Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
FACULTAT DE MEDICINA
BARCELONA 2015
Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
TESI DOCTORAL. PROGRAMA DOCTORAT EN MEDICINA
Francesc López Expósito
DIRIGIDA PER:
Dr. Rafael Azagra Ledesma
Dr. Emili Gené Tous
TUTORITZADA PER:
Dr. Albert Selva O’Callaghan
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
UNIVERSITAT AUTONÒMA DE BARCELONA
FACULTAT DE MEDICINA
BARCELONA 2015
El treball que presenta el doctorand Francesc López Expósito titulat “Epidemiologia de
la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)”, realitzat sota la direcció dels Doctors
Rafael Azagra Ledesma i Emili Gené Tous i la tutorització del Dr. Albert Selva
O’Callaghan reuneix les condicions acadèmiques vigents per a ser presentat com a tesi
per compendi de publicacions, al tribunal legalment constituït i per poder optar al grau de
Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Signatura del director de tesi
Signatura del director de tesi
Dr. Rafael Azagra Ledesma
Dr. Emili Tous Gené
Signatura del tutor de tesi
Signatura del Doctorand
Dr. Albert Selva O’Callaghan
Francesc López Expósito
2
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
Agraïments:
Al professor Rafael Azagra pel seu ajut en aquests darrers 4 anys ,
orientant i recolzant amb el seu incansable treball, sobretot en els moments de
dubtes.
Al Dr. Emili Gené pel seu temps per orientar i per donar ànims.
Al Dr. Albert Selva O’Callaghan per la seva tutorització.
A la meva dona Montse, companya de vida i “pal de paller”, per la seva
companyia, ànims i recolzament continu.
Als companys que participen en el grup GROIMAP: Amada Aguyé, Enrique
Casado, Miguel A. Díaz, Sílvia Güell, Milagros Iglesias, Juan Carlos Martín, Genís
Roca, Sergi Ortiz, Núria Puchol, Jesús Pujol, Pilar Sancho, Anna Vilaseca i Marta
Zwart. Agrair-los la seva col·laboració, temps i esforç.
Als companys i companyes de treball de l’EAP Bon Pastor, pel seu
recolzament i paciència amb la meva persona.
Quan deixes d’aprendre
deixes de créixer
3
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
ÍNDEX
AGRAÏMENTS........................................................................................ 3
ÍNDEX..................................................................................................... 4
A. INTRODUCCIÓ.................................................................................. 5
A.1. Atenció Primària ......................................................................... 6
A.2. Osteoporosi................................................................................. 7-8
A.3. L’eina FRAX................................................................................ 8-10
A.4. Fractures osteoporòtiques........................................................... 11
A.4.1 Fractures vertebrals........................................................... 11
A.4.2. Fractures de canell........................................................... 12
A.4.3. Fractures proximals d’húmer............................................ 12
A.4.4. Fractures de fèmur........................................................... 12-13
B. OBJECTIUS...................................................................................... 14-15
C. ARTICLES
C.1. Changing trends in the epidemiology of hip
fracture in Spain................................................................... 16-26
C.2. Incidencia de fractura de fémur en España
(1997-2010).......................................................................... 27-33
D. DISCUSSIÓ....................................................................................... 34-42
E. CONCLUSIONS................................................................................ 43-45
F. BIBLIOGRAFIA................................................................................. 46-59
G. LLISTA D’ABREVIACIONS............................................................. 60-61
H. ANNEX............................................................................................... 62-65
4
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
A. INTRODUCCIÓ
5
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
A.INTRODUCCIÓ
A.1 ATENCIÓ PRIMÀRIA
L’Atenció Primària de Salut es pot definir com l’assistència essencial,
basada en mètodes i tecnologies pràctiques, científicament fundades i socialment
acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat,
mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país pot
suportar (1).
Representa el primer nivell de contacte dels individus , família i comunitat
amb el Sistema Nacional de Salut . Els seus elements conceptuals es basen en
ser integra e integrada, continua i permanent, activa, accessible , basada en el
treball d’equip, comunitària i participativa, programada i avaluable i, alhora docent
i investigadora (2).
L’enfoc de les persones i les seves malalties des d’un punt de vista
biopsicosocial ha permès des de la reforma de l’Atenció primària del 1984, un
desenvolupament de l’assistència ambulatòria en múltiples aspectes, com poden
ser la prevenció primària i secundària de patologies molt prevalents a la nostra
societat.
6
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
A.2 OSTEOPOROSI
L’osteoporosi es caracteritza per una disminució de la massa òssia i una
alteració de la microestructura de l’os. És un procés evolutiu i asimptomàtic que
pot acabar en una afectació inicialment de la microestructura de l’os i
posteriorment una fractura macroscòpica i que sol donar clínica (3). Es considera
la patologia osteoarticular més prevalent; afectant a la majoria de la població ja
que arriba a proporcions d’epidèmia als països occidentals, degut a les
progressives tendències demogràfiques cap l’envelliment de la població (5-7).
Hi han dos tipus principals d’osteoporosi: la postmenopàusica, que afecta a
dones a partir dels 50 anys i que està produïda per un dèficit estrogènic que
afecta la microestructura de l’os i comporta una disminució de la massa òssia i l’
Osteoporosi senil, produïda per un procés involutiu de disminució de la massa
òssia que comença a partir de la tercera dècada de la vida i que s’accentua a la
vellesa (8).
Hi ha altres factors que influeixen en el seu desenvolupament com son el
factors genètics i ambientals (9). El factors genètics s’ha demostrat que tenen una
responsabilitat important degut a què el nivell de massa òssia màxima
determinarà el punt de partida a partir del que posteriorment anirà minvant amb
els pas dels anys. És molt més freqüent en dones de raça caucàsica i asiàtica.
Entre els factor ambientals s’ha de considerar el factors nutricionals que afectaran
la formació de l’estructura òssia i al seu manteniment i que depenen de la ingesta
de proteïnes i de calci en la dieta. També afectaran els factors metabòlics com el
dèficit de vitamina D, que s’ha relacionat amb una disminució de la massa òssia
(10,11) . Altres factors com la comorbiditat e insuficient activitat física amb la
conseqüent atròfia muscular afavoririen l’aparició d’os osteoporòtic (12). El
consum de tòxics (13) i la polifarmàcia han estat associats a pèrdua de la salut
òssia juntament a un augment del risc de caigudes (11).
7
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
El diagnòstic d’osteoporosi s’ha basat en la clínica i estudi radiològic. Donat
l’augment progressiu de les fractures l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va
definir l’osteoporosi en relació a la realització de proves com la densitometria
òssia (DXA), que ens permeten calcular la densitat mineral òssia (DMO), definint
com a normal les DMO entre +1 i -1 desviacions estàndard (DE) de la mitjana de
la població adulta jove, osteopènia els resultats de DMO entre -1 i -2,5 DE de la
mitjana de la població adulta jove i osteoporosi per sota de -2,5 DE (14). Aquesta
classificació està basada en la realització de la DMO en totes les dones i homes
que pensem poden patir aquesta malaltia, el que ha provocat dificultats d’accés a
la prova i problemes de desigualtat entre territoris, amb el conseqüent biaix a
l’hora de tractar farmacològicament les persones afectades (15). La valoració de
la problemàtica amb criteris de cost-eficiència ha significat
la necessitat de
millorar la detecció de les persones tributàries de tractaments específics tenint en
compte els principals factors de risc (16).
A.3. L’EINA FRAX
Des de l’any 2008 l’OMS ha treballat en l’eina anomenada FRAX (Fracture
Risk Assessment Tool) . És una escala per calcular el risc absolut de fractura
osteoporòtica a 10 anys, basada en factors de risc predictius i ajustats per la taxa
de fractures osteoporòtiques de diferents països segons diferents sèries d’estudis
prospectius de cohorts (17).
L’equip de la Universitat de Sheffiel del Regne Unit (RU), amb el suport
d’altres experts i organitzacions científiques, va començar a identificar els factors
de risc mes rellevants a partir de nou cohorts poblacionals prospectives.
