Els monuments de Setmana Santa (De l’època moderna als nostres dies)

Els monuments de Setmana Santa
de la catedral de Barcelona: Art i litúrgia
(De l’època moderna als nostres dies)
Santiago Mercader Saavedra
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats
d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició
des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra
o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de
la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de
la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB
(diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro
ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza
la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta
reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative
aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital
Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not
authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or
citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
! !"!#!$
!#"! "
"#%&
!"#
$
%
&
'()*
2
3
4
!"##
$%&''(
)*)#+
",*""-
%&
$$
$'$.'%
'
/ *01/ #
1"""-
')"23
4555555555555555555555 6
()*+7
#
.80""7
##
19"": /;7-#<7=
## ,-.!"/ #!" !".#0
. "()12$7/
### "!# -# !()123()42$7+
## #·.# #0! !#5 !6()4*$+
##= # #0"!&#"%!!-!"!" "+/
##/ 7!# -# ! . "()4+3(418$+7
##- # !# &#!.5##0(4+23(492$6#
## " # . "(4+:3(498$66-
##7 #!!#0;-% "#0#!".#0(4)83(4)9$6 #
"""#
# #% #5.#<6·#0# !!#
## !".#"= 5
# '5>"#"#5.#0#
#=
,"""
"=
#= !##0!!.".!=6
#=# ?!. @#.5#%-##.#0//
#= !!.".! . "#!"#!. @#>/ #== !## -. #! . "--
#/
' +
(49*7#
&,>?1""*107#
#
"1""7/
@1%
AB77
=
)"4C""*·"+6
/
$",*9"1+-
(:(8#66
=
,,@@1""#66
=#
""#6
=
D'9)E"""#6/
(:(*#67
/
""#67
/#
E)>""*A
F.#
/
14#-
/ A.#"".#-
/# !.".##
/=
"""##-
//
2"G"":++<##
/-
<#"# #!!"@!"#
:+//<'HC:+-#;+-/<#=
6
/ *',DB
:+77<"1#=6
'B#=
/
#-6
""#-6
#
""1G# =
#+
I01"""6
'C9"6
1?>"/
H
.,)D
•
/ "! .!#"!#
•
/ "!#!!/
•
#5!#C" •
.!!"D #!-=
7
8
9
10
'! "#0
!
!"
#
$ ! " # #
#
!
#
!
% & #
!
!&#"'(
) ) #
(" (
% * %
#
%#
!
$"
+,
-'
!$
$#
(!
!
%
$"
#
!
!
.
$
( # + / #
$ & 0 /
1
'
!
2
%
! 3 #
31!#
4
55
! 6 &
.
#
7
(
#
%"
!
88
11
2 .
3
% #9
5
#
"
$
$
5
6:;<=<);<>?@5#$!$
/$
% " #
& &
A
% 4 " !
B
(
&
!
#
! 8& 4
:?C< 5@ $6#
!$&
#
#!
)/$
+
5
%/
! $
(
#
%
5
!
2 /
&
!
) # & B
!' & !$ 7 #
%
"
! % & 8 ;<DE $
.
(
!
:
!
#
@
( (
&
!
%#
55
"
!
%
%
"$
!
F&
#
#
% "
!$ B
.
%
$ (
#:
@%
&#
8
12
! ! ) ) " (
) ! 8#
!".".
F
(
!
$(
%#"
&
"
#
%G#"H
II #
!
((
!
F
(
" #
!$"#
!
I9AAA # + $ ! ) $ #
% $ " #
: ( "
I9A I9AA@' !
&
$ &
&
#
#!$
J
("
#"
!$!
!$#
.#"
#
8
K
(
#
!$
!L ! ! "
( / $ ! $ ! 13
% !$ "! #
(
# # 8 "
'
( .
!$!&
(
%
(
"
#(
##
5"!
%"#
!$ ( ( !
"
!
#
.
%
M
(
#!
) ! (
&#
"
(:
"
%
@
)(&
!
/#
!
%%
#
#
%(
(
!
% L ) #
#
()!!"/
#" J $
$ !
4(
.
.
#
/
#
()
(
N"
!IA9
#
I9AA
8
(
"
#&!
/
&
6 #
% F !
!
!
#
& .
"
& #
L
&
/ "#
$ J;D?<
&!
%
(
8
)!
14
" 9
3 2
(" !" 9
$ # " B
% ! L ! !
(
!
&
"
#
('(
&
! .
' % 7 ' 8 L !
&
'
#
! / (
#
$#
LIAI!
/!)
#&
!
(
! $ ! 8 I9AAA & ' ! # ! !
"
!18
2:#&
% .
@
4!
#
%#"
("
)
(
3
/ #
% L
)
%
#
7O
$
1 P
O ( !
( #
F (
"
IAI
(" #
#
#&!
"
(
!7 /!
%!
IIL
3
O L )!N ! # !
! !"
11F
*
5Q&
!
#"#
(
!
)#
.
8!.
L(
.#"
15
N
;R;?
8
& #
#
/ /
& ! % !% O$ 9" F
#
%!
!
("
)
!#"$
%
(
# " .
3
IAA:;R<<@
# 5
9
& AA :;R>C);R><@ F !
! & #
! .
#
.
"
#
#
8 ;RR; / . % S $ #
.
M ! # # &
' ) #
% .
"
!
#
: @ (
&
#"
!
.
"
#
%
!
.
$
5)!$
.
! #" !
$ !
% # #
.
/
/!$
$
(
&
)
.
% # J " / $ 8 . (
% 16
#&!
#
6
%(
"
( #
!
#"
#
+
$
#
$
B
7
(
% !$
&
!!!
/
(
)
(#"
$
&
"
2 % %
%
!
%8%
#
!
' ( #) ! "
#
% # % ! % !$
!
.
S!!!
# $
"%#
%B
F
!&
&
#!#
" #
# (
&
!!
!
!
!
"
$!
#$
#
B
&
$ (
5 F %!)(!(
(
!
#
'$
( #%B
%!
!#"
17
$ "#
! $
!
8F
!
!
#
#
% 58$!
"#
;/ ! !
! ;RRC 1 5 ( ! & 8;D?<
#
6
#
! !
#8$
! CEER " #
# ""$ !% %
N
6)FO
!
B
% $ $ &#
/ 8 % O.
'58!
9
Q('
!$58
42%/
5#3
'$
OO
5 83LQ
F
. !
"#!
/$
:(
%N
Q
O
5 *L !
% .
! ! B
%@ C #
%!!
#
!
! !
#L!
#
F #
% (
! !
"
.
&
$ ( #
!
!
+
!
58((!
!
N
:N * O @ * K
K
'!
!
N
3
1
Enguany la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol estan duent a terme un inventari dels Béns de
l’Església Catòlica (en curs) que esperem que ajudarà a tenir documentades aquestes i altres obres. PARÉS
2009: 160, nota 5.
2
Ídem: nota 4.
18
58 :N35@ 2
5& Q"' $ $ )!
!
! &
!!N
:N@'#
!
!
O4
58:O45@!
!
A
K
&
:AK@57
58
!
!
53F
.
3#
(
K
5
:K5@
#B
&
# !
!
(
#
F (
3
$!
(
5:5@
" ( ! " " 5
'
(
(
%
/&
$
!$#
!
J(!&#
%!
.
;D=E/' (!$
(
&(
#
(" ! ( # . $ #
" #
&
!
!
! #
& # ! ! ( ( !
8& .
/ # )
!"
!$
!!
3
(
&
#
!&
:
19
!
#
#
!
(
@ / ( "
I9AA II .
!
6#*+#!
(
/ "
# $ 1 O (
, - .
),$
/
O)28
&
!$ "( &
/
( "#
(
/ $ F(
!$
##
0 )" J
F!
!
((
!!
!
8
%
F(
&:@
!#
"%
!#!(1
!
! #
! %F)
!
#
!
! ! #
1 1 F .
II N 2(
)+ 2 2 :P/P@ !$ $
(
$ # "
# O
& # ! ! # #
$!
$ J
F(
K
5
:K5@ % ! # 2 ;DRC ) " 20
!# #
/ ) !
% &
( "
# $
3/
3
-+ 4+ ( (
$ ! 8 %
F(
O A
K
&
:AK@ !
#&#
7 #"
8F(
O
5
:O5@
(
! 8 7&
(" #
! ! / Q!
!
( QO4
58:O45MQQ@
!J
9
;D?<
#
"#
%#
!
!
%)
!(
%(
&
: (
@ 6 1 1 N
( # .
8 &A
!
8
%#!5
9
&AA:;R>C);R><@F
&
#
!
(
9#
(
) 6 &
%"
!
: # ! !
% /
L
)
2$ ) 5% 65 + 1
26
%CEE>@ !
21
!#"
8
B # $
#L #L8
F &
B % $ ! %
/ ! ! ( ! !
#
J$ "!I9AA
I9AAA
%
#"
&
!
#
%E "!
! # &
/
#"
+
&8
")
"
! Q&
#
$ ! &
#
#
9 J +
"
5 F! ( #
' #
!7107100$' : N
Q
58CEE<Q2EEEDR@#
5(
!
#
( ! ( !$ 1
26
%(
%
%#
5 /
$ &
!
%
:"
@$
!
)
(L$
+
'!
22
(
O1
&
(
5
!
8&
#
!'!$#
A*
(
(
' ( ! (
& O O" O!!
O
()#
$
$'
!$!
1%
Q'()
2
5&
Q"(1
4:/3@
)
()
!
!
)
!$'
2
.
!
'
(
K
5
T!
3&
Q&#
#!
"
&#
!'
( #
A$ 4
' ! A
K
&
4.
3
:##
@ Q Q
U%
:!
!
@'!O"3
3
!)
(##
&#
.
' ! !
!
#
() ! !
!
))#
'*
1
8
? 8 /
8
A
'1'Q!
!
(
Q
O45 * 0" () !
("#
#'
!
!
*K
5
9
O
3'ON
(53F
.
)
L
.
)
' O
!
) #!(
'
69
#
)$!'O1P
*
4
!
) ' *
& (!
'F()
O/ )$
!
!
#
'&!O$:N
P
@)
#
%
A2:N
@'
O
V P%U "#( &
(O
&
23
*
+2!
/
O"5F
5 3" *W *' !
8!
8 ! + 5 2 1$ P
:)! , - #+!@ ) !$ ##
O
1
CE;?
24
+
&
,
-).*/0
-!"#$%
&'
(!
)*+
,
#
#
-
.&*,/
#0
&*
**,$
%
0
,*##*
&
*#1($
12"
3
-)44*5).*)0
-2
0
0
25
26
27
28
! "
"
# " #$% &
' () !
( $ *
+
!
#!(
"
,!
#
" $ - . / 0 1 2
"
3
43
"
$ 5 &
6
' ) " ! ( # $7
+ 8 0
( (
$ !
!
#
" $
3
SOTO 1992: 4. De fet en un sentit més estricte caldria remuntar-se als primitius pobles nòmades per a
cercar-hi el seu inici, si entenem per «efímer» l’escasa permanència –i la transitabilitat– en un mateix
indret que devien tenir els primers pobladors. No serà fins l’assoliment d’una condició sedentària que es
començarà a crear una arquitectura més duradera.
4
«Aunque la alteración efímera de la fisonomía urbana se encuentra en los inicios de la Edad Moderna,
el esplendor de las arquitecturas efímeras, transitorias o fingidas (...) tuvo su momento culminante
durante la cultura urbana del Barroco». Íbidem: 10; FERRER VALLS 2003: 27-37.
5
L’art efímer sempre ha estat lligat al ritual i a la festa: «actividades intrínsecamente efímeras. Ambas,
festividad y rito, se acotan en el tiempo celebrándose en manifestaciones de duración limitada. De
caracter sacro o profano y objetivos propagandísticos y/o lúdicos, estas celebraciones originan una
transformación temporal del lugar que las acoge» i com a tals, merexien «vestir-se» de manera adient i
extraordinària. DD.AA. 2004: 167.
6
BONET 1990: 5.
7
Resulta adient la cita de l’eclesiàstic Jerónimo Barrionuevo (1587-1671), que en llur obra Avisos (16541658) afirmava: «Bien son son menester estos divertimentos para poder llevar tantas adversidades».
SOTO 1992: 12.
8
Vegeu: ARIÑO - CARDÚS a Rito y fiesta: una aproximación... 2006: 14.
29
9 # # + $ :
; ( # 8 #$<9 '
#
#
#)(
#
'
/)
"
#
1
'$$$)
!
"#"
$
%
=>, ( " ( + 3
3 (1 "#
&
'$$$) "
%
==?
$, #
"
!
$9
(
3
3
0#
# ( @
' 3 "3 $
A
B ! ( 1 (
#
$ =C # 3
3 " /
$ D ( , E!
1
(% '
' '
! )
"
9
Ariño i Cardús a DD.AA. Vol. 4, 2006: 13.
Íbidem: 14.
11
Íbidem: 18.
12
La festa té un caràcter propagandístic i és pròpi d’una cultura dirigida, urbana i massiva. GARGANTÉ
2011: 23.
10
30
=F
( 8 # 2
$
A
(
1
"
# =%
! 1 # ' 8 )$=-G
+
!
'? . H
$) ' )$ F ( +
# " (
'
)
8 #
3
3
I
#$=2
0#
A
*+
+
6
1
*&
$
"'
'$=5
8 1 !
8
D "$ ,
( I
# 0
"
"
=7
. "*
*$=<?
1 .
3
6
13
DOMÈNEC - CANALDA 2009: s/f.
«La diferenciación entre las diversas festividades por su carácter religioso, profano o cívico resulta un
tanto gratuita si tenemos en cuenta que los principios políticos, ideológicos o morales (...) estaban
íntimamente unidos. Iglesia y Monarquía se presentaban como el pilar fundamental cuyos valores debían
ser aunados bajo una fidelidad absoluta». SOTO 1992: 22.
15
Per aprofundir en el sentit i funció de la festa barroca (funció intel·lectual, caràcter lúdic i alienador,
control del descontrol, funció didàctica i doctrinal, i funció eminentment propagandística i mitificadora
al servei del poder), vegeu: TRIADÓ 1999: 136-142.
16
CUARTIELLA - ROMAN 1986: 32 i ss.
17
GARCIA ESPUCHE 2011: 245.
18
D’entre totes les tipologies d’art efímer, els novenaris d’ànimes, són un dels cultes religiosos més
desconeguts. S’acostumaven a muntar davant els altars per commemorar el dia dels Morts o de les
Ànimes (incloïen referències al Purgatori i al·legories de la mort).
19
Les festes de Setmana Santa i de Corpus Christi –de les més rellevants del calendari catòlic–, tenien
però un sentit cíclic, és a dir, es repetien any rere any.
14
31
C>3 '
!
)
C=
(D
"
3
8
3 4 + !$CCG 8 # "
(
" (
8 !
$C
20
Aquesta festa no només es celebrava els tres dies abans al Dimecres de Cendra (o sigui a l’inici de la
Quaresma) sinó que se li afegien altres jornades més entre el 28 de desembre i el 6 de gener, essent
considerablement més llarga. Per tots era reconeguda com la festa popular més viva i participativa,
qualificada per alguns estrangers i per les autoritats eclesiàstiques d’autèntic «desgavell». Així la defineix
el prevere Diego Pérez de Valdivia (nascut a Baeza però resident i mort a Barcelona) en la seva Plàtica o
lección de las máscaras, llegida a Santa Maria del Mar el 1583: «No disputo yo aquí de las máscaras
tales, sino de las de Barcelona, en donde en esta materia no hay termino, ni razón, ni concierto: sino que
quanto se le antoja a cada uno, y cómo, y cuando quiere, se enmascara, y comienzan desde casi Navidad,
y van creciendo como dolor de costado; y al cabo es, no Barcelona, sino Babilonia». GARCIA ESPUCHE
2011: 252.
21
Vegeu, per exemple, en el cas barceloní: GARCÍA PORTUGUÉS 2008: 623-642; en el cas de Vic:
GARGANTÉ 2009: 337-338; en general: BERTRAN 2007: 92 i ss.
22
Una mirada atenta als dictats posteriors a Trento ens revela que l’Església catalana mirà de posar fre i
suprimir tradicions que es sustentaven fortament en la superstició i comportaments poc adequats, però una
cosa són les intencions i una altre de ben diferent són els resultats. De fet, a efectes pràctics, tot i posar en
marxa nombroses prohibicions per evitar excesos a la ciutat i el que és pitjor, a dins de les esglésies, per
tal de mirar de complir un cert decorum, no sembla que tingué resultats prou satisfactoris. Es podria
exemplificar de moltes formes, però pot ser il·lustrativa la tasca del bisbe barceloní Ildefonso Sotomayor
(1664-1682) que, reiteradament i en nombrosos edictes penjats a les portes de la catedral (1668) demanà,
uns cops, moderar els excesos dins la Seu, prohibint de beure, menjar o xerrar, i d’altres impedint que la
gent es disfresés de religiós durant el Carnestoltes. Tot i aquests intents, les mateixes accions continuaven
repetint-se any rere any, i dècades més tard, palesant un cop més una tasca que era, a tots els efectes,
gairebé inútil. GARCIA ESPUCHE 2011: 252, 257 i 258. Deixant de banda l’aparell censor de l’Església, a
casa nostra es continuaren fent processons per causes meteorològiques o per lluitar contra epidèmies, tal i
com sempre s’havia fet, tret que prova com, tot i Trento, hi havien tradicions tan arrelades que es
perpetuaren i s’estengueren fins més enllà de l’època il·lustrada. Vegeu també: BERTRAN 2007: 76-107.
23
Vegeu més exemples a: LLATES 1944; FRAILE 1987; FERRER VALLS 2003: 27-37; BERTRAN 2007: 76107.
32
+1,
%7
A
.
JK6
'=7>C)$,1,
K
LJL
-
"+
,
9 '=7>5+=7=7)$,
8 $
'J
1./
)
( 1 "
-C%8
/$$$A
# ! '
$) ( # $ A
( @
! =2551 " (
'$$$)0
$$C-
24
Aquests muntatges, eminentment religiosos, s’ubicaven en llocs de relleu dins les esglésies la diada del
15 d’agost. Destaquem per la seva excel·lent conservació el de la catedral de Girona, de Lluis Bonifaç
(1775). A la barcelonina església del Pi, s’alçava un muntatge efímer que també era del segle XVIII i del
que almenys s’han conservat fotografies antigues i s’han salvat els petits àngels que el coronaven
(actualment, 2013, es troba en l’exposició dedicada en els annexos del temple). A Mallorca encara avui
dia aquesta tradició perviu amb força i encara roman molt viva.
25
Comentari fet en motiu de la victòria de Joan Josep d’Àustria i la seva proclamació com a primer
ministre de Carles II el 1677. GARCIA ESPUCHE 2011: 246-247.
33
M
D
( D ( + $C2 ! N
8 $C5
O
( 1 8 +
P
C7 P 1
$C<9
$>.
/
/
1 @ $=9
"
/1
Q
22'
+
)$ C "
$ # 3
(3
(
" $ F ! # ( #
$ F ( #
26
Motllures, fullatges, cornises, targes, estípits, balustrades, columnes, mènsules, cortinatges, etc. són tan
sols alguns dels elements d’aquest ric llenguatge retòric.
27
De fet en el rerefons de la qüestió hi perviu un dels trets que més defineixen l’art barroc: el gust pel
canvi, el contrast, la mutabilitat, el suspens, la tensió, l’expressió, la sorpresa, l’exuberància i l’aparença.
MARAVALL 1990: 438 i ss.
28
Les relacions eren uns llibrets descriptius que recollien informacions i detalls sobre les festes. Tot i que
podem considerar-les una font escrita i documental important, cal tenir en compte que eren opinions força
partidistes i que, sovint, es queia en la desmesura o l’exageració. GARGANTÉ 2009: 323.
29
SOTO 1992: 8. De fet aquesta pretesa exclussivitat no era pas nova. Tot i que el cronista en el seu relat
s’esforcés a dir que la festa celebrada havia estat excepcional, de ben segur que podríem trobar-hi altres
exemples semblants pròxims en el temps. BONET 1990: 8.
30
«El gusto por lo asombroso, por lo maravilloso, por el artificio, encuentra en la fiesta [barroca] un
lugar privilegiado de expresión, que se manifiesta en espectáculos que buscan “suspender” al publico,
utilizando un término de la época, dejarlo absorto con lo nunca visto». FERRER VALLS 2003: 27.
31
GARGANTÉ 2009: 325.
32
Orfeu i Euridice, obra de Claudio Monteverdi representada a Màntua el 1607 es considera la primera
òpera moderna. ALIER 2002: 30 i ss.
33
Podem fer un símil si comparessim l’aspecte que tenen les talles policromades barroques –amb tota
mena de carnacions, estofats i dorats–, si les observessim a través de fotografies en blanc i negre.
34
/ ! # # (
$
A
( % P
!
P
!
- ( / 0
M#
$2E
#
(
"
0 N
$ (
+
$
$, 3
+3
!
+
"$ F +
"
*
*
#
6
$
34
Vegeu, per exemple: AINAUD 1989: 411-421. Darrerament volem destacar la següent proposta. Fa pocs
anys l’antiquari barceloní Albert Martí Palau va mostrar a la seva galeria / antiquari Palau Antiguitats del
carrer de Gràcia número 1, en el Gabinet d’Arts Gràfiques, una completa exposició de dibuixos i gravats
nacionals i internacionals sobre art efímer d’època moderna intitulada L’Etern efímer. Gravats i dibuixos
commemoratius del segle XVI al XIX. La mostra s’acompanyava d’un catàleg, amb dos estudis
introductoris: un del bibliòfil i historiador Albert Domènech i l’altre de la Dra. Sílvia Canalda.
L’exposició –on hi vam col·laborar a mode de documentalista i coordinador– va ser una valenta aportació
a l’estudi d’aquest tema, encara bastant desatès. Vegeu: DOMÈNECH - CANALDA 2009. Es pot accedir al
catàleg en PDF i a les obres que figuraren en la mostra entrant a: <http:www.palauantiguitats.com>.
35
La posició laudatòria al servei del poder dominant, ha quedat ben resumida en: FERRER VALLS 2003: 29
i ss. Per obrir noves vies interpretatives de la festa a casa nostra, volem posar de relleu l’exposició La
Barcelona irreverent comisionada per Jordi Pablo al Museu Frederic Marès, on es tracta el tema de la
ironia i la paròdia col·lectiva al poder establert en la Barcelona dels segles XIX-XX. (4 de desembre de
2012 al 26 de maig de 2013).
36
Hores d’ara el grup anomenat Emblecat. Associació catalana d’estuds d’emblemàtica. Art i societat
amb qui puntualment hem col·laborat, està duent a terme una engrescadora iniciativa en aquesta línia,
mirant de fer accessibles i explicar el món dels símbols i emblemes i llur interpretació. Per a detalls,
vegeu: <http:www.emblecat.com>.
35
R
..
?*
*(
(
"
3
3 $
8
')
( E
A ' ) N CC M
C- $5#(
)
R,
7
'
+
!
")$
? " ( ! $9
(
E
R
R
*
"
$<,
.(
A#$%>
E*
1$.
! #(
A(
"
*
/
#
A
'
)$ E ( S*
("(
#
D
(
/
$T
(*U(
.
$ 9
" E
* # # . (
'
-
# 0
)$ ( 8 P
37
LLOPART 1999: 108.
AMADES (1950) 1982.
39
Enguany ja no tant, però fa unes dècades era usual el guarniment de campanars i balcons amb palmons
i llorers secs beneïts, tal com manava la tradició, fet que marcava el canvi de fesonomia dels pobles i
ciutats. Els nens i les nenes duien palmes engalanades amb tota mena de cintes i dolços entrellaçats que
havien estat regalades per les padrines (els padrins eren i encara són els que es cuiden de la mona, per
Pasqua) i que es beneïen en solemne missa.
40
Cuadernos Phase, «Tres documentos de pastoral litúrgica»: La Semana Santa, núm. 30, Centre de
Pastoral Litúrgica de Barcelona, 1991, p. 13.
38
36
P
" (
!$%=E &
$ ,
:V ;
3
E
3
ALJJ'=<--)
83
"
/
+
!(
0
#
.$F
(
# 0
#
R
$E
(
(
(
.
H
M
1 A$ E
A:
'
4%
( 5 6
(
$%C
F ( ( E A U 0 ( 1
0 & 7 $%E
"
#
(
/
"
(
!
!$
A
$ (
+
EE
*%%
. " ( .#$ %- " :; :
;$ ,
( " 3
3
8
(
*D
( * *
E 41
Com bé afirma Dolors Llopart: «El costum i la pèrdua del costum de fer avui processons requereixen
un comentari. A causa de la sobrietat que el Concili Vaticà II del 1962 havia demanat als fidels en totes
les manifestacions públiques, aquests actes –bàsicament processons i “via crucis” – havien deixat de ferse en moltes poblacions d’arreu dels Països Catalans. De totes maneres, la presència massiva en moltes
viles i pobles catalans d’emigrants d’origen murcià o andalús les ha revitalitzat i fins i tot les ha recreat
amb una estètica pròpia, i avui dia són exemples genuïns de devoció i d’art popular». LLOPART 1999:
112.
42
SERÉS 2003: 38.
43
LLOPART 1999: 112.
44
Normalment es situaven a la capella del Santíssim, però depenent de les dimensions del temple, es
podien ubicar a l’Altar Major o en altre indret distingit; això sí, gairebé sempre cobrint els altars i/o les
figures de la resta d’altars i/o retaules en senyal de dol.
45
La identificació de monument i sepulcre es posava de manifest en els cants dels oficis durant la
Setmana Santa: Sepulcro Domino, signatum est monumentum. Vegeu: TRENS 1952: 299; RIVAS 2003: 501.
37
E
*
$%2*
#
,
"'
!
)
( I
1 8
9
' 3
.
E ,
: ),
:
'$$$)(
"'&
!
9
(
%5
#1"
!
#
. #D %
( *U
E$%7
#
S*
.D
#(
.*
.D
E
*
+
O
(
#
*
/$%<
A
#
"
6
M
#
"'
) . F
'=-%-+=-2) ->"
3
, 3 /
#N#
#
$
, ! + 8 # 46
Sebastián Covarrubias el 1611 el defineix: «Vulgarmente se toma por el túmulo y aparato que se haze
en toda la Yglesia Católica el Jueves y Viernes Santo, donde puesta un arca en forma de sepulcro en que
estuvo aquellos tres días el cuerpo de Nuestro Redentor Jesu Christo. Pero en rigor monumentum est
quid nost monet ut tituli, sepulcra, statue, fama, porticus, theatra, carmina, historiae, documenta,
praedeptiones, sapientum monita, libri et caetera eustmodi». COVARRUBIAS (1611) 1989: 555.
47
Enric Moliné Coll a: Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, 2001, vol. 2, p. 680. L’equívoc
va ser recollit per: TRENS 1952: 299 i ss.
48
També dita Misa in Coena Domini. La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix la paraula monument
en la sisena acepció com: «Túmulo, altar que el Jueves Santo se forma en las iglesias, colocando en él, en
una arca pequeña a la manera de sepulcro, la segunda hostia que se consagra en la misa de aquél día,
para reservarla hasta los oficios del Viernes Santo, en que se consume». LLAMAS 1999: 31.
49
CALVO - LOZANO 2004: 96-97.
50
Els decrets sobre el Sagrament eucarístic es formularen en vàries sessions: la XIII de l’onze d’octubre
de 1551, i la número XXII, on s’afirmà el dogma de la Transubstanciació (17 setembre de 1562).
38
8$-=A
"
$ . F
" # $
, 8
(
#
@$F
"
# 8 $9
"
0
/=-5>
3
6 A K '=-22+=-5C)$-C,
# # '
+
8 )$ ,
M"
"
0#8
$9*
*(
8
!
0
"
$E
.
.
E*
LJ$-,
#
83
!
((
3
8 3
=-5> (
##
(
=<--
" $-%
G
!
"
(;
+
/=2>>
.
KJJJ '=-<C+=2>-)$ ,
#
51
Hem de tenir en compte però, que la manera com avui es celebra el Dijous Sant dista una mica de la
ritualística antiga, sobretot arrel del Concili Vaticà II (1962-1965) que simplificà en bona mesura el ritual.
52
Missale romanum, Edition Princeps (1570), Libreria Editrice Vaticana, Città Vaticano, facsímil,
Barcelona, 1998.
53
RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS 2009: 13.
54
«La contrareforma emfasitzà el caire purament religiós dels actes públics vinculats a la institució
eclesiàstica catòlica, la qual cosa comportaria l’intent de supressió i la reorganització de les pràctiques
anteriors no coincidents amb la visió oficial del culte». BERTRAN 2007: 85.
39
8
N
$
3
(
*
K'=-7-+=-<>)
(
6
(
!
: =-753
# " +
$ 9 0
'J
L
0
/=2->6
LJJJ
=5C56
LJK
=5-C)
#
(
6
=772$.
(;
VE 3
6 =-5> ! $--
3
(;
" 8 ! '.K"JJ=<2C)$-2
.
+
8 E*
* * 0 # '
(
$)
#3
N3 * U # ' ) / '
) D " (
#.
.'
/
8.0
)
*
D
(
# # # .
+
/ "
$ 8 '
(
)
(
4 ($ " + # " D
"E
*
98
A,#
.
'0
(
)
.#
(
*U(
( ( 55
Informació extreta de: EC-Wiki. Enciclopedia Católica Online, “Cæremoniale Episcoporum” [consulta
feta el 6 d’abril de 2013]: <http://ec.aciprensa.com/wiki/Caeremoniale_Episcoporum>.
56
És necessari, doncs, redirigir les atencions a aquests textos per veure amb més detall del que aquí
podem prestar-li, atès que es tracten continguts de caire para-litúrgic i ritualístic de caire teològic més que
continguts artístics.
40
, ( + '
+U)$-5
9
$* (
! /
$ -7 , !
!
"
' $
) + ! / 8 3
3:
";
/
D
8
# ( 8
# +
! $ =$
M
8 ! -$2-$5
/
!
$.
" $,
6
! ( + D 1
<
""-<
E
(
(6
+
""
A
* R ' =+=5)$ 2> F /
57
La litúrgia descrita s’ha extret del: Missale Romanum, 1570, “Messa vespertina nella cena dei Signore”,
núms. 3-21 i del Cerimoniale dei Viscovi, inspirada en el Cæremoniale Episcoporum, 1600, “Il Sacro
Triduo Pasquale”, núms. 295-331.
58
No s’ha d’oblidar que el misteri de l’Eucaristia va reforçar-se amb escreix després del Concili de
Trento, cobrant auge tant la Setmana Santa com la festivitat de Corpus. Pot ser il·lustratiu consultar
l’article de Calvo Ruata i Lozano López al respecte de com es vivia la Setmana Santa a Aragó. En ell
s’inclouen relacions dels segles XVII i XVIII, on s’expliquen detalls de la celebració d’aquests actes a la
Seu de Saragossa (1602) i d’Osca (1796). CALVO - LOZANO 2004: 98-102.
59
AMADES (1950) 1982: 730. Fins a tal punt era important l’ofrena que es podia considerar d’heretgia o
d’ofensa la revocació d’aquest acte.
60
Cuadernos Phase, «Tres documentos de pastoral litúrgica»: La Semana Santa, núm. 30, Centre de
Pastoral Litúrgica de Barcelona, 1991, p. 20.
41
/
$2=,
N
.
' *
! +)$2CW ( ( " ) =
"/
>
"
"/
$2
+1"
LKJJJN
!
@
$?#
$,1A
J
@
8
$
#
*
/(
#
*
U
$'J
1./
)
G
$?(
# ((
#
(
LKJJJ LL ( 61
«En alguns llocs hi havia el costum d’adornar el monument amb testos o estris semblants, on s’havia
sembrat blat o veces i s’havia deixat créixer als cellers de les cases, a les fosques, de manera que les
plantes eren blanques en lloc de verdes». Enric Moliné Coll a Diccionari d’història eclesiàstica de
Catalunya, 2001, vol. 2, p. 680.
62
AMADES (1950) 1982: 731.
63
Extret d’Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya... 2006, vol. 5: 184.
42
A#
@
# #
'
@
8
)$2%,
(
#
$
9!
$
!
#
(
( N$ 2- ? " ! "
!+
3
(
.3
0
( ( I
$ A
R ,
(
.
! ( F$ 22 A
" D M LJL 0
( 'X)25
(
(
#
$T
*
* + 1 27 ( ( / (
/
'
)
# ( $2</ #
!
'
2
)$
64
L’origen d’aquests elements sembla trobar-se en la litúrgia mossàrab, on la custòdia es tancava amb dos
segells de goma de cera, al·lusius als soldats que vigilaren el sepulcre del Senyor. Vegeu: MONTEVECCHI
- VASCO 1988: 90. Després, el nombre de peces de cera amb referències a la tomba crística es multiplicà i
se’ls hi atorgà poders taumatúrgics.
65
L’Arxiu de la Catedral, que com d’altres, ha patit els efectes de les guerres, gairebé no ha conservat
documents que ens puguin explicar els primers monuments que s’hi construïren els segles XIV al XVI.
No essent així, per fortuna les centúries següents.
66
Rafael d’Amat i de Cortada, més conegut com el Baró de Maldà, recollí que el monument del convent
de Santa Caterina era magnífic, i el del Carme: «despuès del de la Seu, no hi hà de altre mes proporcionàt
y hermòs que lo dels Dominicos» (abril de 1778). RIERA 1988: 112.
67
AMADES (1950) 1982: 745.
68
Íbidem: 746.
69
La moda en la vestimenta era important. Quan les autoritats civils de la ciutat, com consellers o quan el
mateix alcalde de Barcelona complia amb rigor assistint als oficis de Dijous i Divendres Sant a la catedral
(1912) el més usual era vestir de frac negre. Vegeu com exemple: Arxiu Municipal Contemporani de
Barcelona (AMC): Expediente referente á representaciones ó delegaciones del Excmo. Sr. Alcalde y
Ayuntamiento, para asistir a vastos actos, 2/1912, 76.
43
?
1 ( <?'
R
.
=55-)5>
*
'
@#
E #
A#
*
/
E
*
)$ 5= #$ 9
#
!
$E
#
!
"
HO
$5CE
*
* (
. . $5
O
3 E
*3 (
0
(
"
A#
*
/'-
(
)
#
$5%,
/ / # #
.
'
LL ( A )D5- *
/ *
0
70
ACB, Exemplaria, VI, fols. 142v-143. Aquesta vetlla seguia els consells de l’anomenada Clementina
Instructio promulgada per Clement XI el 1705 on detallava les regles per la correcta vetlla de les
Quaranta hores. MONTEVECCHI - VASCO 1988: 92.
71
L’origen d’aquesta vetlla es va dur sota el pontificat de Climent VIII (1592-1605), però cal tenir en
compte que no necessàriament s’havia de retre culte durant les quaranta hores de forma consecutiva.
MONTEVECCHI - VASCO 1988: 92.
72
Arxiu Històric Ciutat de Barcelona (AHCB), Oracion de Quarenta Horas en las Iglesias de Barcelona,
en el año de 1807 con Indulgencia Plenaria perpetua á todos los Fieles… Impr. Sierra i Oliver Martí,
Barcelona, 1807. També: Oracion de Cuarenta Horas en las iglesias de Barcelona para el año 1844,
Impr. Herederos V. de Pla, Barcelona, 1844.
73
Tot i que el primer cop que s’havia d’instaurar a la catedral era el 24 de juny de 1775 (diada de Sant
Joan Baptista), en realitat es va postergar fins els dies 1, 2 i 3 de juliol per una aplopegia de l’aleshores
bisbe barceloní Josep Climent (1766-1775). ACB, Exemplaria, VI, fols. 142v-143.
74
La varietat de cultes i litúrgies de cada barri, ciutat, comarca i província espanyola prova la riquesa i
complexitat del fenomen de la Setmana Santa i l’arrelament i l’estreta vinculació amb tota classe de
tradicions (locals o foranes). A Catalunya, grosso modo, es caracteritzen: pel silenci marcat i el fimbrejat
dels tambors, per la importancia atorgada a cants com l’Stabat Mater, el Vexilla Regis, el Miserere, per la
representació dels misteris mitjançant moixigangues i per l’importància que es donen als soldats romans,
els manages, fent recreacions força fidels de les formacions militars antigues. Bertran et alii a DD.AA.
2006, Vol. 5: 188.
75
El lavatori a aquests homes prèviament designats significa el servei i l’amor de Crist a la humanitat, del
que “vingué no per fer-se servir, sinó per servir”, en paraules novotestamentàries (Mt 20:28).
44
(
+
$52,
E*
,
$G
#
LKJJ
(
( 0
# U #
E*$
A
6
.
55 "
: /
# $ " N
" 1 . # $ * . *
* " R
( "
$ ,
(
# .#
# 3
:3$,
*U F F
*# 4
$57
A
05<
3
.
*
'=--<) #
/R
O
A
'=-7%+=-<%)
3
76
El dominic Jaime Villanueva, que es trobava de viatge per la ciutat, a principis del Vuit-cents, resumia
la seva impressió d’aquest particular ritual a la catedral barcelonina en els següents termes: «En la
Semana Santa, y aun en la de Pasion tiene esta iglesia varios ritos y ceremonias particulares. Desde las
primeras vísperas de la Semana de Pasion hasta el miércoles Santo inclusive, en todos los dias feriales,
el mismo canónigo que acaba de celebrar la misa mayor, vestido con alba y estola, lava los pies á
algunos monacillos ó sacristanes en una capilla del claustro». VILLANUEVA 1851, XVII: 167. Més
endavant el rol d’apòstols també el faran alguns pobres de solemnitat allotjats a les cases de caritat.
Aquesta tradició es remunta, segons algunes fonts, al segle XIII, quan va ser instituida per Ferran III el
Sant el 1242 a la catedral. AHCB, Diario de Barcelona, núm. 100, dissabte 11 d’abril de 1914, p. 4.872.
77
BONET 1990: 16.
78
LLEÓ 1976: 98. La urna o arca, també pot evocar l’Arca de l’Aliança de l’Antic Testament, emprada
per salvaguardar el Manà, prefiguració de l’Eucaristia. CALVO - LOZANO 2004: 104.
79
Amb semblances evidents amb els Arcs de Triomf all’antica. Tipologia que també s’anomena
turriforme, perquè recorda una estructura verticalitzant a la manera de torre. CALVO - LOZANO 2004: 106.
45
*+
*
+
"
#
#$9
!
"
I
$E
# 0 M" (
"7>' (
7=)
! " #
M$,
3
53
+
M
" /
( $ A
# "
$7C?
/
#
:
$7
9
K
LJL
0
*9
0
$V I!
N#$'J
1./
)
80
CALVO - LOZANO 2004: 106.
Alguns cops el trobem esmentat sota el terme Monument en perspectiva per referir-se als Monuments
de Setmana Santa. Vegeu: GONZÁLEZ ROMÁN 2002: 220.
82
«[Els Monuments] Constituyen (...) un magnífico campo de experimentación y banco de pruebas,
derivado de la libertad de traza que permite su ejecución. De ahí su novedad y singularidad estilística,
así como la utilización de soluciones que, aunque inspiradas en la arquitectura permanente, resultan
imposibles en ésta». Íbidem: 106.
83
LLEÓ 2004: 15.
81
46
E / # $9
3
. . F
#
3
# $ 7% A
(
" " ( "
"$,
N
.
K " M 8 $7-U
0
*
+
M
#
$
+*.
*
A
9'=-5+=-%=)
$(*&
*
R
,
'=-7>+=-75)
R
*
=225+=227$,*.
*
8 ,A(
0
'B+=27-)$,
'=255)$#
'J
1
3$==C>><D
1Q
.,FE,9E*KJ99,D
1
)
84
Vegeu: RIVAS 2003: 493-529. Miquel Àngel va fer un disseny de tabernacle a San Lorenzo del Escorial,
obra que no va acceptar-se en no complir les «qualitats necessàries» segons paraules del frare Sigüenza.
L’escollit va ser el de l’artista milanès Jacoppo da Trezzo. OSTEN SACKEN 1984: 60-61.
85
En el segle XVIII s’anà arraconant l’ús d’emblemes i jeroglífics, força ussats durant el Renaixement,
per les al·legories, d’acord amb el gust per l’època. Bona mostra del que acabem d’afirmar ho tenim en el
testimoni del pare Sarmiento, decorador del nou Palacio Real de Madrid, que el 1743 digué: «[Els
jeroglífics] sólo se admiran hoy porque no se entienden» i també: «ni las representaciones deben ser
enigmáticas ni se deben reducir a geroglíphicos sus adornos». BONET 1990: 18. L’al·legoria va ser un
tema recorrent en el barroc, ben present en les decoracions teatrals, en actes públics (entrades, exèquies
reials, etc.) i en la literatura. TABAR 2004: 12.
