cada regió, que afectarien a la disponibilitat dels recursos; l’efectivitat de les tècniques per a obtenir l’aliment; i la influència dels factors socials i demogràfics que conformarien les preferències dietètiques de cada comunitat (Fontanals-‐Coll et al., 2014). 207 5.2.2. L’economia de subsistència del neolític a la Península Ibèrica El neolític, definit pels primers assentaments permanents propiciats per l’inici de l’agricultura i la ramaderia, tècniques que els permetien procurar-‐se l’aliment al llarg de tot l’any, es caracteritza per una homogeneïtzació generalitzada de la dieta de les diferents comunitats de la Península Ibèrica. Aquesta dieta homogènia presenta una clara dependència pels recursos terrestres C3, sobretot pel que fa a les activitats agràries, per sobre les de pasturatge, a la majoria de jaciments peninsulars. En aquest sentit es posa de manifest un menor ús alimentari dels recursos aquàtics, tant marins com d’aigua dolça. Tot i la relativa importància que presentaven aquest tipus de recursos durant el mesolític (Fontanals-‐Coll et al., 2014), s’aprecia una destacable regressió d’aquest consum a partir del neolític antic a la Península Ibèrica. Les activitats de cultiu i de domesticació d’animals comportaren, doncs, centrar els esforços en aquestes tècniques i deixar, cada vegada més, activitats com la caça, la pesca i la recol·lecció de recursos marins. Tot i això, aquestes activitats encara es donaven ocasionalment, tal i com ho demostren les petites evidències de consum de recursos d’aigua dolça d’algunes comunitats (Fontanals-‐Coll et al., 2015b), o la troballa de restes de fauna salvatge (Cervus sp., Capreolus sp., etc.) en alguns jaciments. Un altre fet destacable esdevingut al neolític peninsular, és el reportat patró socioeconòmic diferencial a favor dels homes de més edat de la comunitat de Can Gambús (Fontanals-‐Coll et al., 2015b) que, de manera desafortunada, no s’ha pogut apreciar en altres estudis neolítics peninsulars al no haver-‐se pogut determinar el sexe o l’edat dels individus, o per la reduïda mida 208 mostral. Tot i que aquesta diferenciació socioeconòmica, entre sexes o grups d’edat, si que s’ha pogut observar en els registres arqueològics, tant pel que fa a l’aixovar com pel tipus d’estructures sepulcrals. Tanmateix, tornant a fer referència als patrons alimentaris, aquestes diferències es donaren de manera subtil a través de lleugers increments proteics per part dels grups afavorits de la comunitat. 5.2.3. L’economia de subsistència del calcolític a la Península Ibèrica El calcolític, caracteritzat per una evolució de les tècniques agrícoles i ramaderes, que comportà una intensificació d’aquestes activitats i un increment de la densitat poblacional, mostra de manera clara la continuació de la homogeneïtzació dietètica terrestre observada al llarg del neolític. En aquesta encara no hi influeixen els vegetals de cicle C4, doncs s’introduïren com a cultiu a mitjans de l’edat del bronze a la Península Ibèrica (Rovira, 2007). Tanmateix, a les comunitats portugueses de Cova da Moura, Feteira II i Zambujal sembla que els vegetals de cicle C4, tot i no trobar-‐se encara com a cultiu, figuraven a la dieta d’alguns dels seus individus tant locals com foranis (Waterman, 2012; Waterman et al., 2015). Però aquests indicis, no registrats a la signatura isotòpica analitzada a partir del col·lagen ossi, sinó a partir de l’anàlisi de l’apatita òssia, indicarien que aquest increment de carboni seria incorporat pels humans a través del consum d’animals que consumien plantes de cicle C4. Tanmateix, als estudis realitzats al llevant peninsular (e.g. García et al., 2010; Salazar-‐García, 2011; McClure et al., 2011; Fontanals-‐Coll, 2015a) 209 no s’ha detectat aquesta petita incorporació de carboni procedent de les plantes de cicle metabòlic C4. D’aquesta manera, durant el calcolític se segueix un consum generalitzat de cereals i llegums de cicle C3, mentre que la proteïna animal prové de la llet, els derivats làctics i, ocasionalment, de la carn d’animals principalment domesticats. L’estudi isotòpic comparatiu no ha permès definir correctament l’esmentat increment de les activitats ramaderes a partir del calcolític, tot i que els jaciments valencians d’Avenc dels dos Forats (García et al., 2010) i Cova La Pastora (McClure et al., 2011) podrien haver potenciat aquesta activitat per sobre l’agricultura. Finalment, de la mateixa manera que al neolític, es poden apreciar diferències socials que podrien haver afavorit un sector de la població amb un consum proteic diferencial. La heterogeneïtat dietètica intrapoblacional observada en les comunitats de Zambujal, Paimogo I i, sobretot, a Cova da Moura (Waterman, 2012; Waterman et al., 2015), serien un clar exemple de l’existència de rols socials en aquest període. 