Rotterdam Study, European Vertebral Osteoporosi Study, més tard European
Prospective Osteoporosi Study (EVOS/EPOS), Canadian Multicentre Osteoporosi
Study (CAMOS), així com els estudis de Rochester, Sheffield, Dubbo Osteoporosi
Epidemiology Study (DOES), una cohort d'Hiroshima i dos de Göteborg. Amb la
informació obtinguda van generar una eina pel càlcul del risc absolut de fractura
osteoporòtica en els següents 10 anys basada en factors de risc predictius i
ajustats per la taxa de fractures osteoporòtiques de diferents països. Aquest càlcul
8
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
es pot fer sense conèixer el valor de la DMO i amb una senzilla sèrie de dades
clíniques. Es van generar 4 models de càlcul de risc absolut de fractura a 10 anys:
les de maluc amb o sense DMO coneguda i d'altres fractures osteoporòtiques
principals (vertebral, avantbraç i húmer proximal) amb o sense DMO coneguda,
en que la fractura i la mort del subjecte es van computar mitjançant una regressió
de Poisson com a funcions de risc contínues. La incidència de fractures es va
ajustar per a alguns països, entre ells Espanya (18).
Els models FRAX s'han desenvolupat a partir de l'estudi de grups
poblacionals d’Àsia, d'Europa, d’Orient Mitjà i Àfrica, d’Amèrica del Nord, de
Llatinoamèrica i d’Oceania (19-23). L'eina FRAX és un programa informàtic que
es
troba
disponible
a
través
d'un
portal
d'internet
d'accés
lliure:
(http://www.shef.ac.uk/FRAX). La versió actual de FRAX està disponible per a 53
països i en 28 idiomes, i amb més de 8 milions de consultes individuals.
Els criteris per calcular el risc absolut de fractura osteoporòtica en els
següents 10 anys són:
-
Edat. El model accepta edats entre 40 i 90 anys.
-
Sexe. Home o dona.
-
Pes. En quilograms (Kg).
-
Alçada. En centímetres (cm).
-
Fractura prèvia. Fractura a l’edat adulta de manera espontània o una
fractura causada per un traumatisme que, en una persona sana, no
hauria tingut efecte, tant clínic com morfomètric.
-
Pares amb fractura de maluc: Preguntes sobre antecedents de fractura
de maluc dels pares del pacient.
-
Fumador actiu. Tabaquisme actiu.
-
Glucocorticosteroides:
Si
actualment
està
exposat
a
glucocorticosteroides orals o ho ha estat durant 3 mesos, amb una dosi
diària de 5 mg o més de prednisolona (o dosis equivalents d’altres
glucocorticosteroides).
-
Artritis reumatoide: Diagnòstic confirmat.
-
Osteoporosi secundària, en el cas que el pacient tingui un trastorn
9
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
associat estretament a l’osteoporosi. Inclou: diabetis mellitus tipus I
(insulinodependent), osteogènesi imperfecta en adults, hipertiroïdisme
crònic no tractat, hipogonadisme o menopausa precoç (<45 anys),
malnutrició crònica o malabsorció i malaltia crònica hepàtica.
-
Alcohol: En el cas que el pacient begui 3 o més dosi d’alcohol al dia
(UBE).
-
Densitat mineral òssia (DMO). La DMO de coll de fèmur es posa en Tscore. Es deixarà en blanc en els pacients sense determinació de la
DMO. La tècnica d’exploració es refereix a “Dual-energy X-ray
absorptiometry” (DXA) corresponents a 3 marques comercials (GE
Lunar, Hologic i Norlan) i, recentment tècniques d’ultrasons aplicades a
la zona del coll femoral. Les escales z-score es basen en valors de
referència establerts per l’Enquesta Nacional d’Exàmens de Salut i
Nutrició (NHANES per les sigles en anglès) per a dones de 20 a 29
anys. Aquests mateixos valors absoluts són utilitzats en homes.
Per tal d’elaborar el model FRAX per la població espanyola, es va utilitzar
informació publicada sobre la incidència de fractures de fèmur proximal
registrades a Barcelona (1984), Illes Canàries (1990), Zamora (1991), estudis
prospectius de Sevilla i Madrid (1989) i d’incidència a Cantàbria amb seguiment
durant un període de temps llarg (24).
La importància de l’aplicació de la versió del FRAX a Espanya requereix la
validació d’aquesta eina per la seva adaptació a la nostra població. Per això en
recents estudis i, concretament, en la cohort FRIDEX de Barcelona, es proposen
uns llindars de risc de fractura a la nostra població com a suport en el diagnòstic i
tractament de l’osteoporosi (25-28).
En qualsevol cas, l’eina FRAX és un clar avenç en el reconeixement del
risc absolut com a factor clau que ens ha de guiar a l’hora de prendre decisions i
de realitzar proves complementàries addicionals a la indicació i necessitat de
tractament farmacològic (29-31).
10
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
A.4. FRACTURES OSTEOPORÒTIQUES
L’aparició de l’osteoporosi a la nostra població té importància pel fet de què
és la principal causa de fragilitat òssia per la pèrdua de massa òssia i per
l’alteració de la seva estructura, que conduirà a la fractura òssia (32). Darrerament
ens hem centrat d’una manera insistent en l’estructura de l’os i potser no hem
tingut en compte els factors que influeixen en les caigudes, sobretot a la gent gran
(33,34).
Les fractures osteoporòtiques són fractures considerades de baix impacte.
Es defineixen així les que apareixen de manera espontània, provocades per
traumatismes que habitualment no produirien fractura o bé després de caigudes
d’una alçada no major que la del pacient (35,36). Poden afectar qualsevol os de
l’organisme encara que les més importants i prevalents són les fractures
vertebrals, les de canell, les de part proximal d’húmer i les de fèmur.
A.4.1. Fractura vertebral
Es considera la fractura osteoporòtica més prevalent, encara que la majoria
cursen de manera asimptomàtica (37,38). Només un 30% donaran clínica que
portin a fer un estudi radiològic que ens confirmi la sospita diagnòstica. És molt
més freqüent a les dones amb una prevalença del 12% als 60 anys, incrementantse progressivament amb l’edat fins arribar al 25% als 75 anys (39). Encara que
aquestes fractures no requereixen ingrés hospitalari produeixen una discapacitat
pel dolor que pot durar molts mesos i una morbiditat significativa amb disminució
de la qualitat de vida (40). Es considera una fractura predictora de fractures
posteriors (41). S’ha proposat un augment del diagnòstic aprofitant la radiologia
de tòrax que es realitza per altres patologies pulmonars i cardíaques, per tal
d’augmentar el seu diagnòstic (42,43). El tractament es basa en control del dolor i
tractament rehabilitador (44,45).
11
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
A.4.2. Fractura de canell
És una fractura més freqüent entre els 40 i 65 anys, predominantment en
dones. Posteriorment la prevalença es manté estable per posteriorment
augmentar en relació amb l’edat (46,47). En homes es manté un increment
continu relacionat amb l’envelliment. Hi ha factors osteoporòtics implicats, encara
que, sobretot en els homes, existeixen factors d’alt impacte com accidents de
motor o caigudes des d’alçada en més del 50% dels casos.
Ha estat considerada una fractura de baixa morbiditat, tot i que, al igual que
la fractura de fèmur ens ha de fer pensar en la valoració d’un estudi per descartar
una malaltia òssia metabòlica (48,49).
A.4.3.Fractura de part proximal d’húmer
Suposa un 5% de totes les fractures, essent la més freqüent de les que
afecten l’húmer, amb major incidència en dones en una proporció 2:1,
generalment per traumatismes de baixa energia, afectant a majors de 60 anys
(50). No requereix sovint ingressos , encara que
un 20% poden precisar
intervenció quirúrgica, amb la conseqüent morbiditat secundària que en un futur
es podrà veure augmentada per l’envelliment de la població (51,52).