47
,J"
/
&9
06
'=-<7+=27>)A
.'=-<2+=22<),
A00'=2=+
=2<2)U
&6 '=2-5+=5%)
(U?
U .
$ A
*
+
!
D72 &
A
6
'=2=+=2<2)75
A0077
"
6 7<
( $ F / # ! " N
#
"
'
)$<>?
"
( # !
$
9 " # $<=*
/
I
#
" "'
( 5
)$A
1 # . */
& A/#$$$D " K F<C ( , # <
K
,A
<%
'
R
O
6
?.
M
)$
86
ALCOLEA 2003: 290-291.
Veterus arcus augustorum triumphus insignes, editat a Roma el 1690.
88
Perspectiva pictorum et architectorum Andreae Putei e societate Iesu, Roma, 1693-1700.
89
L’archittetura civile preparate su la geometria, e ridotta alle prospettive, Parma, 1711.
90
Com ja afirmà Martinell, les possibilitats que oferia la pintura de perspectiva eren enormes: «es
convertí en una modalitat important dins de l’art pictòric. Consistia a simular conjunts o detalls
arquitectònics amb el màxim realisme valent-se de les regles geomètriques de la perspectiva cònica, que
els tractats divulgaven, i l’efectisme lluminós del clarobscur. Aquesta tècnica tenia els seus especialistes,
coneguts per “pintors de perspectiva”». MARTINELL 1961: 85.
91
«En los monumentos de Semana Santa intervenían numerosos pintores y escultores ejecutando las
trazas de algún artista de mayor prestigio (...) los resultados en muchas ocasiones debieron ser bastante
aceptables». GONZÁLEZ ROMÁN 2002: 220; RIVAS 2003: 501.
92
Manel i Francesc Tramullas van fer el monument de l’església barcelonina de Sant Pere de les Puelles;
el segon d’ells també va fer el de la parròquia de Sant Joan el 1773. ALCOLEA 1959: 153.
93
Autor d’unes pintures al monument de la parròquia de Sant Just i Pastor el 1667. AINAUD 1989: 413.
94
Aquests van pintar el monument de la Seu d’Urgell (1575), fet per Jeroni Xanxo. GARRIGA 1986: 199.
87
48
LJLLL
U
*
9
, U R
V *
" $ E
" (
/ / $
G ( 3 # 3 M " 0 # !
$ 9 ! I
$
"
3
3 0
M
( " '. ) $
/
(
/
#
$<-
A
0
3 "
3
! $A
0
(
!
3
!
3
0
/ . 0 ( # $<2
95
Podem fer-nos una idea de la impressió que havia de causar a l’espectador que entrava a l’interior d’un
temple fosc i veure refulgir la brillantor de llums daurades del monument si ho comparem amb les
atrevides solucions pictòriques del chiaroscuro caravaggesc, de llums i ombres tan teatrals i expressives.
De totes formes, els monuments no sempre van tenir aquest cridaner aspecte. En el segle XVI sembla que
es preferien tonalitats més apagades, com grisalles, emulant la senyal de dòl. CALVO - LOZANO 2004: 105.
96
Fins i tot, com s’ha dit, no era permès de tocar les campanes de forma habitual, en senyal de respecte i
per recordar la tràgica mort de Crist. El silenci era un element clau, fins i tot es podia suspendre el trànsit
rodat durant algunes hores del Dijous a la nit fins al matí de Divendres Sant. La quietud es trencava i
tornava en soroll de joia el Dissabte de Glòria. ALMERICH 1989: 36.
49
6
#
!
,"
*
.
JJJ'=52=)$9
*
*
LKJJJ
'J
1.
/
)
A
(
/
((
$, #
0
/ I
0
'
)$ H N# # +
"
, + # ' !
0# ( 6 E * '
+
!
*
/
#
)$,
( ( # ! .$
LL
+,$<59
8 ! $<7
97
O sia, a partir del Decret Maxima redemptionis nostrae mysteria del 16 de novembre de 1955 autoritzat
per Pius XII.
98
Tenim alguns exemples que han sobreviscut els pas dels anys, com és el cas de l’impressionant però
petit monument de Setmana Santa del Monestir de Santa Teresa de Vic, obra de Carles Morató (1750),
conservat in situ, del que tornarem a parlar (juntament amb d’altres). Aquesta obra però era permanent, o
sigui, romania en el mateix emplaçament i tan sols s’obria quan l’ocasió ho demanava. Confiem que
l’inventari de Béns de l’Església Catòlica que hores d’ara la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de
Cultura estan realitzant puguin engruixir el llistat de peces d’aquest període, potser mig amagades en
golfes i magatzems. PARÉS 2009: 160, n. 5.
50
E
"
A#
#
.
'S*V#
A
+?
.
$)$
H !
3 (
(83$
(
!
N
K
"
A#
*
/' / ('
1 M $)$ << ,
/ + ( #
( $=>>
/
*
*$
".$,
$,
*
,
(
$
/A
LKJJ'J
1./
)
99
No estaven excloses altres figures, com la Verge i Sant Joan Evangelista, o els profetes que anunciaren
la mort i Resurrecció de Crist: Daniel, Ezequiel, Jeremies, David, Moisés, Salomó, Aaró,...
100
«A diferencia de la serenidad que busca el Renacimiento, el Barroco procura conmover e impresionar,
directa e inmediatamente, acudiendo a una intervención eficaz sobre el resorte de las pasiones (...)
actuando calculadamente sobre los resortes extra-racionales de sus fuerzas afectivas». (La cursiva és
nostra). «No se trata de llegar a conseguir una adhesión intelectual del público, sino de moverlo».
MARAVALL 1990: 170 i 445.
51
/ 0
(
(;
+
'=2>>)
.
KJJJ$*
( 1
0
3
" 6
LJK # 3 / A# (
* U$ =>= !"
/
* M $
M(
(
$
9 (
8
0
(
!F
*#
,
,M$A
1#
' )
@
(
$=>C 6 ! "
#
#
0"
" $=>. 9
# .Y1 . $ $ @ $
$
.
=>%
9" # + $ , ( ! / 8
,
!
N
#
!
101
«Se preparase una capilla dentro de la iglesia lo más bella y magníficamente adornada que se pudiere
con muchas luces, y en ella un altar provisto de seis candelabros y velas». Extret de: RODRÍGUEZ G. DE
CEBALLOS 2009: 13.
102
RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS 2009: 9-17.
103
MARAVALL 1990: 438.
104
LLEÓ CAÑAL 2001: 241-242.
52
#
3
/
(
"
=>-3
M
$
A
M N
K 3
.F
.3
!
"
"
"1 =>2 . F
M
MA!RU
U
$=>5
105
El control de l’Església es feia més palès en les grans festes del calendari, amb assistència massiva de
públic tant a les processons pels carrers com a dins les esglésies. També es notava en la protecció de
cadascun dels gremis sota una o més advocacions o patrons, i en la lògica construcció de retaules tant en
els temples com en les estances privades de les vivendes. Davant qualsevol amenaça o per solventar
qualsevol mancança, el més usual era posar una espelma o fer una pregària al sant escaient, des de Trento,
considerat el millor intermediari entre la divinitat i els mortals. GARCIA ESPUCHE 2011: 124-126.
106
Lliçons aquestes, que es perllongarien en el temps i que cobrarien cos en forma de llibre de butxaca
com en el famós Catecisme, on es dictaven uns models o pautes de conducta del bon cristià.
107
L’abast d’allò que cercaven aquestes obres queda ben il·lustrat en les paraules de David Freedberg: «Y
es que cuando las imágenes se transforman en símbolos materiales de la esperanza de salvación,
entonces hasta los más escépticos y distraidos verán con cuánta rapidez brota la esperanza en su pecho y
sentiran poderosamente la piedad y la compasión». FREEDBERG 1992: 206.
53
54
55
56
(6'
! "#$% &!#'"%#%#&()(*+$#& $(,!#+((#+- (+.!( &
, # 0
(
$.( :
; ( ( :"
; D + ( " ( 8
0+
N
""
(
$9
"
( "
*
'
$) #
($ /
!
(
6
#
# ( " 8
#$ 3 3 #
'
) (
$
? ( " D
N C>><
0$
+A(
A
JZE
1+
(
BA*/
$=>7
(
(
###
(
(
108
El congrés realitzat a la Universitat de Múrcia del 19 al 23 d’octubre del 2009, coordinat pel Doctor
German Ramallo Asensio, va aplegar nombrosos estudiosos que estaven duent a terme recerques sobre les
diferents catedrals espanyoles en l’època moderna i que tenien com a epicentre una mirada als cultes i les
devocions impulsades per aquestes edificacions. Vegeu: MERCADER - CANALDA 2010: 441-476. El
projecte marc estatal va ser concedit pel Ministerio de Ciencia e Innovación (HUM2006-12319).
57
I $/
LLJ
#
$
9 ! @0#
#
"
( 8 @
$
,
7
=><
#
"
D
3 ( ( ( 3 8
( .
D
(
"
8
"
( '
I
!
$)$==>
U
+
$
E
/=<2%
(*
+
$, # +
.
!
F
' 1 F & 9
*
FG
K)$===,
#
# M / =7==C
# 0$ 9 *
6
"/=>-7
!
6
-'=>C+=>52)
,
M
$,
#
109
Manllevem aquesta expressió de Miguel Sobrino perquè la trobem encertada d’allò més, ja que l’autor
posa tot l’èmfasi en la catedral com un espai urbà, no pas rural, d’intercanvi, gairebé de basar, on el culte
religiós conviu en un fàcil equilibri amb altres necessitats socials. SOBRINO 2009: 36.
110
A la catedral de Barcelona es menjava, es bevia, es jugava, es feia broma i era punt de trobada de
negocis i d’amants fugicers. GARCIA ESPUCHE 2011: 256-258.
111
BRACONS 2003: 40.
112
En l’actualitat el nombre de catedrals espanyoles és d’una seixantena de temples.
58
+
" # # '
/ )$9
"
A
!
!
#
#$==E
$.
#
(
2
8
#
*
(
"
#
(
LJK+LK$
LJJ LJJJ N
*
(
#$==%,
" ( =C<7 *
" N#
$9
*
" U" &1 *+)
:C
6.
==-
/
)-D
AEDDD 6A-
/
( "/ / DDD 0
3 $ F
4 (7 :
$
. G 3
E
4 DD :
9 F
) . (
"
9
"
"
3& $ ==2 ( D 1 ( "
$
113
SOBRINO 2009: 73.
La cara més visible d’aquest nou rol del capítols de canonges, cada cop més nombrosos i influents, ho
tenim en els claustres, alguns dels quals creixen espectacularment (per exemple a Girona o a Elna).
BRACONS 2003: 45.
115
Si bé cal recordar que la figura del de Penyafort va passar a formar part d’aquest sel·lecte grup de sants
i santes a la catedral més tardanament car les seves despulles, que primer estaven al convent de Santa
Caterina, van traslladar-se a la Seu el 1838 amb la destrucció del cenacle.
116
FÀBREGA I GRAU 1978: 7.
114
59
9
N D
D
.
D ( #
$,
( ! 0
1 $,
3
LKJJ LKJJJ @
/ 3 # ( @
#
==5
( $ ,
! ' " #
)
!
"
+
#$E
! $,
!
(
" "
$
K+
I! @ 8 6
!
#
!
$
$ R
"
1 N# 117
La catedral de Barcelona és un interessant cas d’edilícia religiosa que manté estrets vincles amb les
agrupacions gremials i ciutadanes. El temple barceloní, en aquest sentit, manté i distribueix de forma molt
democràtica cadascuna de les capelles laterals, destinades a incloure altars de les diverses corporacions.
Tot i que també s’observen patronatges religiosos d’insignes preveres o canonges, o d’alguns privilegiats
membres de la noblesa, la catedral deixa palesa un cert manteniment de les estructures gremials –molt
superior al que trobem, per exemple, a les catedrals castellanes. A Barcelona, més que altres ciutats
europees, les classes mitjes i la incipient “burgesia” jugaren un paper fonamental en la consolidació de la
realitat econòmica i social.
60
!
LL
' ( / =<>> =<2)$==7F ( $ W
U" &D==<
, . ( " " /=77C
=<-C$ =C> # # " ,
$
* +
#
$
9
##
1=C=
D
'
$)D
(
!
@
! # +
8
$
9 I
$ "
D
(
8
D
( D ( # M
(
$=CC N # "
3
$
(
(
118
Vegeu: Josep Mas Pbre: Notes històriques del Bisbat de Barcelona, 13 volums, Jaume Vives,
Barcelona, 1906-1921. També: Guía itinerario de la Catedral de Barcelona, Imp. La Renaixensa,
Barcelona, 1916. Així com les breus ressenyes per a diaris com: Revista Popular, Correo Catalán des de
1903 fins 1936. Per a detall d’aquestes i altres recerques, vegeu: MOREU-REY 1980.
119
FÀBREGA I GRAU 1978 (des d’on es deriva a altre rica bibliografia); FÀBREGA I GRAU 1981.
120
CUBELES 1993: 15-28.
121
DOMENGE 2003: 56.
122
L’estudi general dels bisbes barcelonins ha quedat ben recollit a: MARQUÈS PLANAGUMÀ - MARTÍ
BONET 2006: 213-269.
61
*
$9
[
!
)
"[
1
"
"
(
D
D
#
#D
*
"
$=CE
#
'
+ 0 $)$ A
" '
# ! M R
K A
K
U
K
R
?
$)$=C%
M ( '
)
" /"
" '
) !
$=C-
$
U
# +
*
'
)
( #
123
A la catedral de Barcelona durant el segle XVII, el capítol no només estava format per personatges de
l’estament privilegiat, sinó que també s’observa la presència de capitulars d’orígens humils, artesans i
llauradors, fet que ajudava a garantir la inserció del capítol en el sí de la societat barcelonina de l’època i
a assolir una posició influent i propera. Vegeu: FATJÓ 1999: 109 i ss.
124
MERCADER 2011B: 175-178.
125
Els Llibres d’Obra i els Albarans d’Obra de l’arxiu de la catedral acostumen a recollir de forma fixa
els imports que cadascun d’aquests treballadors percebia per llurs feines (fossin regulars o
extraordinàries).
62
N
$ E
8 *
* '
2)$
. '
!
?
/ $ 7 " 3 " " $
"
" ' =C2, !
(
#
!
#
8#
( # N
!
M
(
$1
$=C5
&+-%(/#%+/.'0/#'"+
# @ $,
6
(
#$,
(
1 # M ! '
/ =5- =57) ( M LJL ' " C )D "
@
!
LL'=<=)
"
'
M " -)$ , !
$F
# "
126
127
DOMENGE 2003: 69-70.
SOBRINO 2009: 36.
63
*
*
*
18
0
M
U
$ A
$
$,
"
#$ E
( " $R
* =C7
$W
U" &(
$R
6
=<22(
,
.
! / / $A
"
" /
/"
LJK$
( ( LJK$F
!
*J
(
W
( , *
$=C<9
#
M
,
!
#
E*
/
!
#
'
#
"$,
!
.
*U
,
E*
# .$ F
M * J ( ( ( +
'
) .
.
)$
128
Josep Sanabre Pbro: El Archivo de la Catedral de Barcelona, 2 vols., Arxiu de la Catedral, Barcelona,
1948.
129
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
64
A
$
J
N
'
LJK
LKJ)$9
+(
6
(4%'J
13
.)
A M
+
$*
" 3 # ( ( 1 : ( 6
( 4% ( 3
" *
*
LKJ$R
1,"'
3 : ' " * @ $
"
,%
ED-
$
:A
3
,=>9
3 @ # "
" " M 3 !
#(
/$ 9
# . ,# ,
\ : ;
LK
K!/=%C$==*
/
6 $ , +
#
N
EE
*#
130
131
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
RIVAS 2003: 503.
65
!
*#
E
$=C
E
LK ! $?
D M ( 1 3
=
A
/ .+
' ] =-55 8 =-7-)$=% 0 6
'=%>>+^=%-C)
>
%
=7/
(
(4
$=-
=2 6
=%%- =%-C F# *
/
$* .
I
#
!
'4 )$ F 0 0 +
#$=5
LK 3
3
/=%25
+(
$
W
+
132
Vegeu: Andrew Meehan, “Altar of Repose”. The Catholic Encyclopedia, vol. 12, Robert Appleton
Company, New York, 1911. [Consulta feta abril de 2013]:
<http://www.newadvent.org/cathen/12776b.htm>.
133
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
134
RIVAS 2003: 504.
135
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
136
MACÍAS - CORNUDELLA 2012: 19-53
137
Cap el 1400 els més importants tallers de brodats que treballaven al Principat eren de la zona del ducat
de Brabant (entre els Països Baixos i l’actual Bèlgica) i del nord dels Països Baixos. Aviat però es
desenvoluparen nisagues de brodadors catalans autòctons, com els Sadurní o el brodador Gabriel Brunet
(documentat entre 1433 i 1480), amb els qual va treballar Bernat Martorell, fent models o patrons
pictòrics per l’ornament de vestidures litúrgiques (casulles, capes i dalmàtiques), frontals d’altars, com el
magnífic Frontal de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat (1450-1451) o altres brodats del
tern al mateix edifici. Per a més informació i detalls d’altre bibliografia, vegeu nota superior.
66
$ =%<2 6/ @ 3 . @ 3$=7
F N# " / A# . '/ ('
)$ , (#
#
( 0
R
8 "
(
"
$E/(11
@
G
C HIJK ( @ LKJ$=<G
3
#
3 ( $
.+
0
*
,. =->C$F
#
=->%
#
M ( $ E
M" " 0# 8
' /
)$ E
+
1 D =%> A *# F
8 ,!
J## N'
K
U
!)$
A
9
!
+
'=-%<+=--5)
+ #
0
(
*
J$
(
8!
0
1$.
( F
$ , @ N
( *
'
"
#
8 138
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
Ídem.
140
El mateix Mas apunta: «Grosses foren les despeses quan se mudá o transferí al portal major [es
refereix al monument d’Antoni Carbonell del Cinc-cents], puix la grandiositat del lloch exigí que’l
monument no fos esquifit». Ídem.
139
67
# " ! (
M
)$=%=
6
A?
.
M,
F
RR
$=%C
J #
$
,. 3
A
9
'
=-->)3
$ =->< & *
A
F
A
&
A# 6
$ =% 9/ I
!
" ?
.
M3 (
3
(
! ( R 6/$=%%E
*
=-7 # 6
*J
A
U
$=%-
"
LK
LKJ
# +
$ F 0 " ! ( $=%2
R
6
A
?.
M'.
)
=->-
6
6
, V *
"
$=%59 =-C5
=>
141
La catedral de Barcelona, de fet, estava sotmesa a una febril transformació. Cobert el cimbori desde
finals del segle XV per un artesonat de fusta, la Seu tenia la majoria de capelles laterals ornades amb
vistosos panells del Quatre-cents i Cinc-cents, i en la segona dècada del segle XVI s’inicien les obres de
construcció de les mampares de marbre del rerecor renaixentista, així com del primer orgue del temple,
etc.
142
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
143
COLL 1998: 135.
144
Ibidem: 31 i 144.
145
JAMBOU 1984: 82. L’orgue renaixentista, el primer de la Seu, és una de les joies d’aquest tipus a
Europa. El 1560 el pintor Pere Serafí hi treballà fent-hi unes sargues, avui en dia conservades al museu
catedralici. L’obra actual és força diferent a l’original car, en succesives etapes, s’anaren introduïnt
millores i innovacions.
146
Vegeu: GARRIGA 1986; COLL 1998: 21.
147
MAS 1912: 309.
68
$=%7F
?.
M(
0 LKJ=%<
( !
,. $
J .((
#
"
(
$
A
(,F
2
=--<#
=-2
$ 9/ I
*
$=-> =-77 N # 6
*\
0 &
* " "
$=-=8
R*
=-7<
(
" $=-CE
R 0#
R
(
K " M LKJ$ 9 (
N ( 2 =-5= C 2 ++ $=-
A
" + ! $
!8
LJK$
,. 0
=->C' #
)
I
R
LKJJ (
$,
#
F
148
COLL 1998: 37 i 162.
Obres que Josep Mas documenta en el seu article Notes sobre antichs pintors a Catalunya: l’octubre
de 1550 l’administració de l’obra de la Seu li paga 3 lliures a Nicolau Credença per unes pintures d’unes
vidrieres; igualment, el 17 d’abril de 1589 rep 21 lliures i 5 sous per encarnar diverses figures d’argent de
la sagristia i daurar les peanyes de les mateixes. MAS 1912: 315 i 320.
150
Íbidem: 316.
151
MATEO GÓMEZ 2003: 308.
152
MAS 1912: 316.
153
Íbidem: 317. Mas extreu la notícia d’: ACB, Administració de la Sagristia, 1570-1571, 6 d’abril de
1571, f. 50. El pintor, com molts dels companys abans esmentats, es casa a la catedral, amb una altre
vigatana, Catarina Munt el 30 de maig de 1588. MAS 1912: 317.
149
69
R
. &
. R E 9 #
$
.'"% %#1.%/ & ! "#$% &(&("2%)( $#&(3.0+((4#'$%#+ '"
9
LKJ(
.
F
'=-%-+=-2)
(
$
! @ $ A %->
/ ! " $ , ./ + #
#
8 " " $ , 4 M /D =-% ( 0 " + #
*
$=--,
+
#
#
8
( ( *
$
E
( LKJ ( 0(
8
"
/ #
'
#
U
JJ"
/)
154
Destaquem, sense pretendre ser exhaustius, els articles de l’investigador principal Ignasi Fernández
Terricabras: FERNÁNDEZ TERRICABRAS 2007: 129-156; FERNÁNDEZ TERRICABRAS 2008: 431-432.
Darrerament posem en relleu els intents de donar una desposta a aquesta questió en: «La implantació de la
Reforma catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procès reeixit?». FERNÁNDEZ
TERRICABRAS 2011: 227-240. D’aquests articles es deriva a una copiosa informació bibliogràfica. Des del
Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona un grup d’investigadors –entre els que ens
incloem– hem estat centrant les atencions en aquest àmbit de recerca des del 2005, fent estudis i
organitzant seminaris de reflexió. Ens referim al grup emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya
Art i religió a Catalunya durant els segles XVI i XVII. L’impacte de la Contrareforma en l’arquitectura i
les arts visuales (2005 SGR 00079), sota la direcció de la doctora Sílvia Canalda i Llobet. Subratllem
últimament el seminari de recerca internacional Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (ss. XVIXVIII), celebrat del 19 al 21 de novembre de 2012, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (del
que les actes i resums del mateix, es troben hores d’ara pendents de publicació).
155
MERCADER - CANALDA 2010: 441-476.
70
8 1=-2
. RE$
. ' .M) R
'=%7%+=-2=) 6
/ =-%2 =-2=$ U
@ J
9
"
F
$=-59 R6$=-7E
"
! # # *
'
(
) H
$=-<
R
. ( (
+
F
$=2>&
.'=-=>+=-5>)
M"
"
=-2= ( $ ,
! R
M+
&
" "
$
G '=-2%) D=2=
"
#
( # $=2C
E
( / *
!
0
K'=-5C+=-5-)3
3
R E
9 =-52 =-<7 $,(
*
"'=-<)
81
6
"
156
MARQUÈS PLANAGUMÀ - MARTÍ BONET 2006: 214 i ss.
«Con Jaume Cassador la diócesis de Barcelona, en pleno movimiento conciliar de reforma, no quedó
al margen de la corriente sanamente renovadora». Ídem: 225.
158
BADA 1970.
159
MARQUÈS PLANAGUMÀ - MARTÍ BONET 2006: 221.
160
Vegeu: SOLÀ 2007: 187-209.
161
Seria extens de tractar en aquest punt, però una de les conseqüències immediates de les aplicacions
postridentines en el ritual festiu, va ser la supressió de les manifestacions populars que podien restar
solemnitat al culte litúrgic dins les esglésies; fet que va permetre, però, que l’atmosfera penitencial cobrés
vida a l’exterior, en carrers i places, prenent vida en els Via Crucis, etc. Així, s’estengueren per arreu
confraries penitencials i les primeres processons de Setmana Santa. Com bé diu Jordi Bertrán: «La
Contrarreforma emfasizà el caire purament religiós dels actes públics vinculats a la institució catòlica,
la qual cosa comportaria l’intent de supressió i la reorganització de les pràctiques anteriors no
coincidents amb la versió oficial del culte». BERTRAN 2007: 84-85.
162
Per a més informació de Guillem Cassador, vegeu: BADA 1970: 119 i ss.
157
71
'3
6 =-5>) 0# $
9(0# V
A
/=2 ( # $=2%
R E
( "
0# *
M " M
3
R 63 # #
*
F
$=2-U "#
=22 =-57 3/ E
9 =253
"#
" D=27
#
"
# 8 "$=2<, !
@
3E
(
# ./ R
8 A$ A
&=5>3 +
, "
=-<1
:
:'
7>>
)
$=5=
9
"*
(
=-57
(
**
163
MERCADER - CANALDA 2010: 441-476.
BADA 1970: 13-14.; MARQUÈS PLANAGUMÀ - MARTÍ BONET 2006: 232 i ss.
165
Fins el segle VI era permès de guardar l’Eucarista a les cases dels fidels. La imbricació del Santíssim a
un altar o tabernacle es remunta al segle IX, havent-hi moltes possibilitats d’exposició (darrera de l’altar,
en posició elevada, en suspensió sobre l’altar, en una capella o fornícula dins d’un mur, al cor,…). Però és
a partir de mitjan segle XVI quan s’exhorta a col·locar l’Eucaristia sobre l’altar major i dins d’un
tabernacle, ben a la vista d’hom (només es permetien altres usos en circumstàncies extraordinàries, com
per exemple, quan s’havien de fer comunions dels malalts a domicili, fet que implicava emprar un
tabernacle o altar portàtil, o per la litúrgia de Dijous a Divendres Sant, quan es permet situar el Santíssim
a l’urna, dita repositorio a Itàlia). MONTEVECCHI - VASCO 1988: 85. També: PERRIN - VASCO 1999: 52.
166
BOSCH 2001: 149-177.
167
Vegeu la publicació de la visita: Josep Mas, La visita pastoral a la Seu de Barcelona en 1578, Estudis
Universitaris Catalans, Barcelona, 1934. També: DURAN I SANPERE - CAPMANY 1944: 27.
168
El debat a l’entorn de la ubicació dels cors dins els temples és ben viu a algunes regions italianes.
Pensem en el cas del teòric, pintor i arquitecte Giorgio Vasari (1511-1574), autor, entre altres, del disseny
del cor de la catedral d’Arezzo el 1554 i artista que estigué sota la protecció de Cosme I de Medici, gran
duc de la Toscana.
169
Sobre la conveniència o no de moure el cor de la catedral encara era un tema que es discutia entrat ja el
segle XX, tal i com es veurà amb un nou projecte no realitzat encarregat a Enric Sagnier i Bonaventura
Bassegoda el 1927.
170
BADA 1978: 14.
171
La monumental obra va ser supervisada per l’argenter barceloní Felip Ros, tal i com ens indica: BOSCH
2001: 157.
164
72
(
*
$E
# =5C !
'(
# N )$
A # *
( *A"
'
=-<7)
N
RR'=277+
=2<>) * * '
+
" " )$=5
K # # / I
, N
8
$
.
C
A
G
(
+
L
'
! 6
=-2< _`
C
A
G
M`,.6
,.6a$,
8
"
(
#
8$
&
.3
I!
*
3 $ K ( ,
E
* U #
8
'
(
"
8)$=5%F
172
MERCADER 2012: 39-56.
Sobre aquest relleu, vegeu: MERCADER - CANALDA 2010: 463-465.
174
Destaca el subapartat de títol: «De procefsione ad monumentum, feria quinta in coena domini» (ff.
142r-149v), on es detallen els passos a seguir entre el final de la missa eucarística i la processó amb el
Cos de Crist al monument. La única menció que trobem d’interès citar és quan: «lo cura pofe lo calzer
fobre una ara cuberta ab uns corporals, la qual eftigue dins una caxa decentment pera dit effecte
aparellada». La «caxa» és l’arca de reserva. A continuació, després d’un ritual de genuflexions, s’indica
que s’ha de tancar i que han de posar-se sobre el pany cinc segells de cera de color vermellós en forma de
creu (tradició mossàrab en que els segells representaven els soldats de guàrdia que vigilaren al Senyor en
el Sepulcre). Acabat aquest acte, el sèquit es retira i s’inicia la vetlla. A l’endemà es repeteix la cerimònia
a l’inversa, extraient les Espècies per administrar-les. ACB, Ordinarium Barcinonense Gulielmi
Caffadori Epifcopi... f. 143r-146r. També: MONTEVECCHI - VASCO 1988: 90.
173
73
!
! '
)$'K
-5'$(6$.!0/#'" &)$
,
(
8
(
#
3
=-5>D
(
1
G
: A " !
LKJ LJL$ . 1 3 '
.
'
A$E
8 ! #
"
$_U
`,.6a=5-
C7%>
#
*
**
8
$
T "
*
$ , -5'$(6 $.!0/#'" & # LKJJ1
$F
" !
!
=22 N A
/ U
JK '=2>-+
A
1
=22-)
$*
G
M`,.6
( M *
N $*
+
#E*
E E
*$=52G " * !
# 1/
NOOO
175
ACB, Consueta de la sacristia. Tractat de Generalitats en los oficis celebradors en la Seu de
Barcelona, ss. XVI-XIX, f. 1r.
176
Ídem: f. 28v.
74
' PO $
b (
+ 0$*10
'
7
* )
) =55?
"
A
,D ( M+
$
9(
E*$
N $
/+ '( )$=57 # 3
* "3 '
) *' " )
$
(
!
#
N
*
/$
!
/('
! # $ , 3
**
'
)
.
*
'J)
*V
'
)3
"
'
)$ N !
1 & '
A
&B =%<> =->-) R
E
9 '=-52+=-<7) '=2>%+=2><) 9 * .
'=2=+=2C>)D 177
178
ACB, Consueta de la sacristia... f. 29r.
«Posaran unas estelas de guadamasils doradas y plateadas à modo fasen bona vista». Ídem, f. 29r.
75
M : '
* .
=C-7+=C<- K
O
R
J)
6F'U
JJ=%-C+=-=2(!
)
( ' ( + .
J / K ,
/
=->>+=--7).'
'U
JK=2>-+=22-)$
N
N
R'0
=%5<+=---) 6 F7 'J 6 # =2>C+=2%%) '
J AB .
J =->+=-<)$=5<,
N
LKJ 9 E
" A 3
R6"'=%<>B+=-%C)3
4 /
$ , ( " # ( +
" *
*D
#
!
: :
0
: "+%
D
(
2
! 8
LKJLKJJ
=7>' ( ( 1 ' )$ 9 # ' *)
+
=7= M 9 " $
A
#
(
0
N $E
M
179
ACB, Consueta de la sacristia... f. 29r i 29v.
Mencions com la del rei Carles V són més que justificades, atesa la cordial relació que l’emperador
d’Habsburg sempre guardà amb la ciutat de Barcelona, on celebrà la famosa XIX assamblea del Toissó
d’Or l’any 1519. El rei Felip IV va venir a Barcelona els anys 1626 i 1632, aixecant-se cadafals en honor
seu. AINAUD 1989: 412-414. Aquest darrer monarca no és que deixés un record gaire amable en la futura
memòria de la ciutat (Corpus de Sang, Guerra dels Segadors) però cal recordar que les maniobres
apologètiques eren sovint un eficaç recurs per guanyar-se el favor dels poderosos en moments
d’adversitat.
181
Desconeixem si aquests van impulsar o fer millores en el monument, és una hipótesis. El que sí ens
consta és l’edificació de túmuls, també dits «castells del dolor» a bisbes varis dins la catedral en ocasió de
sepel·lis, com va fer-se amb Loris (1598), Rovirola (1609) i Sentís (1632). Vegeu: AINAUD 1989: 412.
180
76
+ * U$ F /N#
=7CA
8 ':.
: _$$$a )$=7
9 0# "
# N
$=7% E
" (
/ 1 ) ) /
=7-9( M
#
1:,
)&&
=72
#
#
M
$,
(
! ! $
E
+
N
*"
$
M 0 / $ 8
"8
0
$=75A
N U
182
ACB, Consueta de la sacristia...: 29v.
Ídem: 30r.
184
De fet, en algunes ocasions s’especifica: «posarian un empaliat dolent per la polcera alla hont han de
estar los dits palits» en algunes zones menys visibles. Ídem: 29r.
185
Ídem: 30r.
186
Ídem: 30r.
187
GARRIGA 1986: 157.
183
77
# $=77A
/ $ ! # (
(
(
8
'-5'$(6$.!0/#'" &)$
F + " LKJJ$*
R
=2%2
R
"
$=7<E
LKJ
" $A
I
#
#'9 V .
, .
V *
)
$ A +
$ , ( # ( $
9 # *+
!
0 # / /
$, K
&
(U
A
Q
0+
1
Q =<> '
RS
$=<=F (
R
=2--=7
RS
_
a$=<CU
A
=2-<=22-$=<.
188
Vegeu nota núm. 137.
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
190
ACB, Llibre de l’Obra, 1645-1647, 26 de març de 1646, f. 93r. Gasso rep 10 lliures i 10 sous per
muntar-lo i desmuntar-lo. El 28 d’abril de 1647 percep 14 ll. i 10 s. per la feina de tallar una fusta de la
taula (f. 93v). Informacions confrmades als Albarans de l’Obra, 1647-1649, ff. 91-92.
191
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plecs de comtes varis de 1645 en endavant
(s/f). Dades que són corroborades als Albarans de l’Obra, 1645-1647, ff. 91r-92r; 1647-1649, ff. 91v.
192
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plec 1655-1657, s/f.
193
«Comte de feina e feta enremiendar lo moniment de la Seu. Primo dos posts de alba per fer costellas
sean fet novas _ 1 ll / Ittem una post de poll[ancre] per adobar las gradas _ 9 s / Ittem dos llatas per
adobar ditas _ 5 s / Ittem per claus per dits remiendos _ 1 ll 10 s (…) Ittem dos llatas per clavar las
baradas [baranes?] i los banchs de ensendre _ 5 s ». En total: 12 lliures i 10 sous. Sense datar, però
probablement de 1659 car hi figura en el plec d’aquest any. També: «Ittem per lo moniment de 1663. Una
biga que sostenta la casa del moniment _ 1 ll 4 s». L’octubre de 1664 Francesc Puig rep 16 lliures per
189
78
.
V I
M1
=<% / & &
=<- R
K
=<2 U
A =<5 R 6# =<7 A
=<< 6
*$C>>
0
!
R
#
=2%2$
"
" *#
.
.
.
. A
*
R
(
=2%5
(
. $C>=9
" # $
U LKJJ / # $? #
( (
I
!$ F
C>C
feines d’aposentar i treure el monument i reclavar alguns claus i peces. ACB, Llibre de l’Obra,
Documentació annexa, 1645-1691, plec 1659-1661 i 1661-1663, 1664-1665, s/f.
194
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plec 1645-1647. Sense datar. Pagament de
4 lliures i 16 sous: «de dosenas de tronellas per lo monument».
195
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plec 1645-1647. Sense datar. Rebut de 16
sous d’: «una clan y modar forges al pany q tancha les cordes del moniment». Plec de 1649-1651: «un
ferro de cinch pams de llarch y fer ferm los tornols [cargols] de fer lo moniment» del que cobra 2 lliures
el 14 de març de 1648.
196
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plec 1659-1661: «per dos perns de ferro
per los ternals [politja] del moniment», 8 sous, en data de març de 1660.
197
ACB, Albarans de l’Obra, 1647-1649, 2 setembre de 1648, f. 97v. «Per denou pedras per los forats de
las blandoneras _ 1 ll i 12 s / Per adobar las rexas y fer cifras de las pedras de moniment _ 9 ll 5 s».
198
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plec 1659-1661: «per dos perns [cargols]
de ferro per los ternals del moniment», 8 sous, en data de març de 1660. En un altre comte, datat el 20
d’octubre de 1660 on s’esmenten feines vàries de Joan Boxó s’indica: «per picha lo dau de pedra de las
antenas del moniment» rep 3 ll i 4 s, nota semblant a una del 30 de febrer de 1661.
199
ACB, Llibre de l’Obra, Documentació annexa, 1645-1691, plec 1664-1665, abril de 1665: «per lo
Monument he donat 60 as [canes?] de corda», són 1 ll. i 10 s. També: Albarans de l’Obra, 1647-1649, 30
de maig de 1647, f. 106r: «per una dotsena y mitra de trunyellas per lo monument», 2 ll i 14 s. El 29 de
juny de 1648 s’especifica encara més: «per una pesa de corda picada per un ternal ÿ vint ÿ sis tronÿalles
groses valentianes que tot ha servit per lo monument» (106v).
200
ACB, Albarans de l’Obra, 1647-1649, abril de 1649, f. 111v.: «una pessa de corda per lo salomo de
devant del monument», 16 lliures i 6 sous.
201
Varen rebre per aquesta obra 425 lliures. Vegeu: PERELLÓ 1996: 233, 234 i 468.
202
El desgast devia ser considerable perquè, com s’ha dit, s’usaven materials lleugers: tot i que la
carcassa o esquelet usualment era de fusta, s’acostumaven a emprar cartrons, guixos, teixits o teles amb
79
#4
+
$
H
+ I
$ C> , ( # "$ 9
#
(
$
/ " $C>%9 # !
!
$.
(
(
+
!
@ 0 $
pintures (normalment) al tempre. Tot plegat causava gran efecte, però era més una qüestió de presència
que no pas fortalesa i durabilitat.
203
Així, tenim notícia que el 17 d’octubre del 1727, vuit anys abans que s’iniciés la construcció del
proper monument (1735) trobem una nota que parla del reaprofitament dels materials de la fàbrica
anterior. Josep Vallbona, prevere, pagà al fuster de la Seu 5 lliures i 12 sous: «son per lo preu fet de
baixar la fusta se trobava en lo tarrat dels claustres de dita Seu per fer lo nou munument y portar aquella
en lo magatsem nou tras dita Seu». ACB, Llibre de l’Obra "Documentació annexa", 1713-1727, s/f.
204
Cal matisar, com abans s’ha dit, que en molts casos l’aspecte formal d’aquestes arquitectures efímeres
anaven un pas per endavant que altres obres permanents o duraderes en qüestions d’estil, degut sobretot al
caràcter primordialment breu. Això els atorgà un major grau de llibertat i intemporalitat.
80
86
()*+
E
*
0 ( # I! # (
(
@
/=5-
(
(
"
M
LJL$R66 .
E,
8 " /=<<C$C>-
(
#M @
/,K'& E & ? , ./ _?,.a 8
%$CC>) #
$E
(
# #
M
$C>2
78
F
6E
=5%
6
#
#
*
$C>5,
C#1'
$
1 D ($ @ $C>7A
% =5- 8 $C><9
0 M M
! " R
*/
R
*/
U
3 / N 3 C$C>> $C=> 1 ' 205
BOSCH - DORICO 1992: 253-260. Aquest article és, de fet, un dels punts de partida de la nostra
investigació, i per tant una consulta indubtable en parlar de dit monument.
206
MERCADER 2008b: article digital en xarxa; MERCADER 2011: 101-208; MERCADER 2012: article
digital en xarxa.
207
BOSCH - DORICO 1992: 254. També: ACB, Resolucions Capitulars, 1731-1738, 17 de maig de 1734, f.
262v.
208
ACB, Resolucions Capitulars, 1731-1738, 23 d’agost de 1734, f. 296v.
209
«Los Srs. comissaris del monument han presentat lo modello en forma, per si gustara a V.S. Responen
se fassa conforme lo dit modello». ACB, Resolucions Capitulars, 1731-1738, 4 de febrer de 1735, f. 334v.
210
BOSCH - DORICO 1992: 254. També: ACB, Fons Notarial 940, Francesc Rifós, Manual d’actes de
1733-1736, 5 de febrer de 1735, f. 93r-95v. Vegeu: Apèndix documental 3.
81
3
# *
'U9)
0 '
C-
=5-
)$
9 # !/
I
8
$, (
,K
A
+
5
/
=55$
# 0#'H
=57(
M )
C$=>>
$C==
"
C=C
!
8 ,K
# >>
1'$$$)Q
Q'
Q
3'$$$);C=
`,.6$U
F
#
"
.
\6
0 : :
0
$ C=% 9 ( @ E*
( "$ E
( *#
(
M
211
ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 7 de juny de 1737, f. 29r-31r.