210 5.3 CONTEXTUALITZACIÓ DE LES COMUNITATS NEOLÍTIQUES DEL NORD-EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA RESPECTE LA RESTA D’EUROPA L’economia de subsistència neolítica sembla tenir un patró comú a tot Europa. A partir de la contextualització dels resultats obtinguts a la Península Ibèrica, es pot apreciar com aquests presenten paral·lelismes amb les comunitats europees, establint un mode de vida que, d’una manera o altra, ha perdurat fins els nostres dies. 5.3.1 L’economia de subsistència del neolític a Europa A partir de l’anàlisi dels isòtops estables s’ha pogut demostrar, al llarg de tot Europa, com les comunitats presentaven un patró de subsistència homogeni basat en els recursos terrestres, de la mateixa manera que s’ha observat a la Península Ibèrica. Aquestes evidències també fan palesa l’esmentada menor dependència dels recursos aquàtics a partir del neolític, una tendència que s’ha observat àmpliament a l’oest d’Europa (e.g. Richards et al., 2003a; Fischer et al., 2007; Price et al., 2007; Cramp et al., 2014). Tot i que aquest consum s’ha pogut observar en alguns individus de comunitats costaneres, com per exemple a Itàlia (Lelli et al., 2012), Croàcia (Lightfoot et al., 2011), i Grècia (Papathanasiou, 2003), aquest s’ha produït de manera reduïda, observant-‐se un clar declivi de l’ús d’aquests recursos a l’inici del neolític al 211 comparar-‐ho amb la dieta mesolítica estudiada als mateixos jaciments. L’agricultura, amb cultius de cereals i llegums de cicle C3, és l’activitat més explotada a Europa, seguida de la ramaderia i el pasturatge d’animals que consumien plantes C3. D’aquesta manera, el consum de proteïna animal provindria bàsicament de la llet, els derivats làctics i, ocasionalment, de la carn d’animals domesticats. Tanmateix, s’han pogut observar alguns casos en els que s’hauria produït un enriquiment del carboni a la dieta humana procedent de la inclusió de vegetals de cicle C4. Aquests casos puntuals es podrien resumir en els exemples dels jaciments grecs, Kephala i Franchthi (Papathanasiou, 2003), la comunitat turca Çatalhöyük (Richards et al., 2003b) o la comunitat dàlmata de Pokrovnik (Moore et al., 2007; Legge i Moore, 2011). Considerant-‐se, en cada cas, que aquest enriquiment per C4 procedia, possiblement, del consum d’animals que, alhora, havien consumit aquest tipus de vegetals. Sembla, doncs, que mentre a l’est del Mediterrani s’iniciava el consum de plantes de tipus C4 durant el neolític mig i final, la propagació cap a l’oest d’aquesta pràctica es va fer esperar fins a inicis de l’edat del bronze, a Itàlia, o a mitjans d’aquest mateix període a la Península Ibèrica. Aquestes diferències entre regions mediterrànies es podrien deure a variacions ambientals que afavoriren primerament l’aparició d’aquest tipus de plantes a l’est, o a la propagació del mill com a consum per la ruta litoral del Mediterrani. 212 5.3.2 Diferències socioeconòmiques intra i interpoblacionals de les comunitats neolítiques europees Tot i la general homogeneïtat dietètica plantejada, s’han pogut observar algunes diferències en els estudis europeus emprats per a la comparació. Aquestes s’han dividit en: I. Diferències intrapoblacionals: definides per la possible existència de rols socials en els jaciments comparats, que es traduiria en l’accés diferencial a algun tipus d’aliment en funció del sexe o l’edat. II. Diferències interpoblacionals: referents als diferents patrons de subsistències reportats en comunitats contemporànies d’una mateixa regió, o bé aquelles variants alimentàries existents entre comunitats de diferents països. 5.3.2.1 Diferències socioeconòmiques intrapoblacionals Als estudis comparatius europeus s’han pogut apreciar un seguit de diferències intrapoblacionals definides com un afavoriment proteic a determinats grups d’una mateixa població. Tot i que la reduïda mida mostral d’algunes comunitats i/o la dificultat per a determinar el sexe i l’edat d’alguns dels seus individus no ha permès l’estudi significatiu d’aquestes diferències, com el que s’ha pogut presentar per Can Gambús (Fontanals-‐Coll et al., 2015b), alguns estudis (e.g. Eriksson et al., 2003; Le Bras-‐Goude et al., 2009; Le Bras-‐Goude i Claustre, 2009) han observat una tendència cap a la diferenciació social. Aquesta es tradueix en individus masculins que consumeixen una major quantitat, o diferents tipus, de proteïna animal. Tot i això, sembla que aquestes 213 diferències no es donen a gran escala. No arribant a constituir cap mena de tabú alimentari en funció del sexe o l’edat dels individus, sinó que, més aviat, s’haurien donat de manera subtil, possiblement en relació a les activitats de cada grup social dins la població. En alguns casos (e.g. Le Bras-‐Goude et al., 2009), l’àmplia variabilitat en els valors de δ13C i de δ15N entre els individus femenins, observant-‐se valors més homogenis en els masculins, podrien suggerir possibles pràctiques exogàmiques. En aquest sentit, és important ressaltar la importància dels estudis de mobilitat per a poder fer inferències sobre els factors socials de les comunitats prehistòriques. 5.3.2.2 Diferències socioeconòmiques interpoblacionals Les diferències interpoblacionals observades en l’estudi comparatiu europeu s’han definit de dues maneres. Primerament, les diferències existents entre comunitats que es troben en un mateix país o regió mostren que, de la mateixa manera que s’ha pogut veure en algunes comunitats estudiades al nord-‐est de la Península Ibèrica (Fontanals-‐Coll et al., pendent de publicació), algunes comunitats franceses contemporànies i situades en àrees properes presentaven modes de subsistència diferents (Herrscher i Le Bras-‐Goude, 2010; Le Bras-‐Goude et al., 2013). Evidències que també s’han pogut apreciar en alguns jaciments grecs (Papathanasiou, 2003). En aquest sentit sembla, doncs, que durant el neolític les activitats destinades a l’obtenció de l’aliment no es trobaven tan influenciades pel medi de la regió d’ocupació, sinó que existia un factor social, referent a les preferències 214 alimentàries o en l’especialització de les tècniques d’explotació, que podria haver estat determinant a l’hora de seguir un mode o altre de subsistència. Finalment, tot i la marcada tendència a l’alimentació terrestre observada entre totes les comunitats neolítiques d’Europa, a nivell isotòpic s’han pogut observar un seguit de petites diferències entre països. Aquestes no