A.4.4. Fractura de fèmur
Es pot considerar la pitjor conseqüència de l’osteoporosi pels seus efectes
negatius sobre les persones, les famílies i la societat, ja que va associada a
discapacitat, dependència i augment de la mortalitat (3,53). La fractura de fèmur
s’ha convertit en un important problema de salut pública en els països
desenvolupats, amb gran impacte en la qualitat i esperança de vida de les
persones que la pateixen (54,55). La seva etiologia és multifactorial, com la
12
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
majoria de les fractures, encara que la fractura osteoporòtica o per fragilitat és la
més prevalent. A Espanya s’ha observat que afecta persones d’edat avançada, de
predomini femení, que majoritàriament ingressen en centres hospitalaris i que
precisen d’intervenció quirúrgica. La mortalitat per aquest tipus de fractura és
major en els homes, al voltant del 5% durant l’ingrés i augmenta al 15-20% en el
primer any (56,57). La discapacitat estimada és molt alta (58), variant segons
estudis d’un 20-60% (59).
Alguns estudis internacionals ha informat recentment d’un augment de la
incidència bruta de fractura de fèmur degut a canvis demogràfics, però que
mostren una estabilització a les taxes ajustades per edat (60,61). També hi han
dades que suggereixen una disminució de les taxes d’incidència ajustada per edat
de la fractura de fèmur a l‘ Amèrica del Nord (Canadà i Estat Units) i el Nord
d’Europa (62,63), en tant que als països del sud s’observaria un període
d’estabilització (64).
A Espanya tenim pocs estudis epidemiològics globals que analitzin la
prevalença i incidència de la fractura de fèmur. Es limiten a algunes zones
geogràfiques concretes utilitzant diferents sistemes de registre en períodes curts
de temps, oferint una visió parcial de la incidència i les seves tendències (65,66).
En el nostre àmbit disposem del registre sistemàtic de les altes
hospitalàries en els que consten la fractura de fèmur com a diagnòstic principal, el
que ens permetria observar les incidències i les seves tendències en aquest tipus
de fractura en els darrers anys.
13
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
B. OBJECTIUS
14
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
B. OBJECTIUS
1. Avaluar la tendència de les fractures de fèmur a Espanya durant el període
de 14 anys analitzat (1997-2010) entre la població major de 65 anys.
2. Analitzar les diferències en la incidència de fractura de fèmur en majors de
65 anys en les diferents comunitats autònomes (CCAA) de l’Estat espanyol
en el mateix període d’estudi (1997-2010).
15
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
C1. PRIMER ARTICLE:
Azagra R, López-Expósito F, Martin-Sánchez JC, Aguyé A, Moreno N, Cooper C,
Díez-Pérez A, Dennison EM. Changing trends in the epidemiology of hip
fracture in Spain. Osteoporos Int. 2014;25:1267-74 . (DOI: 10.1007/s00198-0132586-0) (A). Factor d’ impacte: 4,165. Quartil i àrea: Q2 (33/122); Endocrinology &
Metabolism. ISSN: 1433-2965.PMID 2432478
16
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
17
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
18
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
19
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
20
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
21
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
22
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
23
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
24
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
25
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
26
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
C.2.SEGON ARTICLE :
Azagra R, López-Expósito F, Martin-Sánchez JC, Aguyé-Batista A, GabrielEscoda P, Zwart M, Día-Herrera MA, Pujol-Salud J, Iglesias Martínez M, PucholRuis N. Incidencia de la fractura de fémur en España (1997-2010) .
Incidence
of hip fracture in Spain (1997-2010)" (Ref. MEDCLI-D-14-01148R2) (pendent
publicació) Factor d’ impacte: 1,252. Quartil i àrea: Q3 (62/107); Medicine General
& Internal. ISSN: 0025-7753.
27
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
28
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
29
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
30
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
31
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
32
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
33
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
D. DISCUSSIÓ
34
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
D. DISCUSSIÓ
En el present treball s’analitza un ample període de temps (1997-2010) que
ens permet conèixer la tendència de la fractura de fèmur a Espanya d’una manera
global, a diferència d’altres estudis que analitzen períodes més curts. A més a
més permet una anàlisi més detallada d’acord amb la distribució geogràfica per
CCAA. L’anàlisi de la tendència de la incidència de fractura de fèmur a Espanya
mostra un augment continu en les persones majors de 65 anys. Es va observar un
augment constant a un ritme anual del 3,6% en ambdós sexes. És de remarcar
que aquest augment ha anat disminuint en els darrers anys i actualment és del
2,1% anual. La progressió és lineal en ambdós sexes, excepte un lleuger descens
en el homes més joves en el període 1998-2000. Ajustant a l’edat la proporció
entre home i dona disminueix gradualment des de 2,6 fins a 2,4 al final del
període. Aquesta proporció és menor a la publicada en d’altres països (3) i canvia
el comportament històric descrit a Espanya (60,61,67).
Les dades han estat extretes del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD)
de cada pacient atès a tots els hospitals de l’Estat espanyol (notificació obligatòria
des del 1992) . Aquest registre validat és abastament utilitzat en tot el país. Els
resultats obtinguts concorden amb els resultats d’altres estudis que analitzen
períodes de temps més curts (3-4 anys) (60,61).
Les taxes d’incidència de fractura de fèmur es mesuraren en dos períodes
separats amb l’objectiu de millorar la fiabilitat en l’anàlisi de les tendències de
desenvolupament i determinar , en resum, un període de 10 anys. Això també
evita la influència dels anys que mostren tendències excepcionals, com es va
observar a la taxa estandarditzada en els anys 1998-2000, tant en el grup
d’homes com de dones. Tenim dades suficients per avaluar correctament si el
canvi de tendències dels anys estudiats es deuen a un canvi transitori o d’altres
factors que afectin al registre de les fractures de fèmur (68).
35
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
Al comparar ambdós períodes, la taxa d’incidència bruta mostra un
augment notable en el segon període. En els homes s’observa una taxa mitja de
creixement anual del 2,3 % i un 1,4% en les dones. Quan treballem la població
ajustada per edat, trobem un augment del 3,7% en els homes en el període
d’estudi (0,4% de mitjana anual), mentre que les dones mostren una caiguda del
1,9% (0,2% de mitjana anual).
La tendència de la fractura de fèmur segons els grup d’edat i gènere és
clarament més baixa en les dones de 65-80 anys. El grup de dones de 80-84 anys
es manté estable i, en canvi, existeix un augment significatiu en els majors de 85
anys. En quant a les diferències en la taxa d’incidència per grups d’edat, la
diferència en el nombre de fractures de fèmur entre les persones de més edat
respecte als més joves està augmentada en el sexe masculí, passant de 3,3
vegades a 6 si es compara 1997 amb el 2010. En canvi en les dones
disminueixen de 8 vegades a 2. Els canvis de tendència poden ser deguts al
canvis en la població.
En els homes no hi ha una disminució tan marcada com a les dones fins als
80 anys. En el grup d’homes entre 80 i 84 anys i en el de més de 85 anys
augmenta de manera notable en un 10% i un 7,2% respectivament. Aquesta
caiguda de la incidència en els grups més joves, sobretot en dones (taxes
ajustades a edat), també s’ha observat en altres estudis recents i provoca un
augment de l’edat mitjana de la fractura de fèmur. Els nostres resultats difereixen
d’altres estudis publicats a Espanya. El motiu d’aquestes diferències podrien ser
pel fet d’estudiar un període més curt de temps (69), per
utilitzar dades
procedents de fonts diferents o bé que només estudiïn una regió en concret
(60,61,70-72).