Esmenem aquí a Bosch i Dorico en el nom de notari, car ells parlen de Francesc Rifós quan en realitat es
tracta de Joan Marçal. BOSCH - DORICO 1992: 255. Vegeu: Apèndix documental 4.
212
ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 20 de febrer de 1738, f. 55r, 93r
i 95r.
213
ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 20 de febrer de 1738, f. 95v.
Vegeu: Apèndix documental 5.
214
«Barcelona. Catedral. Los [lienzos] de la de S. Olaguer; y en dos perspectivas del monumento de la
semana santa la cena del Señor y el lavatorio de los pies con figuras del tamaño natural». CEÁN 1800
(2001): vol. 5, 239.
82
( (
$,
"
"
8
*
*/
/
=755$E
(
RU
.
"1'B'T<@
_
a'
UC=-
U
#$9
3
3!I
( $ F U . .
# # /! U
& 6 , K ,
.
W / =5>-+=5=%D "1 @
'
C=2
" C=5 ' ) C=7
9 # ! !
N
#$C=<,("
M
! $R
$&(.!
R
*/
M $CC>F# ?
!
" ) " + K
M$CC=,
(
!
*
K
$CCC
A
"
"
R
K1
3 '
2
M
=572)$CCJ 6E
" 215
FONTANALS 1877: 219.
Íbidem: 100.
217
CASELLAS 1907 : 66.
218
Íbidem: 68.
219
Íbidem: 60.
220
GASOL 1948: 406. MARTINELL 1961: 128.
221
TRIADÓ 1984: 198-199.
222
Raonament lògic si pensem que la comissió que gestionà l’obra deia que algú havia facilitat un
modello però en lloc es menciona el nom del ja aleshores reconegut pintor. ALCOLEA 1990: 140.
223
Íbidem: 140. També: ACB, Albarans de l’Obra, 1784-1786, f. 58r.
216
83
# ,
@
*
,
K$U
8
D
/!&6 .
'
" A00 K " M $CC%E
" # !
0
$
M
=5-
'
M
=->%)$9
+
($A
(
6
J
'J
1
3
.)
978:;
<
9 # ( $CC-F ( ++ #(
D (
=5- ' " ) /
=755 ' " # )$ ? 0$ 9 V , .
,
(#8#
(
#
#(
224
MIRALPEIX 2004: 74-75.
I això que en aquest cas s'ha preservat la documentació original i almenys la suposada traça. Fet del tot
insòlit i extraordinari si tenim en compte la nostra història recent, amb invasions, desamortitzacions,
revoltes i conflictes bèl·lics inclosos, que tant van fer minvar les creacions d'època barroca.
225
84
$,
#
$A
(
#
$
=-.! $#% '!(+!.&.- %">10+"#%$#& #0>-#% & !.'+"%0!!(*$#&
.'0/#'":?<
A ( R
*/
'- =5-) *
U
9
"
# =5 27
51
:D
$CC28 *
*
/=52
U9
I!
9 V / ' ( )$ CC5 E
# ( N
3 /" $3 +
"
3 3 $CC7H
" 9
$CC<
,
C>
#
$
"
2
=5%> M
U9
226
ACB, Llibres d’Obra, “Documentació annexa”, 1728-1743, sense foliar. (17 d’abril de 1735).
ACB, Llibre d’Obra, 1735-1737, f. 79, (30 d’abril de 1736). Compte per valor de 87 lliures i 4 sous de
fer i desfer el monument. ACB, Llibres d’Obra “Documentació annexa”, 1728-1743, sense foliar. Els
anys 1738, 1739, 1740 i 1741 rep 31 lliures i 4 sous per la mateixa feina. Dits treballs també queden
reflexats en els Albarans de l’Obra. ACB, Albarans de l’Obra, 1735-1737, f. 55 (30 d’abril de 1736).
Albarans de l’Obra, 1737-1739, f. 53 (26 d’abril de 1738), f. 53 (21 de maig de 1738), f. 53 (5 d’abril de
1739). Francisco Llopart era el responsable del muntatge del monument anterior tal i com veiem l’abril
del 1734: ACB, Albarans de l'Obra, 1733-1735, f. 55v.
228
CALVO - LOZANO 2004: 134.
229
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
230
ACB, Llibres d’Obra, “Documentació annexa”, 1728-1743, sense foliar. Rebut de Jacinto Oriol,
corder, per material de cordes de posar i desfer el Monument: 50 lliures (6 de novembre de 1736).
227
85
$C= #
!
$ '
)$9"
+-5'$(6$.!0/#'" &
/
(
$
`,.6$U
G 3
#
RM3
9C-
1
'
'3
:('D
'$$$)
4 :B$CCA
0
% =5-
=
M
=52$
1
C / *
$ . 3
231
ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 142-144.
ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 142r.
233
La brandonera és un tipus de canelobre que és adequat pels brandons (blandones en castellà), és a dir
una mena d’atxa de cera d’ún únic ble. BRACONS 2007 : 114.
232
86
3
++
$A
" (
C%
(
3C-( ( $ B
.
A
( C2
#
+ (
(
C5
'
C7
$
E
% =55 2 M =57 U9
$G
@
cd 1 4 $ ' 3
$C<A
+
K
=57$C%>J
1_
a
/'
' $ T A
,
K $ . $J
1
' : : 0
$
(
0
$
$ $ 9
234
La fusta d’alber és la preferida pels fusters i escultors de mobiliari barroc per ser tova, per tant fàcil de
treballar, i perquè a diferència d’altres fustes, no pateix tant les contractures amb els contrastos d’humitat
i temperatura, i costa més d’esquerdar-se. Vegeu: ESPINALT 2002.
235
ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 142v.
236
Volem agraïr l’asessorament tècnic a l’especialista en policromia barroca i bon amic Carles Espinalt.
237
Com que cinc fulls de plata és una qüantitat minsa creiem que aquests fulls s’empraren en les parts
més properes a la situació de l’urna o arca que allotjava el calze.
238
Subratllem aquí el detallat llistat de tipologies de claus usats pel monument. No és usual trobar en
contractes d’aquesta època descripcions tan i tan acurades. ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual
d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 143r.
239
ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 143r.
240
ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 20 febrer de 1738, f. 95v.
87
+
'
('X)$E
"
" C=
=2$C%=
`,.6$U
U
U9
( C> -0@
/
/'
3C%CT # ( $ ,
(
+
$ F ( " 3 " 3 # '
K( 9 )
+
$
" $ A # "
1 N #
$
241
242
ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 143r.
ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 16 d’agost de 1740, f. 143v.
88
&"%#+('1.%/ !(.'+:?;
?<
/ I
# '=5%>) #
/
$,(
=5%+=5%- U 9 ( " V ' _a C% *
+ $ 9/ =52= # 0
J
9(
*
1+'
Q 3$ C%% E
!
$
=52C
*
(
.
*
1C
(
.
G3 (Q(0./
0
$C%-E
"
#
, K A
1 '
$C%2
=52
# ,! +
$C%5K
,
R
U
*
$C%7F (
.
$C%<
*
U9(
?A
243
ACB, Llibres de l’Obra, “Documentació annexa”, 1743-1783, sense foliar (feina feta entre el març de
1743 i abril de 1745). S’han trobat rebuts signats pel fuster, any rere any, per la feina d’adobar i desfer el
monument (sense foliar, 1746-1761). Llopart rep regularment la xifra de 31 lliures i 4 sous per posar i
desfer el Monument, tal i com queda recollit en els albarans de l’obra. ACB, Albarans de l’Obra, 17451747, (abril 1746), f. 55r i Albarans de l’Obra, 1759-1761, (9 d’abril de 1760 i 26 de març de 1761), f.
55r.
244
ACB, Albarans de l’Obra, 1759-1761, (11 de març de 1761), f. 74v. Tornem a veure a Manuel Soler
citat a la Seu, concretament fent la dauradura d’uns afegits a la capella dels sabaters de sant Marc els anys
1766-1767. Vegeu: MERCADER 2012b: 42.
245
ACB, Albarans de l’Obra, 1761-1763, (6 de maig de 1762), f. 72r.
246
BOSCH - DORICO 1992: 259. ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 7
de juny de 1737, f. 29r.
247
ACB, LLibre de la Sibella 24, 1761-1766, (21 de febrer de 1763), f. 134r.
248
ACB, Albarans de l’Obra, 1761-1763, (4 de març de 1763), f. 74.
249
ACB, LLibre de la Sibella 24, 1761-1766, (28 de febrer de 1763), f. 135r.
89
=52C 8 3 W $C->
/ =52-+=522 R
K/
N#
U&"
QA$C-=.
0
$C-C, / '! =52>+=55>) N
!"$*
? A + C- M
/"
'
,)
M
$C-%
9/=55-
6
K
<?
*
*$ C-- # **
#
$,
1/
'
.
2'
'
'
'
0
?
'
2
?
'
&'
'
C-2,*
E E
* $C-5
250
ACB, Albarans de l’Obra, 1761-1763, (20 d’abril de 1762), f. 55r. Els següents Albarans confirmen
les informacions.
251
ACB, Llibres de l’Obra, “Documentació annexa”, 1743-1783, sense foliar (20 d’abril de 1765 i abril
de 1766).
252
Els salomons són equivalents a les anomenades lampadario da chiesa o làmpares penjants sovint amb
el·laborada decoració de caràcter religiós. Vegeu: PERRIN - VASCO 1999: 131.
253
«Per reseguir lo monomen, adobar algunas pesas reclabar las parts del tablado y los banchs de dit
tablado y reclabar algunas telas, adobar los caballs [?] de pussar la sera a las brandoleras [per a la
il·luminació] y adobar ditas brandoleras, reseguir tots los termals del monomen, fer dos coriholas nobas
per ser dolentas, claus y Aiga-cuit seha emplehat per fer dita feina, bal... 5ll s.». (Del 13 de març al 4 de
juliol de 1770). ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1744-1799, sense foliar. Dels anys 1772-1778
trobem rebuts semblants a nom de Narcís Pons, on s’especifiquen tasques consistents en reforçar el
monument, reclavar algunes peces i teles i posar la cera.
254
ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1744-1799, sense foliar, (abril de 1779).
255
ACB, Exemplaria, VI, juliol de 1775, f. 142v.
256
AMADES (1950) 1982: 749.
257
ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1744-1799, sense foliar. Els escolans de cota morada, anomenats
així documentalment a la catedral des de la segona meitat del segle XVI, eren fàcilment reconeixibles pel
to morat de les seves vestimentes i per ser els cantors polifònics per excel·lència. Acostumaven a viure
amb els seus familiars i entre les seves obligacions estaven les de servir l’altar major, ajudar en les
90
(&@&0/(' !(*$#&.'0/#'"#&+
(&#+
:
<
A/
*
(
'
(
)$,
M$ C-7
*
/
( M ( $
,
6E"
'$$$) : D (' HO . D : A 3 D ($ N 0 $C-<
=57%
0
$C2>,
# ,
.
#
"'=5%2+=7=<)
1
!C2=,
!+ ( * $C2C
#
"
"
(
"$,
"
(
@
8
*
*$C2.
@
"
3
M
3 A A# . $
0
B
%
R S B C2%9
@
(
processons i assistir en altres tasques catedralícies. Rebien la seva formació a casa d’un mestre de lletra
que els donava una formació humana (aprendre a llegir i a escriure) i religiosa després de les seves
funcions de cant matutines i els oficis nocturns. Per a més informació, vegeu: GREGORI 1988: 47-63.
258
BRACONS 2007 : 114.
259
ACB, Miscel·lània 13, plec número 12, Blandoleras del Monument. Salamons. Varias notas y papers
sobre el seu import, any 1783, sense foliar.
260
ACB, Miscel·lània 13, plec número 12, Blandoleras del Monument. Salamons. Varias notas y papers
sobre el seu import, any 1783, sense foliar. En un rebut s’afirma que el Sr. Saladriga, canonge, li dóna
bronze a Baltasar Duran per valor de 97 ll. i 10 s. (4 febrer de 1784) i 48 ll. i 18 s. (20 d’abril).
261
AMAT I DE CORTADA 1987: 351.
262
RIERA 1988: 18.
263
Les dates aquí són més imprecises, però les notes i comptes són dels anys 1783-1784.
264
RUATA I LOZANO 2004: 105.
91
0#
$ E ( N( # $ +
# 3 "
3$ ! "
(
$ ( $C2-
(
@
( $C22G (
#$C25
+*.
LKJJJ$,
LK'./)$(*E
8
!
,"
*
=52=
/
U
F
.
&JK$,1
'J
1+*
A1
D(
1./
)
265
BRACONS 2007: 115-116.
Vegi’s com exemple el cas del túmul efímer erigit en ocasió de les exèquies reials de la Reina Maria
Amàlia de Saxònia (1761). Reales exequias que a su Augusta Soberana Dª Maria Amalia de Saxonia
Reina de España consagró el rendido amor y gratitud de la mui ilustre ciudad de Barcelona en los días
23, y 24 de Abril de 1761. Barcelona: en la Imprenta de Maria Teresa Vendréll, y Teixidó, 1761.
267
Eren utilitzades per la vetlla del monument en les Quaranta Hores. GARGANTÉ 2009: 339.
266
92
*
+
/
#
!
1
F ? A$ C27 . # $
F M
,.0
(DDD
'=5-<) * V
, K
'
=5-<)
"
1%6
3
/)
'=52=) / "$ E
( !
0 (*
=57%
"
/
$,
#!(
(
"
#
$
F 1 _#a /
6'$$$)
'
$C2<
1
43
(
'
_a X C
$C5>9
!
! ( $
/M
3
# 3 ! ( $ C5= , 1
_a / D (
$ 9
# $ A
M
(
1+
'1.
,
3
F
C-=
268
Ens referim al plec de notes abans citat: ACB, Miscel·lània 13, plec 12, Blandoleras del Monument.
Salamons. Varias notas y papers sobre el seu import, any 1783.
269
ACB, Miscel·lània 13, plec 12, Blandoleras del Monument. Salamons. Varias notas y papers sobre el
seu import, any 1783, sense foliar. Apèndix documental 7.
270
Íbidem.
271
Suposem que l’escal·la a la que es fa referència és la cana destre barcelonina, consistent en una unitat
de mesura habitual en la tradició constructiva catalana des del segle IX, que equival a uns 280 centímetres
aproximadament.
93
<C7
==2
$C5C
E
. ? A / ( ( $ F D
A1
'/
'
$C5 . ( %% # "+
A
1
+ F
$ A
! F
1 PV ' ' '$$$) '$$$)<
$
'
@
'B
PV
PV
'
B
'$$$)
'$$$)
'$
+ +!
$ (
D
!
/" (
$C5%
=5= ( 3 3 +
C-= (
$C5-F
"
.*
*
0
"
$ 9 < ? ( /$ 9 " 272
ACB, Miscel·lània 13, plec 12, Blandoleras del Monument. Salamons. Varias notas y papers sobre el
seu import, any 1783, sense foliar.
273
Íbidem.
274
Prescindim de donar preus específics i més dades aquí que allargarien en excès aquesta qüestió. Per a
més detall, vegeu l’Apèndix documental, 7.
275
ACB, Miscel·lània 13, plec 12, Blandoleras del Monument. Salamons. Varias notas y papers sobre el
seu import, any 1783, sense foliar.
94
A
E *$C52
.-('(*$#"%#+4( ")#%+&#+1#+"#+$##"/ ' '" %!#&.' , 6
LKJJ LJL
# *
*$ =22> E
,
/,
+B
*
"1
? $ : : < $
B 0 : $
'
''
/@ '$ $ B '%@
C55
F # 8 $C57 KJ! .(
O ./ "
( " $C5<
G
# "R
Fe
=5753(
*
36
4 '' :
' HYKZ HYKYC7>
"
(
+
276
El ciri, de grans dimensions i amb la cera força decorada, es beneeix en la vetlla pasqual i roman encès
fins el Diumenge de Pentecosta (unes vuit setmanes). En la cera del ciri es claven cinc grans d’encens
al·lusius a les cinc nafres del cos de Crist. Acostuma a situar-se a la zona del presbiteri però és móbil i
transportable i pot trobar-se durant la resta de l’any a tocar de la pila baptismal. CANALDA - MARTÍ 2004:
74; PERRIN - VASCO 1999: 130.
277
Diari del viatge d’Espanya (1660). GARCÍA MERCADAL 1999: 535.
278
L’any 1660 el monument erigit dins la catedral segurament era el d’Antoni Carbonell, en el que Josep
Massana hi pintà uns escuts de la Santa Creu de la Seu. Josep Mas, “Lo monument de la Seu de
Barcelona”, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
279
MERCADER 2008: 709-728.
280
TOWNSEND 1988.
95
!
A
N#
1
+
7
2
'$$$)
"
$
[.
:
9 $
"
" ! X ) " 9
!
&
$C7=
,
M
K+
R
K
'=52-+=7C%)
$ 9 6
/ (
/
$F
!-
+B
M =7-=$ ? L" =52- K
"
F
O +
#
"
&
J
! '=7>7)$
E
( " "
V/
3
U
KJJ3 " ( $ , ! LJL " "'
!
-
)$K
"9
I!
=7C/
I
$C7C.
CC
" K!
=7>
=<>C'
)$./( #
8
LKJJLKJJJLJL$LKJJ
*
$ .
M # (
"
$..LLJJ
8
#
*
*1
281
282
RIERA 1988: 110.
GARCÍA-ROMERAL PÉREZ 2000: 215-216.
96
+
'B
$@'
_
a'$$$)+4:
:BC
$ +-
:AE
$
'
@
: ( :B 0 $ $'$$$)
+::.
,
$:
.
' 3
: @
'$$$)
+'4:
-
@'B
@
@ @ :+
_
(
#
R
?
E
Aa
'
@
@
$
1 (
E
:
@ : ( @ * 6 4 A
4'
'$$$)
97
_Ja+
(
@
4 : '
:B '
C7
A+('1.%/ !(.'+$#&/.'0/#'":
;
<
I
$,/
/
$,
C<
M
=57-
==>
/B(
3-(I
$C7%
+
I
# *
$ . ! (
$
#"
=2
=57-
N#$,
!
'
)
+
$C7-90
=572 8 *
$C72, 3
3 ( 8 $ E
( # 0
E / # + 0 /
$?
#"
# 4 $C759
283
VILLANUEVA 1851, vol. 17: 158, 167 i 170-172.
ACB, Albarans de l’Obra, 1784-1786, f. 59v i 60r.
285
ACB, Resolucions Capitulars, 1785-1789, 16 de desembre de 1785, f. 3r. També: 23 de gener de 1786,
f. 7v i 8r.
286
ACB, Resolucions Capitulars, 1785-1789, 11 de setembre de 1786, f. 62v.
287
Enciclopedia Temática Sopena: Música y Danza, Ramon Sopena, Barcelona, 1982, p. 700. També:
CALVO - LOZANO 2004: 100.
284
98
8$J!
8
( @
D # . .
8 8 $C77
. 2
M
=572
R
K'=5CC+=572)
,K=>>
# $C7<A ( 2 =C>
(
$C<> *
(
I
#
(
/$C<=
#
=5
M
=57<
.
*
N
#
(
*
*D (
(
+
( $ C<C 9= (
( #
A$C<E
5 #
#
"
EE
*1
,
: )
'
D
()
)
'' (4@
' 288
GARCIA ESPUCHE 2011: 260-264.
ALCOLEA 1959: 193. ALCOLEA 1990: 140.
290
Ídem.
291
ACB, Albarans de l’Obra, 1784-1786, f. 58r. (6 de març de 1786) i Albarans de l’Obra, 1786-1788, f.
57r. (6 de juliol de 1786).
292
ACB, Resolucions Capitulars, 1785-1789, 17 de març de 1789, f. 322v. També s’han trobat notes de
muntar i desmuntar el monument i posar-hi les brandoneres, fins el 1800 a: ACB, Llibres d’Obra,
“Documentació annexa”, 1784-1800, sense foliar.
293
ACB, Resolucions Capitulars, 1785-1789, 1 d’abril de 1789, f. 324v.
289
99
'0
''
,(
)
' :(
:
)
:3
"
C<%
9
#
?A$ (
N $9
$
. # / =5<7=7=-#
$F
/
D
?A (
+$C<-.
I!
/=5<-=7>> 1
:
:A
0
'$$$)$C<2
E
( !
#
" 7 M =72 294
TRIADÓ 1999B: 133. Dos dies més tard, el 9 d’abril, Dijous Sant descriu el baró de Maldà que hi
havia: «moltíssima [gent] en la iglesia catedral, per adorar al Ssm (alabat sia per sempre) en lo
monument i veure encesos los blandons en les blandoleres noves en tot el voltant de la Seu, a dos files,
que ab la il·luminació del monument, salamons i barandilla, tot estava d’allò més majestuós». AMAT I DE
CORTADA 1987: 211.
295
ACB, Llibres d’Obra, “Documentació annexa”, 1784-1800, sense foliar. S’ha trobat una nota, sense
datar, on es diu que Narcís Pons el 1815 encara era l’encarregat de fer i desfer dit monument.
296
A més de tornar a clavar les teles, posar claus i cordes, es fan quatre barres noves «per sostenir las
gradas de plata de dit munomen». ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1744-1799, sense foliar. (Del 3 de
desembre de 1795 fins al 4 de juny del 1796). Els anys següents (1796-1797) continuà fent-hi millores,
degudes al desgastament de les peces. «Sea receguit lo monumen ancola y clava algunas pesas y telas
adova los cavalls escalas y escusiadas y reclava y reforsa, las barras dels draps i demes...». ACB,
Llibres d’Obra, “Documentació annexa”, 1784-1800, sense foliar. Entre el 28 desembre de 1797 i el 26
de juny de 1798. A tal efecte va rebre 1 lliura i 16 sous. Hem trobat una nota semblant del 1800.
100
"
" #
/ $C<5A 0
"
0
!
+
"$
9
U
L
A
" 6A+B'=7<)
*
O*$,
#
M
LJL
9 6 +B '=7<+=7%=)
A
A
N *
*$.
+
$C<7
? / ( # 0# ( " O
R f
0 0\ '=72)$C<<9 $ 9
#
# (
,
E#
297
ACB, Actes Capitulars, 1833-1838, 8 i 17 de març de 1836, f. 153.
ACB, Actes Capitulars, 1833-1838, s/d 1836, f. 225r.
299
Entre altres coses, la desamortització de Mendizábal decretà la supresió dels convents masculins i la
incautació dels béns eclesiàstics. Aquest fet, sumat a les enceses guerres carlines al Principat i les
anomenades “bullangues”, és a dir, les revoltes urbanes, que en alguns casos implicaren la crema de
convents, són prova fefaent de la complicada situació econòmico-política de la Revolució Liberal (18341844).
298
101
N#
$
A/
=7%> =7%=
*
*
/
'
LKJJJ
)$9/
I
N
.
3
E#
M
=$>>> $ >> ? D(
"
#
"
(
'=7%C+
=7%)$>=
/ # N
" 8
( # 3
3$.
M
N
$>C
#- % !(.'+(! '4(+$0B(! !(*:
?;
?<
, ,
. / =7-> . # $ > , =7-= R
,
3
\PO].
\HZ\ZI].
\HN]
B_$a]
3 $ >%? (
# " C> ( .$>-
N
300
ACB, Actes Capitulars, 1838-1844, 11 de març de 1842, f. 169r i Actes Capitulars, 1838-1844, 19 de
març de 1842, f. 171r.
301
Tampoc no hi ha motius reials que expliquin aquestes “pomposes” festes perquè la única figura, la
reina Maria Cristina de Borbó, abdicà del tron el 12 d’octubre del 1840 marxant a Marsella i deixà al seu
lloc al progressista i popular general Espartero.
302
Vegeu: Ariño i Cardús a DD.AA. Vol. 4, 2006: 18.
303
ACB, Actes Capitulars, 1844-1853, 2 d’agost de 1850, f. 239r.
304
ACB, Actes Capitulars, 1844-1853, 1 de gener de 1851, f. 256r.
305
ACB, Actes Capitulars, 1844-1853, 20 de gener de 1851, f. 257v.
102
/ /$ 9
! # "
3
3
(
$?
D "
#1 )$>2H0
3
3
8
+
#
$,(
( !
$
A
+ # (
*U
?
6
' ?F
=7>5& E &
?,.8
2-4E)
(
*
*$9#(@
# " M 1 X
'$$$)' : F
X
'' $
' 3 D
('
)
'
:('
92
$>59M
F
3 ( "
*
3
!
$ " #" @K
!
( 1 : '$$$)''$>7K
!
M *
*U
?
+
#
"
A#
*
/$
306
ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 7 de juny de 1737, f. 29r-31r.
BOSCH - DORICO 1992 : 259.
307
Opinió del baró de Maldà extreta de la fitxa de l’obra feta per Marià Carbonell a: BASSEGODA MENDOZA 1992: 128.
308
BOSCH - DORICO 1992 : 257. També: ACB, Fons Notarial 940, Francesc Rifós, Manual d’actes de
1733-1736, 5 de febrer de 1735, f. 93r-95v. En efecte, una atenta mirada al modello que serví pel
monument catedralici ens revela que l’interés de l’autor era sobretot arquitectònic i de proporcions, sense
parar gaire detallisme a la talla, força més esbosada.
103
+1A
*U
?
6
'=7>5)?F
'?,.
&E&2-E)$A$A
+
!
"
*
$,1
!
'J
)
F R
,
'
)
" $ ,
A # *
* 1+B_=7-=a'@
' $
8 ><? (
#
#
63
"
" =5<C3 M #
$E
"
*
$ , ( # *
/ 1 . : D
( ' %
%
309
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 107, dijous 17 d’abril de 1851, p. 2.294.
104
(A=>
#
!
.
.
0
$
9/ I
=7-C M
$ : '
B ' $@
== ,
! " M
$A
$
LJL*
((
+
!
#
"8
$=C
E/
=7-2 +
'
#
)$= ! R
E!
. 6" '=7->+=7-5)$ =% I
/ #
"$=-,
#(
/
$ =2 A
( (@
,
A 1
+(@B'
310
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 107, dijous 17 d’abril de 1851, p. 2.296.
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 99, dijous 8 d’abril de 1852, p. 2.059.
312
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 100, divendres 9 d’abril de 1852, p. 2.070.
313
«Los Monumentos aparecieron este año decorados con el mismo lujo y magnificencia que en los
anteriores (...) El de la Santa Iglesia Catedral, colocado en el altar mayor, presenta mas religiosa
severidad que no cuando se levantaba en la puerta principal del propio templo». AHCB, Diario de
Barcelona, núm. 81, divendres 21 de març de 1856, p. 2.330.
314
BASSEGODA 1995: 200.
315
«Hemos observado que, sin duda, por falta de fondos ha dejado de colocarse este año la colunata
para la iluminacion del monumento de la Santa Iglesia Catedral. Si las palmatorias y blandones que se
fijan en las colunas fuesen proporcionados á las grandiosas proporciones del edificio produciria mejor
efecto que no aquella galería que, lo propio que el antiguo monumento, no guardan la menor analogía
con el carácter arquitectónico de la referida iglesia». AHCB, Diario de Barcelona, núm. 98, dimecres 8
d’abril de 1857, p. 2.846. També: ACB, Actes Capitulars, 1854-1858, 3 de març de 1857, f. 266v.
316
ACB, Actes Capitulars, 1854-1858, 2 de març de 1858, f. 331r. Actes Capitulars, 1859-1863, març de
1859, f. 392r.
311
105
?@ % + ' @ =5, =72> #
M
"
3
";3
#
$=7
#'"5'!( $#&/.'0/#'":
C;
<
/ / N+
M
3
! 3
$A
M
=7-<
# ( D =< !
$C>
,
c
d # $, M
=72
I
#
#
1
0 /
3 @@,
@'
:B:'
B ^
(
'::C@
'$
317
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 111, dijous 21 d’abril de 1859, p. 4.353. També: Diario de
Barcelona, núm. 112, divendres 22 d’abril de 1859, p. 4.387. La il·luminació és considera poc esplèndida.
318
«La nueva colocacion que se ha dado á los salomones góticos que sirven de adoro a la Santa Iglesia
Catedral nos parece mas bien entendida y mas oportuna que no la antigua, por la cual dos de ellos
quedaban como escondidos dentro del coro y no armonizaban tan perfectamente, como ahora, con el
precioso altar mayor». AHCB, Diario de Barcelona, núm. 96, dijous 5 d’abril de 1860, p. 3.224.
319
ACB, Actes Capitulars, 1859-1863, març de 1859, f. 396r.
320
ACB, Actes Capitulars, 1859-1863, 28 de març de 1860, f. 449v.
106
@ + : 3
@ (
$C=
* #
1
3(#3(!
M
M
,O
6
CC R
V
' #
/
3 ::()D
# ,
A # *
*
*
=72$E
$,
(#$
(+-#%+(*>1% )/#'" !(*($#+"%0!!(*:
;
<
=75C(
$G
/
# "
M
#$C%
"*.
! R
*
*$ A
.
.
$
(
:.
@
: ?
C9 " 0# $,
#1
321
ACB, Actes Capitulars, 1859-1863, 3 de març de 1863, f. 664r.
AHCB Àmbit gràfics i plànols, Monumento de Semana Santa para la Catedral, 28 febrer 1863, Josep
Oriol Mestres. R. 5.474.
323
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 24 de gener de 1872, f. 105.
322
107
:A
C%
9. (
A,@
#1
! (
"
"
( $C-9
*
R
&
0
3
3 " + $ A
( '
=7
M)
*
*$
*
+
# "
$C29 ( ' )DC5
A 6 $C7
.
*$*
.$C<9
.
$9
#
( ( (1
$
E
=75C
A
$G .
.
1/
(.
:
C
:+3
'
:: C ' 324
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 24 de gener de 1872, f. 105. També s’acordà que: «que la tienda
de la calle de la Piedad se ceda por ahora al Maestro de Capilla con las condiciones que tenga á bien
imponer el Ilmo Cabildo y que el Sr. Capitular que este de turno para la eleccion de casa pueda obtar
por el primer piso y por el segundo, si este no les bastare, pero con la condicion en este caso de pagar
por el alquiler que les señale el Ilmo Cabildo».
325
Per a més informació sobre l’origen i funcions de la Pia Almoina, vegeu: ADB, Catedral de Barcelona,
Caixa núm. 4, Pia Almoïna, mecanografiat sense foliar escrit en els anys cinquanta del segle XX.
326
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 18 de març de 1872, f. 113r.
327
«Se acordó que se le ofrezca desocupar el almacen por todo el mes de Abril sin que se entienda por
esto reconocerle en nada su pretendido derecho sobre el citado edificio». ACB, Actes Capitulars, 18701878, 23 de març de 1872, f. 113v.
328
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 3 d’abril del 1872, f. 114r.
329
«(...) se acordo que desde luego se procediese al arreglo de los bajos de la casa que ocupa el Sr.
Serra». ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 3 d’abril de 1872, f. 114r.
108
$> . *
#
#
'A
1-5'$(6$.!0/#'" &
)$
=752 D= * . 9
0#
D
F
' ( : ?) *
R
V $,
I!
#$
# " . 5 =752 1 '
($ C 9 # .
"0
'
c
d !
)$=7
M
*Y(
1.'
: A
'
].
A
'
(].
$%
1 =75C 0# '$$$)'
A$?
D ! M =752 .$.
(
$
330
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 24 d’abril de 1872, f. 124v. El subratllat és nostre.
De mica en mica va obrant-se a la Seu un canvi estètic evident i un cert aire revival tal com es veuran
en les obres per acabar la façana neogòtica, dutes a terme pels arquitectes Josep Oriol Mestres i August
Font i Carreres. L’altar de la capella del Sant Crist, també és fruït d’aquesta mirada al passat, en aquest
cas però amb un enfoc classicista.
332
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 7 de febrer de 1876, f. 241v.
333
Les reformes van ser fetes pel mestres d’obres Miquel Manegat. ACB, Actes Capitulars, 1870-1878,
28 de juny de 1876, f. 257v.
334
ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1874-1879, 18 de març de 1876, f. 101v. Rebent en total 28
ducats i 24 reials. El subratllat és nostre.
331
109
A
/
,K
'=57) 3 /3 * V
$ O
# , 6 '=7--) $
6
'=<>) 1 , /
-
:C
::
' _
=7--a '$ -
( :B$-A
,
A2
/ " +
+
'
=7-2 =72C) # ( @ "
*V
$
0+
3
3
"
M
$,
$
=72C
N
"1+
:(
:C
$5G
$U
#
$7
E
/ ( , O W " "$<
1
0 3 : :" 1
(% ' "
' " - -
$ '
($'$/
'
"
'2@ 335
BOFARULL 1855: 69-70. També: ACB, Llegat de notas históricas de la Catedral fet pel M. R. Canonge
Bonaventura Ribas: 1903. Plec 10, Pinturas, p. 20. El fet que parli de tres i no dues obres (el Lavatori i el
Sant Sopar) pot ser perquè potser se li va afegir alguna altre tela, potser la de Josep Viladomat.
336
Informacions ja citades: AHCB, Diario de Barcelona, núm. 81, divendres 21 de març de 1856, 2.330;
Diario de Barcelona, núm. 98, dimecres 8 d’abril de 1857, p. 2.846; Diario de Barcelona, núm. 111,
dijous 21 d’abril de 1859, p. 4.353. Dels anys 1858, 1860 i 1861 no s’esmenta res del monument
catedralici.
337
ACB, Actes Capitulars, 1859-1863, 9 de desembre de 1862, f. 646r.
338
MIRALPEIX 2004: 1.051-1.052.
339
AHCB, Àmbit plànols i gràfics, «Barcelona en retalls», vol. 16, recull factici, p. 94.
110
"
:
"'
'
@A$
'
+
$F
M $9
+" ( A $ # M" N $A
#
1
,) ( $ A
! ( 8 / ( ( # $T 0
# $ ,
#c d$
6) 3
!
$ / ,
A
8(
$%>
.)6&
$R
c
d
*
M LJL c
d
1
"
$9 #
# # (c
d$?
/+
I
+ !
"
( $ 9
.
LL#N
1
_a
)
340
«Este año ha vuelto á colocarse el monumento antiguo, obra indudablemente de mucho coste, pero
cuyo mérito artístico no puede merecer un general elogio». AHCB, Diario de Barcelona, núm. 107,
dijous 17 d’abril de 1851, p. 2.294.
111
:%=
(
(
O
$E
+0
$?( (
LJL
" M (
3
$3c
d(
c!d # "
!
$ A
c
d ! /$E
!
+
(1"$E
(*
I
c d $ 9 =757 . 0
. %
'$$$) @ D%C ( 0
1:
' RS @ $%A
. R
V
#
I
" $ E U .
'=755) "1 T< @
_ a'
U$%%
%()#'$#&$(B0(6 !.&@&#!!(*$# (/.' +#&& +
, P
P %- 8 " & E &
341
CASELLAS 1907: 60.
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 12 d’agost de 1878, f. 351r.
343
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 30 d’octubre de 1878, f. 359.
344
FONTANALS 1877: 219.
345
Vegeu: MERCADER 2008: s/f.; MERCADER 2011: 101-208; MERCADER 2012: s/f.
342
112
? , ./ '&E& ?,. 8
%$CC>)$%2E
M
/
+
=5%
8
".
0+
!
# " *
*$%5,
# R U . '=7%C+
=7<%) N
# .
'=7--+=<=>) (
"
K %7 # #
$
E *
*
6
'=5-)$
F
@,K
'! $C2<C%
)$G
,
G?,.
8$$%$CC>
U
.
=755'
# )1
'$$$) : : ' B ' $
'
$ A
346
BOSCH - DORICO 1992: 253-260.
«... Joseph Sunyer major y Joseph Sunyer son fill degan seguir les proporcions o midas del modello
que se ha format per dit Monument nou...». Íbidem: 257. També: ACB, Fons Notarial 940, Francesc Rifós,
Manual d’actes de 1733-1736, 5 de febrer de 1735, f. 93r-95v.
348
FONTANALS 1877; FONTANALS 1872; CASELLAS 1907; CASELLAS 1907B; CASELLAS 1908.
347
113
$
+@
T< @
'
U$%<
,
LL
N
.
"1
+ " $ " )
: .! "&
E-DDD ^ '
J # 1
1 "
' , 0$
6
, 4' 3
&
A/:3$(B
EDE
'$ $ ,
,
: : " $
' "
7
A
.$
->
9 # # M
( ( ' #
*
)
+(
$, +
D(
349
350
FONTANALS 1877 : 219.
CASELLAS 1907: 60.
114
N
#'
.
) ?,
./@$
A
.
,K'^=5--)
'
)
R
K'=5C2+=572)
F'=5=-+=5<=)$,
LKJJJ
9A
A/'=5%<+
=7>)" N
"
M
$, (
!
"
N
$ 9 N
# (N
R .
"" / K$-=9
N
#
!
9A'=557+=7%-)D
"9'=7=%+=7<%)
( , '=7%2+=7<<) ( /$ E
( 6
, N
.
'=7--+=<=>) "
N
#
!/ =7<="
E$.
'/=752)
K
'
"))
K$T
K
8
.
(
! .
Y$-C
9
N
#
.
(
%$>>>
'X) M
LKJJLJL$ 9
1
!
N
#
+D
351
Val a dir aquí que, és possible que, entre totes les obres autògrafes, també hi haguessin altres creacions
gràfiques atresorades pel prop Viladomat però no necessàriament seves.
352
Devien ser poques peces perquè, malgrat les vicissituds i els més de 150 anys transcorreguts entre la
mort d’Antoni Viladomat i l’aplec de totes les obres en la Col·lecció Casellas (principis del segle XX),
s’havia assolit gairebé la quasi completa unitat del conjunt (cosa molt difícil d’aconseguir atès que molts
cops, amb la mort d’una persona, és responsabilitat dels hereus el destí final de llurs béns, no sempre
acomplint-se la voluntat i els desitjos del difunt). A més a més, Raimon Casellas aconseguí alguns
Viladomats més del lot de dibuixos de l’escenògraf i pintor Josep Planella i Coromina (1804-1890).
Vegeu: CASELLAS 1907: 53-54. També: CASTELLANOS 1983: 163-164; BASSEGODA I HUGAS 1992: 78.
115
! #'
!
(
.
)$,
"
!
/
'
( # #)$
&"
!
#
.
+
0+
' (
.
!
"
)$
K # .
" # #
M
!' M
+
# *
+
)$.6
(1 &
('
"
#'
!
C
2 2 &
7
$-E
N
#
.
./$-%
G ( .
N
!
9U
0"
+
#
,#,,
6
' (
.
)$E
/=77C
"
"
I
1/
?
@
+
:
HKKN /
/$
/
A$ E
"
K
1:
3@
B
$
--.
"
353
BASSEGODA I HUGAS 1992: 76.
A tall d’exemple destaquem la Quarta Exposició General de Belles Arts celebrada a l’Ajuntament de
Barcelona l’any 1898, l’exposició monogràfica i intitulada: Antoni Viladomat a Vilanova i la Geltrú el
1907, o l’Exposició de Retrats de l’any 1910, per posar només tres cassos. Per a informació més detallada,
vegeu: CASTELLANOS 1983: 165-166.
355
Album Heliográfico de la Exposición de dibujos autógrafos de artistas fallecidos y de vistas de
edificios ó monumentos que ya no existen celebrada en Setiembre de 1882 por la Asociación Artístico
354
116
$
, .
R =<== N
# %$=22 C> " ( :
G ' (
"
LKJJLKJJJLJL)$
G
(
2> !
,
K
$,
FU
/F
A
(9
0
(K/
$
N
#.
(
$U
H
0
10(9
(
'
!
" _
& E &
?,.a "'
"
)
"9
$-2
+"0$($#& "% D E/
M"
"
"
# ! $,
( I
#
3
3(
!
!
' "
( )$ A
*/
/ ! ' "
! )$,(
@( ! +
' (
)!
$ ,
3 /3 /
4
I(
' ( Arqueológica Barcelonesa, Barcelona, Imprenta de Luis Tasso y Serra, 1883, p. 15. Volem agraïr a
Albert Martí Palau que ens deixés un rar exemplar d'aquest volum per a la nostra recerca.
356
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Guia, MNAC, Barcelona, 2004, p. 311.
117
)$-5 M
1"
" -7
""
)+"&
"!
/
7 " _ a$
$-<*
"
$2>,
$ A
1 "
$2=,
! ( ./ # $2C
. (*.(:2
_
a 2
+
1 "
M +
D
( "
$9
#
'
/
# ) " "$ 357
Pérez recull alguns exemples de desavinences en retaules barcelonins i gironins a: PÉREZ SANTAMARIA
1988: 30-32.
358
BASSEGODA I HUGAS 1989: 187.
359
Joan Bosch a BASSEGODA - MENDOZA 1992: 105, fitxa 28.