són gaire acusades i no representen canvis econòmics substancials, sinó variants pròpies de cada regió, sobretot a nivell de δ15N. A continuació s’enumeren un seguit de factors que semblen influenciar aquestes diferències: I. Les diferències ambientals entre països: aquestes es traduirien en lleugeres variacions en les signatures isotòpiques referents al tipus d’espècies vegetals que creixerien a cada ambient, així com dels animals que les consumirien. D’aquesta manera, les diferències ambientals podrien marcar, per exemple, l’aparició de plantes C4 en un indret contemporani a un altre en el que només es troben, de manera comestible, plantes C3. II. Les diferències cronològiques existents entre els diferents jaciments neolítics europeus: aquestes evidenciarien, per exemple, un petit consum de proteïna marina durant el neolític antic, que s’aniria reduint cap a períodes més tardans en alguns jaciments, mentre que en altres comunitat aquest consum marí ja no es donaria a inicis d’aquest període. 215 III. Els factors econòmics i socials: aquests podrien intervenir en les preferències dietètiques o en l’adopció d’una determinada activitat de subsistència com, per exemple, les comunitats contemporànies que segueixen patrons de subsistència diferents tot i viure en una regió amb unes condicions geogràfiques i ambientals similars. 216 Capítol 6. CONCLUSIONS La science dit le premier mot sur tout, le dernier mot sur rien. Victor Hugo Les Choses de l’infini (1860-‐1865) 6. -‐ Conclusions La dieta dels jaciments neolítics estudiats era relativament homogènia i provenia, majoritàriament, de recursos terrestres. -‐ El consum de recursos vegetals de cicle C3, cereals i llegums, constituïa el principal component proteic de la dieta de totes les comunitats estudiades, seguit del component proteic animal procedent del consum de derivats làctics i, en menor mesura, de la carn. -‐ No s’han trobat evidències del consum de recursos marins a la seva dieta, mentre que els resultats no descarten el consum ocasional de recursos d’aigua dolça. -‐ S’han reportat diferències socials i econòmiques intrapoblacionals significatives: en funció del sexe i l’edat al sector Can Gambús, del jaciment Bòbila Madurell-‐Can Gambús; i a nivell econòmic entre ambdós sectors de la mateixa comunitat. Aquestes evidències podrien significar l’existència de rols socials en aquesta comunitat que vindrien definits pel sexe, l’edat i la posició social o la riquesa dels individus que la conformen. -‐ La comparació entre els jaciments estudiats ha evidenciat diferències socioeconòmiques interpoblacionals entre les comunitats, definint patrons de subsistència que, en molts casos, no es troben d’acord amb la regió d’assentament. Aquest fet posa de manifest la importància del factor social en l’elecció dels recursos alimentaris a explotar o en l’adopció 219 de l’activitat de subsistència en funció del seu nivell d’especialització. -‐ La reconstrucció diacrònica dels patrons de subsistència prehistòrics a la Península Ibèrica ha posat de manifest les transformacions socioeconòmiques succeïdes durant l’evolució de les comunitats des del mesolític fins al calcolític. -‐ Les últimes comunitats caçadores-‐recol·lectores peninsulars durant el mesolític, haurien presentat una heterogeneïtat dietètica definida per l’explotació dels recursos alimentaris que trobaven a l’abast. -‐ L’economia de subsistència neolítica peninsular, basada en les primeres activitats agrícoles i ramaderes, hauria presentat un pes important en l’agricultura, propiciant l’establiment dels primers assentaments permanents. -‐ Durant el neolític final i el calcolític s’hauria arribat a un desenvolupament important de les tècniques agrícoles i ramaderes, potenciant el pasturatge en alguns casos. S’afavoreix, doncs, una major especialització d’aquestes activitats, un increment demogràfic important i uns assentaments més grans i estructurats. -‐ La comparació amb d’altres sèries neolítiques de la resta d’Europa ha evidenciat patrons de subsistència similars, la qual cosa permet definir que durant el neolític, hi va haver una clara tendència a la reducció del consum de recursos d’origen marí o d’aigua dolça; es constata l’existència de diferenciacions socials a nivell de sexe, edat i/o posició social; i es reforça la idea que el factor social va ser determinant en l’elecció de les activitats destinades a l’obtenció d’aliment. 220 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES If I have seen further, it is by standing upon the shoulders of giants. Sir Isaac Newton Referències bibliogràfiques Alcalde G, Buxó R. 1991. Experimentació d'emmagatzematge i explotació de Triticum dicoccum sch. a la vall del Llierca (la Garrotxa). Cypsela, 9:87-‐94. Allièse F, Roig J, Coll JM, Subirà ME, Ruiz J, Chambon Ph, Gibaja JF. 2014. Les pratiques funéraires dans la nécropole néolithique de Can Gambús-‐1 (Sabadell, Espagne): de la préparation du corps à la fermeture de la tombe. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 111:453-‐468. Allué E, Vernet JL, Cebrià A. 2009. Holocene vegetational landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain. The Holocene, 19(5):765-‐773. Ambrose SH. 1993. Isotopic analysis of palaeodiets: methodological and interpretive considerations. A: Sandford MK (Ed.). Investigations of ancient human tissue, chemical analysis in anthropology. Langhorne, Pennsylvania, USA: Gordon and Breach Science Publishers, pp. 59-‐130. Ambrose SH, Norr L. 1993. Experimental evidence for the relationship of the carbon isotope ratios of whole diet and dietary protein to those of bone collagen and carbonate. A: Lambert JB, Grupe G, (Eds.). Prehistoric Human Bone: Archaeology at the Molecular Level, Springer-‐Verlag, New York, pp. 1-‐37. 