En aquest treball hem analitzat la taxa de mortalitat de la població en els 2
períodes, tenint en compte l’augment de percentatge de persones d’edat
avançada en el mateix període. En el període d’estudi, la taxa de mortalitat es va
reduir de manera significativa en el homes i les dones (22,4% i 22,3%). El
percentatge de persones majors de 75 anys és major en el segon període, el
36
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
30,1% en homes i el 25,2% en dones. Aquests dos factors contribueixen a
l’envelliment de la població i com a resultat de la pujada d’incidència de fractura
de fèmur en taxes brutes en homes de més de 80 anys i en el grup de dones de
més de 85 anys.
Els canvis en la tendència de fractura de fèmur a Espanya observat en
aquest treball estan relacionades, d’una banda, amb els canvis demogràfics i
l’envelliment de la població en la majoria de països industrialitzats, i d’altra, a la
disminució relativa observada en els grups més joves, com s’ha descrit
recentment (62,63,73-75). Les raons d’ aquests fets poden ser múltiples. Una de
les que s’han presentat com a hipòtesi són les condicions relacionades amb l’edat
de naixement i per tant relacionades amb l’edat en el que el desenvolupament
ossi i l’arribada al pic de massa òssia màxima es realitza en aquesta cohort (62).
Per tant, el seu desenvolupament ossi es va produir en els anys 1935-1950,
període en el que els recursos alimentaris foren escassos a Europa i
concretament a Espanya, degut a la Guerra Civil i anys de la postguerra. Un altra
raó presentada com a causa d’aquest resultat en la caiguda de la taxa
d’incidència és la introducció i ús de fàrmacs antirresortius, amb la seva
prescripció de forma generalitzada, especialment dels bifosfonats en els països
industrialitzats (64,76). A Espanya, el tractament de l’osteoporosi i la prevenció de
les fractures osteoporòtiques es centra en la prescripció de fàrmacs antirresortius
a les dones menors de 70 anys, juntament a algunes prescripcions per a homes i
dones majors de 70 anys (77-79). Si aquests fets es superposen o signifiquen una
relació causal quedaria per aclarir en propers estudis.
Un altra possible causa de canvis de tendència de la fractura de fèmur pot
ser el canvi conceptual en la pràctica clínica, amb l’arribada de l’eina FRAX per
facilitar l’avaluació del risc absolut de fractura en un període de 10 anys per als
pacients que no han rebut teràpia amb fàrmacs per l’osteoporosi. Les
organitzacions científiques internacionals han incorporat l’eina i recomanen el seu
ús en el tractament de l’osteoporosi (80). El seu ús s’està estenen arreu del món i
es basa en els estudis de cohorts anteriors, alguns d’ells fets fa més d’una dècada
(81,82). Varis d’aquests estudis s’han realitzar a Espanya (25,77,83,84).
37
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
La implantació i ús generalitzat de l’eina FRAX (17) , recomanat com a
primera aproximació al tractament de l’osteoporosi, té un impacte potencial en
l’evolució futura de les incidències de fractures a Espanya, a on una sèrie
d’estudis han avaluat el seu rendiment a la població local (25,77,82,83). Respecte
la gestió de l’osteoporosi a Espanya, la selecció dels segments de la població
amb major risc de fractura osteoporòtica s’ha estès a la pràctica clínica diària, de
manera que la prescripció de fàrmacs pel tractament i prevenció de l’osteoporosi
no només es basa en l’estudi de la densitat mineral òssia (DMO) (85). Alhora,
també és important remarcar que quan es compara la incidència de fractura de
fèmur en les mateixes condicions (edat, sexe, índex de massa corporal, període i
codis CIE-9), la versió actual de FRAX per a Espanya prediu un risc absolut a 10
anys d’un 41-50% menor que la versió actualitzada d’Itàlia, de forma que si
ajustem les taxes estandarditzades per 100.000 habitants serien un 22% menor
en homes (140 enfront de 108.9) i 21,4% en dones (334 enfront de 262.4)
respecte les suggerides per les prediccions de l’OMS en el 2002 (24). Recentment
s’han proposat els valors llindars de FRAX per estratificar el risc absolut de
fractura (baix-entremig-alt) en dones espanyoles que s’ha basat en el seguiment
d’una dècada de la cohort FRIDEX (86).
En un context internacional, existeix una gran quantitat d’evidència que
indica una disminució de les fractures de fèmur (87,88), en quant a les taxes
d’incidència ajustada per edat i població en les dones de la majoria del països
analitzats, especialment en els darrers 10 anys (6,85,89,90), però no en tots els
casos (90). A l’hora d’analitzar les taxes d’incidència entre els països, tenim
dificultats per comparar-los entre ells a causa de diferents factors: les diferents
fons d’informació (91), les altes hospitalàries directament des dels hospitals, o en
algunes regions (60,61,83), o dades centralitzades per tot l’estat (com en el nostre
estudi) (6,64,74,85) i diferents sistemes de codificació, CIE-9 (64,89) o CIE-10
(74). Tot i que la majoria d’estudis utilitzen el CIE-9, altres utilitzen diferents codis
(820 i/o 821 en CIE-9 en front S72.0-S72.2 en CIE-10), pel que la validació de la
qualitat dels diferents registres requereixen un ajust (6,83). També és comú trobar
diferents períodes analitzats. Encara i així, un dels principals problemes són les
38
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
poblacions incloses en l’anàlisi de les taxes de fractura, atès que hi han grans
diferències en les taxes en funció de les edats incloses, siguin per sobre de 40
anys (85), 50 (6,89) o bé majors de 65 anys (64). Per exemple, en el període 2 del
nostre estudi (2007-2010), les fractures de fèmur en dones entre 50 i 64 anys van
ser d’un 3,5% quan aquest grup d’edat reflecteix el 46% de la població. En homes
ens trobem un 10% de les fractures de fèmur quan la població representa el 50%
de la població general. Això vol dir que, en el present estudi, la taxa global
estandarditzada per 100.000 habitants disminueix en el període (1997-2010) de
764.3 a 413.9 en dones i de 315.3 a 160.3 en homes. Aquestes taxes són 45.8 i
49,2% menors, respectivament. Aquest problema també podria alterar els
resultats al comparar estudis fets en un país, però no afecta la valoració de
tendències, al fer servir la mateixa font i metodologia en un període de temps llarg
com en el present estudi.
En quant a la valoració de la distribució geogràfica entre CCAA s’ha
calculat en cada comunitat autònoma la proporció de majors de 75 anys de la
seva població per tal de conèixer la seva possible associació en les taxes
d’incidència bruta i ajustada per edat. En les dades obtingudes es fa evident el
predomini de la fractura de fèmur en el sexe femení, essent la proporció mitja
dona/home de 3,5 en el període estudiat. En estudis previs aquesta proporció és
propera a 4, aspecte que podria indicar un canvi de tendència (68). Entre les
CCAA d’Espanya aquesta proporció varia des de 3,9 en Navarra, Astúries i
Galicia, fins a 3,1 en Castella la Manxa.
L’edat resulta un factor molt important donat que el 85,4% del total de
fractures de fèmur afecten als major de 75 anys (86,7% en dones i el 80,7% en
homes). L’envelliment progressiu de la població explicaria aquestes xifres i donat
que les previsions de què aquesta franja d’edat sigui del 35% cap al 2025, ens
presenta un futur un tant incert (92). El factor edat podria explicar el cas de
Canàries que presenta la taxa de població de majors de 75 anys més baixa tant
en homes com en dones i és on obtenim la menor taxa de fractura del conjunt de
CCAA.
39
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
Quant analitzem les taxes de fractura de fèmur per CCAA s’observa una
variabilitat important de la incidència de la mateixa. Aquestes diferències entre
regions d’un mateix país també s’han observat en d’altres països i s’han mostrat
independents de les ètnies que composen la població i de les taxes d’envelliment
(61,73,93,94).