360
MARTINELL 1954: 32-34.
361
MIRALPEIX 2004: 73.
362
Pérez Sánchez tracta globalment el tema del dibuix espanyol a l’època moderna a: PÉREZ SÁNCHEZ
1986: 9 i ss. Una prova que aquest tema està copsant l’atenció dels investigadors últimament són les
exposicions celebrades a diversos museus internacionals, com el Frick Collection de Nova York (The
Spanish Manner: Drawings from Ribera to Goya, 2010-2011) i el British Museum de Londres
(Renaissance to Goya: Prints and drawings from Spain, 2012) que, en versió reduïda, es va traslladar al
Museo Nacional del Prado del 20 de març al 19 de juny de 2013, sota el títol: El trazo español en el
British Museum, comissariada per Mark P. McDonald. Alguns investigadors d’aquí han prestat atenció al
tema i enguany continuen recollint dades i inventariant traces d’altars. BASSEGODA I HUGAS 1989: 187264.
363
CANALDA 2001: 295.
118
A(
0 *\
0 2% ?
A
2- # N
*+
*
+
# $?
E-DDD
'
+B
'
'$$$)
@
/
@ $ 22 ,
!
@
J"
!
/
!
A
.3
325
8 " /
$
F
(
0# M / $ , ( @
" $ , LKJJJ M ( @ ' ) ( ' J" " )27 ! N
@
:
";$ 2< 0
"
#
# :+
;
$
!
( ( !"#
$9M(
364
PÉREZ SÁNCHEZ 1986.
NAVARRETE PRIETO 2006.
366
Ídem: 9.
367
Francisco Pacheco, Arte de la pintura (publicat el 1649) i Vicente Carducho, Diálogos de la pintura
(1633).
368
WITTKOWER 1999: 366-367.
369
Ídem: 367.
365
119
D N
0
D 0
D
!
0#D +
+
$ !
!
!
/'
/+
"
)
(0
"
$5>
'
)$C"
"
)
(.
$
)%
)
$5=
G
+
$ ( 370
La sacralització del dibuix preparatori i del bozzetto es produirà sobretot a partir se la segona meitat
del segle XVIII i en el XIX, quan es pagaran sumes de diners immenses per l’atresorament d’aquestes
peces, arribant a tenir valor autònom, deslligat a l’obra final que representen. Alguns exemples es poden
trobar a: ARANDA 2004: 246-255.
371
BRAVO 1986: 32.
120
! @
'C2<C%)$
* *
( ! M
'8
)$ 9 " (
M
#(
8 $ b "
*U$M
+
1 " '
M
( ) D M M !
')
#')
$F
('
(
)
"
D
*
#
08') $ ( $ 9 I!N
)
0
M $,
1 ,
$
$ !
"
"/
-
" )
" $ J (1 / "
)
:
'$$$)
)
5C
A
$G
(
#(
!
" "
+ !$,
M
$5O
'
A00 (
) # " '
) ( 372
373
ALCOLEA 1990: 140.
GONZÁLEZ ROMÁN 2002: 220; BRAVO 1992: 32-33.
121
#
#
"$
G ( 8 " U
&6 '=2-5+=5%)
0"'
'A=5==)
0
3
3$5%
( #
1C(
D
8
0 M 1 HZ (
$H
0
$ 9
" M$
6 0"'
'=5==)1"
'
HZ'
)$,
' )
1
HZ$9
"
374
Com indicava el pintor, escenògraf i arquitecte italià: «Che per far l’ordine corinthio, il modulo si
divide in parti 16». I la suma de les diferents parts (pedestal, columna i entaulament) havien de sumar 32
mòduls. Vitrubi, en canvi, era partidari d’una divisió en 18 mòduls; fòrmula que també és aplicada per
Vignola. CASELLAS 1907: 64.
122
9%.B&#/E"(! "%(B0!(*
? I
(
" M ( " # , K$ ,
1-
#
N
"
M$5-9
(
1 )
-
$52
#
U
I
" #$ 55 ?
( 57 #
M$A
!
'
#
#)$
A
#
/
LKJJJ$A
( 6 'U
&
,)
" ,
K / . 6
, .
W N" =5>2$5<
!
"
0# ( J . 6eg
'
*
/=5>7)$U@
/
6
" #
" '
9
=5>7 U
6 )
# ( * ,"
'=5=>) 375
Recordem que ni al contracte per a l’escultura, ni al de dauradura, ni a cap àpoca apareix el nom de
Viladomat.
376
La cita és de: CASELLAS 1907: 60; Opinió compartida abans per: FONTANALS DEL CASTILLO 1877:
219; i després per: VAYREDA 1932: 246; BENET 1947: 17; TRIADÓ 1984: 198-199; BRAVO 1988: 20 i 32;
BOSCH - DORICO 1992: 253 i ss. Santiago Alcolea és l’únic autor que no relaciona la traça amb el
Monument de Setmana Santa per a la catedral, pel fet que no veu aparéixer en cap de les fonts d’arxiu el
nom de Viladomat. No creiem que això eximeixi que el modello fos usat com a croquis del Monument a
la Seu. ALCOLEA 1990: 139-140.
377
MIRALPEIX 2004: 71-74.
378
MERCADER 2011: 155-163; MERCADER 2012: 12-15.
379
Sobre aquesta època, tant a nivell històric com artístic recomanem: ALCOBERRO - MOLLFULLEDA 2007.
D’on es deriva a abundant bibliografia.
123
6 " N # K$ 7> A
, =5== W " !
$
E F.'
9
=5>7
M
,.
6
U
&6 'J
16=<77)
U
."3
3
6 '
/)
"
K'
)
/
=5>7=5==$"!
/! "1 #
7=
!
'
)$A
0
K
/
I
# 6 #
#
/
$
K#
#
'
380
La col·laboració va ser bastant més limitada del que podria semblar, segons Miralpeix. Sigui com sigui
la destrucció de l’església de Sant Miquel el 1868 per l’ampliació de la Casa de la Ciutat no ens permet
determinar l’abast d’aquestes feines. MIRALPEIX 2004: 68-69.
381
Entre altres coses, Fernando Galli Bibiena va fer-se famós per les escenografies creuades i girades, que
permetien perspectives en vàries direccions, anomenades scene ad angolo o vedute per angolo, i que
mostraven espais tancats (patis o cortiles) amb reiteracions arquitectòniques que donaven la sensació
d’infinitat espacial. Publicà dos tractats, el primer i més conegut L’architettura civile preparata sú la
geometria, e ridotta alle prospettive: considerazione pratiche (Parma, 1711, ed. Paolo Monti) i el segon,
Direzioni della prospettiva teorica corrispondenti a quelle dell’architettura istruzione a’ giovani studenti
di pittura, e architettura... (Bolonya, 1725, ed. Lelio dalla Volpe. Reedicions els anys, 1745, 1753, 1777).
Deixà nombrosos projectes i esbosos sense acabar. El seu fill, Giuseppe Galli (1696-1756), perpetuà la
tasca del pare, aplicant perspectives teatrals i escenogràfiques sagrades, com per exemple de monuments
de Setmana Santa, que mostrà en el seu text Architetture e prospettive (1740) i en dibuixos. L’altre fill,
Antonio Galli (1700-1774), és conegut per la construcció de teatres a Itàlia. Informació extreta de la
pàgina web: Universitat de Navarra, Escola d’arquitectura, Joaquin Lorda, Los Galli da Bibiena (consulta
feta el juliol de 2007): ‹http://www.unav.es/.../barrocos-bibiena-familia.htm›
124
# M
)$
9/ =5%7 * A K
/
K/
($ 9
"
0# (
$A
K+
U
A K /!6 '
#
"
)
cd $ 7C + " _Ka"&
A
"7 " "
)76 #
D K#
7%
#
( $ F
0 )
"+
' =5=%+=5> , &) @
K
$,
8 + N ( $ # (
'
(
)
$
M (
6 $7-
382
MIRALPEIX 2004: 70.
Ídem: 71.
384
Potser l’obra més coneguda és El baptisme de Sant Francesc, (ca. 1729-1733), MNAC, on s’observa
un fons arquitectònic grandiloqüent i s’han localitzat models en estampes d’Aegidius Sadeler II i de
Cornelis Cort. Ídem: 441.
385
Miralpeix dóna solidessa a aquest argument acompanyant el seu estudi amb un dibuix atribuït a
Giacomo Pavia (1699 - ca. 1750, a la Reial Acadèmia de San Fernando) de semblants característiques al
de Viladomat però amb punts de fuga, arcs i perspectives ben recreades, que disten del les del català.
Ídem: 696.
383
125
0
)
@K'=5=%+
=5>)
E
"
&$
?#
6 '
(
)$?
@
'J
1
$2<-)
G " "
#
( M
$
0
N
M ' " ( ( .
) M
#'
)
(( "#
+
/ "$
*
*'
)$?
#
"
'
6 )
'
"
F
( K$*
#
/!6 (
,
126
K
/!
(
R
B72* ((
6 "
#
0"/'
=5==A'
(
6
)(
B
(1 6 ( "#
B?
!
6 ( " " # "!
" D
#
(
33
cd
$ ?( #$75
+*E &
&6 '=2<2+=5-5)
#
M
#
*
*1
#
"$
,1
/
U$&6 '
1
,
M6/=5C-)$K
'J
1R9e
G
?)
386
De fet només hi figura un únic llibre d’arquitectura, el tractat d’ornaments de Hans Vredeman De
Vries (1526-1606): Architectura Oder Bauung der Antiquen auss dem Vitruvius... (Ambers, 1577-1581).
MIRALPEIX 2004: 70. WIEBENSON 1988: 170.
387
Manllevem aquí el comentari que Miralpeix fa de les pintures La piscina probàtica i l’Expulsió dels
mercaders, on s’aprecien: «errors impropis d'algú que va conèixer-lo» ja que semblen peces més pròpies
d’un copista «que no pas d’un Viladomat que coneix de primera mà -i comprèn!- els principis que
regeixen l’art de la perspectiva multifocal». MIRALPEIX 2004: 71.
127
G 8 K M$ .
\
6
8
0 " '
#
,
(
=7>>)
$F
"
(
*
R
'
(
6 )
M
* A
6$77,
"
*
(
K
:B B$7<,
#
."
>>
=57$J
1?
( / .
\ K ( / *
* B J ( B
R K+6 $ .
( !
,
A00'=2%C+=5><) .
'
' =2<+=5>>)<>
" $<= E
)
'$$$) " A
<C
.
@ K (
( / @ ,
A00$ "
M
1
8 # $ E 1 '
((
6 <)
N
#
0'
!
388
CEÁN 1800 (2001): vol. V, 237. Tant l’obra de Reus, feta cap a 1718 a l’església del convent dels
carmelites descalços, com el monument de Setmana Santa pel convent de Sant Josep dels descalços de
Barcelona ja no es conservaven en temps de Joaquim Fontanals del Castillo. Vegeu: MIRALPEIX 2004:
1.056 i 1.118. Alcolea i Serra Vilaró apunten que el 1722 Viladomat també va pintar les teles d’un
monument de Setmana Santa a la capella de Sant Domènec de la parròquia de Sant Miquel de Cardona
(desaparegut). MIRALPEIX 2004: 1.108.
389
CEÁN 1800 (2001): vol. V: 239.
390
Definit per J. Bérchez y M. Gómez com: «auténtico best-seller de la cultura artística y sobre todo
arquitectónica del siglo XVIII». BOSCH 2006: 43.
391
Miralpeix no ha anat desencaminat incidint en aquestes relacions que també nosaltres trobem
sospitosament semblants. MIRALPEIX 2004: 74-75.
392
CASELLAS 1907: 61.
393
Així, s’ha dit de l’estil de Viladomat que: «La utilització senzilla i sòbria que en fa el diferencien (...)
de Bibiena, autor d’unes escenografies molt complicades, bé que Casellas insisteix en la influència
128
6/ )$
#
(!
$
+1G
.
,
A00'=2<+=5>>)$,1
'=5-)$9
$
0
#
!
, ( +
6
A00 "B #
' )
! (
+
+
( D<%
,.
6
/.'^=5C)
( / =5>5 =5=$ , M .
\
6
8
0
,
/
"
UM"J"'
A
d’aquest sobre el català». CASTELLANOS 1983: 172. També nosaltres relativitzem les influències de Galli
Bibiena sobre Viladomat.
394
Joan Bosch exposava en el catàleg de l’exposició Alba daurada, la manca d’informacions amb les que
avui topem els historiadors de l’art quan estudiem l’art català dels anys 1720-1730 per explicar les
transformacions i modificacions retaulístiques que s’operaren i que implicaren una major depuració
estètica i sobrietat en els retaules. Si bé formalment s’han definit aquests canvis, encara no s’han raonat
les causes conceptuals (així, no és vàlid ni correcte emprar el terme “acadèmic” per definir-les ja que,
entre altres coses, aleshores a casa nostra encara no s’havia creat aquesta institució). Potser podem trobar
una resposta si pensem en les influències de la corrent internacional del barroc tardà (i aquí els noms de
Galli Bibiena i Pozzo guanyen en protagonisme). BOSCH 2006: 43.
129
$ , @ 3
6 (
-
'$$$)'
'$$$)?
-
'
(
@ A$ <- E
( " " K
" F A
*
=5C$<2?
" A
..
'=2<+=52=)$<5.(
-
(%
'
$ <7 9 ( / M K! !
& & ( A00 # K! '
( 6
B)$<<
( I
! / =5>5+
=5=='=5=
)6
1&6 ' ) , K . A
. (
!
"
!"
" " " *
#
395
CEÁN 1800 (2001): 223-224.
MIRALPEIX 2004: 75. Nota al peu núm. 117. Consultada la pàgina web de la Catedral de València.
Estudi de Joaquin Berchez i Arturo Zaragoza (Juliol 2009):
<http://www.cult.gva.es/gcv/catedral/estudio.htm>
397
Carles Dorico trobà una referència a Rudolf en un plec de documentació a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó. Pau Costa entregà al seu col·laborador i escultor Joan Coll dues mans de fusta d'arboç fetes per
Rodulfo. Vegeu: BOSCH ET ALII 2006: 280.
398
FONTANALS DEL CASTILLO 1877: 102.
399
Malgrat que sigui conjeturar, creiem que l’estudi de les biblioteques d’alguns d’aquests artistes ens
poden revelar algunes sorpreses. Aquesta tasca va començar a ser sistematitzada per: SOLER FABREGAT
1995: 145-164. Martinell trobà referències dels tractats Architettura civile de Bibiena (1711) i de
Elementos de de toda la arquitectura civil de Christian Rieger (1763) en els béns de l’escultor Lluís
Bonifàs i Massó (1730-1786). Són del tot encertades les afirmacions de Bosch: «Hi ha molta feina per fer
en aquest terreny. Cal acarar els retaules conservats o coneguts d’aquesta etapa [segle XVIII] amb les
làmines dels tractats siscentistes i setcentistes per comprovar-ne les relacions o desmentir-les (...)
Especialment, s’haurà d’acarar la retaulística setcentista amb les il·lustracions del tractat d’Andrea
Pozzo (1642-1709) Perspectiva Pictorum et architectorum (1693-1700), un bon punt de partida per
explorar els fonaments dels nostres dissenyadors de retaules o les fonts d'inspiració de llurs solucions».
BOSCH 2007:192-193. A més, tenint en compte que Pozzo era jesuïta, no és agossarat imaginar que la
seva obra es podia conèixer en els cercles de l’orde a Catalunya (només a Barcelona, els jesuites eren
propietaris de tres edificis contigus a la Rambla: l’església, el Col·legi de Betlem, que funcionava de
seminari de la companyia, i el Col·legi de Cordelles, per als nobles).
396
130
" $%>>? 3
3 "
(
!
0 $
+ !
$?(
A
.(
.( ('
%>=
(
!
A
(
,!
*U
=5-%$
E
$*
/( "D (
K
( *
'"(
.
\
)$A
A
.%>C
D
'(
& _=5-Ca # ( 8 U
K G
.
_=5%2a
)
M $ / + 8 " " M $ 9 ) $ F 1
=$) 9 ( ( 6 ( 3 # #
3 (
"
K
( ( =5- ' " 400
Dorico i Miralpeix han apuntat que Pere Costa hagué de prolongar el contacte amb Ferdinando Galli
Bibiena més enllà de la seva marxa. BOSCH ET ALII 2006: 43. I nosaltres afegim: i què és el Monument de
Setmana de la Catedral de Barcelona sinó una mostra més d’aquesta sintonia italianitzant arrelada al
Principat les dècades 1710-1730?
401
Ceán aplica forces cops el terme "Churriguerisme" malgrat no ser l'idoni en aquest cas per referir-se a
l'ornamentació barroca, allunyada de l'anhelat classicisme que propugna. Ceán, Diccionario... op. cit, vol.
I, p. 366.
402
Encara que Nicolau Travé afirmés que Pere Costa era el seu autor, només aquesta opinió –potser feta
més tard– no és determinant per atribuïr a l’acadèmic de San Fernando l’obra, ja que, com diem, guarda
diferències d’estil i la seva grafia, ben coneguda arrel de la seva afecció per l’heràldica (va ser autor del
Nobiliari català), no es correspon amb la del nostre dibuix. BOSCH - DORICO 1992: 256. També:
MIRALPEIX 2004: 73-74.
131
)$ E
" !
%> K " " $U
.
1 -
A
' $
B$%>%
,
/
8
!
U$&6 M
$*
#
U
#
(
@U$&
6 '*
:
;27
C27$
.$
U
\
0E\
A)$%>-
C)9
.
.
$_
(
.
a -
403
Observem a l’angle inferior esquerre una referència a la "Cana", potser cana destre. Aquesta era una
unitat de mesura habitual en la tradició constructiva catalana (equivalent a uns 280 centímetres).
404
FONTANALS DEL CASTILLO 1877: 97. Algunes fonts destaquen que Galli Bibiena deixà un gran nombre
d’esbosos i projectes sense acabar, i que no inclogué en els seus tractats. Vegeu: Universitat de Navarra,
Escola d’arquitectura, Joaquin Lorda, Los Galli da Bibiena, (consultada en juliol de 2007):
<http://www.unav.es/.../barrocos-bibiena-familia.htm>
405
Imatge extreta de: MENA MARQUÉS 1990, vol. 7, fig. 24.
132
7 A
" $%>2A
(
./
A00
M
$
6
& ! (
.K4
6 $A
( 6 ( # A00 '
&
(
/)$? $T
$
!
!%>5
!h
@ K .
?,.'8$
%$CC7)B%>7
#
/
,
A00$,
@
K'J
1Q
G
?$
& E &
?,.$J$%$CC7)
.
/ ( $
.
&6 "
0
406
El subratllat és nostre. CASELLAS 1907: 68.
Com diu Bosch sobre la influència de l’obra de Pozzo a Catalunya: «Tanmateix, en aquest moment
només ens consten un parell de casos, i molt tardans, inspirats per la invenció del jesuïta romà a l'altar
de sant Ignasi de l’església de San Ignazio de Roma: el de sant Jaume i el de la Verge del Pilar de la Seu
Nova de Lleida, de Juan Adán. I aquest lligam s’explica per un tràmit directe, ja que l’aragonès el veiè i
l’estudià durant l’estada a la Ciutat Eterna». Per fortuna en els darrers anys s’estan veient reforçats
arguments que apunten que l’obra de Pozzo influí aquí força abans. No només el monument de Setmana
Santa n’és bona prova d’això, caldria sumar-hi l’altar de Sant Felip Neri de Barcelona (estudiat amb detall
per Miralpeix). El mateix autor apunta que el pintor Gallart degué conèixer l’obra de Pozzo. BOSCH ET
ALII 2006: 193. A la catedral de Barcelona nosaltres detectem ecos pozzians a l’altar de les Ànimes (obra
de Joan Gallart i Marià Montanyà, 1709-1739). Aquesta obra serà objecte d’estudi per part nostra
properament.
408
ALCOLEA 1990: 139-140. En la seva tesi doctoral, Miralpeix refutava la hipòtesi que es tractessin
d’esbossos del manresà. MIRALPEIX 2004: 75. Però si no són de Viladomat i eren d’una altre mà –que pot
molt bé ser el cas– no proven igualment la circulació del text del pare Pozzo en les nostres contrades en el
primer terç del Set-cents?
407
133
' ( /!)%>< !
$.
A00#
'( 6 ) 0
!
$
+1A!
@U$&6 N #
&
*
*'
#
)$%=>*#
$,1
6 ,
A00
# .( J
81 D /
U
9
/C>>7$%==
#
409
Per a més informació d’aquesta qüestió, vegeu: CASELLAS 1907: 61 i ss.
Aquesta peça, tremp sobre llenç encolat a taula, d’enormes proporcions (178 x 190 cm), va aparéixer
en subasta pública a la casa Balclis de Barcelona el 19 de desembre de 2012 sota el títol: Interior d’una
església (lot número 1.522). Marco Horak, estudiant l’obra a partir de fotografia, va atribuïr-la a
Ferdinand Galli, Bibiena (Bolonya, 1657-1743) amb la probable participació del seu fill, Giuseppe Galli
Bibiena (Parma, 1696 – Berlín, 1757).
411
MERCADER 2008b. Vegeu: <http://www.um.es/estudios/cursos/imagenyapariencia/>
410
134
!
8
=5-$R
( "
+
D
(
#
( + # 8 ! N
"
$ , $
C>>5 "
, .
#
F
(1:
?$,!
*
"
M
$9
((
#(
((
3
/
@
1
0
$3$T
*
+
D
(
'
+ )D
*"
$A
(
"
*
##
$ !
$
H
1: c0
d M
$ %=C A
"
+ 1
# $ M
$9
!
"
412
La primera visita va fer-se el febrer del 2007. La façana va tornar a lluir sense les bastides que la
cobrien des del 2011.
135
$%=,
"
+
(1
*
( # $ ,
R 6 .
E
*
* %=%
(
+
$ A
"
/
"
,
.
$
F # C>>7 =5-1
$,
!
+
#
+
, " D
=<<C 6 E #8(
$
N
R
*/
R
*/
U
'
)
# U9
D(
' 3 RS ' ' $ %=- 9 M ( !
#"
$
E
1 & $%=29
# #
D i # (+
$
413
Vegeu: MERCADER 2006; MERCADER 2008: 709-728; MERCADER 2008c: 101-124; MERCADER 2008d
(en premsa); MERCADER - CANALDA: 2010: 441-476; MERCADER 2011b: 171-183; MERCADER 2011c
(pendent de publicar).
414
BOSCH – DORICO 1992: 253-260.
415
Ídem: 257. També: ACB, Fons Notarial 940, Francesc Rifós, Manual d’actes de 1733-1736, 5 febrer de
1735, f. 93r.
416
Ídem.
136
UM ( # # '
,
KA
)
1.
RS]
D]D
)D
.
+7
'
$%=5
`,.6$U
G !
$ 9 N
.
"
D ( "
N
M ( K
"
"
M
D
+
NA#
.'
$) +
+
$ 9
"
(
D +
$?
N
"
K
$ ? 0
.
+
U
' M ) "
0
# '# )3"
3
!
+
417
BOSCH - DORICO 1992: 259. També: ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 17371738, 7 juny de 1737, f. 29r.
137
=7-=
R
,$%=7,
+
(
$
E
NA#
1
K
"
M
K
$
"
+
LJL
F
I
$ E
8
R
*/
N $ 9
# # # 0 */
"
(
.
'=2<7+=5>=)
U+
6 , .
/ '=5>%+
=5>5) * R 6 A '=5=) * J'=5=7)
W
.
(
418
ACB, Actes Capitulars, 1844-1853, 20 de gener de 1851, f. 257v.
138
* .
'=5=+=5%) $ %=< ""
$
F
cd
(
( # R
*/
$F
,
( $%C>R
*/
(
+ $9
0
./ ? 6
V 6
!$ , 6
( 1
0
*
.
"6
'=5-+=5<)' @
)%C=
"
*
*
'=5-)$?
+
*/
! =5% =5<D (
#
(
#,
A &
D%CC ( U 6
$%C?
R
*/
=5%- " *A
*
=5%=5%-
$%C%A
* .
*
8
$9 @
LJLD
R
*/
" $ E
419
També podríem afegir aquí el Tabernacle de la capella del Santíssim a la Seu de Manresa, obra
acabada més tard (ca. 1775), destruïda el 1936, i realitzada en alabastre, però amb àngels ben dinàmics i
elegants.
420
Vegeu: AVELLÍ 2003: 271-292. Esperem que la seva futura tesi doctoral ajudi a oferir una completa
panoràmica dels Sunyer, una de les més dinàmiques i actives nissagues dels nostres escultors alt barrocs.
421
GASOL 1948: 405.
422
Ídem: 406.
423
AVELLÍ 2003: 275, n. 19.
424
GASOL 1948: 406. Per Avellí, sabem però que el 1740 estaba treballant al claustre del monestir de
Solsona. ‹http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sunyer› (Consulta feta el maig del 2009). Per cert, que Josep
Sunyer i Fontanelles, fill seu va morir el 1736, poc després d’acabar l’obra de la Seu i mentre
col·laborava en la del convent de Santa Caterina. Alguns historiadors han confós l’òbit del fill amb el del
pare, que ja era prou ancià, car comptava amb 63 anys. Vegeu: BOSCH - DORICO 1992: 255.
139
"
*
*
=5-BH
(
B.
#$
#+!%(-!(*$#&#+#+!0&"0%#+
9
"
#
3
M3#(
$, "#
$ . 6 ( +
) 7 +
"
!$ *# 9 " $%C- "
F
%C2
#
$%C59
"$E
"
0
#
"
$.F
,
*/
2 )
) $ %C7 "
3
3 # +
@'"
*
)$%C<
425
BOSCH 1990: 235.
«Se exponen á los ojos de los fieles los saludables exemplos de los Santos (...) con el fin de que dén
gracias á Dios por ellos, y arreglen su vida y costumbres á los exemplos de los mismos Santos; así como
para que se exciten á adorar, y amar a Dios». El subratllat és nostre. Sessió XXV, celebrada el 3 i 4 de
desembre de 1563, sota el papat de Pius IV, coneguda com: De invocatione, veneratione et reliquiis
Sanctorum, et sacris imaginibus. Vegeu: GARRIGA 1983: 346-349.
427
MARAVALL 1990: 170 i 405. FREEDBERG 1992: 206.
428
AVELLÍ 2003 : 282.
429
MERCADER 2008b: sense foliar. MERCADER 2012: 16.
426
140
,
! # "
+
M $ *
# 0 "
# " '
"
*J */
R#
M
=5=7)$
E
#
$A
#
# !
.
"
%> ( # @#$
*/
" !
0#
"
$%=
0
*/
4 $ I
430
Li agraïm des d’aquí la seva gentil ajuda i la predisposició, a més dels savis coneixements. Vegeu:
ESPINALT 2002. També col·laborà en el catàleg: Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya: 1600-1792
circa, Joan Bosch i Ballbona (dir. i ed.), catàleg de l’exposició del Museu d’Art de Girona, 2006.
431
Cèsar Martinell va afirmar d’ell: «La seva escultura és de qualitat molt superior a la composició
arquitectònica, que es presenta sense una concepció personal i més aviat com un pretext per a donar lloc
a la col·locació d’estàtues i relleus, en una fuga d’imaginació pròpia de l'època. Les imatges són
inspirades d’expressió i de moviment, algunes les fa amb l’actitud melodramàtica que reclamava aquell
moment artístic, però sempre dins d’un ritme intel·ligent i elegant, perfectament resoltes d’anatomia i
composició de ropatges». MARTINELL 1961: 128.
141
+
"
@ R
*/
$%C
!"
#
, +
!
0 +
$ E
1
"
N
KF
$
•
$"$ O
A# . '/ ('
)$%H
# !(
M(
+
'
/
3
3 "
)$%%
•
% "
$
N
M
' ") . '
/ )D U
432
Grandiloqüència en les figures que, en paraules de Bosch: «que a nosaltres, tres-cents anys després,
ens semblen més aviat esbravats, i que en mans de retaulers menys competents i en retaules menys dignes
de memòria devien resultar francament decebedors». BOSCH 2006: 41.
433
Sobre la utilització dels instruments de la Passió en els monuments, recomanem: DUHEM 2009: 203216.
434
Com ja hem indicat abans, la confusió que tot sovint es produeix en identificar el monument amb el
Sant sepulcre de Crist on es guardaren ses despulles portà a que l’estructura arquitectònica que en principi
havia d’homenatjar la serva del Sant Sagrament del Dijous al Divendres Sant passés a decorar-se amb
símbols referents a la Passió del Senyor i a fer-hi aparéixer en molts cassos soldats i centurions romans.
Vegeu: CALVO - LOZANO 2004: 130. ALBERT-LLORCA 2009: 255-262.
142
' .
0
) $ K
(
$
"
$ ? # (
$F
("
+
$
/
!
M 0$ 9
( "$ H $ F!
#
#
$
< $" % $,
'
(
M)$
M(
K
M #$ O
$ K
A " / . .$
A
( +
+ * $%-? ( (
A#
*
/
(
$9M
.
"
" *
/ / $
F "
# # #
#
$
#=C>
(
! D
##
M
M
$%2,
(
$
435
436
AMADES (1950) 1982: 800.
En les rajoles de ceràmica de l’època trobem indicacions similars adreçades als muntadors dels panells.
143
< $"$,
!
M
$A
M
(
(M'
9
(*
)'N
N#)$A
M " "
$ , (
/
"
$ , $9
"(
(
M
"(
#
$
F(
!
$G
144
( ( $
.
(
=C>
N
"
$
<$"
"&
"
,
"
K
# ( "
$
M
$
145
(
$
N
# %5
( +
. $ F D
.
$
"
#
$T
R
*/
!8
I$
=:>
8
N#$
437
CALVO - LOZANO 2004: 130.
146
<$"98"
(
$?(
M
$*
# " M U
$
.
# M # $* (
"
"
(
"
0 $T
/
*/
"
$T
# $
.
=:>$
147
<$"$,
(
"
(
$9
M
$.
( 3 / +
3
$ , "
(
$ ((
"
D
#
"
$ ,
! ' ( @ # ( ( ) #
R
,
=7-=
"
$%7
`,.6$U
438
ACB, Actes Capitulars, 1844-1853, 1 de gener de 1851, f. 256r.
148
? /
#
M$?
+#
$
9
K F
3U
M .3 "
$ 9 +
E($ 9
"
&
'$%<9 ! *
* " # # $ 9
" (
*U
3 (
!
"
3 439
Real Academia Española 1992, vol. II: 2.095.
149
. $F
$
< '
,
( .
"
(
M$%%>
! N
.$ E(
$A
8
(
! !
.1<
'
'c
d$ * C- %>)$%%=,
+
(/
$9
D
0 M " M $ ? $
*
R
O
LJK
(
I
.
-
0$%%C,
(
(
$9(
M
#"$,
!
( # ( (
'
=7>
)$9
! 1( M
(
/ ( / M$ ,
8 M
' )
((
( $
440
RIPA (1603) 1987: 161-163.
FLÒ 2000: 85.
442
Ídem: 86. Míriam Flò extreu l’opinió de: HALL 1994: 88.
441
150
< (&
)
$ 9 ( ( " ( M ( +
( $ 9
.D ( ( M "
!
#
# '.
M
)$.
151
.
$ F */
'
!, %%) # # $ 9" ( D
8(
*A
M "1 + ) ")
'O
21=<)$
M # 1
"
$.
M
$*
( # D #
$9(
.
(
(
$
443
RIPA (1603) 1987: 354.
152
< *R_S,
(
(
#$E
#
+ $ F ( +
U
(
/
$F
( 3 (
/3
+
( ( U
$ 1 D (D
) D
.
$
D
U
I
1 , /"
)
$%%%9 # 8D ( M # . 0
( $ * A ( U
0 (
'
O
==1=+==1%>)$%%-
G # $
9
"
#
$ M
(
$ M
"$A
( M $ 9 M 444
445
RIPA (1603) 1987: 401.
FLÒ 2000: 88.
153
0
$ , !
(
M
U
0
! $9
!
# /
$H
((
=5> .
+
/ "$
A
/ " ( . M " $?( (
#
(
( $ E
"
( ( " # ( # # $ ( 8 ( $ A
(
(
$9
'
)
("
!
+#
$ T ( $
154
F.+#-0'G#%( 0%#&&B(.)% 1( (-%.$0!!(*
R
*/
'=25+=5-=)
A.'=22-+=5C2)
*+
( $*
+
0#
( ! ! " $%%2 N
( (
+
+
$ R 61 0 "
)
[$%%5,
! LKJJJ ( " /
I
$U(
*
*
(
( c
!d 446
Vegeu com exemples: el retaule major de Santa Maria d’Igualada (1718-1736) de Jacint Morató i
Josep Sunyer i Raurell, i el Cadaqués (1723-1727) de Pau Costa i Joan Torras.
447
BOSCH 2006: 41
155
$ .
$
R
*/
D#
(
( + "$%%7
!
R
*/
' R
*/
JJ) !
$%%<9
3
/
'X)3
*
+
!0
LKJJJ$
U N R
*/
(
=25 0" (
R
*/
J'^$=27C)
A*/
'^=2<%)$
, ( &%->
#
$%-=9
A
"
=2<=
=2<2
(#
"
M
0
./?$
.N
AE6
A
/"
=2<7
=5=%
"
(
0
.
,.
/
$ ,
/
A '=2<5+=2<<) .
'=2<7+=5>=)
9'=5>>+=5>%)
$=5>%
U+
$ . F
,
( ' )D *&
A
**
.
'=2<<)
*9
Mb'=5>5)
(
*
R'
A
/"
448
Teresa Avellí i Casademont estudiarà amb més profunditat la figura de Sunyer i tots els membres de la
nissaga en la seva futura tesi doctoral.
449
MARTINELL 1961: 125-128. TRIADÓ 1984: 174. TRIADÓ 1998: 91.
450
Es casà en primeres núpcies amb Teresa Grau, neboda de l’escultor Francesc Grau. Sunyer va
completar el seu aprenetatge amb la tutela de Francesc Grau i el mestratge de Lluís Generes. AVELLÍ
2002: 275. També es pot trobar informació en xarxa:
‹http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sunyer› (Consulta feta el juny del 2009).
451
Per Avellí sabem, entre altres coses, que va heretar del seu avi les eines d’escultor, així com
nombroses traces i gravats que li degueren ser de gran utilitat en les seves obres. AVELLÍ 2002: 276, nota
24.
156
.
=5=>) $ %-C E
( / 0 R
*/
%-
A
6
V
6
!$
JN
6
R
*/
"
#
*
&
*
#'=5=%)$,(
R
*/
JJ" N #
"A*/
'JJ)
R#*
'=27+=52) ( !
"1 *
J'=5=7+=5C<)$F ( "K
*.
'=5C=D
@
&
.
=<2+=<<)
W
.'=5CD
)$9
.
*J
'=5C>+
=5C<)
#
$9
!
LKJJJ
"
"
*.
R
*/
U
'
R
*/
JJJ^=52)$=5%>
*
$A
(
(
*A
'=5%-)$
=5-=M
77/
K
*E!
$%-%
#+#+!0&"0%#+$#&/.'0/#'"(&#+"(&+,
,&
_
LKJJa$
")
RS746
D
46
DD/:0$A
)
0 " 0) 1 DD . ( 4
:
6
"%
"
" " 0)
RS "&
452
Per informació més detallada, vegeu: AVELLÍ 2002: 278 i ss.
En el taller de Josep Sunyer van formar-se altres escultors i aprenenents; Joan Xambo hi entra el 1697;
Pere Navarre el 1703; i Josep Bordas el 1710. Ídem: 277.
454
AVELLÍ 2002: 275. També:
‹http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sunyer› (Consulta feta el juny del 2009).
453
157
%-- O
R 6 ! # R
*/
"
!$
9
I
3
3 "%-23
"
3
&9
06
'=-<7+=22>) ,
, '=-<-+=2-%) UM E
/ '=-<5+=2%) U
'=2=>+=27-)$ T ( !
0" J" #
M
#
M#
$ %-5 6 */
#
LKJJ D ( !
!?A'=-<%+=22-)
%-7 " A
. '=-<2+=22<) !
.
.'=-+=-57)$%-<
M
*/
(
8 $ . ( $. (
,
1 & )
W W
RS_a
$%2>
/ # " */
D M 455
BOSCH 2006: 52.
Diu Wittkower: «Lo que distingue al Barroco de las épocas más primitivas e incluso al alto Barroco
es que el espectador es estimulado a participar activamente en las manifestaciones sobrenaturales del
arte místico más que a mirarlo “desde fuera”». WITTKOWER 1999: 139.
457
Recordem que, com acabem de dir, a la mort del seu avi Pau, Josep Sunyer heretà una bona col·lecció
de gravats que, de ben segur, li serien de gran utilitat en el temps per a resoldre problemes compositius o
el·laborar figures de repertori. AVELLÍ 2002: 276.
458
Vegi’s el cas dels relleus dels Sants Sagraments del retaule d’Espira de Conflent on Sunyer seguí les
estampes de Duguet sobre les pintures de Poussin. AVELLÍ 2002: 285. Consulteu la fitxa de l’anterior
dins: BOSCH 2006: 238-243.
459
En aquest llistat podríem afegir obres d’altres escultors italians que degué conèixer indirectament, via
estampes, com les figures dels sants al Vaticà de: Pierre Legros, Carlo Monaldi, Giuseppe Rusconi, Pietro
Bracci, etc. BOSCH 2006 : 259.
460
AVELLÍ 2002: 284.
456
158
M
LKJJJ$H
"' 0
6
,
/ ) # !
'
"
( # ) "
*/
$A
H , '=2<C+=5->)%2= R
A '=2<=+=5-C) ( R
, U
/
'=2<2+=55>)
RR
.'=5>5+=555) !("U0
J0 &I
'=5C-+=55-)$ %2C E " ( !
P
P
"
/
$*/
$
!
+
#22$%2
+1
/
H,
(
'
=5C)$,1`
(
]e
'=5-C+=5-2) RR
.'=5>5+=555)$,
R
*/
'J
1F)
461
Egid Quirin Asam va rebre influència de Bernini en el seu viatje d’estudis a Roma. TOMAN 2007: 338.
Ídem: 330-351.
463
Triadó apuntà: «L'arquitectura va quedar inserida en un conjunt unitari de gran força plàstica, que va
fer de Sunyer un precursor de les fòrmules del rococó». TRIADÓ 1998: 93.
462
159
+1:/
R
,U
/'=5->)$
,10(
*/
'$=5-)$O
#
,
/
( 'J
1F)
9
*
* $ *# ! N
D#"
(
.
$ *
(
A# *
/$%2% G # */
"
$
*
"
*
J '=5=7+=5C<) ( !1 0
M "
$,
,
*/
"
$
464
L’escultura, en paraules de Victor Stoichita: «tenía la misión de establecer un contacto más directo
con el espectador (...) no tenemos porqué extrañarnos, entonces, cuando en ciertos textos sagrados de la
época [segles XVII-XVIII] damos con testimonios de que, en los ambientes eclesiásticos, la escultura era
más apreciada que la pintura», per la major veracitat i la capacitat de commoure a l’espectador fent-li
reviure la vida de sants o de personatges sagrats. STOICHITA 1996: 68.
160
+1W
J$,1U
$?#
#
$
*/
4
# $'J
1&#
0+
)%2-
A
J
J /
N
.
' $)$
465
GÓMEZ-MORENO 1963: fig. 307.
161
# J !
*/
$K
* '=5=7+=5C<) "
$%22
+**
J$,*W
$?
"
(
$3
$!
$%25
#
((
$'J
)
466
Va ser d’allò més interessant poder observar aquest Sant Roc i moltes altres figures a l’alçada dels ulls,
en la magnífica exposició Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya, celebrada al Museu d’Art de
Girona del 15 de juliol al 10 de desembre del 2006. La posició elevada de les talles, ben enfilades als
retaules, moltes vegades no ens permet gaudir-les prou i fixar-nos en els petits detalls.
467
AVELLÍ 2002: 259.
162
+1.
J$,1
"
$J
#
$*/
"
$'J
)
*A
A'=2<5+=2<<)_
a("
$
0"
: . #
"
(
$ , "
#
8$*#
.
$
163
A
! "
A# + **
*
'=5=-D
@
=<2)$%27
A
"
# ( " 1 ( $A
3 3 M
N
.$ *# "
N
$
+*W
NA#
.
+ **
'=5=-D
@
=<2)$
U
+
*
*
'J
1U$.")
F (
(*/
W
.
"
'=5C)
M
(
&
').$
9 M
"
#
/$
468
És molt probable que aquí Sunyer partís de models berlinians passats a estampes, com per exemple els
àngels del pont Sant'Angelo (1669-1674). AVELLÍ 2002: 259
164
+*U
W
.