223 Antolín F, Jacomet S, Buxó R. 2015. The hard knock life. Archaeobotanical data on farming practices during the Neolithic (5400-‐2300 cal BC) in the NE of the Iberian Peninsula. Journal of Archaeological Science. DOI: 10.1016/j.jas.2015.05.007. Aparicio J. 1988. Informe sobre la 1a campaña de excavaciones arqueológicas realizadas en el yacimiento mesolítico del Collado (Oliva, Valencia). Servicio de Investigación Prehistórica, Valencia. Aparicio J. 1989. Informe sobre las excavaciones arqueológicas de urgencia realizadas por este servicio en el yacimiento de El Collado (Oliva, Valencia). Servicio de Investigación Prehistórica, Valencia. Aparicio J. 1992. Los orígenes de Oliva. Real Academia de Cultura Valenciana, Aula de Humanidades y Ciencias, Serie Histórica 9:75-‐ 143. Arias P. 2005. Determinaciones de isótopos estables en restos humanos de la región Cantábrica. Aportación al estudio de la dieta de las poblaciones del Mesolítico y el Neolítico. Homenaje a Jesús Altuna, San Sebastián. Munibe Antropologia-‐Arkeologia, 57:359-‐ 374. Arnaud JE. 1989. The Mesolithic Communities of the Sado Valley, Portugal, in their Ecological Setting. A: Bonsall C (Ed.). The Mesolithic in Europe. Papers presented at the Third International Symposium, John Donald, Edinburgh:614-‐631. 224 Aura JE, Jordà JF, Morales JV, Pérez M, Villalba MP, Alcover JA. 2009. Economic transitions in finis terra: the western Mediterranean of Iberia, 15-‐7 ka BP. Before Farming 2009/2:article 4. Barandiarán I. 2012. El paleolítico y el mesolítico. A: Barandiarán I, Martí B, Rincón MA, Maya JL. Prehistoria de la Península Ibérica. Ediciones Ariel Historia, Barcelona, pp.17-‐154. Berguedà M, Estrada A, Farrell D, Gamarra A, Bartolí R. 1994. El Neolítico Antiguo de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, Catalunya) y el proceso de neolitización en el valle del río Segre. 1º Congrés d’Arqueologia Peninsular, 3, Sociedade Portuguesa de Antropologia e Etnologia:65-‐83. Blasco A, Edo M, Villalba MJ, Saña M. 2005. Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la Cueva de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) en el Neolítico Cardial. Actas del III Congreso del Neolítico de la Península Ibérica, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria, Santander:625-‐634. Bocherens H, Drucker D. 2003. Trophic level isotopic enrichments for carbon and nitrogen in collagen: case studies from recent and ancient terrestrial ecosystems. International Journal of Osteoarchaeology 13:46-‐53. Borić D, Grupe G, Peters J, Mikic Z. 2004. Is the Mesolithic-‐Neolithic subsistence dichotomy real? New stable isotope evidence from the Danube Gorges. European Journal of Archaeology 7:221-‐248. 225 Bosch J, Estrada A, Noain MJ. 1996. Minería neolítica en Gavà (Baix Llobregat, Barcelona). Trabajos de Prehistoria 53(1):59-‐71. Bosch J. 2001. Les ocupacions prehistòriques de caçadors-‐ recol·lectors a la Cova del Vidre (Roquetes): Assentament i clima. Recerca, 5:9-‐20. Brothwell DR. 1989. The relationship of tooth wear to aging. A: Iscan MY (Ed.). Age markers in the human skeleton. Springfield: Charles C. Thomas, pp.303-‐316. Brown TA, Nelson DE, Vogel SJ, Southon JR. 1988. Improved collagen extraction by modified Longin method. Radiocarbon, 30:171–178. Buikstra JE, Ubelaker DH. 1994. Standards for data collection from human skeletal remains. Archaeological Survey Research, Fayetteville, Arkansas, Series 44. Burjachs F, Ros MT. 1992. Paleoambient de l’època neolítica en el nord-‐est de la Península Ibèrica. A: Servei d’Arqueologia d’Andorra (Ed.). Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991. Institut d’Estudis Ceretans, Servei d’Arqueologia d’Andorra, Principat d’Andorra, 17:31-‐33. 226 Burjachs F, Riera S. 1996. Canvis vegetals i climàtics durant el neolític a la façana mediterrània ibèrica. Rubricatum, 1:21-‐24. Buxó R. 1997. Arqueología de las plantas. Crítica, Barcelona, pp. 199-‐220. Buxó R, Piqué R. 2008. Arqueobotánica: Los usos de las plantas en la Península Ibérica. Ariel, Ariel Prehistoria. Carlús X, López FJ, Terrats N, Oliva M, Palomo A, Rodríguez A. 2008. Diacronia durant la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell-‐ Barberà del Vallès, Vallès Occidental) entre el VI i el I mil·lenni Cal ANE. Cypsela, 17:115-‐142. Carvalho AF, Gonçalves D, Granja R, Petchey F. 2012. Algar do Bom Santo: A Middle Neolithic necropolis in Portuguese Estremadura. A: Gibaja JF, Carvalho AF, Chambon Ph (Eds.) Funerary practices in the Iberian Peninsula from the Mesolithic to the Chalcolithic. British Archaeological Reports, International Series 2417, Oxford Archaeopress, Oxford pp.77–90. Castany J. 2008. Els megàlits neolítics del “Solsonià”. Tesi Doctoral, Universitat de Lleida, Lleida. Chisholm BS, Nelson DE, Schwarcz HP. 1982. Stable-‐carbon ratios as a measure of marine versus terrestrial protein in ancient diets. Science 216:1131-‐1132. 227 Clop X. 2005. La “cuestión campaniforme” en el noroeste de la Península Ibérica. A: Rojo-‐Guerra MA, Garrido-‐Pena R, García-‐ Martínez I (coords.) El campaniforme en la Península Ibérica y su contexto europeo. Secretariado de publicaciones e intercambio. Editorial Valladolid, pp. 297-‐310. Coll JM, Roig J. 2005. Un assentament del neolític i un viatge de l’antiguitat tardana als Horts de Can Torras (Castellar del Vallès, Vallès Occidental). Recerca: Revista d’història i Ciències socials i humanes de l’Arxiu Municipal de Castellar del Vallès, 4:45-‐57. Cramp L, Jones J, Sheridan A, Smyth J, Whelton H, Mulville J, Sharples N, Evershed RP. 2014. Immediate replacement of fishing with dairying by the earliest farmers of the northeast Atlantic archipelagos. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences Journal, 281:20132372. Crétot, M. 1978. L’arcade dentaire humaine. Morphologie. Julien Prélat, Paris. Cunha E, Umbelino C, Cardoso F. 2002. New anthropological data on the Mesolithic communities from Portugal: the shell middens from Sado. Journal of Human Evolution, 17:187-‐197. Cura M, Vilardell R. 1993. Estat actual de la investigació del megalitisme a Catalunya. Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Terradell), vol. XXIX, Barcelona, 29:159-‐196. 228 De Niro MJ, Epstein S. 1981. Influence of diet on the distribution of nitrogen isotopes in animals. Geochimica et Cosmochimica Acta, 45:341-‐351. De Niro MJ. 1985. Post-‐mortem preservation and alteration of in vivo bone collagen isotope ratios in relation to paleodietary reconstruction. Nature, 317:806-‐809. Eriksson G, Lõugas L, Zagorska I. 2003. Stone Age hunter-‐fisher-‐ gatherers at Zvejnieki, northern Latvia: radiocarbon, stable isotope and archaeozoology data. Before Farming, 1(2):1-‐26. Eriksson G, Linderholm A, Fornander E, Kanstrup M, Schoultz P, Olofsson H, Lidén L. 2008. Same island, different diet: Cultural evolution of food practice on Öland, Sweden, from the Mesolithic to the Roman period. Journal of Anthropological Archaeology, 27:520-‐ 543. Faure G. 1986. Principles of Isotope Geology. John Wiley and Sons, New York. Ferembach D, Schwindezky I, Stoukal M. 1980. Recommendations for Age and Sex Diagnoses of Skeletons. Journal of Human Evolution, 9:517-‐549. 229 Fischer A, Olsen J, Richards MP, Heinemeier J, Sveinbjornsdottir A, Bennike P. 2007. Coast-‐inland mobility and diet in the Danish Mesolithic and Neolithic: evidence from stable isotope values of humans and dogs. Journal of Archaeological Science, 34:2125-‐ 2150. Fontanals-‐Coll M, Subirà ME, Marín-‐Moratalla N, Ruiz J, Gibaja JF. 2014. From Sado Valley to Europe: Mesolithic dietary practices through different geographic distributions. Journal of Archaeological Science, 50:539-‐550. Fontanals-‐Coll M, Díaz-‐Zorita M, Subirà ME. 2015a. A Palaeodietary Study of Stable Isotope Analysis from a High-‐status Burial in the Copper Age: The Montelirio Megalithic Structure at Valencina de la Concepción-‐Castilleja de Guzmán, Spain. International Journal of Osteoarchaeology, DOI. 10.1002/oa.2435. Fontanals-‐Coll M, Subirà ME, Díaz-‐Zorita M, Duboscq S, Gibaja JF. 2015b. Investigating palaeodietary and social differences between two differentiated sectors of a Neolithic community, La Bòbila Madurell-‐Can Gambús (north-‐east Iberian Peninsula). Journal of Archaeological Science: Reports, 3:160-‐170. Fontanals-‐Coll M, Subirà ME, Díaz-‐Zorita M, Gibaja JF. First insight into the Neolithic subsistence economy in the north-‐east Iberian Peninsula: palaeodietary reconstruction through stable isotopes. American Journal of Physical Anthropology, [pendent de publicació]. 230 Fraser RA, Bogaard A, Schäfer M, Arbogast R, Heaton THE. 2013. Integrating botanical, faunal and human stable carbon and nitrogen isotope values to reconstruct land use and palaeodiet at LBK Vaihingen an der Enz, Baden-‐Württemberg. World Archaeology, 45(3):492-‐517. García O, Cotino F, Miret C, Pascual JL, McClure SB, Molina Ll, Alapont Ll, Carrión Y, Morales JV, Blasco J, Culleton B. 2010. Cavidades de uso funerario durante el Neolítico final/Calcolítico en el territorio valenciano: Trabajos arqueológicos en Avenc dels Dos Forats o Cova del Monedero (Carcaixent, Valencia). Archivo de Prehistoria Levantina Valencia, XXVIII:139-‐206. García-‐Sanjuán L, Murillo-‐Barroso M. 2012. Social complexity in Copper Age Southern Iberia (c. 3200– 2200 cal BC): reviewing the “state” hypothesis at Valencina de la Concepción (Seville, Spain). A: Cruz M, García L, Gilman A. (Ed.). “The Prehistory of Iberia: Debating Early Social Stratification and the State”. Routledge: New York, pp.119-‐ 140. Gibaja JF. 2003. Comunidades neolíticas del noreste de la Península Ibérica. Una aproximación socio-‐económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos. British Archaeological Reports, International Series 1140, Oxford. Gibaja JF. 2004. Prácticas funerarias durante el neolítico en Catalunya. Mainake, XXVI:9-‐27 231 Gibaja JF, Majó T, Chambón Ph, Ruiz J, Subirà ME. 2010. Prácticas funerarias durante el neolítico. Los enterramientos infantiles en el noreste de la Península Ibérica. Complutum, 21(2):47-‐68. Gibaja JF, Clop X. 2012. Cataluña. A: Rojo MA, Garrido R, García I (coords.). “El neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo”. Ediciones Cátedra, Madrid, pp.333-‐370. Gibaja JF, Fontanals-‐Coll M, Duboscq S, Oms FX, Augé A, Santos FJ, Morell B, Subirà ME. Human Diet and the Chronology of Neolithic Societies in the north-‐east of the Iberian Peninsula: the necropolises of Puig d'en Roca and Can Gelats (Girona, Spain). Archaeological and Anthropological Sciences, [pendent de publicació]. Guilaine J, Martzluff M. 1995. Les excavacions de la Balma de la Margineda, Monographie du site. 5 tomes, Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Principat d'Andorra. Hedges REM, Stevens RE, Richards MP. 2004. Bone as a stable isotope archive for local climatic information. Quaternary Science Reviews, 23:959-‐965. Hedges REM, Clement JG, Thomas CDL, O’Conell TC. 2007. Collagen turnover in the adult femoral mid-‐shaft: modelled from anthropogenic radiocarbon tracer measurements. American Journal of Physical Anthropology, 133:808-‐816. 