D’acord amb el present estudi, es podria dividir l’Estat espanyol en CCAA
amb taxes de fractura de fèmur elevades respecte la mitja del país (Catalunya,
Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella La Manxa, Illes Balears, Aragó i la
Rioja); CCAA amb taxes situades en la mitja del país (Madrid, Extremadura,
Múrcia i Navarra) i CCAA amb taxes per sota la mitjana (Galícia, Canàries,
Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó i País Basc). Aquest fenomen s’ha observat en
d’altres estudis, encara que, habitualment es donen quan s’analitza el gradient
nord-sud com passa a Europa entre els països escandinaus i els països
mediterranis i en Amèrica entre els països del nord i del sud (24,95,96). També
s’han trobat diferències geogràfiques en un mateix país a Europa. S’han suggerit
causes genètiques i ambientals com la dieta, l’exposició
solar o les
concentracions plasmàtiques de vitamina D (97). Altres factors ambientals com el
tabaquisme, obesitat i consum d’alcohol no s’han considerat rellevants per
explicar les diferències en la incidència de fractura de fèmur (83).
D’altres estudis valoren les possibles diferències entre la població d’entorn
rural respecte l’urbà i que podrien representar un estil de vida més actiu
físicament (98). S’ha suggerit que la major activitat física en ocupacions agrícoles
contribuiria a aquestes diferències. Aquesta major activitat muscular afavoriria
mantenir millor la massa muscular i aquest fet ha demostrat ser important en la
salut òssia i en la prevenció de caigudes en la gent gran (12,99). Això podria
explicar com comunitats com Galícia, Astúries i Castella-Lleó que estarien entre
les poblacions més envellides de l’estat, tinguin una menor taxa ajustada de
fractura de fèmur (62).
Així es fa evident la notable variabilitat en la incidència de la fractura de
fèmur entre CCAA i,
per tant, entre zones geogràfiques de l’Estat espanyol.
40
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
Aquesta variabilitat és de difícil explicació per factors estructurals com l’edat,
excepte a Canàries a on hi ha associada a una proporció menor de persones
majors de 75 anys, juntament a una exposició solar diferent per la seva situació
molt al sud respecte la resta de CCAA.
Futurs estudis podran estar encaminats a monitoritzar i analitzar l’evolució
de les tendències trobades i explorar a fons les raons que les provoquen.
Tanmateix haurem de valorar si les diferències entre CCAA poden ser degudes a
la seva proporció de població rural enfront a urbana i si això pot influir en el grau
d’activitat física en les darreres etapes de la vida. Les repercussions d’aquesta
patologia en la qualitat i esperança de vida, junt a la important despesa
econòmica que produeix, fa imprescindible estudiar les causes de les diferències,
per tal que cada territori de l’estat pugui realitzar una bona planificació, tant en l’ús
dels recursos disponibles, com en el desenvolupament de futurs programes de
prevenció.
El present treball presenta limitacions i punts forts a tenir en compte. Entre
les primeres senyalaríem el fet que es tracta d’un estudi ecològic i, per tant, l’
anàlisi i les conclusions que es realitzen s’han de valorar amb prudència pel fet
que no analitzen la relació causa-efecte, encara que poden indicar punts de
reflexió. També tenim limitacions en les possibles errades a les bases de dades
que contenen registres de fractura o dades de població en general que cal tenir
en compte. Això es compensaria amb el fet de recollir totes les fractures de fèmur
d’un període de 14 anys, que permetria evitar aquests defectes de registre o
variacions específiques en alguns anys aïllats. Encara i així les taxes d’incidència
en el nostre país són consistents amb d’altres estudis previs publicats en altres
localitzacions. Un altra limitació podria ser el diagnòstic seleccionat de la CIE-9.
Hem seleccionat fractures incloses en el grups de 820.0-820.9 CIE-9 com la
majoria d’estudis, encara que d’altres treballs també incloïen el grup 821.1 (altres
fractures de fèmur). Aquest fet pot afectar al resultat quan es comparen amb
d’altres treballs fet a d’altres regions o països. En el nostre cas, creiem que no
limita la potència del resultat, sinó que encara es pot considerar un punt fort al
tenir en compte períodes diferents en el mateix país. També és important
41
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
assenyalar que no hem exclòs clarament les fractures de fèmur no
osteoporòtiques (trauma major, fractures secundàries a processos neoplàsics i
d’altres). Hem de tenir en compte el fet que només hem analitzat les fractures en
majors de 65 anys d’edat, encara que en general es reconeix que la majoria de
les fractures a la població de 65 anys o més es deuen a un traumatisme de baix
impacte i que només l’11% de les fractures de fèmur a Espanya es produeixen en
menors de 65 anys.
42
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
E. CONCLUSIONS
43
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
E. CONCLUSIONS
1. Existeix un augment de la taxa bruta en la incidència de fractura de fèmur a
Espanya en els darrers 14 anys (2,3%/any en homes i 1,4 %/any en dones) .
2. En taxes ajustades hi ha un augment del 3,7% en homes i una disminució de
l’1,9% en dones.
3. En els homes s’observa una augment de la taxa d’incidència en els majors de
80 anys.
4. En les dones hi ha una disminució clara de la taxa en el grup de 65-79 anys
que torna a augmentar a partir dels 80 anys.
5. Hi ha una important variabilitat entre CCAA i, per tant, zones geogràfiques de
difícil explicació (excepte a Canàries).
6. Entre les CCAA amb taxes més elevades destaca Catalunya, Comunitat
Valenciana i Navarra. Entre les CCAA amb taxes més baixes destaquen Galícia,
Canàries, Astúries i Castella-Lleó.
7.
La diferència entre les CCAA amb major i menor taxa de fractura ajustada per
població és un 44% menor en dones (Canàries enfront de Castella la Manxa) i un
50% menor en homes (Galícia enfront de Catalunya).
8. Hi ha un predomini en el sexe femení , essent la proporció mitja de 3,5 : 1 en el
període estudiat.
9. L’edat resulta un factor important donat que el 85,4% del total de fractures de
fèmur afecten al majors de 75 anys : 86,7% en dones i el 80,7% en homes.
44
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
10. En un futur, es farà imprescindible estudiar les causes de les diferències, per
tal que cada territori pugui realitzar una bona planificació, tant en l’ús dels
recursos disponibles com en el desenvolupament de programes de prevenció.
45
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
F. BIBLIOGRAFIA
46
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
F. BIBLIOGRAFIA
1.
Martin Zurro A, Cano Pérez JF. Compendio de Atención Primaria:
Conceptos, organización y práctica clínica. 3rd ed. Barcelona: Elsevier S;
2008. eBook ISBN: 9788480865142.
2.
Organización Mundial de la Salud. Conferencia Internacional sobre Atención
Primaria de Salud. Declaración Atención Primaria en Salud. 1978. p. 93.
Available from: http://whqlibdoc.who.int/publications/9243541358.pdf
3.
Cummings SR, Melton LJ. Osteoporosis I: Epidemiology and outcomes of
osteoporotic fractures. Lancet. 2002 May 18;359(9319):1761-7.
4.
Sinigaglia L, Varenna M, Girasole G, Bianchi G. Epidemiology of
osteoporosis
in
rheumatic
diseases.
Rheum
Dis
Clin
North
Am.
2006;32(4):631-58.
5.
Pages-Castella A, Carbonell-Abella C, Aviles FF, Alzamora M, Baena-Diez
JM, Laguna DM, et al. Burden of osteoporotic fractures in primary health
care in Catalonia (Spain): a population-based study. BMC Musculoskelet
Disord.2012;13(1):79.
6.
Dimai HP, Svedbom A, Fahrleitner-Pammer A, Pieber T, Resch H, Zwettler
E, et al. Epidemiology of hip fractures in Austria: Evidence for a change in
the secular trend. Osteoporos Int. 2011;22(2):685–92.
7.
González López-Valcárcel B, Sosa Henríquez M. Estimación del riesgo de
fractura osteoporótica a los 10 años para la población española. Med Clin
(Barc). 2013;140(3):104–9.
8.
Sambrook P, Cooper C. Osteoporosis. Lancet. 2006;367(9527): 2010–8.
47
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
9.