*/
'=5C)$.+
!(M'
"
)
M
A
( N ( R
*/
/ $,
"
(
$R
*/
JJ)3
#3
' )$
9 $,
#
/
R
*/
U
'JJJ) #
$%2<? !
$T $
'
=52
%> /)%5> @ $.
(
c
d'+
!)
(
! #
(
" $
469
Com ja hem dit, Bosch i Dorico, varen confondre el fill amb el pare. BOSCH - DORICO 1992: 255.
Esperem que Teresa Avellí, investigadora especialitzada en els Sunyer, esclareixi alguns punts foscos
de llur biografia en el futur, si els documents li permeten, és clar. Tenint en compte que Josep Sunyer i
Raurell es casà per primer cop amb Teresa Grau en la darrera dècada del segle XVII, i que fruït d’aquest
matrimoni va néixer Josep Sunyer i Fontanelles, aquest degué morir amb uns quaranta anys el 1736.
470
165
.$#&+(('1&05'!(#+$#&/.'0/#'"
"!
LKJJ " ! # $.
+
!
$E
# R
*/
$ .
#
"
!
@
0$T
( 6
*/
1
)
7 !
%5=
$ "
(
#
+
$
F
*/
!
#
/" $ "
6
A
*,
'=25>D900
&.A
?.U
,&
&9
)
"'
)
(( '
M
A#)$T */
(
"
"
*
$
471
BOSCH 1990 : 235.
166
A
( # "
( K
M .
. U
'=2C>+=277) =227+=22< "
D ( & 9
'=2C5+=2<C) F +
)
*/
I!
$
*
#
!/$
167
9!
6
*/
(
$E
"
" 0# " $ E
" "
#
(
M
,
*
# */
. 6M ( " *
& $%5C6
" D%5
" &
00
'=2%%+=5C-)
"
(
*
*
' =5>>) " _
"
I
a$
"
(
!
*
"
J'
(
#
)$
472
Una altre cosa és la suposada relació berniniana d’escultors més propers a l’Academicisme que a l’alt
barroc, tal com Bosch bé ha apuntat. De fet, les obres de Juan Adan, Carles Salas i Jaume Padró, són en
estil i cronologia, més acadèmiques que no pas barroques, tot i que encara palesen la pervivència de
fòrmules molt berninianes (teles mogudes, cames que s’ensenyen i s’avancen, etc.). BOSCH 2006: 57.
473
Altres noms reeixits d’escultors darrera l’aura berniniana són els italians Alessandro Algardi, Ercole
Ferrata, Pietro Bracci, entre molts altres, o el francès François Duquesnoy. «Josep Sunyer i Raurell
manipulava gravats tan dispars com ara els de Cornelis Cort i Johan Sadeler combinats amb els produïts
a partir d'obres de François Duquesnoy, Federico Barocci, Pietro da Cortona, Annibali Carracci, etc».
AVELLÍ 2002: 243.
168
+*W
&
00
(
*
*
'=5>>)
*/
J'=5=7+=5C<)')$
"
*/
3
.
.'=-+=-57),.
A
A'=2=2+=2<C)
F
A '=2%2+=5=) 3 + R
*
J '=-->+=2>>) 6
N
!
-
' =-5<) " N
U
' M)$ ? ( */
#
M
$
+
1
63
R*
$,1K
'
U
)$?
$
U
'J
11'DA'5>$%<-%<<)
169
K
!
#
"
!
$9
#
#
"
(
*U
?
6
(1
X
'$$$)' : F
X
'' $
' 3 D
(' ) %5%T ?
F
( / 8 *
*$ E
' ( F
( +
)$ 9
*
6 *
+
'=5-)D * U
?
# !
(
'
&@
E 6
"
=55-F
"
=7>5)$%5-
T */
# "
*
#
( ( "
A#
*U
?
$9
#
0
/
M
*/
N
$T "
#
* U
$ ( /
!
474
Marià Carbonell dins: BASSEGODA - MENDOZA 1992: 128.
Recordem que l’atribució a Nicolau Traver davant Salvador Gurri ha quedat esclarida per: FERNÁNDEZ
BANQUÉ 2004: 545 i ss.
475
170
#
# ( $ ,! /
# " ( LJL$F
((
6
+
A *,
"
*/
$
F
"
*U
?
#
M # # "
M
$
=55
,KA
1
:;%52
+
/ $ 9 R
, ( 1 :.
;$9
I
1
"
'
$)
D
K
$T
"
!
"
$A
N#( ( "$ .
+
( 476
BOSCH - DORICO 1992: 259. També: ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 17371738, 7 de juny de 1737, f. 29r-31r.
171
/ /' $ E
+ *U
?
++
$
" "
/
"
(
$
J
*U
?
$+1
$,1
E
& ?,.'2-4E)$O
#
N
$F # K' ::0
)
( * U
$ ,/ N
KF
"
$.
#
#
$#
3
3
N
I
1
9.'
)"
A#U
'
)
'
"
3
B)
M'
)
172
9#
M
$9.
M
"
$,
U
K
F
( '
0#)$F
"
'
)
M+
U
+D ( # ( ! + %55
( "
#$T
/
(
+
+ ( $ 'K
1 "E&#) $(/ ")#+-
#".
/)$
477
Marcada en línia discontínua, car no s’ha trobat.
173
F !
*
*
* ./ 8 3 (
3 ( E * " * F
K%57'=5->)
0 M .
# 6
'=5C=+=57)$ %5< F %7> "
=5--=5-5
0
A &/
'
) R
*
'
) R ') R A A ')$ %7= / M
( $
/ 3 8 K
'8$ =5=5C)3 ( *
*$ , ( (
=<2$ %7C F N
#$ %7 F( 8 M !
D
*U # "
8
8
$
( @
M ( $ W ( "
0
( 8 *
*$ E
# N
+ ! "
*/
'
( 478
El Monestir és de l’orde de les Carmelites Descalces i va ser fundat per Santa Teresa de Jesús el 24
d’agost de l’any 1562.
479
Carles Morató era membre de l’important nissaga d’escultors i arquitectes de Vic. Amb residència a
Solsona, a mitjan segle XVIII va aixecar l’imponent i magnífic retaule major del Santuari de el Miracle al
Riner (1747-1758), considerat el cant de cigne (la darrera gran obra esplendorosa) del barroc català.
480
Documentalment consta que havia de coordinar-se amb el mestre de cases i cosí seu, Josep Morató i
Sellés (1712-1768), tot i que es desconeix l’abast de llur intervenció. PARÉS 2009: 165.
481
Ídem: 165.
482
Ídem: 164-165.
483
Gràcies en part al fet que la capelleta on era, al creuer de l’església, es tapià durant la guerra, tret que
la salvà de l’atac dels incendiaris.
174
M
*
#
#
)$%7%
*F
".
#6
'=5-=)( M
"
#
0
#
*
*
$'J
)
484
Per a més detalls i informació d’aquesta peça efímera recomanem: PARÉS 2009: 159-168. La primera
menció documental la va fer Gudiol qui publicà el contracte de fàbrica; vegeu: GUDIOL 1925: 18-20.
175
G
*
(
#
D
D%7-
0
'
)# "
"
M
LKJ%72 ! ' " )$%75, # 0 $G#
+!
$
F
*
(
( ')
K')$%779
#
8
+#
$9
(
(
( "
!'*
)
9
!
!
"
$
9E$&(
K
LKJJJ"
# * '=55<) F
M
AM
A
* & 485
CALVO - LOZANO 2004: 106.
Ídem: 106. IBAÑEZ 2009: 67.
487
MARAVALL (1975) 1990.
488
Projecte per al monument de Setmana Santa del convent de Santa Teresa de Vic. Carles Morató i
Brugueroles. Dibuix a tinta i aiguada sobre paper. Signat i datat “1751”. Clixé Arxiu Mas: Gudiol A-2047
bis. Imatge extreta de: BASSEGODA I HUGAS 1989: 236.
486
176
( * 6
'
@ =<2)$ %7< G *
*
# (
( ? *
/ F 'V) 0 R .
A/# U# '=5--+=7%>)$ A F 6
,
6
A/#(
(
E V$%<>F ( " "
(
F
c?
d*#$
9
( $%<=
*
*
(
F
&
.
=<2'
(
,
)$ "
+ + # $
E
A/#
F
K/
'
( )$%<C. =7>
A/#
"
#
" / / ( $ K/
( =<C1 7 ) /
-
: A '$$$) )
_
#
/
5>/'=5-=7>)a
$%<
489
GARGANTÉ 2009: 326.
TRIADÓ 1984: 216 i 241.
491
Panyó començà treballant com a daurador a Berga i exercí classes de dibuix a Girona. Viatjà a
Barcelona i a Reus, on pintà dues teles pel santuari de la Misericòrdia. Va ser un dels màxims
representants del Neoclassicisme a Catalunya. Treballà a esglésies i cases pairals, en decoracions
pictòriques i dissenys, a Olot, Girona, Vallfogona, Sagueró i Colomers, entre altres zones. També realitzà
i restaurà altres monuments de Setmana Santa. Vegeu: ‹http://www.enciclopedia.cat/› (consulta feta el
juliol de 2009). Per a més informació, vegeu: GRABOLOSA 1976.
492
VAYREDA 1932: 245.
493
Ídem: 246.
490
177
+*U
#
F
'=7>D
=<2)
#
*
"
(
'J
1
K/
=<C)%<%$
,*E :R$A$;
R.
A/#
=7<$3
D
X:1
C
'J
1.N
#
)%<-
U
N
$9
8
!
'
=7<)$ 0 M *
$ "
"
A# .
$."K/
3 #3
1"
)D
"
$%<29 ( !
!
,
A00'
(/
.
/'
A/# @ ) /!
U
&+6 '
" )
&6F!' M
)$ F # $9
!
#
' # /
!
# 3 N
( "
3 #
494
Clixé de la imatge del 1929 (Arxiu d’Imatges d’Olot, col. de J. M. Dou i Camps). PARÉS 2009: 162.
Agraïm a Willy Peters que ens donés a conèixer l’existència d’aquest dibuix executat a llapis i aiguada
(27 x 18 cm), de gran valor en perdre’s el moble original (avui a col·lecció particular).
496
VAYREDA 1932: 246. També vegeu: GARCÍA PORTUGUÉS 2007: 294.
495
178
)$U
"
K ( &6 $%<5,
+
"
6
F
(
$ + A00
"
6 $
9
!
"# ( A !
"
*/
( " R
A#
'=5C>+=7>) J G
.
D '=57>+=575) */
"
6
$
,
@
=5-
I
1
•
,
!
A$ A M & E & ?,. / " ' 6 )D
*/
D KD N *
$ 9
"$ J
"
*
/
$
497
Ens referim al mòdul que Galli Bibiena aplicà a l’orde corinti, on la columna passa a dividir-se en
setze parts i que, de forma tan eloqüent, escriu Casellas en el seu estudi: CASELLAS 1907: 62-67. Tot i que
la publicació d’Architettura civile és un pèl tardana (1711), Viladomat conegué les formulacions de
Bibiena fruït de llurs col·laboracions durant l’estada de l’Arxiduc Carles a Barcelona (1708).
179
•
E
@
*
*
/ =72C C>>5 @
+
+
*
" $%<7? , K ' ( R
)"
$* =7-2
=72C M +
* V
+
$*
%<<"
@
R
*/
$ 9
, K A
$
"
/
=7-=$
•
9 ( 1 A
! $ . LJL LL '&
U! 0 *
F" &
.$$$)
/
(
*
+
$F (
( C5- / (
' +
LL $-)$
•
( LKJJJ'
)$ / 498
Després de la trobada de les peces i l’inici de la recerca documental (febrer del 2007), primer vàrem
comptar amb l’ajuda i l’ull experimentat de Carles Espinalt i Castel, que va esperonar-nos a continuar per
aquesta línia. Passats uns messos (novembre) vàrem tornar a la Torre de les Hores amb el Dr. Joan
Ramon Triadó i el conservador del patrimoni de la Seu i director de l’Arxiu Diocesà, Mn. Martí Bonet, i
es prengué la determinació de moure les grans figures a un lloc més segur per tal de protegir-les. Passat
un temps, les peces es varen sotmetre a una restauració preventiva (inicis 2009), realitzada per
restauradores del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (Ana Ordóñez i
Mariana Kahlo), que les van retornar part de l’esplendor daurat amagat darrera tants anys de pols.
Actualment les talles es troben en el Museu de la Catedral de Barcelona, Secció de Sant Sever (església
que és propietat dels capitulars de la catedral des del 2002). Aquestes figures van ocupar un lloc preferent
dins l’exposició intitulada Memòria del Barroc. Tresors de la Catedral i del Museu Diocesà de Barcelona,
tot i no figurar en el catàleg de la mostra, per la seva recent incorporació. Durant uns anys, els quatre
àngels amb peanya van restar exposats al Museu Diocesà, a la Pia Almoïna. Enguany (2013) les peces es
troben de nou aplegades a Sant Sever però apartades de la vista del visitant.
499
Tot i que, com hem dit, no es pot descartar que hi haguessin més figures, actualment il·localitzables.
180
!
c
LKJJJd ' ! ) ( K
A->>
+
=25>+=27>D
#
&#
K
/=5><
=5<D->=
I
=55>+
*A*&
"
("$->C
( / / $
•
, + ( */
'
)$ E
# 8
@
:
; ! / =5%+=5< '
( (
=5%-)$ A
# *.
0#
=7-
8
$9 "
R
*/
#
$->
500
FÀBREGA I GRAU 1981: 15
Per a detalls, vegeu: DORICO 1997: 221-256; MIRALPEIX 2007: 209-232; MERCADER 2011B: 177.
502
Vegeu: PÉREZ SANTAMARIA 2001: 259-278; MERCADER 2011B: 177-178.
503
Teresa Avellí, doctoranda de la Universitat de Girona, està a punt d’acabar la tesi doctoral dedicada a
aquesta nisaga d’imatgers. El 13 de desembre de 2012 una de les millors peces de Josep Sunyer i Raurell,
el sepulcre del canonge Mulet, de la Seu de Manresa (1719) obra d’alabastre d’Òdena, va quedar
parcialment destruïda per un desafortunat incendi en la diada de Santa Llúcia. Confiem que aquesta obra,
magnífic exemple de l’escultura funerària del barroc català, es pugui recuperar i tornar a exposar.
501
181
*6
(49*
HI9J9J8
. C$C$5 # " 0 M / =7-< #
"
#
$->%,
(
c
d
+ 8
*U
EE
*$F
! M M R
V
'=7=-+=7<-)
C7 =72 '
, O . W "")$->-
E *
*
0
R
V
C7
=72'
# )$,
M
LJK
'J
1,O.6W ""$-$%5%)
504
ACB, Actes Capitulars, 1859-1863, març de 1859, f. 396r.
Arxiu Històric de la Ciutat (AHCB), Àmbit gràfics i plànols, Monumento de Semana Santa para la
Catedral, R. 5.474, Josep Oriol Mestres, arquitecto, 28 febrer 1863. Volem agraïr a Santi Barjau,
documentalista i encarregat del sobredit departament l’amabilitat per donar-nos notícia d’aquest
document.
505
182
#
1
#
D 3
#
+
3
/
D
8
(
(
(
+
+
$A
(
#
R
V ( +
N $,
+
/ =72 0
"
6+B'=7<+=7%=)
N$
+**
#
! +
##
R
V
$
,*9
6+B'=7<)
=72
+
#
/(
183
F
!
##
+
N
$ A
# ,
A / =72> $->2 M ( /
NA#
.
' K
* UM M )$ R
V
$
G # # # ! (
0
$9
M M
"
*/
M'
!
( X)$ ? ("
+
@ I
# $ ( # ( M N# *
$ G M ( +
1 #0
( D
I
!(
$
F K */
9 '
/
# ) / R
V
"
506
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 96, dijous 5 d’abril de 1860, p. 3.224.
184
(1->5 3
M
3
LJK'
=-5=55)
$,
#
(
*"
=<5>
I!
#
8
. K" JJ->7 @
*R
M
'
#
*.
0
U
!N
=<52)$-><
+*U
R
*/
=<=%
/ LJK '6.U*/*A=2->)$,*
J
*R
N
"
99
,
A
E
C<
M
=721+
' '
@ @ @ 507
«A la cripta (…) l’arquitecte de la catedral Josep Oriol Mestres i Esplugas hi va fer un nou altar i un
sagrari neogòtics». BASSEGODA I NONELL 1995: 76.
508
Bassegoda apunta: «El retablo se hallaba entre el ara de altar y la cátedra episcopal de mármol,
tallada en la primera mitad del siglo XIV. Esta circunstancia (…) decidió al cabildo a trasladar el
retablo, dejando manifiesta la cátedra con finalidad expresamente litúrgica». BASSEGODA I NONELL
1973: 63.
509
FÁBREGA I GRAU 1981: 25; LIAÑO 1984: 22; BASSEGODA I NONELL 1995: 68.
185
'
:D
-=>
E*
1
.''
_a'
' '
( $ @
@
@
' (@
$
@
0 , ' ' ' @ $ @ -==
K + 4 +
" +
$ . / =72 ##
"
0
!
N
( $ -=C E
R
=<= ((@
#1
< @ 3 "
$ $ :
@
$-=
'K
"E&#)$(/ ")#+>#"
0)$
510
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 88, diumenge 29 de març de 1863, p. 2.842.
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 93, divendres 3 d’abril de 1863, p. 2.986.
512
ACB, Actes Capitulars, 1859-1863, 12 de juny de 1863, f. 681r.
513
ACB, Correo Catalán, 20 març, 1913.
511
186
.N#
'J
1
3
.)
E
/ I
$ F #
*V
+
3 3
(
0
$-=%
( $ -=- 9 # ( +
# $ 9 M
"( $H
=722
8"
0
/ V -=2
(
+
(
*
#
'
G
6
0 =72
( )
$-=5
514
Recordem breument que la Consagració dels Olis, que es feia des de l’Edat Mitjana, servia per
administrar els sagraments com el baptisme, l’extremaunció, la conformació, l’ordenació sagrada, etc. Els
olis són preparats amb oli d’oliva, on el bisbe hi mescla bàlsam en la consagració del crisma. AHCB,
Diario de Barcelona, núm. 84, dijous 24 de març de 1864, p. 2.831. També: MARTÍ BONET 2010: 182.
515
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 85, divendres 25 de març de 1864, p. 2.869.
516
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 89, divendres 30 de març de 1866, p. 3.163.
517
Que el gust pel neogòtic s’imposa com a criteri estètic davant altres fòrmules anteriors queda il·lustrat
de forma significativa (i només és un exemple retardatari dels molts que podríem trobar) en la nova
façana de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, obra d’August Font i Carreras (19031905), que el·liminà amb total impunitat una originalíssima façana renaixentista del segle XVI, en pro de
fer una recreació fictícia d’un gòtic primigeni i purista en clau de Viollet-le-Duc. URBANO 2011: 94-95.
187
F9>
U
!
!
"V
$?
/ =7=- =7<- R
V ( ( LJL$-=7R
,UU
AKR
U
(
#+
"
$ -=< # #
'
=75-
A,
6
)$U
9 R
V " 0" ,
*U
=7%=$A
=7%7
#
AM
6
#
/#
&F
9
'=7%7)
& ' @
=72=)$=7-C
(
# # c. d A
&"
# $ , ( # #
=7-<
#
J
.
"D " # .& '=72=)$
=7--(
"
"
=7<-$ , ( " '
, .
) 0 1 : ? / , U M '=775+=7<>) +
./=%>7$9 ( # &$ E
( !
0"
=7<7$-C>E
/
518
M. Isabel Rosselló estudià amb detall les figures d’Oriol Mestres i Elies Rogent a: ROSSELLÓ 2005.
Destaquem a trets generals i no amb una bibliografia exhaustiva: FONTBONA 1983: 263-286;
NAVASCUÉS 1998: 246-287.
520
Per a més detalls, recomanem: BASSEGODA I NONELL 1995: 132, 155 i ss.
519
188
3
: D
A$
( A '=752)$ 9 # " ( # ( * R
?*
/
A
A
$
U
"*
+
"
#
*
'=757)$-C=
9
,!A
6
,
6
'
(
,!.
6
,
*R)$K
,U
' =7-7)
6 6
, 9#
0 9#
0 =77% '
N " K
K)$ ,
#..
#'=7-),
K
E'=72C)$,
.**"_=727aA
&" & K =<2$ A
"
(
,
N
$-CC
LJL R
V
M ! $9#9
+
:
!; R 1
&
"
$
)
RS )
$-C
# A (
A 6
K
E
!
$-C%_9
(
(
R
V ( / /
`
521
RÀFOLS, III, 1979: 744-745.
Ídem, 744-745.
523
MOLET 2005: 49-50.
524
Es podrien posar matissos a aquestes generalitzacions i puntualitzar alguns aspectes, però hem cregut
convenient deixar-ho aquí, per no extra-limitar-nos en la nostra anàl·lisi, ja que atendre amb més cura i
atenció el perfil constructiu d’Oriol Mestres demanaria més espai del que aquí disposem.
522
189
2
96
=7-5
"
(
#
a$
K=@
9
8
!
LJL # N " / ( '
,
#)$ E
=727 ( # 6 " #
(
$-C- * R
+
+
E
*!
#"
#
#
'
E *)$ J
1+$
: : *
.
(
"
3
3 " 8
(
$
=72<
(
+
$-C2*#!
/=75>=75= -C5
10(
B
#!
/-C79
*
I
@ -C< "
525
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 98, dimecres 8 d’abril de 1868, p. 3.342.
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 85, divendres 26 de març de 1869, p. 2.922. També: ACB, Actes
Capitulars, 1864-1869.
527
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 7 de març de 1871, f. 55v i 56r.
528
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 105, divendres 15 d’abril de 1870, p. 3.761 i Diario de Barcelona,
núm. 97, divendres 7 d’abril de 1871, p. 3.649.
529
Fora de Catalunya també era quelcom a que algunes basíliques havien de conformar-se davant falta
d’ingresos, com és el cas del temple del Pilar a Saragossa, on el monument del 1873 ha de muntar-se en
526
190
8 $,
E*
(
+
/
" (
K # * . 9
M *
E
*$ . N"
"
6
V
6 E
$->
,
*
R(*Y('
*
+
)
/
1.
.
=7$-=G/(
=75>
=21.
$-C*Y(((
/
'
)
1U9
?AR
,$$$
+
+
$
9/ =75C / ! =$>>>
*
*
( ,
($- E
* @
(
1''
una altre capella més petita, la de Santiago, pels pocs recursos que disposen i que obliguen al Capítol a
prendre la decisió. AHCB, Diario de Barcelona, núm. 101, divendres 11 d’abril de 1873, p. 3.803.
530
L’any 1867, per exemple, el Butlletí Oficial divulga una circular on es sol·licita: «Que las personas
encargadas de cuidar las luces del monumento deben presentarse á la vista del pueblo con sotana y
sobrepelliz». Del 1871 sabem que el macer de la Seu, que porta el pal·li en la cerimònia del trasllat del
Cos de Crist al monument, ha d’anar vestit de color carmesí i mànigues negres, etc. AHCB, Diario de
Barcelona, núm. 102, divendres 12 d’abril de 1867, pp. 3.407-3.408 i Diario de Barcelona, núm. 97,
divendres 7 d’abril de 1871, p. 3.650.
531
ACB, Compte de l’Obra de la Seu, 1869-1871, 9 d’abril de 1869, f. 180.
532
ACB, Compte de l’Obra de la Seu, 1869-1871, 29 d’abril de 1870.
533
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 27 de febrer de 1872, f. 110; 5 de març de 1872, f. 111. «En la
catedral se estaba colocando hoy la cera en las palmatorias de las columnas de la nave central y
pilastras de las capillas, de suerte que que gracias al donativo del Ayuntamiento y de varias personas
devotas la iluminacion de este año será mayor que la que el año pasado, que por razon de la falta de
recursos a causa de los atrasos del govierno, tuvo que ser muy reducida». AHCB, Diario de Barcelona,
núm. 87, dimecres 27 de març de 1872, p. 3.085.
191
' :
+
-%
=75 # 0' N
&")
*
*$
+
/
.
J
"
U
KJJ +
$R
+
($,
! #
(
#
,
*0
=75
"
(
8 $
/
*
* $ 9 M 3
A
# '=75C) U R 9 & '=75-)3 E * #
*V
9
" A$
, " 1/
'
'
@ ' '
--,*
# -> $-29 6 E *
!1F
(
0
-5
9/
I
1
8 '
=75%) '#
A
J
)
# '
./ =752)
+
534
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 89, divendres 29 de març de 1872, p. 3.126.
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 101, divendres 11 d’abril de 1873, p. 3.803.
536
ACB, Actes Capitulars, 1870-1878, 28 d’abril de 1873, f. 161v.
537
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 102, dissabte 12 d’abril de 1873, p. 3.820.
535
192
" , LJJ$-7
A
8
,
A
'
"
(
"
)1
/ '
( /
/ : 6
1 1 : A$
@ ' '
$@'
$
$ B + @ $ @
@
$ +
-<
R(*Y(
+
"
-%>
/
I
$-%=
,
!
LJL
$?(
N##
#
M$,
=757
(
(
M
-%C
538
Hiperenciclopèdia. Enciclopèdia Catalana. GREC. (Consulta realitzada el 22 de febrer de 2009):
<http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=A&NDCHEC=0600111>.
539
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 84, divendres 3 d’abril de 1874, p. 2.947.
540
«Por colocar el monumento en la Sna Santa colocando al mismo tiempo el tablado de Sta Eulalia,
todas las esteras alos ventanales, poner y quitar el Pulpito del coro, tapar el Sto Cristo de la capilla de
Sn Olegario, poner todas las blandoneras ala parte exterior del presviterio, poner 6 salamones mas al
Altar mayor, subir todas las palmatorias al cuarto del campanario colocar la cera, cambiar después la
de los candelabros y despues quitarlo todo y colocarlo a sus respectivos puestos». Suñé rep per aquestes
tasques 20 ducats l’abril del 1874. ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1871-1874, 18 d’abril de 1874,
compte n. 27. El 1873 també va fer semblants operacions: compte n. 20.
541
«De colocar y despues endresar el monument per la Setmana Santa junt ab tot lo demes corresponent».
ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1874-1879, 14 d’abril de 1875, s/f.
542
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 109, divendres 19 d’abril de 1878, p. 4.668.
193
/ I
$-% =7<> ( C5 0
$-%%
0#
#
N
!
"$
E
U
&
*
"
.#K
!/=777$,
8
$?
'J
)$
9
*
! U
&
V
'=72-+=<%C) 0
(
- 3& NH " HKKK '
0 =7<- "
R
.") N
1
9
# LJJJ N E( ?
R
8 *$ F
$ , ( "
'
K9
G
F*R
, A , &
) 543
«El [monument] de la Catedral se colocó en el altar mayor presentando el ábside una magnificencia y
riqueza superiores á toda descripcion. La iluminacion por blandoneras que sustituyó á la de las coronas,
si bien no tan propia como esta última, alumbraba mas las naves laterales». AHCB, Diario de Barcelona,
núm. 86, divendres 26 de març de 1880, p. 3.682.
544
«Este año arderán en el Monumento dos colosales blandones de mayores dimensiones áun que los
cuatro de 27 kilógramos que arden todos los años en el Monumento de Santa María del Mar. Los ha
ofrecido una persona entusiasta de la Santa Iglesia para que ardan durante las veinticuatro horas en que
estará el Señor en el Monumento. Se han colocado en los dos grandes candelabros de bronce regalados
hace muchísimos años por los Concelleres y que son muy parecidos á los que en 22 de mayo de 1653 don
Pedro Mártir Caseras donó para el Monumento de dicha parroquia de Santa María y para la capilla de
la Casa de Lonja en la fiesta de la Natividad de Nuestra Señora». AHCB, Diario de Barcelona, núm. 93,
dijous 3 d’abril de 1890, p. 4.234.
194
' J J 6 # ." &
./ &
$) '
)
" " ( " ! # G
$-%- M %C= -5-
( " /
N##$A
#
/
0
' A * J) 3
R
V
=72>3
#
*
* =7<>$$$ " 0# #
( "$ E
=77< 0 .#
!
=777
*
*
/$-%2
G 0# " *
* =7< M
#
#
H
,! $-%5E
M" +
I
$-%7
.
(
#
$ -%< 9 M 3 # 3 N +
545
BASSEGODA I NONELL 1995: 122-123.
ACB, Actes capitulars 1887-1897, 2 d’abril 1889, f. 88.
547
ACB, Actes capitulars 1887-1897, 21 de febrer 1893, f. 284r.
548
Com durant l’exposició del Santíssim el 1896 on les actes capitulars recullen una crítica apuntant que
les llums no il·luminen prou bé perquè la credença del banc (taula annexa a l’altar per a disposar els
objectes necessaris pels oficis divins) es situa massa a prop del monument, tret que s’ha de tenir en
compte per més endavant. ACB, Actes capitulars 1887-1897, 1 de juny 1896, f. 446v.
549
Tenim un exemple més del 1890: «La antigua mesa de altar que sirvió para las funciones de ayer
tarde y hoy [Dijous Sant], ha sido sustituida por otra nueva de estilo gótico, de aspecto mucho mas
severo que aquella, imitando madera de nogal, con filetes dorados y con el escudo de la Santa Iglesia en
el centro». AHCB, Diario de Barcelona, núm. 93, dijous 3 d’abril de 1890, p. 4.233.
546
195
+
$ 9# ! "
/
'
#
A
G!
" ( " --> ) #$--=E
*
M
"
*.
R
8
?*
/
K#*
*R
V'
@
=<2 / (
( N
(
)$--C
U
=<>%$
$
'J
1,.(=>$J>=%%>>=)
JJ9
9*
F"
( (
6
+
C2 C =<><$--9
3
"
3 " $ 9
*
*
/
I
550
AGUSTÍN COCOLA GANT, El Barrio Gótico de Barcelona: Pasado e imagen de marca, Ed. Madroño,
2011.
551
Vegeu: FONTBONA 2012: 217-225.
552
BASSEGODA NONELL 1990: 24
553
Dels més de cent edificis destruïs a la ciutat, vuitanta eren edificis religiosos.
196
( @$--%,
#
N
N
(
#$
9
( ( #
$F
"
! N
$--- 3 !
3
(
# 8 /=<=CD
=5-$
("C
*
=<=C
=-- 0 U 9
"
LKJJJ
$--2? 8
"
# ( $ (
# '
=<> )$ E
/ 7-
.
U
(
$--5?
#
KF
*/
$
#
#
"
( $ 9 0# ( M
+
=<=>$E
/
( # *
D ( !
' !
) " M 554
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 84, divendres 25 de març de 1910, pp. 5.157-5.159.
Punt de vista que ha estat objecte de molts estudis, destaquem el cas de: BASSEGODA (ed.) 2007.
556
ACB, Comptes de l’obra 1908-1912, rebuts de Francisco Llorens, 18 de febrer de 1912, s/f.
557
ACB, Comptes de l’obra 1908-1912, rebuts de Francisco Llorens, Juny de 1912, s/f.
555
197
($ 9 " ! #
"
I
$
M
=<=> M
N#
(
*
/
$--7
A ( A # R R
9 U
'=<><+=<=) ( +
$ C7 M =<=> (1
$@:(
' ( A @ --< ( !$-2>9 N# " M ( M "
" 1 8
$-2=, #
(
*
=<
C>
=<==$
E
=
M(
,
(A
0
!
( "
*
*$ -2C *
, U ( *
# (
558
ACB, Actes capitulars 1898-1910, 1 de març de 1910, doble numeració del volum, f. 81r.
ADB, Visites pastorals 1910-1913, Oficialat Barcelona, Caixa n. 104, 28 de marc de 1910, plecs varis,
s/f.
560
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 88, dimarts 29 de març de 1910, pp. 4.314 i ss.
561
ADB, Visites pastorals 1910-1913, Oficialat Barcelona Caixa n. 104, 19 de gener de 1911, plecs varis,
s/f.
562
ACB, Comtes de l’Obra, Dictamen sobre la iluminacion eléctrica de la Catedral de Barcelona, 1 de
març 1911, plec solt. Agraïm a Santi Barjau que ens donés notícia d’aquest document.
559
198
$.
0#
$,
$,
"
( , & I
6
$R6
"
.!
C<
=<=7'
N0 *
)$-2&
M
!
8
I
$
#
(
/(
@ # 0 # # # $ ,
/
( 6
&
"
9
K
=<C$-2%
. # ( $ E
6!
#
3
'
3"
(
"
N
$,
I
8
M"# $
A
4 V 0$
R6
?
(
>/
+
-2-
(
" # '
8
# * ! # )$
563
BASSEGODA I NONELL 1995: 92. Vegeu: Joan Bassegoda Nonell, «Enllumenat elèctric de la catedral de
Barcelona» a Temple, núm. 128, Maig-juny, Barcelona, 1994.
564
BASSEGODA I NONELL 1995: 92.
565
«Al segon tram [deia el 1995] hi ha el monument de Setmana Santa dissenyat en fusta daurada per
Oriol Mestres». Ídem: 82.
199
16
(:(8
FF9J
* R R
9 '=<><+=<=) 6
! # *
*$ , ! !
=<=C
**
$
RR
9U
'K!=72236
=<=)
$ U G
K! 0 F
=<>C9
G
,
R( '=<>2)$ .
" J V *
G
.
G
'=<>2)$ E
( *
F" " 6
M+
'" *
* , " ,# " )$
/
"
.(
8 * J .( , ." ./$ " (
.
=<><
N
$-22,(
9 ( $ 0
*
'=<=>+=<=C) "
"
A L '=<>+=<=%)$ , #
,E
"$-25
A
# 6
V
" 6 6
'6VV6) !
#
!
( " ! # / $ A
+ 566
567
BADA ET ALII 2001, II: 462.
ADB, Episcopologi Joan Joseph Laguarda 1909-1913, Caixes 46-47.
200
9 8
K"
AL
+
#
(6
1
$,
#
! @ $H
0
B
,
A
=-
M
=<=C
9
#
,U
0# ( " N#$-27J
(
*
*1:
B @ :
.
E @@
A$
0
'
%
-2<
J
E
" (
I
1
.
(A$
4@'
$ ' $ @@:,
3_*E
a
4-
:+
@@
@
568
«Están adelantadas asimismo las obras que en la Basílica se realizan para la instalación de la luz
eléctrica (...) El efecto lumínico de las bombillas no difiere del de la llama ordinaria (...) El Dr.
Laguarda conferenció extensamente con el Sr. Font i con otros técnicos sobre las mencionadas obras,
quedando el señor arquitecto de la catedral en presentar varios presupuestos». AHCB, Diario de
Barcelona, núm. 75, divendres 15 març 1912, pp. 4.556 i 4.557.
569
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 90, dissabte 30 març 1912, p. 5.314.
201
,
@
@@
(
0 @
@
$
0
'
@A$
: $
@ @@
/
@
/'@
0
'
/'
@ @ '-5>
,
# / E*$
E 01
- 0?
C 'LLJL 8$ =-) = =<=C 8
0
$-5=9
(
M 0 R
* A
'=77-+=<-<)
(N (
"
!
* .
$ F / *$
570
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 91, diumenge 31 març 1912, p. 5.373.
S’han fet cerques als arxius fotogràfics més importants de la ciutat: Arxiu Mas, Arxiu Fotogràfic de
Barcelona, Fons Salvany i en bases de dades de fotografies antigues i no s’ha localitzat cap imatge més
d’aquesta obra. Aquesta fotografia va aparéixer, erròniament tal i com esmentarem, a: SAGNIER I
IMPUQV 2009: 549.
571
202
+*U
0'
$-5C,*+
BC
0
B
01
- =<=C'"$%)$
6
(
1/@
' _
a :B C
3(A$
/''
A$
+ 43
'
@ $ B ?
@IHH
3@'B
NOO
A$
-59
# "
! 1
0A$
$
%
@ ' @ + 3 A$
@'
-5%
572
Agraïm a Santi Barjau que ens donés notícia d’aquesta imatge.
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 95, dijous 4 abril 1912, p. 5.574.
574
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 95, divendres 5 abril 1912, p. 5.596.
573
203
F
( "
3
0
3 $ ( $.
'G!
#)$,/
" /
N#
*
$ 9
3
3 $9
(
N#
($A
* .
$ " /
N $9
(
+
( O $ F ,
A
$
.
=<=C
'J
13
.)
9
,U.
'
=7<-
"
=<C%)
R
V
"
$F
"
204
0
$
"
# "
#
M
'
0#
)$
J
E
" ( / , U .
'6
=7%2+=<C%)$=72< $ G 0
( * 6 A M
8
$F (
*
F
&"
(
* $ , ! / #
&
W +
$ , ( # '#
(
*,6
* K A
! ( . 6
$)
M 1#
AM
,
A 6
, 6
# G
' =<%) # ,!
6
9
6
.
A#
.U
* !
$,(
!
,
*U
=77-
,! . 6
, * R =7<% ,! .!
, =7<< ,# ,
./ .# A O ,$ -5- A
LL$-52
9 # , U .
'=7<-) ! 0 U
.
*
A
=77<
575
576
Destaquem les darreres informacions de l’arquitecte aportades per: URBANO 2011: 79-99.
RÀFOLS II, 1979: 446-449.
205
* A
/$ G *
/
M
'=7<2) I
# " # !
$ -55 E
( " *
"D
0
"
&
J
!D # / (
*"
' 8
.#
!
=777)$-57.
/
=<>2+=<=C
$-5<
R
R
9 (
M
0# *
* =<=C$ A
R
! $ G ( N + ( (@ ! # $ 9 #
#
+(@
% E
*$,
/
N
!
( # / N#
!$F
*
/ # -7> / I
$
=<=1
X.,0
"/
:
:
"
3
A$
A
577
BASSEGODA I NONELL 1995: p. 160 i ss. URBANO 2011: 80-87.
Per a les festes de Setmana Santa també s’acostuma a muntar l’entarimat. ADB, Boletín Oficial
Eclesiástico del Obispado de Barcelona (BOEOB), núm. 1.507, 15 d’abril de 1912, p. 181.
579
BASSEGODA I NONELL 1995: 177.
580
S’ha consultat el Diario de Barcelona, el Correo Catalán, La Vanguardia, La Tribuna, La hoja
diocesana, sense que cap dels esmentats mitjans, facin menció ni crítica a aquesta obra, almenys el 1912.
578
206
( : F "%
'
'
$
@"
$-7=
?
0
N
!
$.
R
# " $A
#
M " M
( M
3
3 @
U$ , # $-7C'K
"E&#)
$(/ ")#+> #"
1)$
#
$.
" *
*
+
/$ K !
M+
( /
I
#$-7
581
ACB, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
«El nuevo Monumento que ha costeado el Excmo. Sr. Obispo, se levantó en el trascoro de la misma
produciendo maravilloso efecto el suntuoso aparato acompañado de la espléndida iluminación eléctrica
que marcaba las líneas principales del resto del templo y en especial de su recién construído cimborio».
ADB, BOEOB, núm. 1.507, 15 d’abril de 1912, pp. 180-181.
583
En el lapse de temps que va de 1912 a 1913, la catedral inaugura finalment la il·luminació elèctrica,
que es titlla d’esplèndida, a tota la Seu en les festes de Corpus. ACB, Actes capitulars 1910-1920, 1 de
juny de 1912, f. 37v. Josep Mas diu que la catedral encén en total 1.800 bombetes elèctriques. ACB,
Carpeta de diaris de Joseph Mas 1902-1913, “El Corpus Christi en Barcelona”, El Correo Catalán, 7 de
juny de 1912.
582
207
+6
(:(*
9 *
* =<= *
.K"JJ$
?
$
'%$-)
N
" M
U.
"#
"
(
#
N (
*
K
'=7-7+=<=) #
$
X
._9a
_
, U
=<=Ca'
"
3 :
) :
'"'
"
$
") ( . "'
'@
:$
.
)-7%
((@
=<=
/#
RR
9
*
M
(
*
/
(
"$ 9 / ( M 8 "
#
$G
3
@
"
3
1
,
:1A
"
7$>V.#
* V '
) .# . A
# N
.
.
D
=-$>9
0
584
ACB, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
208
V F
/ 8 '
0
A
LKJ)$
,
:1 A
" O
<$> A
V ,#
c9.d.
D
$
,
:1,
5$>>
"O
6
#
V
&$-7-
/
(
=<=
"#
$ , E E
* 3
3 +
*J
.
$
#
6
(
0 $
+ B ' 3 _
a$+B$
:
3
+ B ' ' $
3 @ + 3 $
+
A$
B C
3
8 ' @ 0
+
:
:
3 B @ ' 585
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 78, dimecres 19 març 1913, p. 3.986.