232 Hedges REM, Reynard LM. 2007. Nitrogen isotopes and the trophic level of humans in archaeology. Journal of Archaeological Science, 34:1240-‐1251. Herrscher E, Le Bras-‐Goude G. 2010. Southern French Neolithic Populations: Isotopic Evidence for Regional Specificities in Environment and Diet. American Journal of Physical Anthropology, 141:259-‐271. Howland MR. Corr LT, Young SMM, Jones V, Jim S, Van der Merwe NJ, Mitchell AD, Evershed RP. 2003. Expression of the dietary isotope signal in the compound-‐specific δ13C values of pig bone lipids and amino acids. International Journal of Osteoarchaeology, 13(1-‐2):54-‐65. Jackes M, Lubell D. 2012. Mortuary archaeology of the Muge shell middens. A: Gibaja JF, Carvalho AF, Chambon Ph (Eds.) Funerary practices in the Iberian Peninsula from the Mesolithic to the Chalcolithic. British Archaeological Reports, International Series 2417, Oxford Archaeopress, Oxford, pp.67-‐76. Jim S, Jones V, Ambrose SH, Evershed RP. 2006. Quantifying dietary macronutrient sources of carbon for bone collagen biosynthesis using natural abundance stable carbon isotope analysis. British Journal of Nutrition, 95(6):1055-‐1062. Katzenberg MA. 1992. Advances in stable isotope analysis of prehistoric bones. Skeletal biology of past peoples: research methods. Wiley-‐Liss, New York, pp.106-‐119. 233 Le Bras-‐Goude G, Claustre F. 2009. Exploitation of domestic mammals in the Eastern Pyrenees during the Neolithic Human dietary patterns at the site of Montou (Corberes-‐les-‐Cabanes, France) using bone collagen stable isotopes (δ13C, δ15N). Vie et Milieu, 59(2):219-‐225. Le Bras-‐Goude G, Schmittb A, Loison G. 2009. Comportements alimentaires, aspects biologiques et sociaux au Néolithique: le cas du Crès (Hérault, France). Comptes Rendus Palevol, 8(1):79-‐91. Le Bras-‐Goude G, Herrscher E, Vaquer J. 2013. Funeral practices and foodstuff behaviour: What does eat meat mean? Stable isotope analysis of Middle Neolithic populations in the Languedoc region (France). Journal of Anthropological Archaeology, 32:280-‐283. Legge A, Moore A. 2011. Clutching at straw: the Early Neolithic of Croatia and the dispersal of agriculture. A: Robinson E, Viner S (Eds.), The Dynamics of Neolithisation in Europe: Studies in Honor of Andrew Sherratt. Oxford Books, Oxford pp.176-‐195. Lelli R, Allen R, Gianfranco B, Calattini M, Conati-‐Barbaro C, Gorgoglione MA, Manfredini A, Martínez-‐Labarga C, Radina F, Silvestrini M, Tozzi C, Rickards O, Craig OE. 2012. Examining Dietary Variability of the Earliest Farmers of South-‐Eastern Italy. American Journal of Physical Anthropology, 149:380-‐390. Lightfoot E, Boneva B, Miracle PT, Šlaus M, O’Connell TC. 2011. Exploring the Mesolithic and Neolithic transition in Croatia through isotopic investigations. Antiquity, 85(327):73-‐86. 234 Lillie MC. 2003. Tasting the forbidden fruit: gender based dietary differences among prehistoric hunter-‐gatherers of Eastern Europe. Before Farming, 2(3):1-‐16. Lillie MC, Budd Ch, Potekhina I. 2011. Stable isotope analysis of prehistoric populations from the cemeteries of the Middle and Lower Dnieper Basin, Ukraine. Journal of Archaeological Science, 38:57-‐68. Llovera X. 1986. La Feixa del Moro (Juberri) i el Neolític Mig-‐Recent a Andorra, Tribuna d'Arqueologia, 1985-‐1986, pp.15-‐24. Llovera X. 1991. Estat de la recerca arqueològica a Andorra : els primers pobladors. Travaux de préhistoire catalane VII, pp.13-‐18. Lovejoy CO, Meindl RS, Pryzbeck TR, Mensforth RP. 1985. Chronological metamorphosis of the auricular surface of the ilium: A new method for the determination of age at death. American Journal of Physical Anthropology, 68:15-‐28. Lubell D, Jackes M, Schwarcz H, Knyf M, Meiklejohn C. 1994. The Mesolithic-‐Neolithic transition in Portugal: isotopic and dental evidence of diet. Journal of Archaeological Science, 21:201-‐216. Martí B. 2012. El Neolítico. Los primeros agricultores y ganaderos. A: Barandiarán I, Martí B, Rincón MA, Maya JL. (Eds.). Prehistoria de la Península Ibérica. Ediciones Ariel Historia, Barcelona, pp.155-‐ 247. 235 Martín A. 2003. Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lúrgia. Cota Zero, 18:76-‐105. Martínez J, Mora R, Casanova J. 2006. El mesolítico de los Pirineos suborientales: una reflexión sobre el significado de las “facies de fortuna” del Postglaciar. A: Alday A. (Coord.). El mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del Ebro y el litoral mediterráneo peninsular. Diputación Foral de Álava, Álava, pp.163-‐ 190. Martínez RM. 2013. Cerdos, caprinos y náyades. Aproximación a la explotación ganadera y fluvial en el Guadalquivir entre el Neolítico y la Edad del Cobre (3500– 2200 A.N.E.). Spal, Revista de Prehistoria de la Universidad de Sevilla, Sevilla, 22:29-‐46. Masset C. 1982. Estimation de l’âge au décès par les sutures crâniennes. Thèse. Université Paris VII, París, p.602. McClure SB, García O, Roca de Togores C, Culleton B, Kennett DJ. 2011. Osteological and paleodietary investigation of burials from Cova de la Pastora, Alicante, Spain. Journal of Archaeological Science, 38:420-‐ 428. Mestres J. 1988-‐1989. Les sepultures neolítiques de l’Hort d’en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès), Olerdulae, Revista del Museu de Vilafranca, 1-‐4:97-‐129. 236 Mestres J, Nadal J, Senabre MR, Socias J, Moragas N. 1997. El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès), ocupació d’un territori durant el neolític i la primera edat del ferro. Tribuna d'Arqueologia 1995-‐ 1996. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp.1-‐ 28. Minagawa M, Wada E. 1984. Stepwise enrichment of 15N along food chains: Further evidence and the relation between d15N and animal age. Geochimica et Cosmochimica Acta 48:1135-‐1140. Molist M, Cruells W, Castells J. 1987. L’àrea megalítica de Tavertet (Ososna). Cota Zero, 3:55-‐68. Moore A, Menđušić M, Smith J, Podrug E, Zaniović J. 2007. Project “Early farming in Dalmatia”: Pokrovnik 2006. Vjensik Arheološkog muzeja u Zagrebu, 40:25-‐34. O’Connell TC, Kneale CJ, Tasevska N, Kuhnle GGC. 2012. The Diet-‐ Body Offset in Human Nitrogen Isotopic Values: A Controlled Dietary Study. American Journal of Physical Anthropology 149: 426-‐434. Oms X, Morales J, García M. 2012. Le processus de néolithisation dans les Pyrénées orientales. Occupation du milieu, culture matérielle et chronologie. Bulletin de la Société préhistorique française, 109(4):651-‐670. 237 Oms X. 2014. La neolitització del nord-‐est de la Península Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses 5600-‐4900 cal BC. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona. Oms X, Martín A, Esteve X, Mestres J, Morell B, Subirà ME, Gibaja JF. The Neolithic in North-‐East Iberia: Chronocultural Phases and 14C. Radiocarbon. [En premsa]. Pajuelo A, López P. 2013. Estudio arqueozoológico de estructuras significativas de c/Mariana de Pineda s/n (Valencina de la Concepción, Seville). A: García L, Hurtado V, Vargas JM, Ruiz T, Cruz-‐Auñón R. (Eds.). Valencina Prehistórica. Actas del Congreso Commemorativo del decubrimiento de La Pastora (1860–2010), Universidad de Sevilla, Sevilla; pp.454-‐448. Pallares M, Bordas A, Mora R. 1997. El proceso de neolitización en los Pirineos Orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores-‐recolectores y los primeros grupos agro-‐pastoriles. Trabajos de Prehistoria, 54:121-‐141. Papathanasiou A. 2003. Stable Isotope Analysis in Neolithic Greece and Possible Implications on Human Health. International Journal of Osteoarchaeology, 13:314-‐324. 238 Pou R, Martí M, Jordana X, Malgosa A, Gibaja JF. 2010. L’enterrament del Neolític antic del la Plaça de la Vila de Madrid (Barcelona). Una estructura funerària del VIè Mil·lenni a.C. Quarhis, Quaderns d’arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 6:94-‐ 107. Price TD, Ambrose SH, Bennike P, Heinemeier J, Noe-‐Nygaard N, Petersen EB, Petersen PV, Richards MP. 2007. New information on the Stone Age graves at Dragsholm, Denmark. Acta Archeologica, 78(2):193-‐219. Richards MP, Hedges REM. 1999. Stable isotope evidence for similarities in the types of marine foods used by late mesolithic humans at sites along the atlantic coast of Europe. Journal of Archaeological Science, 26:717-‐722. Richards MP. 2002. A brief review of the archaeological evidence for Palaeolithic and Neolithic subsistence. European Journal of Clinical Nutrirtion, 56:1270-‐1278. Richards MP, Price TD, Koch E. 2003a. Mesolithic and Neolithic Subsistence in Denmark: New Stable Isotope Data. Current Anthropology, 44(2):288-‐295. Richards MP, Pearson JA, Molleson TI, Russell N, Martin L. 2003b. Stable Isotope Evidence of Diet at Neolithic Çatalhöyük, Turkey. Journal of Archaeological Science, 30:67-‐76. 239 Riera S, Esteve X, Nadal J. 2007. Systèmes d’exploitation et anthropisation du paysage méditerranéen du néolithique ancien au premier âge du fer: Le cas de la dépression de Penedès (Nord-‐Est de la Péninsule Ibérique) A: Richard H, Magny M, Mordant C. (Eds.). Environnements et cultures à l’Âge du Bronze en Europe Occidentale, Cths, Paris. Rincón MA. 2012. El calcolítico y la edad del bronce. ganaderos. A: Barandiarán I, Martí B, Rincón MA, Maya JL. Prehistoria de la Península Ibérica. Edicions Ariel Historia, Barcelona, pp.249-‐383. Roig J, Coll JM, Gibaja JF, Chambon Ph, Villar V, Ruiz J, Terradas X, Subirà ME. 2010. La necrópolis de Can Gambús-‐1 (Sabadell, Barcelona). Nuevos conocimientos sobre las prácticas funerarias durante el Neolítico medio en el Noreste de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria, 67(1):59-‐84. Rovira N. 2007. Agricultura y gestión de los recursos vegetales del sureste de la Península Ibérica durante la prehistoria reciente. Tesi Doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Rowley-‐Conwy P. 1983. Sendentary hunters: the EterbØlle example. A: Bailey GN. (Ed.), Hunter-‐Gatherer Economy in Prehistory. Cambridge University Press, Cambridge, pp.111-‐126. 240 Salazar-‐García DC. 2009. Estudio de la dieta en la población neolítica de Costamar. Resultados preliminares de análisis de isótopos estables de carbono y nitrógeno. A: Flors E. (Coord.). Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. M.P.A.C. 8. Castellón, Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas-‐Diputació de Castelló, Castelló, pp.411-‐418. Salazar-‐García DC, Vives-‐Ferrándiz J, Fuller B, Richards MP. 2010. Alimentación estimada de la población del Castellet de Bernabé (ss. V-‐III a.C.) mediante el uso de ratios de isótopos estables de C y N. Saguntum Extra, 9:313-‐322. Salazar-‐García DC. 2011. Aproximación a la dieta de la población calcolítica de La Vital a través del análisis de isótopos estables del carbono y del nitrógeno sobre restos óseos. A: Perez G, Bernabeu J, Carrión Y, García-‐Puchol O, Molina Ll, Gómez M. (Eds.). La Vital (Gandia, Valencia). Vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio a.C. T.V. 113. Museu de Prehistòria de València-‐Diputació de València, València, pp.139-‐143. Saña M. 1998. Arqueozoologia i “faunes neolítiques” a Catalunya. Problemàtica plantejada entorn a la dinàmica del procés de domesticació animal. Cypsela, 12:99-‐110. Saña M. 2011. La gestió dels recursos animals. A: Bosch A, Chichilla J, Tarrús J. (Coords.). El poblat lacustre del neolític antic de La Draga. Excavacions del 2000-‐2005. Monografies del CASC 9, Girona, pp.177-‐212. 