Urreizti R, Garcia-Giralt N, Riancho JA, González-Macías J, Civit S, Güerri
R, et al. COL1A1 haplotypes and hip fracture. J Bone Miner Res.
2012;27(4):950–3.
10.
Larrosa M, Gomez A, Casado E, Moreno M, Vázquez I, Orellana C, et al.
Hypovitaminosis D as a risk factor of hip fracture severity. Osteoporos Int.
2012;23(2):607–14.
11.
Khalili H, Huang ES, Jacobson BC, Camargo CA, Feskanich D, Chan AT.
Use of proton pump inhibitors and risk of hip fracture in relation to dietary
and lifestyle factors: a prospective cohort study. BMJ. 2012;344:e372.
12.
Stenvall M, Olofsson B, Lundström M, Englund U, Borssén B, Svensson O,
et al. A multidisciplinary, multifactorial intervention program reduces
postoperative falls and injuries after femoral neck fracture. Osteoporos Int.
2007;18(2):167–75.
13.
Khong T, de Vries F, Goldenberg J, Klungel O, Robinson N, Ibáñez L, et al.
Potential Impact of Benzodiazepine Use on the Rate of Hip Fractures in Five
Large European Countries and the United States. Calcif Tissue Int.
2012;91(1):24–31.
14.
Kanis JA, McCloskey EV, Johansson H, Cooper C, Rizzoli R, Reginster J-Y,
et al. European guidance for the diagnosis and management of osteoporosis
in postmenopausal women. Osteoporos Int. 2013;24(1):23–57.
15.
Díez-Pérez A, Hooven FH, Adachi JD, Adami S, Anderson FA, Boonen S, et
al. Regional differences in treatment for osteoporosis. The Global
Longitudinal
Study
of
Osteoporosis
in
Women
(GLOW).
Bone.
2011;49(3):493–8.
16.
Dempster DW. Osteoporosis and the burden of osteoporosis-related
fractures. Am J Manag Care. 2011;17 Suppl 6:S164–9.
48
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
17.
Kanis JA. Assessment of osteoporosis at the primary health care level.
World
Health.
2007;339.
Available
from:
http://www.shef.ac.uk/FRAX/pdfs/WHO_Technical_Report.pdf.
18.
Ismail AA, Pye SR, Cockerill WC, Lunt M, Silman AJ, Reeve J, et al.
Incidence of limb fracture across Europe: Results from the European
prospective osteoporosis study (EPOS). Osteoporos Int. 2002;13(7):565–71.
19.
Fujiwara S, Nakamura T, Orimo H, Hosoi T, Gorai I, Oden A, et al.
Development and application of a Japanese model of the WHO fracture risk
assessment tool (FRAXTM). Osteoporos Int. 2008;19(4):429–35.
20.
Lippuner K, Johansson H, Kanis JA, Rizzoli R. Remaining lifetime and
absolute 10-year probabilities of osteoporotic fracture in Swiss men and
women. Osteoporos Int. 2009;20(7):1131–40.
21.
Johansson H, Kanis JA, McCloskey EV, Odén A, Devogelaer JP, Kaufman
JM, et al. A FRAX® model for the assessment of fracture probability in
Belgium. Osteoporos Int. 2011;22(2):453–61.
22.
Kanis JA, Johansson H, Oden A, Dawson-Hughes B, Melton LJ, McCloskey
EV. The effects of a FRAX® revision for the USA. Osteoporos Int.
2010;21(1):35–40.
23.
Leslie WD, Lix LM, Johansson H, Oden A, McCloskey E, Kanis JA.
Independent clinical validation of a Canadian FRAX® tool: Fracture
prediction and model calibration. J Bone MinerRes. 2010;25(11):2350-8.
24.
Kanis JA, Johnell O, De Laet C, Jonsson B, Oden A, Ogelsby AK.
International variations in hip fracture probabilities: implications for risk
assessment. J Bone Miner Res. 2002;17(7):1237–44.
49
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
25.
Azagra R, Roca G, Encabo G, Aguyé A, Zwart M, Güell S, et al. FRAX®
tool, the WHO algorithm to predict osteoporotic fractures: the first analysis of
its discriminative and predictive ability in the Spanish FRIDEX cohort. BMC
Musculoskeletal Disord. 2012;13:204.
26.
Azagra R, Roca G, Zwart M EG. Differences in the predictive values of the
FRAXTM tool between the Spanish and United Kingdom population and
considerations
about
the
intervention
threshold.
Med
Clin
(Barc).
2011;137(15):713–4.
27.
Azagra Ledesma R, Prieto-Alhambra D, Encabo Duró G, Casado Burgos E,
Aguyé Batista A, Díez-Pérez A. Utilidad de la herramienta FRAX en el
tratamiento de la osteoporosis en poblacio femenina española. Med Clin
(Barc). 2011;136(14):613–9.
28.
Del Río Barquero L, Tebé Cordomé C, Johansson, H, Di Gregorio Marcon
S, Estrada Sabadell D ECM. Evaluación del riesgo absoluto de fractura
mediante herramienta FRAX® en una cohorte española. Rev Osteoporos
Metab Miner. 2011;2:85–94.
29.
Mc Closkey E, Kanis JA. FRAX updates 2012. Curr Opin Rheumatol. 2012;
24(5):554–60.
30.
Couris CM, Chapurlat RD, Kanis JA, Johansson H, Burlet N, Delmas PD, et
al. FRAX probabilities and risk of major osteoporotic fracture in France.
Osteoporos Int. 2012;23(9):2321–7.
31.
Imaz Iglesia I, Rubio González B, López Delgado ME, Amate Blanco JM,
Gómez Pajuelo P, González Enriquez J. Análisis coste-utilidad de los
tratamientos farmacológicos para la prevención de fracturas en mujeres con
osteoporosis en ESPAÑA. Agencia de Evaluación de Tecnologías
Sanitarias (AETS). Instituto de Salud Carlos III. Ministerio de Ciencia e
Innovación. Madrid 2010.
50
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
32.
Johnell O, Kanis J. Epidemiology of osteoporotic fractures. Osteoporosis
International. 2005;16 Suppl 2: S3-7.
33.
Peeters G, van Schoor NM, Lips P. Fall risk: the clinical relevance of falls
and how to integrate fall risk with fracture risk. Best Pract Res Clin
Rheumatol. 2009;23(6):797–804.
34.
Court-Brown CM, Caesar B. Epidemiology of adult fractures: A review.
Injury. 2006;37(8):691–7.
35.
Morrison A, Fan T, Sen SS, Weisenfluh L. Epidemiology of falls and
osteoporotic fractures: a systematic review. Clinicoecon Outcomes Res.
2013;5:9–18.
36.
Krappinger D, Kammerlander C, Hak DJ, Blauth M. Low-energy osteoporotic
pelvic fractures. Arch Orthop Trauma Surg. 2010;130(9):1167–75.
37.
Melton LJ, Kan SH, Frye MA, Wahner HW, O’Fallon WM, Riggs BL.
Epidemiology
of
vertebral
fractures
in
women.
Am
J
Epidemiol.
1989;129(5):1000–11.
38.
Buehring B, Krueger D, Checovich M, Gemar D, Vallarta-Ast N, Genant HK,
et al. Vertebral fracture assessment: Impact of instrument and reader.
Osteoporos Int. 2010;21(3):487–94.
39.
Griffith JF, Guglielmi G. Vertebral Fracture. Radiol Clin North Am.
2010;48(3):519–29.
40.
Lee YK, Jang S, Jang S, Lee HJ, Park C, Ha YC, et al. Mortality after
vertebral fracture in Korea: Analysis of the national claim registry.
Osteoporos Int. 2012;23(7):1859–65.
51
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
41.
Gallacher SJ, Gallagher AP, McQuillian C, Mitchell PJ, Dixon T. The
prevalence of vertebral fracture amongst patients presenting with nonvertebral fractures. Osteoporos Int. 2007;18(2):185–92.
42.