209
' 0
@
D ' 3 B '
8 B 3 $'
'
0
@
@
-72
9 # ( $ 9
#
,U
/ ( # M *
$ , M
$ A
( *
*
( $ (
( ! " $ ,/
# " *
0D9
(
2 =<=$
586
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 80, divendres 21 març 1913, pp. 4.010 i 4.011.
210
+::
0D9
'$C=2 =<=)
9 0-75( 3
,
U3 "
0
+ U "
$ 9 # *
$
*
M
0
$ A
( M$ A
/ "
"
8$9N#
! (0
"
/ 3
3(
" /
N!
"
587
CALVO - LOZANO 2004: 106.
211
$9
(
(
9
" $
+
$,
0
LL$,
LJL
'U
*
A)
9
(
" 3
3#
"
$, # ,
A
1'
0
@D
#
# M$*
/
#
M
#
*.
$
$F
! "
*
$
R
+((@
N ( (1"
:A_
a
'
3 $-77A
@
# 9 1 /
588
ACB, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
212
:,@(
:
,@ : C : :
@ : :
(
: C
+
@ '' +
* $
$
F
,$-7<0-
(
0
!
"$-<>
HJ>JL
+
(
#
!
*
K
'=7-7+=<=)
"
0 * 6 $-<=? 6
*
! N! !
M +
"
( / ( >> $,
" #
/
# 1
"F
*.
F A R 6
# =777 6 K
9
? E !
$-<C
U
.
A
6
+
8
F! *
,
6
=77C$G
U
AK "
D N "
589
ACB, Actes capitulars 1910-1920, 1 d’abril de 1913, f. 61.
La Vanguardia, 4 d’abril de 1913, p. 3.
591
BARJAU 1992; SAGNIER I IMPUQV: 2009.
592
De fet, en els darrers anys i amb certa justícia, el seu nom s’ha donat a conèixer més públicament arrel
d’exposicions exitoses (CaixaForum de Barcelona, 2009) i de publicacions com les anteriors. Ara no
resulta tan estrany situar-lo amb altres noms consagrats com Lluís Domènec i Muntaner, Puig i Cadafalch,
o Antoni Gaudí, si bé Sagnier no és ben bé un arquitecte modernista, sinó eclèctic, tot i que simpatitzà en
algunes obres amb el modernisme finisecular.
590
213
) ( # R
K
R
E!
" 6
6
, U .
, U
A
6
$ *
/" "
0
,
6
$K
,!
6
,
*R
.
.
, * 9 =<> 9 F
6
$ E
" # N *
$ , ( " 9
"
(
A
/
' ( )$ A LJ " ! *
=<C # $ R M " # J
6
=<C< "
R
$
9 ( $ , ( # R6
=7<C
"
(
AK90"
"
=<=$ / =<>< #
#
#
*
F"'*"
K
*.A * ( 6
-< $)$ F ( =<>=<=-$,
/=<C5
R6
U.
'^=<C%)$G
*
#
3"
3
*.
R
8
'
0
=<>5 2 ) '.N
R
8
* &
_=7<C+=7<5a ( A
_=<>5+=<=>a $) +
( "$-<%, $,( 593
Interessantísima feina en estil neobarroc, consistent en el disseny i execució d’un altar, potser una de
les primeres incursions d’aquesta mena al nostre país. Recordem, tan sols de passada, que allà hi havia
fins el 1936, quan fou destruïda, la talla jacent de Sant Ignasi del mestre barroc Andreu Sala (1688). Les
fotografies fetes en l’intervenció de Sagnier almenys ens han permès posar imatge a una de les obres del
nostre millor imatger barroc.
594
Vegeu: SAGNIER I IMPUQV 2009: 202-207.
214
A 6
+
$ 9 ( M
$
H *
"
9 =<=
! A'=<>-)
"
8 '( =<C< +"
(
)$9 #
(
#
+
( LJJJ+LK$ * 6 # *
*
/
M
,U
=<=C$-<-9
!
6
V
6 '6VV6)
( N
$
-<2
9 # 1 )
9
&
!
"
9 ,
: (
U
*
$-<5
,
R
6
,# '=7-%+=<7) '=<C5) 3
3 8 LJK ( $
M
"$9
(
0
/
(
+
!
(
=<7=$-<7
0"
:
R S &
595
SAGNIER I IMPUQV 2007: 549, fitxa 215.
Ídem: 549, fitxa 215. Vegeu: ADB, BOEOB, núm. 1.507, 15 d’abril de 1912, pp. 180-181.
597
Agraïm al mateix Barjau la gentilesa mostrada i llurs ajudes en esclarir aquest assumpte. No és difícil
que s’escapi alguna errata en la catalogació de l’obra d’un artista tan complet i actiu com Sagnier.
598
Bassegoda i Nonell a SAGNIER I IMPUQV 2007: 280.
596
215
6$ -<< G N + $?
$
R
( 6
I
$2>>
, # ( .
( " LJL LL$ E
!
M
'
#
)$=<>-
" (
A
E
E#8
C%<$2>=K
"
"
8
$ K /+ K 6 *
$U
"
1($
A
)
0
+
A HKJZ HKJY HKJK HJOY 3
HJOI HJOZ .$ HJOO
"' -
HJOI :"
) " 2>C6 /
"
' # M)$
9K
%M0("#!"0% ,
$ , D *
! ' M A R
=<2+=<27 R(
A(
0A
=<7-)
0
" 1*
#
**
3
!
8
3
599
Barjau a: SAGNIER I IMPUQV 2009: 253.
ACB, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
601
RÀFOLS, III, 1979: 718.
602
RÀFOLS, I, 1979: 174.
600
216
0
(
*
. 9
* V
$2>? $ =<5 , . $
U
=<5
0
R6
?
N
(
'J
1JU,.6
*!
C-=<5)
9
*
!
" 8$
*
!
"
#
!
!
'
>>
)$
*
'J
.
6
)
603
Agraïm des d’aquí a Mn. Martí Bonet, conservador de patrimoni de la catedral, a Mn. Baucells, cap de
l’Arxiu de la Catedral, a Mariona Sancho i a Blanca Montobbio de l’Arxiu Diocesà de Barcelona havernos facilitat els tràmits per poder accedir a aquests espais, normalment tancats al públic. Hem realitzat
visites l’estiu i hivern del 2012.
217
O
/ # 8
$F
R6
"
R
V
2>%
D
*
$A
#
*
/
$U
*
!
" E E
* # D
"
M
$G
!
1 D ( !
$ , U
*
$
F (!#
'
=<=
)$ A ( O
,
A
U
=<=C$2>-F (+
# ( $ ,
! U "
$
604
BASSEGODA I NONELL 1995: 83.
«A la derecha del monumento se levantará una tribuna para la vela de los capitulares». AHCB,
Diario de Barcelona, núm. 95, dijous 4 abril 1912, p. 5.574.
605
218
A
8
=>
#(G)
=<CC
9 . , =<CC " $ ( M
O'
* !)$ U ( 6
$ K
# "
=>=C
/ =7 C> M ! $
H .
*
/
* R
$ 9 0 $$$ *
# $
9
M #
"$9
# #$ U */
6 ./
/
219
*
* /
$
J
*
*
*
/
#'=<=)$.
!
'U1R
*/6
'=722+=<C<)U*/1*A><7
>-)
E
1
,) *D(
'
0)
6) ,D
"
'0)
.) G
*
D "
'
*
!)$
E) F D #
$E
9 $ , M 8'
(
(
*
!)$
) A
D #
M
'
0 *.
)$F (
(
*
!$
220
#+!0&"0% &#+1()0%#+(E')#&+
90#
$?
$9
0D9
('=<=)
(G)
'=<CC)
8
!
$9
((
#
#
8 8$9#
E
"
6
(!
*
#**
! "
'
3!
A*1
3,
)ACC4><4C>>7+==4>=4C>><
+
"
)$2>2,
#
+
$
, ( / ( !
A
' 9
)
R
8
M
,
( $ E 0
, # ( K6$
E
"`$U
606
TRIADÓ - SUBIRANA 2008.
221
,
8 #
$ /
3 '
)3
D " $
9
#
$9
$ E
"
#
/
$ # $ *# 0
$ E
(
$
9
(
0
$,
"
/
$ U 8 (
+
$9
')#
'
=>>==>)
$F
(
M+
$
E
"`$U
9 8
!
(
(
6
E
"
! $
222
$&"
$R
M
!
+
$
, + ! 8 $"
( " $
.
# # / #
(
*
$.
RR
9
"
JJJ.(?
8*'=<=C)2>5
8$ * ( 88
$
A
E*
I
*
(8
A#
0
8"
R
AA'=-5>+=2C2)
(!
$.
#
/
*
/
$2>7F
.0
NF #
*
# $2><
9
8
#
,
A1T4:U?@
'' , @
@
E
:3'$$$)+
-
:@
K
A
9
9*
'$$$)2=>
607
BADA ET ALII 2001, II: 462.
Joan Pau Pujol (Barcelona, 1570-1626) va ser un compositor destacat de l’escola polifònica espanyola.
Mestre de cant de la catedral de Tarragona i, a partir del 1595, de la de Saragossa, abans d’esdevenir, el
1612, mestre del cor de la catedral de Barcelona. Entre la seva important producció, destaquen tretze
misses polifòniques, nombrosos motets i salms, nou pasions, etc. Informació extreta de: Palau de la
Música, Tresors de la Biblioteca de l’Orfeó Català. Manuscrits amb obres de Joan Pau Pujol (consultada
el 17 de gener de 2013): <www.palaumusica.cat/tresorsbiblioteca/cat/mestres01.html>
609
Les paraules del càntic llatí estan estretament lligades a l’Ofici diví del Dijous Sant (Pange Lingua,
gloriosi / Corporis mysterium / Sanguinísque pretiosi / Quem in mundu prétium / Fructus Ventris
generósi / Rex effúdit gentium, que traduït vol dir: Canta, llengua meva / el Sagrament gloriós del Cos / i
de la Sang preciosa / que el Rei de les Nacions / Fruit d’un ventre generós / va derramar com a rescat del
món).
610
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 98, dijous 9 d’abril de 1914, p. 4.848.
608
223
,.6`$U
0
C>=
0
(
*.
9
3
"
3
(
$
"
!$9
(
$ 9 8 ! +
$
8
$ *# 0
/ # $ E !
" # <?9
0
K6
#
"
!
.)$2==
611
Manllevem aquest terme d’: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari, «La
Festa», Enciclopèdia Catalana, Generalitat de Catalunya, Barcelona, vols. 5, 2006, pàg. 184.
224
,.6`$U
,
M
"
"$ 9
*
" 0 N #
, # $E
# $9
K 6 ' ) 0# $ *
+
/ N "
9
$'K
"E&#)$(/ ")#+>#"
2)$
9
.
,
*9
3
*
/
=<>C=<>%32=C
+ / (
612
Recordem, i molt somerament, que els membres d’aquesta institució barcelonina –fundada el 1893
pels germans Llimona, Antoni Utrillo i Alexandre de Riquer–, partien d’una moral religiosa, que retia
culte a les virtuts familiars i que no es desvinculava de les antigues tradicions dels gremis medievals. En
la base d’aquesta associació es pretenia donar resposta al Modernisme, que havia mostrat cert
anticlericalisme. La figura del bisbe Josep Torres i Bages va deixar una marcada petjada en llurs
integrants. L’escultor més rellevant va ser Josep Llimona i Bruguera (1864-1934) i l’obra que podem
considerar paradignàtica d’aquesta moral és La primera comunió (1897, MNAC).
225
!
LJL$2=,
0'
F A $) # @
'
") *
* (
1
$2=%
=<=
9
U Y0 $2=-9
*
*
I
$
/
+
(
$ * ! N# " #
$
( N# *
' ) 1 !
8 '
6
V 6 6
"
)
$ I
#1
03
@
'
3 ,
'$$$) 0 ' :
$ 0
@ ,
613
Aquesta institució, creada pels germans Joaquim i Marian Vayreda i el pintor Josep Berga, el 1880 va
ser un focus molt actiu de creació religiosa popular en guix i en pasta de cartró i fusta dins l’àmbit
peninsular entre 1884 i 1903. Vegeu: El Arte Cristiano, ‹http://www.elartecristiano.com/ca/inicial.html›,
(Consultada 24 de novembre 2011).
614
ALCOLEA 1989: 35-36.
615
ADB, Episcopologi Joan Joseph Laguarda 1909-1913, Caixes 46-47.
226
:
'
_
a@
'
$ :$
''$$$)
+ '$$$)
:'
:
C
0
2=2
0-
0
=<=%
*
* +
(
$2=5
H
,
#
("
+
"
( ' # 0 E *)$ ( ( # ( A
* R
/ @
$ , "
$ 9
$ !$
E*
*
/
#
" .
'
"E,
*
N) $ 1
+$
2=7 1 0 * . 8 3+
LKJ'
A)3
# *
/ #
#
616
AHCB, Diario de Barcelona, núm. 99, divendres 10 d’abril de 1914, p. 4.872.
La Vanguardia, «Dias solemnes. Las fiestas de Jueves y Viernes Santos», 11 d’abril de 1914, p. 4.
618
La Vanguardia, «Dias solemnes. Las fiestas de Jueves y Viernes Santos», 11 d’abril de 1914, p. 4.
617
227
0 ! $2=<9
+
*
#
V
K "
# '
.
.
)$
1,':$
' ' $
2C> E . 8 $
F ( 0
(
D ( #
'
! !
8)$E
.
F\9
K'$LKJ)
*
$ E
-
M
$
6
=<=% "
R
R
9
.
=<C>$E
'
!
#
#
)$ 2C= 9 8 # 0 -
( =<-% /
*
M
*J
$2CC?
$.
,
.
,E
"
/
"
#
$ * " (
619
Sobre l’origen d’aquesta tradició, que es practicava ja des del segle XII, vegeu: ADB, BOEOB, 10 de
març de 1871, pp. 107-109.
620
La Vanguardia, «Dias solemnes. Las fiestas de Jueves y Viernes Santos», 11 d’abril de 1914, p. 4.
621
AHCB, Diario de Barcelona, dijous 13 d’abril de 1922, p. 2.216.
622
El monument: «fue construido por el marqués de Sagnier, durante el episcopado del obispo Laguarda.
Inicialmente dicho Monumento se instalaba en la puerta principal de la basílica y desde la época del
doctor Reig, se hace en la de San Ivo, debajo del órgano». La Vanguardia, «Jornadas de luto y
penitencia», 17 d’abril de 1954, p. 5.
228
!
+
(
"
$ 0 # /
"
9 "
'=<=%)$ , ! 3
3
!/
( ( ( $ A
( ! "
/
$
=<C< .
&#$*
1
0:.
( # $2C, ( #
8 3
!
R
J '=<C2+=<>)3 1 / :,
33
':D'$
E-D
$J1+3@
, 0 B:
?
!
c
*
d
((
*J
$
*
$A
M
+
M$
K
D
+
0 $
623
La Vanguardia, «La Semana de Pasión», 30 de març de 1929, p. 12.
229
+*A" 0#
*
$,*J
A
*J
+
$9" +
M
'J
"13
.D
)
90#
( 6
*
/
/ * ! D
+
/
( 4
+
#$ , ( " # $ M
*
1 3ab /
,
3
+
3
M
$
230
F ')
') /
*
' (
!
)$,
*
!
$'J
$6
)
+1J
*
!$9
3/
+
'
)$'J
6
)
6
( M
*J$9 '
)
$ * ( $ * M
( D
(
M
$. 9'
)
'0)
$,(
231
!
(
($G
"
$
9
!
/
*
1
#
#
#
9
#
' ((
)
N#
/
' "
)
#'
)
8 #
(
*J
NO:CC<
9 ( ( HJIN2HJPP -5'$(6
$.!0/#'" & C H
$ G # ( E *
=<-%0-
(
" ! # * . 9
E
*$2C%9 3 ( 3 I
# # $ ?
/
(
(
624
La Vanguardia, «En Barcelona una impresionante multitud veneró la imagen del Santo Cristo de
Lepanto», 17 d’abril de 1954, p. 5.
232
&
U
/ #'
!
1
(
c
d(
)$ "*
&
.'=<%C+=<25)
(#
6
'=<2%)$ 2C- E ++ / (
LLJ!.!
(
.K"JJ'== =<2C37
=<2-)$A "
E
3
'=2
=<--)
ALJJ
I
"
*
*8$
9
/
I
# # N
$ A
(
$
# $ R
G
E '6
=<%>) JJJ .( 8 =<<> "
A*
98
6
$2C2G
(
*
*/=<<=
(
*
3
30
A
*J$,
/
"
(6$
=<<C # *
*' (
.
9
)
8
(
0
#
N# "
$ 0
$
.
9
:
625
Catalunya té, com s’ha dit al primer apartat del nostre estudi, una divisió administrativo-religiosa
conformada per dos arquebisbats i sis bisbats, que composen la Conferència Episcopal Tarraconense
(Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic). Vegeu: BRACONS 2003: 40.
626
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, vol. 3, 2001, p. 602. També l’agraïm la seva ajuda a
l’hora d’explicar-nos els canvis litúrgics des de Trento fins l’actualitat.
233
" E
* K .$ A
8 ( ALJJ
"
.K"JJ$
34!35!!36!39H:C<
K=:C;C<
9/
3(
3 "
# 8
#
$
G/ (
.K"JJ
A LJJ '=<<+=<-7) (
( ,
$
( # A$ # 8 $9
0
3
' K"
=2
=<--)$
#
*
*
I
# #
0 . F
$ 8
(
#
$
N
1"
"
$2C5*
(6
$
# # A L '=<>+=<=%)
+
,
! (
.#
I
, # + 0 !
.$2C7
# (
627
La transcripció textual i en català del dret de Pius XII s’ha fet a partir de: Setmana Santa segons el nou
Ordo Hebdomadae Sanctae Instaurus, Monjos de Montserrat, Litúrgia Espanyola, Barcelona, 1956, p. 19.
628
El perquè de la predilecció de posar el monument en un lloc menys important que l’altar major:
«obedece a la necesidad de manifestar un sentido de abandono en la capilla mayor tras celebrarse los
oficios de Jueves Santo, en correspondencia con la rememoración de la Pasión y Muerte de Cristo en ese
tiempo litúrgico de los días principales de la Semana Santa. El boato eucarístico del Monumento no
234
$ 2C< O " @
+#$, ALJJ
8 # N
$ 9 A LJJ ( E
* ( 6
, + " ( 0#
$
9 " E
* # 8 3
cV F
d 3
#
!
( !
.3
"
(
+
#(c0d
(+
/
$ 9 E & ( !
$ , 0&$E
.
(/ G
+
, "
$2>,
A #
ALJJ$
.
!K"JJ
" R LLJJJ '=<2C) A KJ '=<2+=<2-) (
1
$,
(
#
$ E
" " # # " +
@$
(M
!
$
A
# # $ encajaba con ello y ésta es la justificación de que se desplazara con notoriedad de la capilla mayor,
ofreciéndose el contraste entre el vacío de esta y los esplendores del otro». RIVAS 2003: 502.
629
Així, es recomana moure el Santíssim sota pal·li, precedit d’uns acòlits que encensen el Sacrament, i
en companyia del cant Pange lingua gloriósi fins el moment que es diposita el copó a l’altar (degudament
cobert per un humeral blanc). Després de col·locar el copó dins l’urna o sagrari, s’adora breument el
Santíssim i es procedeix a despullar els altars d’imatges (o a cobrir-les amb vels negres o violes), menys
el de la reserva solemne. Un cop fet això, els oficiants tornen a l’altar major, on repeteixen unes antífones
i es dirigeixen a la sagristia. El lloc de reserva de l’Eucaristia roman preparat per a l’adoració pública.
Setmana Santa segons el nou... pp. 124-129.
630
RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS 2009: 12.
235
N#
#
+
"
#
(
'
)1 ,
- '.# E" E #) 0
G
'.# E" () : (
'.# *98)G
:'.#A ( # )$ F ( 1
# $
"
7
=<2-*A
K"$
/
# 8 '
: (
) AKJ
%
=<2$A
(
8
M"
"
.
(2=
!
)
"
$2CK # 8 # N! ( #!
#
1.
")
' "
%
"
)
$
$2
* 98 1 . : 0
%
) )
: 3 +
9
0
%
.&0
%
"
"
'
"'
#
631
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Proemi, 2on punt: «La litúrgia en el misterio de la Iglesia». Totes les cites entre cometes s’han
traduït fidedignament del castellà per nosaltres.
632
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Proemi, 4rt punt: «Litúrgia y ritos».
633
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol primer, 11è punt: «Necesidad de las disposiciones personales».
236
$
0
%
2%K
+ @
$E
+
(
#
$, (#
$2-
G ( 1 + ' ' %
2 ' 229 (
+M
(
( 1 3
"
:
0
%
)
#
"
$25F (
'
)
"
D27
"
"
"$
9"
D N1 'j)
)
+[&
)
"
%
"'
"
:.'
634
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol tercer, 21è punt: «Reforma de la Sagrada Liturgia».
635
«Per promoure la participació activa, es fomentaran les aclamacions del poble, les respostes, la
salmodia, les antífonas, els cants i també les accions o gestos i postures corporals. Guardint-se, a més, al
degut temps, un silenci sagrat». Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque
Omnia». Sacrosanctum Concilium, Capítol tercer, 30è punt: «Participación activa de los fieles».
636
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol tercer, 34è punt: «Estructura de los ritos».
637
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol tercer, 36è punt: «Lengua litúrgica».
638
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol tercer, 38è punt: «Normas para adaptar la Liturgia a la mentalidad y tradiciones de los
pueblos».
237
$2< ( !
1 D / 8 8
$2%>F ( # M
*
/$2%=
E
( " 8
H
$ ! N
+
!AD
# F A E
A# ' *
/)
E &
E
#$2%CE
(
N
N
8
#
:'
#$2%F
" 3 3 # /
8
(
'
8 )$2%%
98 : (
$9
6
,
3
0# 3 $2%-, ( 3 ( 3 N 1
&
/
!"'"
"
639
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol tercer, 50è punt: «Revisión del Ordinario de la Misa».
640
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol tercer, 52è punt: «Se recomienda la homilia» i 53è punt: «Oración de los fieles».
641
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol quart, 100 punt: «Participación de los fieles en el Oficio».
642
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol quart, 109è punt: «Cuaresma».
643
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol sisè, 112è punt: «Dignidad de la música sagrada» i 115è punt: «Formación musical».
644
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol sisè, 116è punt: «Canto gregoriano y polifónico» i 118è punt: «Canto religioso y
popular».
645
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol setè, 122è punt: «Dignidad del arte sagrado».
238
$2%2E
0
8
8
#
$.(
')
.#E
,*$
,
'
)
#
#
$2%5
#
1"
9
:
$
" "$ < !
0
%
$2%7
$H
8
+
/
' )
$
F
N
#$* #
#
ALJJ'=<--)
N
$2%< I
" ( 0
$ 9 # 8 ( !
(6
+
* U !
0
"
$
646
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol setè, 124è punt: «Arte auténticamente sacro».
647
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol setè, 127è punt: «Formación integral de los artistas».
648
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum
Concilium, Capítol setè, 128è punt: «Revisión de la legislación del arte sacro».
649
Missale romanum ex decreto sacrosancti ecumenici Concilii Vaticano II instaurum auctoritate Pauli
Pp. VI promulgatum, Edition Typica, Typis Polyglotis Vaticanis, 1970, p. 248.
239
'33'!'37*5383
:C
<9
98
*
*
E
ALJJ
.K"
(
#
.
# .
E 1 ( (
F . =2 =<77 R A JJ
'=<57+C>>-)$ N
#
$A
8 " # *
( 0 =<<C *$
E * S
*1 ' " (
3
'!
)
'j)2->
. :$
: "
0
%
" $2-=J 1
<
'
)
2'
"
G #1
(7
& :$
: "
3"'
A
9$
+
:$
:'2
)
.
:,
:2-C
* 1+: ' X'2
!
+ " ' " D c
d&c
650
Documents de l’Església, núm. 474, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988, p. 343.
L’afirmació anterior segueix la codificació establerta des del Missale romanum de 1570 i reafirmada
modernament l’any 1962 en el Concili Vaticà II: Sacrosanctum Concilium.
651
Es segueix, doncs, el Decret Maxima redemptionis nostrae mysteria (16 de novembre de 1955), p. 895.
652
Documents de l’Església, núm. 474, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988, p. 344.
240
/d
$
.
:$ 2- F ( 1 + ' 3
( : :$
: : "
"
$
"+
4
,
"
'2
&'7
.
:2-%U
1/3
" ( "
'
-
<X"
:2--
9#
#"
$,
/
LKJJJ
#8
.
$
M
"
/('
N
A#
*
/'J
.
k
)
9
" E
* ( # '
#)#
$2-2 U # '
#
!) #
A#
*
/
' #
.
(0
(
)
#
:
$
653
Documents de l’Església, núm. 474, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988, p. 344.
Ídem. Decret Maxima redemptionis nostrae mysteria (16 de novembre de 1955), p. 845.
655
Ídem.
656
Algunes fonts parlen que els orígens d’aquest ritual es remunten al segle XII. Molt més nova és la
comunió del poble, establerta per Pius XII en llur reforma de 1955, car abans l’únic que comulgava era el
sacerdot que ofrenava la missa. Vegeu: ALDAZÁBAL 1994: 404.
654
241
A
(
(
!
*
(#
# 8$ 2-5 8 #
(($E
/ !
" * #
+
E*E
*$2-7E
"@
(
8$A
#J#
"
#
#
$
657
PARDO 1979: 119.
Vegeu: Ceremonia y Rúbrica de la Iglesia española, Monumento de Semana Santa [consulta: setembre
de 2012]: <http://liturgia.mforos.com/>. Paenitentiaria Apostolica: Enchiridion indulgentiarum quarto
editur, Romae, ex aedibus Paenitentiariae Apostolicae, die 16 julii 1999.
658
242
96
''B
$ 4
0#
$ E
" 8
( !
! $2-<,
#
*
*
( $
H
*
* 8
(
$.
#
(
N
" ! "$.
*
* $,
#3
3 #
#
!
(
# N
! +
# / / $ !
!
1 ' 659
Des del punt de vista de la sociologia històrica, al nostre país, destaquem recentment la proposta d’:
ARIÑO VILLAROYA I GARCÍA PILAN 2006: 13-28. Una mirada antropològica i biològica de la festa com a
part evolutiva de l’individu la trobem tractada per: GIL CALVO 1991. La complexitat del fenomen festiu i
llurs múltiples interpretacions queden paleses a: PRAT I CONTRERAS 1984. La recepció de la festa amb
projecció al futur ha estat atesa per: VELASCO 2004: 43-68. En l’àmbit més proper, i estudis
específicament centrats en Catalunya, destaquem: DELGADO 1992; CRESPI VALLBONA 2003; BERTRAN
2007. Els exemples citats son només representatius de la varietat d’estudis i recerques fetes entorn la festa,
llurs orígens, conseqüències i simbolisme. No és un llistat exhaustiu però d’aquí es deriva a molta més
bibliografia específica.
243
A#
.)'
#
)
8
'
"
N
) $ U [
(
"$
E(
"
"
N
c
d ( # 4 $ 8
" !
'
LKJ+LLJ)$
9
(&
. ( , ! !
N'
/
"
LKJJJ
LJL)
6
(
"
122>
,) G ' @
)$
6) G ''
!
)$
.) J" '
)
( !
+
$
# ' )
$22=. (
I!
8
!$?(
660
SOBREQUÉS 2008: 128-132.
No en va, en el segle XVII la ciutat de Barcelona comptabilitza 83 esglésies, 26 convents masculins i
18 femenins (una xifra que dona fe del creixent nombre d’eclesiàstics). Vegeu: Ídem: 128-132.
661
244
#
$22CF
4
A$
(
*
*$&
!
(
N
$
.
"
(
3
3 ( A# *
/$E
1"
(
1RHPIP2HPZIS
"
(!
0(
2)
$ 22 ,
( 3
!
3
#"
.
.
$ # # .
*
*
(
$22%
E
"
=72>
,
A
*
E
*(
'J
1./
)
662
Per atendre les qüestions socials i polítiques a l’època moderna encara continua sent ben vàlida la
interpretació de Pierre Vilar. VILAR 1964-1968.
663
DD.AA. 2006, IV: 187. Tot just acabat Trento, el Concili Tarraconense, celebrat a Tarragona el 1564,
dictà normes contra les pràctiques que restaven solemnitat dins els temples, fet que implicà treure la festa
de la Passió als carrers, incorporant elements més populars i folklòrics. Vegeu: BERTRAN 2007: 84.
664
COMELLAS 2007: 14-16. A Barcelona la processó més important de la Setmana Santa era la dels
confrares de la Sang que es feia el Dijous Sant i on hi participaven tots els gremis de la ciutat, que
portaven els seus passos i misteris fins la basílica del Pi, on hi havia, des del segle XV la capella de la
Sang (que el 1936 va ser destruïda i posteriorment es reconstruí). MARTÍ I BONET 2010: 146.
245
A
N
@
*
* ( # N
"
$OR6
#
' # A) !
@
1 8 !
(
$22-
LKJ+LKJJJ ##
( ( 1 ' # (
) ' ) '
)
!
'8
0)
222
$*(
!
!
"
0
"? -
('
, D
('
'
Fl
) F
$?(
# # "
!
$225
665
Vegeu: BADA 1970: 67-75; BADA 1994: 259.
«La Contrareforma marcarà una forta empremta en la religiositat popular, encara que l’assumpció de
les normes tridentines serà lenta. Els elements que s’acabaran integrant en la religió i l’art populars,
com l’expansió de les confraries o bé determinades devocions, arrelaran a partir del dirigisme episcopal
i eclesiàstic postridentí». I relacionat amb això: «Les trobades dominicals regulars a l’església, les
festivitats patronals, els aplecs als santuaris i les processons, les pregàries per a la fi de la secada o
d’alguna malura epidèmica, són manifestacions col·lectives a les quals s’associa el gros de l’art religiós
popular. Tot el parament estable del temple parroquial és susceptible d’entrar dins l’àmbit de la plàstica
popular, des dels retaules o les pintures murals fins els atuells litúrgics d’orfebreria. La participació de
la comunitat en l’agençament d’aquestes produccions, del segle XVI al XIX, es vehiculava a través dels
obrers. I encara cal afegir-hi creacions efímeres, com els monuments de Setmana Santa». PARÉS 1999:
133 i 137.
667
«La religiositat impregnava la vida quotidiana com poques altres coses, i de forma ben visible (…)
Les campanes i les oracions marcaven el ritme de la vida diària (…) Les pregàries, repetides o no, eren
sempre presents fora i dins les cases (…) Aquesta religiositat permanent s’accentuava en les grans dates
del calendari religiós, amb la presència impressionant i aclaparadora de les processons al carrer (…)
En aquest context, els miracles oficials abundaven, però interessa subratllar que els prodigis menors,
gairebé anònims, tenyien sovint de religiositat la vida quotidiana dels barris (…) No podem oblidar,
d’altra banda, que el control exercit pel poder religiós afectava també la vida dels barcelonins que volien
passar l’examen de mestria de qualsevol ofici…». Vegeu més a: GARCÍA ESPUCHE 2011: 124-126.
666
246
9
"
# ( E
# E
A
1 !
227A
+
(
3
(
3 $22<
E
"
@
! $ U ! N
0#I
$=2%< .
6
# *
N !
!
E
*$25>=2<%
"
# ( 0 *
$25=9
$F
/
(
' H
*
*)
+
(8$&
=27=
#
(
=5= R
# $25CG
668
GARCÍA ESPUCHE 2011: 125.
Un exemple més no serà sobrer. La identificació entre Estat i religió, entre els Àustries i l’Església
catòlica és manifesta: «Los Austrias eran decididos instrumentos al servicio del catolicismo y de la Santa
Sede. El concepto de imperio espiritual del rey católico [Felip II] se prolongó en los sucesivos Austrias
(Felipe III, Felipe IV y Carlos II), y determinió todos los aspectos de la vida española. Todo se concebía
en función de los valores religiosos. La vida del individuo estaba tutelada por la Iglesia desde el
nacimiento hasta la muerte, así como la vida colectiva estaba penetrada por la idea religiosa y se servía
de las ideas, los ritos y aún los edificios de la iglesia (…) Una época de fe intensa, de un ambiente de
piedad que lo penetraba todo y hacía posible que incluso los que parecían más escépticos y los pecadores
más empedernidos pudieran sentir la llamada de la gracia y experimentar una transformación radical».
Vegeu: RIQUELME 2010: 249-250; també: DOMÍNGUEZ ORTIZ 1979: 5-28.
670
ACB, Exemplaria, III, 18 de març de 1649, f. 196v i 197r.
671
ACB, Exemplaria, V, 1694, f. 113-114.
672
GARCIA ESPUCHE 2011: 257-258.
669
247
.
=2<
A
"
!
'
!
J
*/ " "
=227 )$25,
M " " 4
$
, ( @
M
$
LJL
N
*
$, "
.0
'/ )
#
*UN
$9
$ $'J
1./
)
!
$ A
! ! c
d 3 ! 3 $K
+ (
$
E*
+
# D
(
M+
+
$9
M
1
0 $E
+
673
GARCIA ESPUCHE 2011: 258 i 252.
248
#+
*N
$?
**
R
"/
!$25%
, ( # $ 9 *
( ' (D
M
MD#
( @ j)D25- ( /(
!
M # $ , 8 ( $ , ( M M
(
+
(
'
$)
$ E
( 0
( ( !
$ F
# "
$A
# A ( 1
3$ !J"?)
'
(
F
) *
#
* *
( # M
$252O
!
674
De fet, enguany encara no és rar veure’ls participar en els actes litúrgics actuals. Vestits de blanc,
alguns d’ells amb gorguera, i lluïnt les vistoses insígnies vermelles de l’ordre pietosa, acompanyen la
comitiva en el solemne trasllat a l’altar de reserva. Si els cavallers van de blanc, llurs consorts, en canvi,
vesteixen de negre, algunes amb mantellina i peineta negra en senyal de dòl, tal i com no fa gaires
dècades encara era de rigor observar. L’orde militar dels cavallers del Sant Sepulcre tenen presència a la
corona catalano-aragonesa des del segle XII (Ramon Berenguer IV). La Seu de l’orde a Catalunya encara
es troba a la parròquia o col·legiata de Santa Anna de Barcelona des del 1141.
675
Rareses o ex–cursus, aquestes, que han estat explicats per: SOBRINO 2009: 72-82.
676
Aquesta interpretació que trobem molt lògica i escaient per explicar aquestes peculiaritats
constructives del temple, està ben explicada a: SOBRINO 2009: 80. Enguany, si es fa via pel carrer dels
249
8 0
"
*
*$E
0!
8
'
" ) $ 9 0" LJK LK M"
"
"
6
'
J =%=> +
"
#
.
U
J
,
)$* LKJ
0
0
N
#!$255
E
( !
N# 1 , (A (
A * J$ .
M
@
1=)A
DC)
!
8
$
=) H *
+
(
0 / =72 " ' $ E
=7-C =72 N" R
V +
'
*
)
#$
" (
0
(#
$
C) 9
8
$ H " V 9
(
A L comtes, tot just a l’arribar a la porta de Sant Iu i desplaçant la mirada a dalt, encara es poden veure les
restes de l’antic pont o passadís que unia el Palau Reial amb la catedral, i que caigué en desús i es tancà
en el segle XVI.
677
SOBRINO 2009 84.
250
0
# (
E *$ , ( # !
(
=<-- *J
(
'
+
( ( # (c"dc
d)$
9
'
, . K+
257)
( E E
*$ H 6 N#
$T #
'
M
+
/
*
)
( D
#
#
"!$
. 8 $U (
LKJJJ3
6
*
./'=2<7+=5=-)25<3
#
"
!
!
$E
(
U
# $ 9
(
!
"$
K *
*
9
8
M3
3
678
MARQUÈS PLANAGUMÀ - MARTÍ BONET 2006: 263, n. 84.
El bisbe barceloní importà enorn 1700 la prèdica del sermó, diumenges, festius i durant la Quaresma,
en català, però no pas de les antífones i altres homilies de la missa, que encara es feien en llatí. Ídem: 241
i 243.
679
251
* #$ , #
!M
0#
0 ' ( ! 8)$9
A$
9
*
/
&'
N# 0 )$
9
"E
*
'
)
/
*
/$
#
8
A#
. ( #
'0
)$9
6
*.
'
)
.
9
E
M " ! $ *
M RW
"
9
=-5=
$27> @ M *
! # $ $
E
(
#
A LJJ '=<--) # *
U 3 3 $
,
N (
#
M !
($
( !
# *$ ,
" M 680
LIAÑO 1983: 58; MARTÍ I BONET 2010: 32-33.
252
#$,(
( ! $ H B 1 '
+
) M '
* *
R
) N
' /)
8
'
"
"
)$
M
"
(@
8
" #
*
0
$27=, *
* 0# '
! "
"
( )$27C9
N N" $ D ! $
.
LKJLKJJJ !#
*
*
$E
"
D ( $
R
#
$
,
( @ LJL$ @ 0 0 ) %
681
Com Reyes Escalera, distingeix, en les festes existien dos nivells de captació: «l’erudit i/o religiós,
que s’inclinava per la contemplació de jeroglífics i actes de culte, i el més popular, que es divertia amb
espectacles més lúdics». GARGANTÉ 2011: 25.
682
Vegeu: PORTUS 1991: 83-92
253
$279 N *
+
K+
/ ( $27%, ( # 3 # 3
M" +
$27-A
*
* # / $ 9 # 272 " " K+
$275T
LJL
$ ,
$A
8
M
M
$,
*
*3
.
?3
"
$
683
GARGANTÉ 2009: 341; Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya..., 2006, vol. 4, p. 250.
Tenim l’exemple de l’obra de 1790 de Gaspar Melchor de Jovellanos La Memòria para el arreglo de
la polícia de los espectáculos y diversiones públicas, y sobre su origen en España, on mirava de criticar i
denunciar tota classe d’indecències que es produïen en els espectacles i les festes populars, considerades
d’ancestrals i irracionals.
685
BERTRAN 2007: 93.
686
A Barcelona l’extinció dels gremis portà a la lenta però imparable decadència de les processons, que
començaren a desaparéixer. La processó de la Congregació de la Sang, on havien arribat a participar més
d’una dotzena de misteris dels distints gremis, va extingir-se cap a 1900. Avui tan sols ens han restat
conservats dos passos, el dels gremis de revenedors, obra de Damià Campeny (datat el 1816, al MNAC) i
el dels teixidors, de Ramon Amadeu (1783, Col·legi de l’Art Major de la Seda, Barcelona). Darrerament
amdues peces han merescut atencions. L’exposició a la que ja ens hem referit titulada El Museu explora
exposà el gran pas del director de Llotja, Campeny; de la seva banda, Joan Yeguas acaba de publicar una
monografia sobre el mestre realista, Amadeu: YEGUAS 2013.
687
Abans de les desamortitzacions del segle XIX, consta que més de 400 religiosos servien a les set
parròquies, la catedral i els 25 convents de la ciutat. SOBREQUÉS 2008: 155.
684
254
+1E
U
L
A
" 6
A+B
=7<
#
8 *
$,
$
,1E
K\0
0
+(
C
M
=7-<
' )
$'J
1./
)
, M @
D #
M
8#
277 # #$27<,
M
N "$E
LJLLL1
%
"
!
, "
EDE $
:
6%
_((aD'
$
"
)
'
"
"
$2<>* &
U ( 0 # D !
"
#
+
'
688
Amb l’enfonsament de l’Antic Règim i els nous aires lliberals algunes festes tradicionals, que fins
aleshores restaven sota la tutel·la eclesiàstica, comencen a ser gestionades pels consistoris municipals,
com per exemple la barcelonina festa del Corpus. BERTRAN 2007: 87.
689
Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari, 2006, vol. 4, p. 250.
690
Ídem.
255
+
#
(
# )$ 9 N
$
F
( " ( N
"
! 8 ' )"
(
0
*
*$ 9 / N
( # $ ?( EE
*
!
$. (
0&$
.
1
0::$+B
$ ' %
+
%
$ (
6
D
@ %
+
D
(
' @ c 2<=
,
E
* ( "
$2<C
+
8 " ( 0" # g # #$ ,
3
3 LL$
691
692
RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS 2009: 9.
Posem a tall d’exemple, i recentment: LUNA MORENO 2009: 33-43; d’on es deriva a més bibliografia.
256
#
(
!
$9
!
(
# 0# $ T "
/'
/
"
)
0# +
cd !