241 Saña M. 2013. The Domestication of animals in the Iberian Peninsula. A: Colledge S, Conolly J, Dobney K, Manning K, Shennan S. (Eds.). The origins and spread of domestic animals in Southwest Asia and Europe. Left Coast Press, Walnut Creek, California, pp.195-‐220. Scheuer L, Black S. 2000. Developmental juvenile osteology. Academic Press, London, p.587. Schoeller, DA. 1999. Isotope fractionation: why aren’t we what we eat?. Journal of Archaeological Science, 26:667-‐673. Schoeninger MJ, De Niro MJ, Tauber H. 1983. Stable nitrogen isotope ratios of bone collagen reflect marine and terrestrial components of prehistoric human diet. Science, 220:1381-‐1383. Schoeninger MJ, De Niro MJ. 1984. Nitrogen and carbon isotopic composition of bone collagen from marine and terrestrial animals. Geochimica et Cosmochimica Acta, 48:625-‐639. Schulting RJ. 1998. Slighting the sea: Stable isotope evidence for the transition to farming in northwestern Europe. Documenta Praehistorica, 25:203-‐218. Schulting RJ. 2011. Mesolithic-‐Neolithic transitions: an isotopic tour through Europe. A: Pinhasi R, Stock, J. (Eds.). The Bioarchaeology of the Transition to Agriculture. Wiley-‐Liss, New York, pp.17-‐41. 242 Schwarcz, HP, Schoeninger, MJ. 1991. Stable isotope analyses in human nutritional ecology. Yearbook of Physical Anthropology, 34:283-‐321. Stevens RE, Hedges REM. 2004. Carbon and nitrogen stable istopoe analysis of northwest European horse bone and tooth collagen, 40.000BP-‐present: palaeoclimatic interpretations. Quaternary Science Reviews, 23:977-‐991. Stevens RE, Jacobi R, Street M, Germonpre M, Conrad NJ, Munzel SC, Hedges REM. 2008. Nitrogen isotope analysis of reindeer (Rangifer tarandus), 45.000BP reconstructions. to 900BP: Palaeoenvironmental Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 262:32-‐45. Subirà ME, Allièse F, Fontanals-‐Coll M, López-‐Onaindia D, Remolins G, Gibaja JF. Feixa del Moro (Andorra). A Pyrenean example of a Neolithic Population. International Journal of Osteoarchaeology, [en fase de revisió]. Terradas X, Antolín F, Bosch A, Buxó R, Chichilla J, Clop X, Gibaja JF, Oliva M, Palomo A, Piqué R, Saña M, Tarrús J. 2012. Áreas de aprovisionamiento, territorios de subsistencia y producciones técnicas en el neolítico antiguo de La Draga. A: Borrell M, Borrell F, Bosch J, Clop X, Molist M (Eds.) Actes del Congrés Internacional de Xarxes al Neolític. Rubricatum, Revista del Museu de Gavà, 5:441-‐ 448. 243 Ubelaker DH. 1989. Human Skeletal Remains. Excavation, analysis, interpretation. Taraxacum, Washington. Van Klinken GJ, Van der Plicht H, Hedges REM. 1994. Bone C-‐13/C-‐ 12 ratios reflect (Paleo)climatic variations. Geophysical Research Letters, 21:445-‐448. Van Klinken GJ. 1999. Bone collagen quality indicators for palaeodietary and radiocarbon measurements. Journal of Archaeological Science, 26:687-‐695. Villalba MJ, Edo M, Blasco A. 2011. Les mines neolítiques de Can Tintorer. Una relectura trenta anys després. A: Blasco A, Edo M, Villalba MJ. (Coords.). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d’investigació. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria “El Garraf, 30 anys d’investigació arqueològica”, 5-‐7 de desembre de 2008, Begues, Barcelona. Vives E. 1988. La feixa del moro a Juberri. Antropologia de les restes neolítiques. A: Padró J. (Ed.). Prehistòria i arqueologia de la Conca del Segre, actes del 7e Col·loqui d’Arqueologia de Puigcerdà. Publicacions de l’Institut d’Estudis Ceretans, Sabadell, 13:67-‐71. Vogel, JC, van der Merwe, NJ. 1977. Isotopic evidence for early maize cultivation in New York State. American Antiquity, 42(2):238-‐242. 244 Waterman AJ. 2012. Marked in life and death: identifying biological markers of social differentiation in late prehistoric Portugal. Tesi Doctoral. Iowa University, Iowa. Waterman AJ, Tykot RH, Silva AM. 2015. Stable isotope analysis of diet-‐based social differentiation at late prehistoric collective burials in southwestern Portugal. Archaeometry, DOI:10.1111/arcm.12159. Zapata L, Peña-‐Chocarro L, Pérez-‐Jordá G, Stika HP. 2004. Early Neolithic agriculture in the Iberian Peninsula. Journal of World Prehistory, 18(4):283-‐325. 245 All the world’s a stage, In fair round belly with good capon lined, And all the men and women merely players; With eyes severe and beard of formal cut, They have their exits and their entrances, Full of wise saws and modern instances; And one man in his time plays many parts, And so he plays his part. The sixth age shifts His acts being seven ages. At first, the infant, Into the lean and slippered pantaloon, Mewling and puking in the nurse’s arms. With spectacles on nose and pouch on side; Then the whining schoolboy, with his satchel His youthful hose, well saved, a world too wide And shining morning face, creeping like snail For his shrunk shank, and his big manly voice, Unwillingly to school. And then the lover, Turning again toward childish treble, pipes Sighing like furnace, with a woeful ballad And whistles in his sound. Last scene of all, Made to his mistress’ eyebrow. Then a soldier, That ends this strange eventful history, Full of strange oaths and bearded like the pard, Is second childishness and mere oblivion, Jealous in honor, sudden and quick in quarrel, Sans teeth, sans eyes, sans taste, sans everything Seeking the bubble reputation Even in the cannon’s mouth. William Shakespeare And then the justice, As You Like It -‐Act II, Scene VII-‐ (1598-‐1600)