Henschke N, Maher CG, Refshauge KM. A systematic review identifies five
“red flags” to screen for vertebral fracture in patients with low back pain. J
Clin Epidemiol. 2008;61(2):110-8.
43.
Kuet KP, Charlesworth D, Peel NFA. Vertebral fracture assessment scans
enhance targeting of investigations and treatment within a fracture risk
assessment pathway. Osteoporos Int. 2013;24(3):1007–14.
44.
Dionyssiotis Y. Management of osteoporotic vertebral fractures. Int J Gen
Med. 2010;3:167–71.
45.
Alexandru D, So W. Evaluation and management of vertebral compression
fractures. Perm J. 2012;16(4):46–51.
46.
Ensrud KE. Epidemiology of fracture risk with advancing age. J Gerontol A
Biol Sci Med Sci. 2013;68(10):1236–42.
47.
Larsen CF, Lauritsen J. Epidemiology of acute wrist trauma. Int J Epidemiol.
1993;22(5):911–6.
48.
Barrett-Connor E, Sajjan SG, Siris ES, Miller PD, Chen YT, Markson LE.
Wrist fracture as a predictor of future fractures in younger versus older
postmenopausal women: results from the National Osteoporosis Risk
Assessment (NORA). Osteoporos Int. 2008;19(5):607–13.
49.
Majumdar SR, Lier DA, Rowe BH, Russell AS, McAlister FA, Maksymowych
WP, et al. Cost-effectiveness of a multifaceted intervention to improve
quality
of
osteoporosis
care
after
wrist
fracture.
Osteoporos
Int.
2011;22(6):1799–808.
52
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
50.
Kim SH, Szabo RM, Marder RA. Epidemiology of humerus fractures in the
United States: Nationwide emergency department sample, 2008. Arthritis
Care Res (Hoboken). 2012;64(3):407–14.
51.
Vallier HA. Treatment of proximal humerus fractures. J Orthop Trauma.
2007;21(7):469–76.
52.
Hirzinger C, Tauber M, Resch H. Proximal humerus fracture: new aspects in
epidemiology,
fracture
morphology,
and
diagnostics.
Unfallchirurg.
2011;114(12):1051–8.
53.
Bessette L, Jean S, Lapointe-Garant MP, Belzile EL, Davison KS, Ste-Marie
LG, et al. Direct medical costs attributable to peripheral fractures in
Canadian post-menopausal women. Osteoporos Int. 2012;23(6):1757–68.
54.
Johnell O, Kanis JA. An estimate of the worldwide prevalence, mortality and
disability associated with hip fracture. Osteoporos Int. 2004;15(11):897–902.
55.
Roux C, Wyman A, Hooven FH, Gehlbach SH, Adachi JD, Chapurlat RD, et
al. Burden of non-hip, non-vertebral fractures on quality of life in
postmenopausal women: The Global Longitudinal study of Osteoporosis in
Women (GLOW). Osteoporos Int. 2012;23(12):2863–71.
56.
Librero J, Peiró S, Leutscher E, Merlo J, Bernal-Delgado E, Ridao M, et al.
Timing of surgery for hip fracture and in-hospital mortality: a retrospective
population-based cohort study in the Spanish National Health System. BMC
Health Serv Res. 2012;12:15.
57.
Bliuc D, Nguyen ND, Milch VE, Nguyen T V, Eisman JA, Center JR.
Mortality risk associated with low-trauma osteoporotic fracture and
subsequent fracture in men and women. JAMA. 2009;301(5):513–21.
53
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
58.
Zwart M, Azagra R, Encabo G, Aguye A, Roca G, Güell S, et al. Measuring
health-related quality of life in men with osteoporosis or osteoporotic
fracture. BMC Public Health. 2011;11:775.
59.
Monte-Secades R, Peña-Zemsch M, Rabuñal-Rey R, Bal-Alvaredo M,
Pazos-Ferro A, Mateos-Colino A. Risk factors for the development of
medical complications in patients with hip fracture. Rev Calid Asist.
2011;26(2):76–82.
60.
Hernández JL, Olmos JM, Alonso MA, González-Fernández CR, Martínez J,
Pajarón M, et al. Trend in hip fracture epidemiology over a 14-year period in
a Spanish population. Osteoporos Int. 2006;17(3):464–70.
61.
Guerra-García MM, Rodríguez-Fernández JB, Puga-Sarmiento E, CharleCrespo MÁ, Gomes-Carvalho CS, Prejigueiro-Santás A. Incidence of hip
fractures due to osteoporosis in relation to the prescription of drugs for their
prevention and treatment in Galicia, Spain. Aten Primaria. 2011;43(2):82–8.
62.
Cooper C, Cole ZA, Holroyd CR, Earl SC, Harvey NC, Dennison EM, et al.
Secular trends in the incidence of hip and other osteoporotic fractures.
Osteoporos Int. 2011;22(5):1277–88.
63.
Brauer CA, Coca-Perraillon M, Cutler DM, Rosen AB. Incidence and
mortality of hip fractures in the United States. JAMA. 2009;302(14):1573–9.
64.
Nilson F, Moniruzzaman S, Gustavsson J, Andersson R. Trends in hip
fracture incidence rates among the elderly in Sweden 1987-2009. J Public
Health (Oxf). 2013;35(1):125–31.
65.
Herrera A, Martínez AA, Ferrandez L, Gil E, Moreno A. Epidemiology of
osteoporotic hip fractures in Spain. Int Orthop. 2006;30(1):11–4.
54
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
66.
Diez A, Puig J, Martinez MT, Diez JL, Aubia J, Vivancos J. Epidemiology of
fractures of the proximal femur associated with osteoporosis in Barcelona,
Spain. Calcif Tissue Int. 1989;44(6):382–6.
67.
Alvarez-Nebreda ML, Jiménez AB, Rodríguez P, Serra JA. Epidemiology of
hip fracture in the elderly in Spain. Bone. 2008;42(2):278–85.
68.
von Elm E, Altman DG, Egger M, Pocock SJ, Gøtzsche PC, Vandenbroucke
JP. The Strengthening the Reporting of Observational Studies in
Epidemiology (STROBE) statement: guidelines for reporting observational
studies. J Clin Epidemiol. 2008;61(4):344–9.
69.
Serra JA, Garrido G, Vidán M, Marañón E, Brañas F OJ. Epidemiology of
hip fractures in elderly in Spain. An Med Interna. 2002;19(8):389–95.
70.
Altadill Arregui A, Gomez Alonso C, Virgós Soriano MJ, Diaz López B,
Cannata Andía JB. Epidemiology of hip fracture in Asturias. Med Clin (Barc).
1995;105(8):281–6.
71.
Arboleya LR, Castro MA, Bartolomé E, Gervás L, Vega R. Epidemiology of
the osteoporotic fracture of the hip in the province of Palencia. Rev Clin Esp.
1997;197(9):611–7.
72.
Pedrera Zamorano JD, Bote Mohedano JL, Lavado Garcia JM, Rodriguez
Dominguez MT, Hernandez Diaz ER, Rico Lenza H. Incidence and
prevalence of hip fractures in the province of Caceres and their evolutionary
trend. Rev Clin Esp. 2004;204(9):448–51.
73.
Vanasse A, Orzanco MG, Dagenais P, Ouarda T, Courteau J, Asghari S, et
al. Secular trends of hip fractures in Québec, Canada. Osteoporos Int.
2012;23(6):1665–72.
74.
Wu T-Y, Jen M-H, Bottle A, Liaw C-K, Aylin P, Majeed A. Admission rates
and in-hospital mortality for hip fracture in England 1998 to 2009: time trends
study. J Public Health (Oxf). 2011;33(2):284-91.
55
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
75.
Korhonen N, Niemi S, Parkkari J, Sievänen H, Palvanen M, Kannus P.
Continuous decline in incidence of hip fracture: Nationwide statistics from
Finland between 1970 and 2010. Osteoporos Int. 2013;24(5):1599–603.
76.