$A
(1
! '
*
* ? $) # 8
#
j
0#
#
@
#
(
!
2<
0+
+
$2<%
,
( 3
8
A
ALJJ
=<--'
.K"JJ)3
#
1#
$E
!
LL
!
$9 M
/
!
#
#
'
(
)$* "
3
3 (
#
"
(
((
" ! ( I
$ 9
" $A
/'
#
E E
*) I
1 M
693
L’Església i l’art religiós a Catalunya els segles XIX i XX ha perdut el predomini quantitatiu i qualitat
que antany tenia: «Hom sol fer referència, per explicar-ho, a la incapacitat d’adaptar-se als llenguatges
artístics contemporanis. Raons més de fons serien el nou context històric de la societat industrial, amb
una laïcització creixent, i la feblesa del poder econòmic, polític i institucional de l’Església». PARÉS
1999: 147.
694
El 2012 el Vaticà i la Cúria eclesiàstica van fer un simbòlic i decissiu pas vers les noves tecnologies en
obrir un compte oficial de Twitter com a eina de comunicació destinada a les noves generacions i per
estar més a prop dels seus fidels.
257
8
I
0
#
#
E
*
3
3#
#
#
# ! 8
0# # $
, g
" M
"M
(
/$
, /1 "
)
W : : ' W
&
1
&
) & HJJO $
"
)
!
2<-A
(
#3
(2<23#
1
!
+
" $ ! 'j)+
_
a " W "
W2<5
A
1 :3 ' )
' )
$2<7 *
* **
U
E E
* ! # $ / #
8 (
@
#
+
695
Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari, 2006, vol. 4, p. 250.
Cal no oblidar que als Països Catalans: «la presència massiva en moltes viles i pobles catalans
d’emigrants d’origen murcià o andalús les ha revitalitzat [les festes de Setmana Santa, sobretot les
processons i Via Crucis] i fins i tot les ha recreat amb una estèrica pròpia, i avui dia són exemples
genuïns de devoció i d’art popular». LLOPART 1999: 113.
697
Ídem: 113.
698
Ídem: 251.
696
258
$2<<H
6
/=<<C
"
*
3M
@
M
/
#3
*
(
8
$
U
.
.
(
*
6
E
E
*
C>=$
E
(
*
$ #
!
#
$
G
!
U (
#
$9
(
0/
$, (
#
"
#
.
!
N
/$'J
)
699
«La religió ha deixat de sert l’aixopluc necessari de costums profans i el referent d’una població que
es reuneix i es presenta a la divinitat per demanar el seu ajut. Tanmateix, a manca de nous rituals
consolidats, les antigues pràctiques religioses permeten mantenir la celebració col·lectiva, la festa que
vol evidenciar les seves arrels en el passat». Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya.
Tradicionari, «El Calendari festiu», vol. IV, 2006, p. 251.
259
)6/
&)0'+/.'0/#'"+! " & '+
E
I
# $J
#"
"
A ! $ T (
$
(
D
(
D
"
# "
!
LKJJJ
#
$ F # ( $
C$%$% # "
=5-$ F
* F
K '=5-=+=5-5)
.
R
#' #
A &/
R
*
R R A A
)
FV
0
R.
A/#=7>
#
"$ ( _
aD5>>
@ &
. / $ 5>= , 1
(
$
700
Diem gairebé conservat intacte perquè el 1936 es va perdre l’estructura en forma de retaule que el
tapava i es descobria per la Setmana Santa. Vegeu: PARÉS 2009: 159-168; abans: GUDIOL 1925: 18-20.
701
VAYREDA 1932: 247; també: GRABOLOSA 1976.
260
" ( " (
"
A
$5>C
E
3
3
* #
+
# 81 M
D
/
D
8
@$K
+1
=)E (-.-0& %+
#
0 #
#M
#
" "
M
$ E
8 0
0 $ U
"
$
J"
A#
*
/ / ('
#
#
N
K . ( .$ R # (
( ( 702
Vegeu el cas del pas processional del Misteri del Sant Enterrament, obra de Damià Campeny (17711855) a partir de l’encàrrec del gremi de revenedors de la ciutat de Barcelona, el 1816-1817. TRIADÓ
1984: 186; CID 1998; GARCIA PORTUGUÉS 2007: 294 i ss. La darrera autora, cita més bibliografia
d’aquesta obra mestra. Darrerament hem tingut el goig de veure-la ben exposada i contextualitzada amb
llurs modellinos i dibuixos preparatoris en la brillant exposició El Museu explora. Obres d’art a examen
del MNAC (23 de novembre de 2012 al 24 de febrer de 2013).
261
( #
$5>
A
1 ( * " ++
K K 6 ', M) LKJJJ M ( $ ,
(
**
#'&)
=5%5 ' #) A# 8 '
M .6. C>>> ()$5>%
+1
(
*"K
6$,1
**
#'&)=5%5
$ #
'J
1/(
=<<%1=<.6.C>>%1C5)
, ./ ? * UM 1 *"
.
'
LKJJJ)
"
A#$F (
(
,#
A
*
A#6'K,)
*(
K
#
*
*$5>-L
*".
#
G
A&'
K
*
K
703
Vegeu: LUNA MORENO 2009: 39-41.
Memòria d'activitats del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya... 2004: pp. 26-27.
705
PARÉS 2009: 161.
704
262
& )$ 5>2 ( &K
$,
LKJJ
,
' (
* K
M *
* *)$5>5 LKJJJ !
* +
(
$5>7, ( @/=5%<*U
A
R *
$5><
+*
,#
6'K,)$
(*
(
*
,#"
.
$E
./?$
,*A
$
'J
13C>><1$C%7D*./
)
9
# +
$
!
( $5=> #
706
SOLÀ COLOMER 2009: 218. A la població de la Pessonada, al Pallars Jusà, cada Dijous Sant es
muntava un monument popular i senzill, que era guarnit amb savina (arbre de l’encens), flors i maigs, és a
dir testos on s’havien sembrat llavors d’ordi o blat. Calendari de Festes de Catalunya... 1989, p. 399.
707
Ídem: 219.
708
Per exemple, cas apreciable a la parròquia de Cogolls, on es mana fer una caixa daurada (1700); a Sant
Martí Sescorts es sol·licita estofar el sagrari amb sedes (1723); com al santuari de Vilanova de Sau. Per a
detalls, vegeu: SOLÀ COLOMER 2009: 219.
709
Ídem: 220, n. 21.
710
Memòria d'activitats del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya... 2004: pp. 26-27.
263
$G
0
(
+ (
( ( 8
#
X
")
#
$5==.
8 "
A
@N
-)
$9
D
$ "
10 !
$A
+
6
"
!
,"
*
.
JJJ
=52>
/
CC% =52=$9
! # 8 "
( ( /
F$ 5=C E
6 ,d 3
/
:
+BM 0 @ U" F
K
F
=52C$5=? ( 5=% ( $
711
Destaquem el Novenari d’ànimes de la parròquia de Santa Maria, Segueró a la Garrotxa, obra de
l’acadèmic Joan Carles Panyó (autor del monument de Tura d’Olot, com ja s’ha indicat), de finals segle
XVIII i inicis del XIX realitzat amb pintures sobre tela, fustes, cartrons i obra que ha estat restaurada
(2001). Memòria d'activitats del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya... 2004: pp. 66-67.
712
TRIADÓ 1984: 174. Recordem que Manel ofereix un pressupost per les brandoneres del monument el
1783 i que Francesc va tenir notable fama i reconeixement amb el disseny d’escenografies per a òperes.
ALCOLEA 1959; QUÍLEZ et alii 2001.
713
El títol sencer és: Reales exequias que a su augusta soberana Dª Maria Amalia de Saxonia reina de
España consagró el rendido amor, y gratitud de la mui ilustre Ciudad de Barcelona en los dias 23, y 24
de Abril de 1761 seguit de la Oración funebre que en las exequias, que hizo la mui ilustre, y nobilissima
ciudad de Barcelona en la muerte de Nuestra Reina, y Señora Dª Maria Amalia de Saxonia, y Austria
dixo el P. Ramon Foxà de la Compañia de Jesús. L’exemplar s’acompanya d’un segon apartat de títol no
precisament gaire curt i que abreujem, Oración fúnebre… Barcelona, 1762, impremta de Maria Teresa
Vendrell i Teixidor.
714
TRIADÓ 1984: 174; TRIADÓ 1991: 276-277. També més recentment, vegeu: Les reales exequias de la
reina Maria Amalia de Saxònia (1761). La transformació del dol i la festa. Piscolabis Librorum,
publicat: dimarts 26 d’abril de 2011. <http://piscolabislibrorum.blogspot.com/>. [Consulta feta el maig de
2011].
264
+*
#
6
!
,"'=52=)
#
$F8 j
$,*A
'J
1.
0
)5=-
C) A
)% '+ %M0("#!"0%#+1(')($#+
EE
*
(
A$,
( I
# $ *
+
'
) ! N #
/ !$ # "
N
'
LKJJJLJL ( )$
6
=5-
( A 6$5=2A
/
8$6#
"
=557
(
')&:(
( '&:'
'
'!
,
$ 5=5 E
$ . # (
=7-
$
,
.
=57=
A
715
Agraïm a Albert Domènech l’ús d’aquestes imatges d’hipotètiques reconstruccions. Igualment ens
congratulem de l’existència de blogs tan didàctics i versàtils com el d’aquest erudit bibliòfil.
716
Esmenem aquí a Bravo, Triadó i Garganté, en la datació de la peça (1715-1720), atès que ha quedat
més que demostrat que la peça es munta per primer cop el 1735. BRAVO 1986: 32. TRIADÓ 1999: 136142; GARGANTÉ 2011: 78.
717
Extret de: RIERA 1988: 112.
265
$5=7? +
$ *
,K
1
A 6 $5=<A
,
U
F 3
K
LKJJJ3 +
( * A
A
#
$5C>
U
*R
R
=55 ( $5C= +
K/ $ 5CC U
K / U
U * R
D ,K'=5C>+=5C=)5C
$
E / # ( * R A
'=225)
, #
"
5C%
*
,"
5C- R
K
=27<
(<
%$5C2,
(
( $ U "
$A
(
$,
& # 1 "7
"
'
'
718
RIERA 1988: 112.
CEÁN 1800 (2001): vol. V, 237; MIRALPEIX 2004: 1.117-1.118, cat. 456.
720
Aquesta obra, segurament, substituí el monument anterior, obra gòtica de pintor Jaume Huguet
(principis segle XV) i del que res en sabem. Vegeu web: Monestirs de Catalunya.
<http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02puel.htm>. [Consultada: gener 2013]
721
ALCOLEA 1959: 153.
722
ALCOLEA 1959: 134 i 218-219; TRIADÓ 1984: 172 i 206; ALIER 1990 (1979): 62, n. 109 i 68, n. 129;
MIRALPEIX 2004: 70, n. 102. Res n’ha sobreviscut el pas del temps.
723
MIRALPEIX 2004: 86-88. Francesc Via va ser mestre argenter el 1679, arribant a ser cònsol del gremi
(1700) i fussiner (1710). També exercí de gravador. Entre les seves obres més conegudes cal assenyalar:
l’urna pel monument de Setmana Santa de la seu de Tortosa (1688), un bust reliquiari per a la prioral de
Sant Pere de Reus (1696), un reliquiari per a la catedral de València (1703), la imatge de la Mare de Déu
de la Cinta a la catedral de Tortosa (1705-1706), les masses d’argent de l’Ajuntament de Reus (1712) o
l’urna per a la catedral de Vic (1721). Vegeu: DALMASES 1985: 148.
724
AINAUD 1989: 413.
725
Ídem.: 416.
726
ALCOLEA 1959: 153. Josep Vives va ser autor, juntament amb Francesc Gazan, de l’estampa que
mostrava el túmul erigit dins la catedral, en les exèquies de Carles II (1701). MIRALPEIX 2004: 102. Vives
va ser mestre i profesor dels pintors set-centistes Joan Gallart, Pau Priu i Pere Crusells.
719
266
5C5UA(
(
*R6
K
"
M
*'
=<2)$5C7
+
/
$
+
*
*
*
K'
=7>-)
*
')(
'
=<C5)$?
"
#
@
$,*
.
,
A00'=5>>)$'J
1,&4,<-C=C%7%)
9
K
"
$
0
(
#
*
=7> A
H
. '=55=+=7-%) 3
U
A-
)39"
H
'=52=+=7%2)$
, # 0#
:6
6
!
M
K 0#
($5C<?
.
,
A00$
/
"
727
PARÉS 2009: 162. Extret de: J. Gibert, Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i
folklore, C.N. Gisbert, Barcelona, 1946, p. 91.
728
PARÉS 2009: 168.
729
Ídem.: 167-168. L’autora també parla de l’Scala Sancta vaticana però nosaltres, en canvi, hi veiem
forces més coincidències amb un altre obra romana que Pere Quadres potser va observar, es tracta de la
famosa galleria de trompe l’oil del Palazzo Spada, obra de Borromini (1652-1653), peça de marcat accent
escenogràfic.
267
'F
K)$=7-%
R*'=7=2+=77%)
1/
@'
:3
$
@ $$5>9
M
@ # 8
$ G 0
# $ 0
#1 <
_ 'HE(B)
N
"
* " $ 9 N#
#
!
"
/
M
$*
K(
FV
(
(
"
=7>>$
)G
(
#
-%.1("#' #&+ &" %+
-%##6(+"#'"+ $ 9
* U
?
'=7>5) _
D D
"
.
$=C7a(
730
PARÉS 2009: 167.
268
! / A$
+
+
$J
M ? F
' LKJJJ) *
" '
0 =7>-)D
(
"
LJL$9#
##
*
*$,
# (
0
8
8
8 AL
LL
$ A
#
N
"
8$
+*,
*RA'=7C)
8
=<=-$(1
*.'=272+=27<)
M
*R
=<%=$,1
*J'=5=7+=5C<)$ *
N
"
=<2$'J
1F
:=<=-8$$*AC>>D,7<C=C.D/$C-%)
,
8
*RA'=7C)30
*/
=<=-3$
( * R
=<%= 3
#
3 ,
*
'=272+=27<)
*.'
*
269
K
M *")$5=A
( *
J '=5=7+=5C<) R # R
*/
*
*
&
. $ *
( (
#
+ M "
.'(
N#)
#
# ( ( $,
(
"$
+*
*A
.D*
,
*
'
1
,)
9 *A
.
6
LL _
=<>%',=C<)a$, (
(
#
*
* &
. $9
=<>%',74C5)
/
=57
E
. *&$5C
+ ( (
$E
&
. ( * R
* '=2%+=<2 .
. , *
)$ A
, 731
BOSCH ET ALII 2006: 196-201. Fitxa realitzada per Joan Bosch i Carles Espinalt.
Vegeu detalls de la inauguració de l’altar major a: GARGANTÉ 2011: 74-76. Sobre el procés creatiu
d’aquesta joia tardobarroca perduda, consulteu la profusa bibliografia citada a la tesi de: Mariona
Fernández Banqué i especialment els textos de Bassegoda Amigó: FERNÁNDEZ BANQUÉ 2004: 386-396.
732
270
+ N $ 9 ! @ =52-+=55- R
V ("
( *
*
*$
+*J
(
*R
* ' =<2)D*
,
!
=<>+
=<->'J
1.N
#
)
, / 'KFK/A/#
$)$
LJL LL ! !
$ 9
A
'6
(
"& R
) A (
$5
6
/ 8 8
," =7C< ( # A$ 5% A 9 9 / / *
*$ , =7%<
"
*
'
(
=<>%)$ . ($9
, A
/ @
' N
# ) # 0$
6
F
RHKHI2HKJIS ,
. /
3 N 733
734
BRAVO 1986: 41 i ss.
Vegeu: ALCOLEA 1960; QUÍLEZ 1995: 193-207.
271
#3 # K E" $5-?
(
!
D ( ( M / $ . ( !
/$
E @9U=7%<$9
'=%C-%)$.N
#$
E
/
*
*$A
*
'B)$A
+
M
(!
M
$
.
"
/
*$'J
1./
"
8$C)
U
*
'=72+=<>>)
M R
A
" A A
. ?mg3 3 ( ( # $52,
9
UF
,
A/=<CC1
/
'
-
' ' '
@
'$$$) , B
$ A
$
'
: / 735
Vegeu: Palau Antiguitats, Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Dibuixos, “Lluís Rigalt. Mestre del
dibuix, mestre del paisatge”, Barcelona, s/f, fitxa cat. núm. 2. Pròleg de Francesc Fontbona. Es pot
descarregar dit catàleg en PDF des de: <http://www.palauantiguitats.com/imatges/pdf/cataleg-7.pdf>. Per
informació general del pintor i decorador, consulteu: DURÀ 2002.
736
Vegeu: BRAVO 1986; BRAVO 1986b. A destacar foren les influències de C. A. Cambon i J. Thierry.
272
: 6
'
@ $ $55,
(
N
=<>%_
a
, '?8$ $=C7 )$ 9 (
(
#
D
( @ $57
#"
LJL
( + 'N
# . /
) K ( F
"
A#
*
' (
#
)$5< , LL +
# ! V
R/
*'=752+=<-2)
*
M"
!
/
(
#
0
6
+
#
N
$ G R
. '=7<7+=<<>)
(
"
0#
$5%>
, LL +
#
$,
!
$E
M " D
737
AHCB, Diario de Barcelona, dijous 13 d’abril de 1922, p. 2.216.
S’ha conservat un dibuix preparatori d’aquest monument inèdit de Soler i Rovirosa, núm. d’inv. 69468
(actualment propietat de Palau Antiguitats), i datat a Barcelona el 7 de maig de 1890. Aquesta troballa és
esperançadora perquè demostra que en futures cerques específiques a altres arxius (començant pel mateix
Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC) es puguin anar lligant obres, modellos i autors.
739
Es tracta d’un dibuix anònim a tinta i aiguada de 18 x 27 cm.
740
BRAVO - MAÑÀ 1998: 159-177.
738
273
# D / $
+*E
N
*
6'6
)
=<>$,**
0 *U
?
&"
6
=<%C$
'J
1Q
(
6%
D
+B)
&)0'+/.'0/#'"+#+- 'G.&+
9
# #"
$?
/D ( !$ K
/
3
3
# 6
$
V " +
(
"
$
/ LK $ , .
K! : ; 0
R,#
=%C$E/(
274
N .
*
$5%=9 A
*
*
EE
*
/=%<C$5%C9
(
LJK ( ( R
:
; !
#
(
$
LKJ ( $ * # $
]
=-55
18
'
" $F
R(
. *
$5%,
8 I
(M
LK 1 $5%%98 M ( .
.$
,
( N
M $ +
"
8 @
!
# 0# 0
$ 9
. " =-55 _
a ( ( 741
Per a detalls d’aquestes informacions, consulteu: RIVAS 2003: 503.
IBÁÑEZ FERNÁNDEZ 2009: 54-55.
743
RIVAS 2003: 504.
744
Josep Mas, El Correo Catalán, 20 de març de 1913.
742
275
#
!(8
!
$9 =<5> 3 &$ 0 .
3 (
0
1
( O A0 6 *
6" A
Y $5%-! !
0
8 !$ 9
9Y
0
*
$,
LKJJ
+D
!
.'
R
,
=257+=27>)
M
'
)$9
=<%%5%2
3
3
!
"
"$
+19
=7-%
*
9
0
( &U
'=-%5)D1
#
/=<7-
* 9
0 (
LKJ_
a$ " ( U
JJ*
*$
M
R(
*I
0
LKJJ$5%5FM
"
& U
=-75 ! M
745
RODRÍGUEZ G. CEBALLOS 2009: 13-14.
Imatge extreta de: Cordobapèdia. Semana Santa. [Consulta feta el Febrer de 2013]:
<http://cordobapedia.wikanda.es/wiki/Semana_Santa_de_anta%C3%B1o_en_la_Catedral>.
747
Vegeu: ANDRADA 1985: 73-80.
746
276
0
#"'
)$
N /
"$ 8
'
"
$F
M
$
+ R O
$ '
U
6 F\ 9#
0 )$ 5%7 , $ G 0
6
=7-%
N
$ 9 #
( @ / =<7- M ($5%<
, (
A(
/
*
$ A
! ! @
=--<
O
\0JJ' 4)
N #
9
KA
.Y
@$5->* ( @
N
U
8
22$5-=.
8
=-7%
M
" / =-<% ' ( =<5>)$ , @ M *
,
"
"UA
'
E
K
\0
0)$A
! =2C% (
M
C-
'X)$E
8
" '(
!
$)$
748
RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS 2009: 14.
CALVO RUATA I LOZANO LÓPEZ 2004: 131; ANDRADA 1985: 73-80.
750
Un dels estudiosos que ha dedicat més atencions vers aquesta i altres obres efímeres a la catedral
sevillana és Vicente Lleó Cañal. Vegeu: LLEÓ CAÑAL 1976: 97-112; Rito y fiesta... 2004, pp. 14-47.
751
RIVAS 2003: 510.
749
277
+
*E E*
*
# 9K('=2<-)$,*U
/5>
'
6
)$
'J
16
F
*
$
$C52+C55
Q
.
8 )$
"
8 $ *
$ 9
/ #
C
, ( ,
(
"
A#
.
' . )$ 5-C ,
" K
9
# .Y$5-
9
3
+3 $
.
1
7
: @
$ $5-%
##
752
Hi treballaren molts pintors: Juan de Saucedo, Juan de Campaña, Diego de Zamora, Amaro Vázquez,
Diego de Esquivel, Francisco Cid, Juan Bautista de Argüello, Juan de Ortega, Miguel Vallés, Pedro de
Ortega, Agustín Vázquez, Blas Grillo i Pedro Calderón. En l’escultura destacaren: Marcos Cabrera, Blas
Hernández i Juan de Guerola. LLEÓ CAÑAL 1976: 97-112.
753
Ídem.
754
Comentari extret del web: CEREMONIA Y RÚBRICA. Semana Santa. El Monumento Grande la Catedral
de Sevilla: R. Messía de la Cerda: Discursos festivos en que se pone la descripción del ornato e
invenciones que en la fiesta del sacramento la Parrochia Collegial y vecinos de Sant Salvador hizieron,
Sevilla, 1594, pp. 15-20.
278
,A0
*
+
$5--,
LL
!!
?
(
"
1+3
'$$$):
'$$$)$3
' '$$$)$ + '$$$)$ + '
@
'$$$)?
B
:
4'j)^
@
:
$
' '
$5-2A ( ALJJ "
$,
!
0
$
+1
*R
'*
)=7>=+=7>%$
F
!
8 "
')
8
*
U
JJJ'^=2C=)$
'J
1e
.
/
8 E
G
*
3M
$=C)
9
*A
.
*R
'*
) LKJ ( * !
. ' )$
755
«De este género de máquinas hay muchas en España, y parece que, respecto a su mole, se hicieron a
competencia. Ya sabe usted lo que es la del monumento de El Escorial. Si se atiende al fin de sus destinos
en los primeros siglos de la Iglesia, no parece había para qué hacer tantas profusiones». PONZ 1788, III:
vol. IX, carta II, núm. 27-29.
756
Comentari extret del web: CEREMONIA Y RÚBRICA. Semana Santa. El Monumento Grande la Catedral
de Sevilla: Eugenio Noel: Semana Santa en Sevilla, Universidad, Colección de Bolsillo núm. 110, Sevilla,
1991, (1916), pp. 296-299.
279
E
@
=7>= U
, N #
0$5-5
A 0
"
"
$
9 "
/
#8
$ 5-7 ,
" # ,
(
$5-<
E
M LKJ V 0 / " F" A
.
$52>G
"
3
*'
)3 8 !
! " *
R 600 '=
-
>) $ ? c
d 0
"
/
D
"'=2>+=2=%)
*
8'
=2<2)$52=?
$
N
*
6
+
I!$ G #
M
#
('*
M )$
=->C M
LJL
" $ M /
=5-
( " '
N
"
757
Els monuments d’aquest temple han estat estudiats per: RAMOS SUÁREZ 2012: 297-316.
Es substituí per un magnífic altar barroc de plata de 1688-1695 fet per Juan Laureano de Pina, que
abans s’utilitzava per les Octaves de Corpus i per les festes de la Immaculada, però que en desmuntar-se
el gran monument passà a ser el moble destinat a la reserva, avui situat al reracor. Aquest ús canviant
també evidencia aquesta tendència vers el «reciclatge» de peces litúrgiques en pro de noves funcionalitats.
Vegeu: FALCÓN 1989: fitxes 1 i 2.
759
Vegeu el cas concret andalús a: LUNA MORENO 2009: 33-43.
760
MORTE 1986: 195-214.
761
RIVAS 2003: 512.
758
280
" ( LKJJ+
LKJJJ)$E
6
M
LKJJ'
!)
"
+
#
#
!3
3
"
N
/ *
((
/('
A#$9
R6F.'
6F7
)
N
A '
+
R6")
/
*
*$
,
(2!
/$ , # ( =$
LKJJ
0 /
N#
$
.
$
LKJJ # / . 8M+
1
=2%-
0
,
*
D =275 R &0\
0$ , V
( =22> =22% 9 U
\
0 K
R( O$ 52C O
# ! $
F / , . M * & $ A
+
" / I
9"0
K
1
$
'
$52
762
RIVAS 2003: 513. Desaparegut el primer, va fer-se un altre, obra del pintor Pedro de Ribera (1739).
D’aquest tan sols s’han conservat dos tabernacles i les escultures d’unes virtuts atribuïdes a José Bernardo
de la Meana (1715-1790). Per a més informació, vegeu: Francisco de Caso, Cosme Cuenca, César García
de Castro, Jorge Hevia, Vidal de la Madrid y Germán Ramallo, La catedral de Oviedo, Oviedo, Ediciones
Nobel, 1999, vol. I, pp. 173-174 y 213-214. També: Yayoi Kawamura, «Dos tabernáculos de orden
clásico en los siglos XVIII y XIX en Oviedo», a les Actes del X CEHA, 1994, pp. 239-243. Volem agraïr la
informació bibliogràfica facilitada per Bàrbara Garcia, que va llegir la seva tesi centrada en l’escultor
Juan de Villanueva Barbales (2009).
763
GONZÁLEZ ROMÁN 2002: 220.
281
M LKJJ # ( /
/
0#
U
JK .
JJ$
9
#U00
M
.
F
'
=22<)1C
(B 3 + A 3 $52%
@ 00 '
U!)
!
'
N
A#
*
/)$52-
E
O
,
G
*
/
*
*,#
LKJJLKJJJ$522
!
V
R(&
'=2>7)$
!
*
V('
(N
'$$$)'
'$$$)
B HYVO '$$$) ( ' B "
=<2$
9:
*'
*
*) ( *
* # # LKJJJ
525
#
M
_
a$ 527 ,
! " @
764
CALVO RUATA I LOZANO LÓPEZ 2004: 131-132.
Ídem. RODRÍGUEZ G. CEBALLOS 2009: 15.
766
Destaquem el volum monogràfic, citat a dalt, a càrrec de: José Ignacio Calvo Ruata i Juan Carlos
Lozano López, «Los Monumentos de Semana Santa en Aragón (siglos XVII-XVIII)», a Artigrama,
número 19, 2004, pp. 95-137.
767
CALVO RUATA I LOZANO LÓPEZ 2004: 107.
768
Aquesta i les restants imatges de monuments aragonesos s’han extret de: CALVO RUATA I LOZANO
LÓPEZ 2004: 113 i 119 figs. 2 i 7.
765
282
1 )
52<
0 =5== R ] * *
! =<5> " * . ( * **
'
(
)$55>G
(
# #
M
U$ M N
" M
# E E
*
"
/$
,
#
(
( LKJJ LKJJJ *
/ ' . . ) #$ K ( * J '*) LKJJJ$ 3
" (
3
+?
A
($ G # $
9,
*
LKJJJ
!
8
R
8 A _
a$ ? .
'*) *
+
$"
U
8
/ ('
769
770
MARAVALL 1990: 438 i ss.
CALVO RUATA I LOZANO LÓPEZ 2004: 115, n. 34; RIVAS 2003: 515.
283
$9 "
=55>
A
6&0\
0
9 $55=
? " *
*8$.
U *0 '=5>5+=57) ( (
+ E *$ ,
8 3
(
#
3 * . '8)
_
a$ V M R(
& *0
=5%2
#
(
0 ( . A$ # M '
"
,
A00((
)$55CA
# *.8
*
*$,
"
/
=575
"A *'
)$55
, & LKJJJ
( #
#
* A $ 0 =55C U/ A\
.Y
R(U
9
6Y
" 771
CALVO RUATA I LOZANO LÓPEZ 2004: 122-124.
BELDA NAVARRO 2006: 110 i 124.
773
RIVAS 2003: 515.
772
284
C<
+
$ " " 1 "
A#
_
" a55% K M
(
U
'
=5-)$
=<<5 +
# ! $ ( ($55-
+1J
LL
F'=55-) ($,*/
#*F
#
E*
'J
1,&+%5%C-e
(
0
%
)
*
F
A
=55-
(
1 $ E
0 ( 8 /$K
R9A
(
$ A
( ! ($E
A
&0\
0F
'
*F
)#
$
9
(8
774
Imatge extreta del blog: Viajar con el arte de Sira Gadea. Entrada del 21 de novembre de 2012.
[Consulta realitzada el febrer de 2013]:
<http://viajarconelarte.blogspot.com.es/2012/11/santiago-de-compostela-i-san-martino.html>.
775
MONTERROSO1999: 309-311.
285
(
(
$
, " # *
*$ , + E*
R(
0
U
( ( #
"
/
*$
# +
$ ,
(
( N " $ .
A! (
#
E
(
!
$
*
* ( 8 /(
F
$* @
.
Y N 552 " 9 6 #
" E * / =7>5 #$JN
%>
M-'X)$K(
#
!$E
/
"
JO" #
*
,
F N
"
'
)$
> 8 U
776
PÉREZ SÁNCHEZ 2000: 32.
286
" $*
M ! $* * U 0 '
.
:
* F" ( )$ G 0
( %>> $ 9 " +
/ -> LL
(
ALJJ$555
J
F
=7>5$,
J$O
$*
,$F$U
'J
e
1+3
)
777
RODRÍGUEZ G. CEBALLOS 2009: 15-16; RIVAS 2003: 515-516. Vegeu especialment el web: El
Miradero. Fotos, vídeos y artículos sobre Toledo. «El grandioso monumento de Semana Santa de la
catedral de Toledo». [Consulta realitzada el Febrer de 2013]: <http://elmiradero.es/post/20349219969/elgrandioso-monumento-de-semana-santa-de-la-catedral>.
287
,
LKJJJ#
._
a557
=57>F./#
"
""
0 (
$ !
I
$55<K! #
( ( D ! O 0
=52 A$ (
# K,6 A#
/9A
,\0'=5%2+=5<<)$57>
*
*
*.
8'=5%2)
*
FA
'=55-) . '=57>) # (
*
=5-$9
"
0 ( ",
A00
/
$ E
( .
F(
*A'=55C)
*
/
K
3
"
*
+
3 ( */
K'
+ )$ + LKJJJ " * ( ( #
U
$
778
Imatge extreta del web: CEREMONIA Y RÚBRICA.
RIVAS 2003: 514.
780
CALVO RUATA I LOZANO LÓPEZ 2004: 132.
779
288
# #
*
/$
A
M
.F
F
' ) ' 6 + , E
*( # )$
0 ( M
$,
(
M
"
"+8
M
#
E*$.
*
6
'
=5-
=<=C=<=)#
I
$G
#
*
* K! (
#
"
N
"
#
$57=
A
( $ + LL $,
L'J
)(
D
$ .
!
"
e
(
6%
0 " / $57C
9
LL ( 8 M+ 0
!
(
$ ,
"
8
(
#
# $ . 8 +
(
#$ A
M 781
RIVAS 2003: 502.
Ceremonia y Rúbrica de la Iglesia española, Monumento de Semana Santa:
<http://liturgia.mforos.com/>.
782
289
" ' )$
A
+
#
N!
/!
$
290
46
A
6
(
=%>> M
LL " # :
;$E
8 # $ ( 8
8
'
@
!
+
"
)$
98 *
!
0#
D
8
! # #1
*U
.$8#
(
" '
)$F
" 0 " 3
M
3 M
#
*
/$
,
/ 1 6 ,
A00 =5-$ E # !
' ) "
@
/
+
$, "
291
9$ 6$ , *
K A +
LKJJ,
9
A
(
LKJJJ,.
,
R
+UM
6
'
/'
7
A =5-C+=5-2 #)$57
"
$. "
/ !
"
$ *
" C>>< G
F
+9
3:
:
3
/ # 3 ( 8 # 3 !
I
# $ # ( "
"$ E
"
' ( <) (
#
$
+*,
K"
M
.
A
*
*
$,*
<
(
*
?"'J
1
Q
(
6%
D
+B*
.
)
783
ALCOLEA 2003: 246 i ss. A Osona, concretament a Folgueroles, també s’han trobat referències a obres
germàniques, com els gravats de Joseph Sebastian i Johan Baptist Klauber d’Augsburg, que influiren a
nivell escultòric en l’obra de Josep Pujol el darrer quart del Set-cents. Això obriria la dependència de
models als territoris germànics (però a nivell figuratiu més que arquitectònic). ALCOLEA 2003: 264.
292
. # 3
/ 3 "
!$
( !
$ . # 8
M
!
N
$, (
( #
3
3
#
$9
3/ N# 3 N
$ 9
# U
#
$
E
' 6 ?
$) "
8
*
*
@
!
"$.
F
(
!
(
"
M
$R
$ ,
( @ (
"
/ # LL # 3
=<--
.K"JJ
" 8
*
*+
$,
#
A
#
#
$
E
I
#
(
:!; $ T ! :;
3
3$ ? # 293
#
(
(
"
$A
((
$ 9 3
/ ( 3
" (
+
+
+
+
+
$A
( ( +$ !
N
((
1 (
"
$A
!
# " # (
'
(
(
(N
)$?
$O
#
+
#
#$
,
F
*
/
O
/
C>>5$,
"
/
LKJJJLJL$',.6`$U
)
"
K
R
*/
, #
294
E
" $ $ F (
(
/ ( $
A
0
# (
$ E
( 3
0
3 # !
' N
)$E
/ #
"
$A
$E
#
:!; (
+
#$*
#$,
(
/
#$
9 # *
* ( $ R U
, " " (
*RA'=225)
* ,"
'=27<) 57% ( $ 57- K/ *
* N0
$572*
+
F
* A
A
( * R *R
R
6
'=55)$575O
$
E
3
3
0
8 '
784
AINAUD 1989: 416.
Alcolea afirma que José Vives va percebre la qüantitat de 93 lliures i 4 sous d’haver fet el Monument
de l’església de Sant Miquel Arcàngel (1689). ALCOLEA 1959: 153.
786
Ídem: 218-219.
787
Ídem: 180.
785
295
( &
)$ ,
$ , # $577A
+
#
D
(
+
(
$
#"
$ *
& E &
?,
./
F A 6 ./
+
0'
/)$E
"
0 ! !
0
R
F
'=752+=<-=)
V
'=<>)
8 _
a $ 57< H / + " ( / ( " (
)
"
$
O
!
788
Volem destacar la valenta tasca de sistematització i de posada en contacte duta a terme en el seminari
organitzat per la Universitat de Toulouse-Le Mirail del 23 al 25 de novembre de 2006 a Perpinyà, que poc
després prendria cos en la publicació d’Albert-Lorca, C. Aribaud, J. Lugand i J.-B. Mathon (eds.) del
2009. La investigadora Fina Parés, esmenta que enguany l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya
cooperen recollint dades sobre els Béns de l’Església i treballen en donar forma a un inventari, que encara
es troba en elaboració. PARÉS 2009: 160, nota 5. Confiem que aquesta tesi ajudi a incorporar més casos i
exemples rellevats, com els estudiats. Pel que fa a l’elaboració d’inventaris amb una finalitat recuperadora
i de catalogació del passat, volem destacar, en un altre àmbit, la tasca encetada per la Universitat
Autònoma de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Girona, intitulada Art en perill: Cens i
Memòria de la Destrucció (projecte Recercaixa 2011-2012) que proposa la creació d’una base de dades
digital en xarxa entorn de la destrucció i la salvaguarda del patrimoni artístic català durant els segles XIX
i XX, i del que ja s’han celebrat diversos seminaris. Vegeu:
<http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/> [consulta feta el juny de 2013].
789
Es tracta d’un dibuix fet a llapis, ploma i aiguada a color, intitulat: Catedral de Oviedo. Proyecto de
Monumento, datat el 1903, signat per Jeroni Martorell i de 123 x 73 cm. Aquesta peça es troba exposada
al Museu-Arxiu Municipal de Calella, Josep M. Codina i Bagué dins l’exposició temporal: Jeroni
Martorell. Arquitecturas dibuixades, 1876-1913, del 15/06/2013 fins el 06/01/2014.
296
(
"
"
0
+$
,
( 3
(
3
$T
# " + 3
3 " "
' )$ F !
# $T
# P*
* 8
P
*U
.
$E
(!
"
8
#$H(
# 3 3
#
$
!
/
./
"
*
*
$ 0+ 3
++ 3 O
N
$ E " ( !
8
'
LKJJJ LL)$ O
" (
($
E
# 0
!!
#3
(
(
3
##
'
/ ("
LL)$,+
+
297
( ! *
* #N#
$G $G
#
/
N
$ 9 #
N!
+
(
"$
+
+
(
!
+
$
298
H
299
300
83!:5!'3'33
G
$1
J
E)>
4
G
9>1
'4
B
H
67
8-
6#9
:;
0
#
<
=
'4
1
H
67
#9
$$
# 8
#
<
=
>:&
$?-)@.A0
"B-)@.40
<
=
D> -)C('0
>&
+9D
E-)C'/09 -)CC.09:
:
-)C/)0
<
=
<
+
G
;
$H
"
/
$
+
:;
-)4CA
)4A( :;
0
$K> #-
+II="&=0
>?
-
$0
M1> #
F+
#-)/*/0
F
F-)/4A0
E
-"":D 0
F
>
H#
-:H0
)4A'
"
7-
6#
6
:;
$K>B
:
-
G0
E- &9
HH
#
H$0
).))
"
+#
$
+
:;
$K> #!-
G0
<
).)'
6
G
-:
K
0
>
H#G
L-
:H0
)..)
'4
"3
H:1=- <
"
/6#
"
K
H
:-=-<L
"
+
67
8
67-
$
0
6)C(@
+
:;
$
+
:;
$
+
:;
).)*
+
J
-).)@5)..)0
>:-)A@A0
D>F"9!
+#9:
>!
+9
&7
G>6
#
-
G0
;$
> :#
>F
&
301
302
'3$;(!3;
303
304
.0<=
()0% 305
()0% #!
=5-
+
$*
#
"
$?
#
" $*
+
(
#$9 #
$
306
()0%#+(
#
*
*
?,
./
'J
UR$
)$
307
()0%#+(
K
E
#
'J
UR$
)$
308
.1/<
()0% *
#
/ R
V
,
6
$
E(
/
=72=<=C
(
"
LJK$
309
.2.>
()0% J
0
,U.
"
RR
9$9
M
"
(
EE
*
/=<=C
'J
0'
LLJL8$=-= =<=C)
310
.2.<
()0% C
J
*
=<=
$
0
$9
*
!$9
*
#**
'
"
8)
'"
)$
311
'33%33'3
()0%#+?(
9.
*(
#
/
"
'
*
)0
#
$
312
313
314
35?!4'3
." 1
I
$A
#
$ "
$H
!
$
# ! / +$
1.
1569
Ritual i litúrgia de les celebracions de la Setmana Santa a la catedral de Barcelona, durant
el bisbat de Guillem Cassador (1561-1570). Lleugerament posterior a les dates del Concili
de Trento, en el text es descriu el ritual de la Misa in coena domini i el trasllat del Sant
Sagrament al monument. Per la llargada del text aquí tan sols n’hem recollit el fragment
centrat en l’ús del monument.
(ACB, Ordinarium Barcinonense Gulielmi Caffadori Epifcopi iuf fu aeditum, & in fex libros
digeftum, quibus ea continentur, quae pofifsimum ad parochi munus fpectant. Barcinone. Apud
Claudium Bornat. Añno 1569).
De procefsione ad monumentum, feria quinta in coena domini
Cap. V, fs. 142r-143r.
«Lo dijous fanct a hora de tercia lo curat digue miffa feguint lo orde pofat en lo missal, y
confagre dues hofties, de les quals fumefque la una, y referve la altra pera pofarla en lo
monument guardada pera fumirla lo dia feguent, en la qual nos fol côfragar, y advertefque, que
la hoftia, que ha de refervar pugue caber dins la copa del calzer.