Diab DL, Watts NB. Bisphosphonates in the treatment of osteoporosis.
Endocrinol Metab Clin North Am. 2012;45(3):487–506.
77.
Azagra R, López-Expósito F, Aguyé A, Encabo G. Prediction of frailty
fractures or prediction of densitometric osteoporosis. That is the question!.
Med Clin (Barc). 2013;141(1):43–4.
78.
González-Macías J, Marin F, Vila J, Díez-Pérez A. Probability of fractures
predicted by FRAX® and observed incidence in the Spanish ECOSAP Study
cohort. Bone. 2012;50(1):373–7.
79.
Freemantle N, Cooper C, Roux C, Díez-Pérez A, Guillemin F, Jonsson B, et
al. Baseline observations from the POSSIBLE EU® study: Characteristics of
postmenopausal women receiving bone loss medications. Arch Osteoporos.
2010;5(1-2):61–72.
80.
Kanis JA, Burlet N, Cooper C, Delmas PD, Reginster J-Y, Borgstrom F, et
al. European guidance for the diagnosis and management of osteoporosis in
postmenopausal women. Osteoporos Int. 2008;19(4):399–428.
81.
Azagra R, Encabo G, Aguyé A, Iglesias M. New evidence on the
discriminant and predictive capacity of the FRAX® tool in a Spanish female
population. Aten Primaria. 2012;44(5):297–9.
56
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
82.
Piscitelli P, Chitano G, Johannson H, Brandi ML, Kanis JA, Black DM.
Updated fracture incidence rates for the Italian version of FRAX. Osteoporos
Int. 2013;24(3):859–66.
83.
Icks A, Arend W, Becker C, Rapp K, Jungbluth P, Haastert B. Incidence of
hip fractures in Germany, 1995-2010. Arch Osteoporos. 2013;8(1-2):140.
84.
Omsland TK, Holvik K, Meyer HE, Center JR, Emaus N, Tell GS, et al. Hip
fractures in Norway 1999-2008: Time trends in total incidence and second
hip fracture rates. A NOREPOS study. Eur J Epidemiol. 2012;27(10):807–
14.
85.
Maravic M, Taupin P, Landais P, Roux C. Change in hip fracture incidence
over the last 6 years in France. Osteoporos Int. 2011;22(3):797–801.
86.
Azagra R, Roca G, Martín-Sánchez JC, Casado E, Encabo G, Zwart M, et
al. FRAX® thresholds to identify people with high or low risk of osteoporotic
fracture in Spanish female population. Med Clin (Barc). 2015;144(1):1-8.
87.
Ballane G, Cauley JA, Luckey MM, Fuleihan GEH. Secular trends in hip
fractures worldwide: Opposing trends east versus west. J Bone Miner Res.
2014;29(8):1745–55.
88.
Jean S, O’Donnell S, Lagacé C, Walsh P, Bancej C, Brown JP, et al. Trends
in hip fracture rates in Canada: An age-period-cohort analysis. J Bone Miner
Res. 2013;28(6):1283–9.
89.
Hiligsmann M, Bruyère O, Roberfroid D, Dubois C, Parmentier Y, Carton J,
et al. Trends in hip fracture incidence and in the prescription of
antiosteoporosis medications during the same time period in Belgium (20002007). Arthritis Care Res (Hoboken). 2012;64(5):744–50.
57
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
90.
Icks A, Haastert B, Wildner M, Becker C, Meyer G. Trend of hip fracture
incidence in Germany 1995-2004: A population-based study. Osteoporos
Int. 2008;19(8):1139–45.
91.
Pfeilschifter J, Cooper C, Watts NB, Flahive J, Saag KG, Adachi JD, et al.
Regional and age-related variations in the proportions of hip fractures and
major fractures among postmenopausal women: The Global Longitudinal
Study of Osteoporosis in Women. Osteoporos Int. 2012;23(8):2179–88.
92.
Svedbom A, Hernlund E, Ivergård M, Compston J, Cooper C, Stenmark J, et
al. Osteoporosis in the European Union: A compendium of country-specific
reports. Arch Osteoporos. 2013;8(1-2):137.
93.
Ahlborg HG, Rosengren BE, Järvinen TLN, Rogmark C, Nilsson JA, Sernbo
I, et al. Prevalence of osteoporosis and incidence of hip fracture in women-secular trends over 30 years. BMC Musculoskelet Disord. 2010;11:48.
94.
Litwic A, Edwards M, Cooper C, Dennison E. Geographic differences in
fractures among women. Womens Health (Lond Engl). 2012;8(6):673–84.
95.
Johnel O, Gullberg B, Allander E, Kanis JA. The apparent incidence of hip
fracture in Europe: A study of national register sources. Osteoporos Int.
1992;2(6):298–302.
96.
Dhanwal DK, Cooper C, Dennison EM. Geographic variation in osteoporotic
hip fracture incidence: the growing importance of asian influences in coming
decades. J Osteoporos. 2010;2010:757102.
97.
Hilger J, Friedel A, Herr R, Rausch T, Roos F, Wahl DA, et al. A systematic
review of vitamin D status in populations worldwide. Br J Nutr.
2014;111(1):23–45.
58
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
98.
Sanders KM, Nicholson GC, Ugoni AM, Seeman E, Pasco JA, Kotowicz MA.
Fracture rates lower in rural than urban communities: the Geelong
Osteoporosis Study. J Epidemiol Community Health. 2002;56(6):466–70.
99.
Boufous S, Finch C, Lord S, Close J, Gothelf T, Walsh W. The epidemiology
of hospitalised wrist fractures in older people, New South Wales, Australia.
Bone. 2006;39(5):1144–8.
59
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
G. LLISTA D’ABREVIACIONS
AR
Artritis reumatoide
AATRM
Agència Avaluació Tecnologia i Recerca Mèdiques
AP
Atenció Primària
CAP
Centre d’Atenció Primària
CCAA
Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol
CIE
Clasificación Internacional de Enfermedades
CAMOS
Canadian Multicentre Osteoporosis Study
Cm
Centímetres
CMBD
Conjunt Mínim Base de Dades
DMO
Densitat mineral òssia
DOES
Dubbo Osteoporosis Epidemiology Study
DE
Desviació estàndard
DXA
Dual energy X-ray Absorptiometry
EAP
Equip d’Atenció Primària
EVOS
European Vertebral Ospeoporosis Study
EPOS
European Prospective Osteoporosis Study
ECOSAP
Ecografia Ósea en Atención Primària
FRAX
Fracture Risk Assessement tool
FRIDEX
Cohort Factors de Risc de fractura i Desitometria dual
de raig X
GROIMAP
Grup de Recerca en Patologia Osteoarticular i
Musculoesquelètica en Atenció Primària
Hab
Habitants
ICS
Institut Català de la Salut
IDIAP
Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària
Jordi Gol
IMC
Índex de massa corporal
ISCIII-MS
Instituto de Carlos III -Ministerio de Ciencia e
Innovación
Kg
Quilograms
60
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
NHANES
Enquesta Nacional d’Exàmens de Salut i Nutricional
OMS
Organització Mundial de la Salut
OP
Osteoporosi
REGICOR
Registre Gironí del Cor
RU
Regne Unit
SEIOMM
Sociedat Española Investigación Ósea y Metabolismo
Mineral
SP
Spain
STROBE
Strenngthening the Reporting of Observational studies
in Epidemiology
T-score
Valor en mg/cm2 de la concentració d’hidroxiapatita del
coll femoral
UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
UBE
Unitat de beguda estàndard equivalent a 10 grams
d’alcohol
WEB
Word Wide Web
Z-score
Nombre de desviacions estàndard de la mitjana en una
persona de la mateixa edat
61
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
ANNEX 1
Publicacions estatals que van fer difusió de l’article: Changing trends in the
epidemiology of hip fracture in Spain. Osteoporos Int. 2014;25:1267-74
62
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
63
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
64
Tesi doctoral: Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)
65