Acabada la miffa, pofe la hoftia, que haura refervada dins lo calzer ben purificat, y havêt lay
pofada moftre la al balle y jurats, o altres perfones honrrades, fegôs la pratica del loch, com a
testimonis.
Y apres cobre lo dit calzer ab uns corporals, y sobre los corporals pofe una tovallola de feda, y
lligue la ab una veta de feda al nu del calzer.
Apres lo matex curat veftit ab los vestiments ab que haura dita la miffa ab los miniftres vaja
procefsionalmet, y molt efpau al moniment de aqfta manera, ço es, que vaja en mig del diacha y
fotdiacha portant reverentmêt ab dues mans lo predit calzer tenint ab la dreta lo nu, ab la
efquerra lo peu, y vajen debaix de un thalem, lo qual porten algunes perfones honrrades, fegons
la confuetut del loch, y vajen devant lo curat dos escolans ab canelobres y llum, y fi fera
pofsible, un prevere ab fobrepellis veftit, tenint la cara girada al fanct fagrament, vaje
315
continuament encenfant fins al monimêt, y entretât lo câtor comêce lo pfalm ab lo to feguent, y
lo chor profeguefque aquell [Tetragrama amb un Miserere] (...)
Arribada que fera al moniment la Profeffo, lo curat pofe lo calzer fobre una ara cuberta ab uns
corporals, la qual eftigue dins una caxa decentment pera dit effecte aparellada, y entretât lo
chor digue lo pfalm “Deus mifereât nostri” ab lo matex to, que lo ps[alm] “Miserere”. Y pofat
lo calzer, prengue lo encenfer, y feta revencia, en cenfe lo fant fagramêt tres vegades, y feta
altra revencia dexe lo encêfer, y cride los predits teftimonis, y mostrels lo calzer pofat dins la
caxa, y en p[re]fensia de ells tâque la caxa ab clau, y pofe fobre la tâcadura finc fagells de cera
gomada vermella a manera de creu, y fet tot aço tornen fen, y lo chor diga les vespres». (...)
2.
Segles XVI-XIX
Consueta que recull les descripcions dels oficis celebrats a la catedral de Barcelona. El text
inclou les al·lusions referides al muntatge i aspecte del monument de Dijous i Divendres
Sant, el mode de preparar-lo i llur funció. Es desconeix la datació exacta del comentari
però per les informacions esmentades i la caligrafia, ens fan situar-lo a les darreries del
segle XVII o principis del segle XVIII. Per una lectura més detallada del complex ritual
litúrgic es recomana la lectura completa del document.
(ACB, Consueta de la sacristia. Tractat de Generalitats en los oficis celebradors enla Seu de
Barcelona, segle XVI i següents, fins segle XIX).
Tractat de Generalitats en los oficis celebradors en la Seu de Barna
«Com los generos dels ordes de celebrarse los officis sien differents y de aquells tractarne per
diadas propias seria cosa prolixa me ha aparegut tractar del modo universal peraq tractane del
Particular se tinga mes cognitio de tot lo que convindra y aixi dich que lo orde de celebrar los
officis en la Seu de Barna, o es de doble, Dominica privilegiada, Dominica Infra anno
semidoble de octava, simple, Disapte, o feria, o en temps de entredit (...)».
f. 1r
«Lo que se ha de advertir per lo Monumet.
Advertiran los sagristans tingan apunt los pomets de la sera gomara, los sinch poms dels
encens per lo siri pasqual y los remellets per la caxa del monument que han de ser, una toyeta
per lo bisbe mes aventetjada que las demes, sis per los consellers y dos dotsenas de ramellets y
la clau de la caxa des monument estiga en son lloch perque quant se haja de menester se tropia.
Advertiran mes avant en fer fer 2000 claus y tres mil de petits y ferlos han estanyar y 50 de
barca y dos papers de agullas grosas. Advertint que lo sastre cus á la sagrastia posa a punt los
palits son necesaris per la polsera del monument cosint molt bé al capdevall son frontal perque
tinga mes caiguda los palits son los seguents. St. Glari y Bosca verts, sapila y Patriarca
316
vermells, Transfiguracio y Despla blanchs castanyer, o Sanxo guayá y Pujol vermells com mes
clar se veura en lo llibret de las empaliadas.
Tambe faran que lo sastre repase tots los empaliats bons y dolents tiburris y tovallons perque
tot ha de estar apunt lo disapte de rams»
f. 28v
«Apres completas del diumenge de rams los fusters posaran à punt tota la fusta lo majordom de
la pia almoyna aportara lo drap ha de donar lo drap per cubrir la casa del monument y faranne
los troços de tantas canas cada qual conforme esta notat en lo llibre de las empaliadas:
tambien convindaran gent experta perque los ajudan à ficar lo drap per las costellas de la casa
posaran à punt los martells claus y la capsa de la estelas tot per la casa del monument.
Lo dilluns St de mati
A las 6 horas faran los sagristans y quils ajudara posar los troços de drap continch dit per las
costellas à modo que nos veja clavejat y dins la casa en terra tindran un tapiz y alli tindran los
troços de drap perque no sembrutian posats seran los dits troços desota detant en tant posrana
unas estelas de guadamasils doradas y plateadas à modo fasen bona vista à pres à la casa gran
de part de fora ficaran à cada costat penjant empaliats a la part de St. Sever lo de la emperatris
vermell y apres lo del primer de espanya vermell y apres garcia sino abastan. A la part de las
fonts posaran lo empaliat del Rey Fernando y lo Carles y las dos francesas vermellas fent lo
que esta dit de la altra part y apres posaran un tiburri estes per desobre perque no pugan veure
clarajar res per desota la casa: posat tot asso apunt los fusters la pujaran en son lloch y apres
posaran la polcera à punt que si pugan posar los empaliats posarian un empaliat dolent per la
polcera alla hont han de estar los dits palits en est orda. En lo mitijg transfiguracio à la part de
St. Sever, sa pila y St. Glari a la part de las fonts Patriarca y bosca esta es la primera endana.
A la segona... [continua]»
f. 29r
«en lo mitg Sanxo guaya à la part de St. Sever coronacio y castenyer, à la part de las fonts
Despla y Pujol posadas estas dos andanas la pujaran à la alçada de un home y despres posaran
per term uns tapits y sobre ells los empeliats han de ser [il·legible] los quals son los seguents lo
del mitg lo rey Phelip nou à la part de St. Sever lo Bisbe Lloris, lo Bisbe Sans y lo Emparador.
A la part de las Animas. Lo Bisbe Lloris Ciutat, Sans Ciutat, y la Reina dona Joana y als
extrems de la polcera los tovallons ja fets per eix effecte à cada part y posat sera tot la pujaran
fins pugan ficar las altres y posaran las llatas dels costats y en elles posaran los tiburris posant
los millors de front y sobre ells posaran los tovallons y tambe los de la polsera tant los dels
pilars com dels extrems y altres dos al costat del portal de la casa penjant detras los empaliats
y pilars à modo no puga clarejar de part de dintra y après pujaran las barradas dels costats ab
los tiburris y après ab altres llatas los empaliats dolents tots per son orde, despres pujaran la
andana dels ampaliats y posaran altra andana de empaliats ço es à la part de St. Sever sota la
empaliat del Emperador lo bisbe Rovirola sagristans y sota del bisbe Sans Princep de Espanya
en lo mitjg ja ho acapa la portalada y á laltra costat sota Sans Ciutat la Reyna de França y sota
la reyna dona Joana Rovirola ciutat y tot aço pujat en alt posaran las gradas y los sagristans
posaran à punt los pilars de la portalada guarnits ab los tovallons bons y los brocats estan tot
lo any à la creu del Altar major y per las voras posaran una creu de capitol ja fet per eix effecte.
La volta de la portalada guarnida ab unas cuas y tovallons ja fets per eix effecte y pujat tot aso
lo fuster...[continua]»
f. 29v
«refermara tots los pilars de dintre la casa y apres los sagristans posaran sota la andana dels
empaliats derrers quatre empaliats dolents vells. Exceptantne los pilas de devant Sta Eulalia
ques posan a la ultima andana dels empeliats del monument.
317
A 3ª ab quarts de 9
Dimarts de mati procuraran los sagristans que tingan un barralo de vi claret i peix per donar à
sopar als fusters y demès los ajudan al monument y procurant en lo demès necesari sia per dit
sopar tot al bon judici dels sagristans. Previndran tambe molts candeleros dels Srs canonges y
devots per dins la casa del monument, Apres dinar si aso ja dit estava fet faran portar a la taula
lo paliz de la creu de capitol ab los frontals de carxofat y despres unes estovalles guarnidas y
posat molt be posaran sobre ella la caxa guarnida ab unas estovallas de tela y sobre ditas lo
docer de punta de agulla y per los entorns los frontals del palit de brocat de Sta Eulalia y dins
de ella posaran una ara y corporals nets y apres als ultims graons posaran lo drap de or fals y
a tots los demes catifas y tiburris ò lo que mes convindra, Acabat sera lo monument devant de
ell posaran un candelero ab una atxa cremant sempre de dia fins los monjos hajan regonegut la
Iglesia y al entrar à matines la tornara encendrer lo escola fet tot aço sen aniran à la collacio
dels fusters à la sagristia gastaran lo quals aprexera ser convenient».
[Anotació del marge esquerra]: «Dit sopar se lleva lo any 1668 per orde y de fer minatio del
Molt Iltre. Capitol a istancia del Sr. Canonge Miret com a sagrista major que hera. Pero no se
lleva lo barralo del vi, ni tan poch lo dinar del divendres peraque los que treballan pugan
millor acudir puntuals al treball.
Se done als que ajuden a fer lo monument lo seguent _ / Primo als dos sagristans _ 0 ll 0 s / It.
Als dos monjos _ 1 ll 0 s / al escola major _ 0 ll 10 s. / al Batlle _ 0 ll 0 s».
f. 30r.
3.
5 de Febrer de 1735
Contracte per a l’escultura del Monument de Setmana Santa de la catedral, entre el
capítol i els escultors Josep Sunyer i Raurell i Josep Sunyer i Fontanelles.
(ACB, Fons Notarial 940, Francesc Rifós, Manual d’actes de 1733-1736, 5 de febrer de 1735, f.
93r-95v).
«Die quinta mensis februarii anno a nativitate domini millessimo septigentessimo trigessimo
quinto. Barne.
Per quant lo Molt Iltre Capítol dela Sta Cathedral Igla de Barna per lo Major Culto Divino, y
lustre de la Igla, desitja se fabrique un Sumptuós Monument, e Nou aparato de Monument en
dita Sta Iglesia; y lo desempeño de esta obra se hage confiat a Joseph Sunyer escultor; perço
sobre la construccio de dit Monument o son aparato per y entre los Iltres y Molt Reverents Srs.
D. Benet Desbach, Dr. Fco Roldós, Joan Pau Fontrodona y Dn Salvador de Clariana, pres
[preveres]y cages [canonges] de dita Sta Igla, y comissaris del Molt Iltre Capitol de ella, a fi y
efecte nomenatsy deputats de una part, y dit Joseph Sunyer escultor de la ciutat de Manresa
actualment habitant en Barna [al marge: y Joseph Sunyer també esculptor son fill] de part
altre; se han acordats ÿ firmats los pactes següents.
Primo que dit Joseph Sunyer [al marge: major y Joseph Sunyer son fill] degan seguir las
proporcions o midas del modello que se ha format per dit Monument, fent las vasas, y cornisas
ben bocelladas tant dels padestrals, com dels remates en lo millor modo, y art, que demana dita
318
obra resaltantlas y voltantlas peraque fasse lo millor perfil, que sie possible, y axi mateix degan
dexar ben bocelladas las impostas dels Archs y voltas.
Item que dits Sunyer degan formar la talla que necessita dita obra, dexant-la ben feta y
perficcionada, encara que no ho ensenye lo modello o trassa que se ha fet.
Item deuran treballar las figuras dexantlas ab perfeccio y ben acabadas, las quals deuràn
estovar perquè sien ben lleugeres per lo maneig de ellas.
Item que degan dexar tovas les columnes, cornisas y archs de las voltas en lo modo que ho puga
suportar la obra.
Item que si durant lo treball de dita obra y fabrica se regoneixeran algunas circumstancies per
sa millor perfecció y acert degan executarles dits Sunyer sens tenir accio de pretendrer millora
alguna.
Item per a que dita obra se logre ab lo gasto y modo mes sumptuós ques desitja concorrera
Francisco Llopart fuster del Molt Iltre Capitol per a que ell y dits pare ÿ fill Sunyer reflevten lo
que compendran més propi per lo acertat embelliment de dita obra, y per que reste ben feta y
acabada.
Item es pactat que per part del Molt Iltre Capitol se dega suministrar a dits Sunyer tota la fusta
hauran menester per dita obra, tota la ferramenta de perns, caragols y planxes, y alguns vents
si seran necessaris per la fortificacio de la matexa obra. Quedant a carrech y compte de dits
pare y fill Sunyer tot lo demés gasto a saber mans, aygua cuit y claus de totas especies, que
seran menester per dita obra.
Item conclosa la refferida obra del monument degan dits Sunyer pararla o assentarla en lo
puesto ahont annualment ha de servir.
Item es pactat que per tota la feyna sobrexpressada y treball y gastos que deu obrar y soportar
dits Joseph Sunyer major y Joseph Sunyer son fill, dega lo Molt Iltre Capitol pagarlos la
quantitat de Dos Mil y Dos centes lliures barnes a saber és: 550 lliures y des de luego 550
lliures y encontinent que sie treballada la tercera part de dita obra 550 lliures, y quant dita
fabrica estarà treballada en dos terceras parts, y les restants 550 lliures y despues de ésser
conclosa dita obra segons lo sobre pactat y examinada y reconeguda a la satisfaccio del Molt
Iltre Capitol.
Item que dits Sunyer degan tenir conclosa dita obra de vut fins al die de Nadal primer vinent fi
del corrent any 1735» (...)
4.
7 de Juny de 1737
Contracte per a la dauradura del Monument de Setmana Santa de la catedral, entre el
capítol i els mestres Agustí Viladomat i Pere Rigalt.
(ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 7 de juny de 1737, f. 2931).
[Al marge]: «Pactes del concert sobre lo dorar lo Monument de la present iglesia. Vide apoca
de 20 de febrer 1738 de la paga del compliment de est concert ÿ de 300 lliures per cost de
pintar les prerspectives».
«Die septima mensis junii anno a nativitae domini 1737 Barchinone.
319
Per quant lo Molt Iltre Capitol de la Sta Igla Cathedral de la Seu de Barna mogut de sa devoció
al culto divino, y per Major lustre de la Iglesia ha deliberat que se dore y jaspee la fusta o
aparato que novament se ha fabricat per lo Monument de dita Iglesia, y que comensà a servir
en la funció del 1736 y perquè esta obra se execute ab lo degut lluïment y acert se ha servit fer
comissió als Illustes y Molts reverents Srs Dr. Benet de Cartellà y Desbach y Dn Francisco
Roldós canonges de dits Sta Igla ab resolucio de [en blanc] de [en blanc] a fi de dirigir y
convenir lo modo y circunstancies de la referida obra y firmar la escriptura del concert y
pactas segons comprendran mes convenients. Y havent conferit y premeditat aquellas y
procurat lo medi més util y menos gasto, hajen acordat los pactes y modo que baix se
explicaran ab los officials avall nomenadors als quals confian lo desempenyo de esta obra. Per
ço per y entre los dits Senyors Dn Benet de Cartellà y Desbach y Dn Francesc de Roldós
canonges y Comissaris del Molt iltre Capítol y en nom y com a tenints poder de ell, de una part
y Agustí Viladomat, y Pere Rigalt doradors ciutadans de Barna de altra acerca de la
expressada obra de dorar y jaspear lo apparato de dit Monument se ha convingut y firmats los
capitols y pactes seguents.
1. Primo es convingut y pactat entre ditas parts que en lo peu o pedestal degan dorarse tots los
trofeos de la Passió, talla y flors tant de la Balustrada de las escalas y poms com de las cartelas,
las mitjes cañas de la guarnició dels pedestals, y de las escalas, y així mateix se degan dorar
los bordons de ditas escals y també las quatre cartelas han de ésser totas doradas y de la
cornisa de dit padestral se dorarà la goleta de dalt, y un perfil de part del mitg y lo collorino.
2. Item de les columnes y pilastres se doraran las basas, los capitells, totas las copadas, y
bordons dels recalats de ditas pilastras.
3. Item se doraran totas las copadas y bordons dels grahons de la tarima de sobre lo tablado a
correspondencia de la escala gran.
4. Item de la cornisa de sobre les columnes se ha de dorar la goleta del canell de dalt ab son
bordó, y la mitja canya de la sota corona y part de la alquitraba y les dos carteles.
5. Item del Arch principal se dorara la goleta del cantell de dalt y lo bordó y copada y bordó de
baix y las copadas del gruix de dit arch.
6. Item dels dos archs dels costats se doraran lo bordó de dalt y lo bordó y copada de baix.
7. Item se dorarà tot lo escut de les Armes.
8. Item de la cornisa del socolet se dorarà lo bordó y collerino las copadas de la guarnició de
dit socolet.
9. Item de les pilastres de la segona andana se doraran totes les mitjes canyas dels racalats,
tota la talla dels capitells y cartelas.
10. Item la petxina de sobre lo escut se dorarà tota.
11. Item se doraran tots los rams de les flors y cartela de sota la fe.
12. Item de la ultima cornisa se ha de dorar la goleta de dalt lo bordó de sota corona y part de
la alquitrava o correspondencia de la altra.
13. Item de las figuras se doraran los ribets de les boras del ropatge, las ales dels àngels, los
Improperis de la Passió que aportan lo calser y creu de la fe, la ancora de la Esperança y lo
demes de ditas figuras, ab son peu o terreno de marbre blanch com millor aparega.
14. Item dels rachs y voltas de dit Monument se doraran totas las copadas de archs i recalats y
las cornisas de la mitja taronja y cupula y las rosas o claus.
15. Item si se faran de desobre dels dos archs de la frenta los costats, dos tarjas de relleu se
dauran dorar y en cas nos farian se dauran fer a dit campé de desobre dit arch alguna cosa
dorada corresponent, y així mateix en los carcanyols de les voltes de dins del Monument.
16. Item tot lo demes de dit Monument se ha de fer ben jaspeat de diferents colors, ben brunyit y
preparat conforme requerirà dita obra.
17. Item que tota dita obra així lo dotat com jaspeat dega esser ab la major perfeccio segons art
de bon dorador y demana la estructura de dit Monument y que dega esser conclosa de vuy a
mitja quaresma del any proxim vinent 1738.
18. Item que finida dita obra o be mentres se treballarà, y sempre que lo Molt Iltre Capitol
voldrà puga ferla regoneixer per los officials de son gust a fi que lo capitol quede satisfet de
ella y puga fer esmenar qualsevol defecte que se reparàs.
320
19. Segueixen els pactes econòmics per un valor de 2100 lliures, les clausules notarials i les
signatures». (...)
5.
20 de Febrer de 1738
Menció en forma d’àpoca a Antoni Viladomat per valor de 300 lliures dels seus treballs al
Monument.
(ACB, Fons Notarial 941, Joan Marçal, Manual d’actes de 1737-1738, 20 febrer 1738, f. 95v)
(...) «Antonio Viladomat en paga ÿ satisfaccio de las mans ÿ treball de haver pintat las
prerspectivas, ÿ las telas de las voltas del dit Monument» (...) [segueix text en llatí que no
guarda relació amb el text anterior].
6.
6 d'Agost de 1740
Contracte de Francisco Llopart, fuster de la Seu per les seves feines al monument de
Setmana Santa.
(ACB, Fons Notarial 942, Joan Marçal, Manual d’actes de 1739-1745, 6 d’agost de 1740, f.
142-144).
«Ego Franciscus Llopart Lignitaver Barna civis, Gratis et ex mea certa scientia
confiteor et in veritate recognosco vobis Admodum Iltri Capitulo Sta Cathedralis Eccla Barna
licet absenti et pro vobis Iltbus Dnis Dn Gasparí de Bastero, et liedo, decano, et Dri Franco
Roldós canonicis dicta Sta Eccla, et commissarys per vos ad hunc efectum nominatis, pntbus,
quod modo Infro dedistis, et solvistis mihi, et confiteor me, á vobis habuísse et recepisse,
tercentum diginti quinque libras Barses et sunt scilicet ducentum libra, en paga i satisfaccio de
tota la feyna que tinch feta per raho del Monument de dita Sta Cathedral Iglesia la qual feyna
importa dos centas trenta una lliura setse sous, com apar del compte que avall se incertará lo
qual compte per medi de dits Srs commissaris queda ajustat a las referidas dos centas lliuras y
las restants cent vint y sinch son en satisfaccio de altres treballs concernents a la fabrica de dit
Monument fets per mi, y expressats en un paper apart, los quals trevalls per los mateixos Srs
comissaris se han ajustat y convingut a las mencionadas cent vint y cinch lliuras que juntas las
dos partidas importan las ditas trescentas vint y cinch, las quals se pagan en virtud de la
resolucio presa per lo Molt Iltre Capitol en vint i nou de Juliol prop passat;Y dels dits treballs,
y gastos consta en lo compte, y paper seguents = Compte de la feyna tinch feta per lo Molt Iltre
321
Capitol de mon ofici de fuster per lo Monument nou, a mes de la obligacio tenia Josep Suñer de
orde dels Molt Iltres Senyors Dn Benet Desbach, y del Sr Dn y Canonge Francisco Roldós, com
a comissaris de dita obra es lo seguent.
Primo de desde quatre de Desembre mil sets trenta y cinch, fins als trenta y hu de Mars
de mil sets trenta y sis per cent sexanta y sis Jornals de fadrí, y vuytanta y un de aprenent que
treballa con per fer deu Pilans nous de las Blandoleras, posar plintas, y capitells a vint i nou de
dits Pilans bells, adobar molta part de las barandoleras, fer dos Banchs nous de ansendrer los
siris a ditas Barandoleras, adobarne quatre dels Bells dels dits banchs que si feren creveras
novas, y la major part dels graons; fer quatre escalas novas que servexen per parar y desparar
lo Monument, fer una Peyanya coberta de paper plateyat per alsar la cara del Monument, fer
dos barras novas, y compondrer las altras per posar los draps emperials ques posan al enfron
de dit Monument y fer una caixa ab sos repartiments per posar los perns que serbexen per la
lligasó de unio de dit Monument, que arraho de dotse sous Jornal de fadrí y a vuyt sous Jornal
d'aprenent valen _ 132 ll.
Item per dos bigas de Pi que servien per los traveso dels tablados de fer las plantas de la
formacio de las pesas de dit Monument y un quadrat de Alba per lligar los ternals dalt del
simbori valen _ 3 ll i 8 s.
Item per vint y vuyt lliuras de campetxo, dos lliuras A(il·legible), set lliuras y aiguacuyt per
tañir y adobar dits Pilans y Barandoleras, y cinch fulls de paper plateyat, de dos sous la lliura
de campetxo y vinti tres sous lliura de ayguacuyt, y dos sous full de paper plateyat val _ 4 ll 12
s.
Item per cinquanta claus dobles, quatre cents cinquanta claus dinals, sis cents maials, vuyt
cents setanta y cinch claus de quatre, y set cents de sis que a dotze sous lo cent dels dobles, sis
sous lo cent dels dinals, quatre sous lo cent de mayals, dos sous lo cent dels de quatre, y dos
sous lo cent dels de sis valen _ 4 ll i 16 s.
Item de quatre de Novembre de mil sett cents trenta y set fins als vint y cis de Mars de mil
settcents trenta y vuyt se trevallaren vuitanta y dos Jornals de fadrí y quaranta y cinch de
apranent per fer los vestidors de la prespectiva de dintre del Monument clavar la tela a dits
bastidors, forrar los Archs, y boltas de tela ab ayguacuyt, falcar las esquerdas y oberturas ab
fusta, y pastas, per dexaro ben unit antes quel dorador no ho doras, partir las pesas del Enfront
de dit Monument, componenti los travesos per la fortificacio, y formar los dos tablados ab sis
capitells ahont se assentan los bastidors de dita prespectiva que a dotse sous Jornal de fadrí, y
vuyt sous Jornal de apranent valen _ 67 ll 4 s.
Item per una pesa de Alba que se feren dos peses mitg pertidas, per unir les quatre peses del
Enfront de dit Monument val _ 2 ll 10 s.
Item per tres arrobas, y set lliuras y aiguacuyt que se emplearen per ancolar las telas dels
archs y voltas arraho de tres lliuras onze sous la arroba val _ 11 ll 12 s.
Item per set mil sinch cents gavarrots per clavar la tela a dits bastidors de la prespectiva, cent
claus dobles, dos cents cinquanta dinals, tres cents mayals, quatre cents de quatre, y dos cents
cinquanta de sis, que han servit per fer dits servidors, tablados, y capitells, ahont se posan los
dits bastidors, y per los trabesos que se añadiren a las quatre pesas del Enfront, per la
fortificacio que arraho de vuyt sous lo [il·legible] dels gabarrots, dotse sous, lo cent dels claus
dobles, sis sous lo cent dels claus dinals, quatre sous lo cent dels mayals, dos sous, y sis lo cent
dels de quatre, y dos sous lo cent dels de sis valen _ 3 ll 14 s.
Suma tot lo sobre expressat _ 231 ll 16 s.
Aixi es Francisco Llopart, fuster A mes del compte tinch entregat de bastretas, y
Jornals de la meva gent de orde del Molt Iltre Capitol com consta en lo acte de assiento que
firma obligacio Joseph Suñer escultor, per fer lo Monument en poder de Joseph Fontana,
Notari, se li posa en obligacio en dit acte de assiento agues de executar per fer dita obra lo que
fora dirigit per Francisco Llopart, alo que me empleí, i desbatlli per lo asent de dita obra desde
dotse de Juliol de mil settcents trenta y quatre, fins lo Mars de mil settcents trenta y sis, que
discorregueren vint mesos, y dias, a lo que me ocupi en dit termini de temps de dita obra, de
dias empleats en dar las midas, y assistir en fer la trasa, y modello, de dita obra, lo anar fora al
Vallés, y Llobregat, á comprar Albes fors, ferlos quadrajar, serrar y conduir per lo que faltava
per fer los Archs, y voltas, fer las plantas, perfil lligaso, per la formacio, y unio de las pesas de
322
dit Monument, que ludico poc mes o menos foran, dos cents vuytanta y sinch, á dos cents
noranta dias de mon treball que a raho del que sia ben vist lo dia a V. S.
Modus vero solutionis dictarum tercentum viginti quinque librarum» (...)
7.
Informació vària sobre el disseny de les brandoneres pel monument. Propostes de Manel
Tramullas i Narcís Pons.
(ACB, Miscel·lània 13, plec 12, Blandoleras del Monument. Salamons. Varias notas y papers
sobre el seu import (1783), sense foliar).
«Los dos modellos que se presentan, son á la misma altura de las antiguas brandoleras.
La distancia que ay entre coluna y coluna, puede ser mas ó menos. El de las colunas que es de
rigurosa Arquitectura de orden compuesta ó Romana, en lo pintado hay dos proyectos; uno
imitando ser de madera de cohoba con perfiles dorados, el otro imita los Jaspes del
Monumento, dorando lo que le es propio. Las Jarras que sirven de candeleros pueden tener
labores de entalle, pero lo echarian á perder con la solicitud de la cera perdida, las que
trabajan en poner y quitar la maquina. El que consta de piramides, himita Nogal y Olivo, á este
podria añadirsele mucha escultura, y en uno y otro puede pintarse las Armas del Iltre Cabildo
en sus testeras.
En el de rigurosa Arquitectura la cera tiene un palmo menos de altura, quedando la luz
igual á las del dia, ÿ la parte que imita el monumento de ocho en ocho cirios se gana uno.
Pintado y dorado (de colradura) el que imita los Jaspes del Monumento, puesto en su
lugar, poco mas ü menos suma coluna con dos canas de cornisa su coste _ 60 ll.
La parte que imita madera de cohoba una coluna con dos canas cornisa _ 52 ll.
El de Piramides como se presenta una Piramide con dos canas cornisa _ 33 ll.
Y echandole perfiles de colradura que pide hacerse algunas molduras mas _ 45 ll.
Pide Tramullas que haviendose de hazer la obra sea atendido el executor de los
modelos á la mitad en la obra, ó a la union con el Maestro Carpintero del Muy Iltre cabildo, a
los precios que se rematara el ajuste. Encargandose dicho Tramullas del Pintado y Dorado
como demuestran los Modellos, sin poco ni mucho de Iesos.
Los quatro Artistas que han concurrido en trabajar los Modellos quedan ajustados en
44 ll. por sus trabajos: Aziendose la obra como se propone no deben contarse.
Son 251 Canas de Brandoleras.
Son 928 los cirios que arden ganando uno de ocho en ocho.
Se ganan 116 cirios salbo error».
- [Nota amb la descripció de l’import de cada brandonera]
«Nota delo Import per cana delas Brandoleras.
Ittem Projectar fer en la Iglessihe y Catedral de la presen siutad de Barna so hes Insiguin lo
Modelo ha fet Narcís Pons Oficial de dit Iltre Capítol.
Lo projecte seha tret del presen es ál seguen
Fusta mans adornos de talla o treball de escolto brochs claus y aiguacin, incluhinti la
ferramenta de maña y com tambe lo del mestre de cassas per adobar alguns forats hespatllats y
Juntament modarse alguns forats per no benir avariats y com també deurat de hor y pintat ab
323
los jaspis Inseguint lo monument possat en lo puesto destinat de dita Iglesihe No habense de
possar una pila acada trenta de pilastre com serbexen actualment corretjin alguns que no tenen
aparihats atenen fer dita hobra de fusta de Alba per seguretat y durader dita hobra tot ben
treballat con abon artifice es de balor de trenta lliuras per quiscuna cana.
Ab las matexas expresadas del dit acsepsiho així com expressa deurat de hor fento de colredura
es de balor de bin y duhas lliuras deu sous per quiscuna cana».
- [Notes on es detallen els pressupostos dels models proposats per dos autors, Manel Tramullas i
Narcís Pons].
«Nota del Balor del Modelo de las Brandoleras he fet Jo Narcís Pons per la Catedral de Barna
so hes tant de mans com de materials y juntamen per los plans y quarculacihons son estats
nesesaris es de balor de trenta sinch lliuras reserban dexanto en mans de V. N. lo que ben bist
los sihe. Narcís Pons, fuster».
«Nota y relaciho de las dificultats henquanto en los modelos del Sr. Manuhel Tremuyes, so hes
fentlas a la dispossiho suha fenlas a la llergaria que conte a 16 pams quiscuna trobo que sehan
de añadir en tot lo cos de la Iglessihe per las canas de brandoleras segons planta son 53
columnas demes demes de las que hocupaban totas las de la iglessihe (...) y asi com totas seran
cobertas de fusta seran de molt mal manetx ho transport y albertint en birtut del gran tropell hi
ha lo divendres sant ho veuen V. S. (...) Que així com ara los pilars que serbexen actualmen un
homa porta un pilá ara auran de ser dos homes per cada un añadinti 53 camins nous per los 53
pilars hi bol añadir y juntamen ab las brandoleras (...) també se aurían de fer cassi la mitat de
camins mes que no se fan (...) se auria de menester molta mes gen (...) se auria de menester mol
mes lloch».
8.
1872-1878
Sessió extraordinària del capítol. Litigi amb el propietari de l’edifici de la Canonja, el Sr.
Serra i el capítol catedralici, per la desocupació de mobles al magatzem de dit edifici.
Ordenació dels mobles, –entre ells el monument–, que passa a guardar-se al Palau
Episcopal. Classificació de les peces que han de conservar-se o vendre’s. Passats, pocs anys,
trasllat de les peces del Palau del Bisbe, a la Canonja.
(ACB, Actes Capitulars 1870-1878, 24 gener 1872, f. 105).
«Sesion extraordinaria del dia 24 de Enero de 1872, celebrada en la Sala Capitular, despues de
Nona estando presentes los siguientes (...)
Con permiso del Ilmo Cabildo entro el Vicesecretario y dio cuenta de que de orden del
Sr. Presidente habia citado á todos los Ss. capitulares para sesion extraordinaria en esta hora
al objeto de tratar de la casa vacante por muerte del Sr. Puiguriguer y todo lo demas relativo á
ella, y que todos los Ss. habian quedado enterados.
324
Diose cuenta enseguida de una comunicacion del Sr. Tintorer delegando su voz y voto,
en todo lo relativo á la sesion de hoy al Sr. Penitenciario.
Y habiendo el Sr. Presidente, que lo es tambien de la comision nombrada al efecto,
dado cuenta del dictamen de la misma, oidas algunas esplicaciones del Sr. Codina individuo de
la comision y despues de un maduro examen, se acordó, como acuerdo interino, en razon de las
circunstancias especiales en que nos encontramos, que los bajos de la casa en cuestion se
destinen para almacen de muebles de esta Sra Basilica; que la tienda de la calle de la Piedad
se ceda por ahora al Maestro de Capilla con las condiciones que tenga á bien imponer el Ilmo
Cabildo y que el Sr. Capitular que este de turno para la eleccion de casa pueda obtar por el
primer piso y por el segundo, si este no les bastare, pero con la condicion en este caso de pagar
por el alquiler que les señale el Ilmo Cabildo, comisionando para este efecto a los Srs.
Arciprieste y Doctoral los cuales al proponerlo deberan hacerse cargo de la contribucion que
paga la casa, condiciones de los pisos, etc etc.
Los Srs Villaronga, Costas, Polo, de Palau, Bauluz y Tintorer quedaron escusados de
asistir a la sesion.
Y no habiendo mas asuntos de que tratar se levanto la sesion.
José Morgades y Gili, Pbre».
- [Després de les queixes del propietari per tal que treguin els mobles (18 març de 1872), el
capítol, en primera instància, es nega a treure’ls]
(ACB, Actes Capitulars 1870-1878, 23 de març 1872, f. 113v)
(...) «de acuerdo con el Ilmo Cabildo reclamacion pendiente sobre nulidad de venta del edificio
llamado la Canonja, no queria sacar los muebles custodiados en ella, se negaba á dejar sacar
los necesarios para el monumento á menos que se le prometiese de una manera formal,
sacarlos todos dentro de un breve plazo, en vista de la perentoriedad del tiempo, de la
imposibilidad de improvisar otro monumento (...) se acordó que se le ofrezca desocupar el
almacen por todo el mes de Abril sin que se entienda por esto reconocerle en nada su
pretendido derecho sobre el citado edificio.
José Morgadas y Gili, Pbre».
- [Desocupació dels mobles del Monument a la Canonja]
(ACB, Actes Capitulars 1870-1878, 13 d’abril 1872, f. 114r)
«Parlamento del dia 3 de Abril de 1872 en la Sala Capitular post nonam
El Sr. Arciprieste reunio parlamento para dar cuenta al Ilmo Cabildo de que habiendo
hablado al comprador de la Canoja se habia conformado en que se sacasen los muebles para el
monumento con tal que durante todo el mes de Abril se le desocupe por completo todo el local
que actualmente ocupa el Ilmo Cabildo: se quedo enterado con la misma salvedad de la sesion
y se acordo que desde luego se procediese al arreglo de los bajos de la casa que ocupa el Sr.
Serra habiendo ofrecido el Sr. Penitenciario los bajos del Palacio del Sr. Obispo por si no
cabian en los primeros.
Jose Morgadas y Gili, Pbre».
325
- [Classificació dels béns mobles al nou emplaçament, el Palau del Bisbe]
(ACB, Actes Capitulars 1870-1878, 22 d'abril 1872, f. 124v)
«Acordóse que desde luego se desocupe la Canonja colocandose los muebles en los bajos del
Palacio del Sr. Obispo aceptando con gusto el ofrecimiento del Sr. Economo de la Mitra
haciendose una regurosa clasificacion por los SS. Obreros de los muebles que hayan de
conservarse ó venderse».
- [Compte de les feines fetes pel fuster Josep Sunyer i Miró, entre aquestes per muntar el
Monument]
(ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1874-1879, compte n. 27, 18 d’abril 1874, sense foliar)
«Por colocar el monumento en la Sna Santa colocando al mismo tiempo el tablado de Sta
Eulalia, todas las esteras alos ventanales, poner y quitar el Pulpito del coro, tapar el Sto Cristo
de la capila de Sn Olegario, poner todas las blandoneras ala parte exterior del presviterio,
poner 6 salamones mas al Altar mayor, subir todas las palmatorias al cuarto del campanario,
colocar la cera, cambiar después la de los candelabros y despues quitarlo todo y colocarlo a
sus respectivos puestos _ 20 ducats».
- [Compte de la feina de muntar i desmuntar el Monument pel fuster Josep Sunyer i Miró]
(ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1874-1879, 14 d’abril 1875, sense foliar)
«Per colocar y despues endresar el monument per la Setmana Santa junt ab tot lo demes
corresponent».
- [Sessió ordinària on es sol·licita la neteja a la zona del claustre i el trasllat d’algunes peces a la
Canonja, un cop esmenades les diferències d’anys anteriors]
(ACB, Actes Capitulars 1870-1878, 7 de febrer 1876, f. 241v)
(...) [davant el] «mal efecto que producen en algunas capillas de los claustros los utensilios de
limpieza y muebles antiguos hacinados en ellas (...) propuso que se viesen aquellos objetos que
podrian depositarse en la Canonja» [a més es parla de posar cortines per tapar les peces que no
es moguin].
- [Compte dels treballs de moure les peces de l’antic Monument, del Palau del Bisbe a la
Canonja, per part de Josep Sunyer i Miró]
(ACB, Comptes de l’Obra de la Seu, 1874-1879, 18 de març 1876, f. 101)
326
«Per desembrasar la cocheria de casa del Sr. Bisbe, trasladar totas las columnas y demes del
monument vell y conduhiro tot al magatzem de la canonja son 5 jornals de 6 miñons y 3 de un
altre que son junts... _ 23 ducats 2 reials.
Per desocupar el magatzem del carré del Bisbe, treurer tot lo del nou, y aconduhiro a la de
Canonja _ 3 ducats 10 reials.
Per partir en dos pesas las gradas grans de dit monumen nou y reforsarlas _ 2 ducats 12
reials».
- [Finalment, permís del capítol als obrers per desfer-se’n de tots aquells objectes que creguin
convenients. Creiem que degueren llençar-se les parts menys aprofitables del monument, i se
salvaren les millors peces]
(ACB, Actes Capitulars 1870-1878, 12 d'octubre 1878, f. 351r)
(...) «Que se desocupe de efectos inutiles el almacen de la Canonja y el Triforio dandoles el
destino que crean conveniente».
9.
1942-1955
Descripció del ritual que se seguia durant la Setmana Santa a la catedral de Barcelona
abans de l’aplicació de les reformes impulsades en el Concili Vaticà II. Muntatge del
monument, tenebrari, consagració dels olis, Quaranta Hores, missa de presantificants,
adoració del Sant Crist i Dissabte de Glòria.
(ACB, Consueta de la catedral de Barcelona, 1942-1955, sense foliar).
«Domingo de Pasion: Han de estar cubiertas con velo morado todas las cruces e Imágenes. Por
la tarde, en las Vísperas hay adoración solemne de la Vera Cruz (...)
Domingo de Palmas: (...)
Lunes Santo: Comienzan los preparativos para el Monumento que se instala en el recinto de
debajo del Organo. Hay canto del Passio estos dias feriados, y el Viernes Santo lo verifican los
mismos del día de Palmas.
Miércoles Santo: Mañana: Oficio y rezos litúrgicos. Se coloca el Tenebrario en el Coro,
adosado al Organo pequeño. Por la tarde hay coro.
Jueves Santo:
El coro comienza a las 9.
327
Asisten al Excmo. Sr. Obispo para la consagración de los Santos Oleos, 26 Melquisedecs, o
sean 12 sacerdotes, 7 Diáconos y 7 Subdiáconos.
Capilla de música.
S. E. Rdma. administra la comunión al Clero, Ayuntamiento, Caballeros del Santo Sepulcro,
seminaristas y personal auxiliar. Durante el tiempo de la Consagración de Oleos, se sirve en la
Sala Capitular y dependencias adyacentes, un desayuno confortante, pero parco, a los Sres.
Capitulares, Alcalde, Tenientes de Alcalde, Concejales, Caballeros del Santo Sepulcro y demás.
Colocado el Señor en la urna monumental, después de la procesión por el interior del templo,
en la que llevan las varas del Palio los Sres. Concejales, comienza el desfile, y se autoriza a
muchas Asociaciones benéficas, que pongan mesas con bandeja y un letrero, para recaudar
limosnas con destino a sus respectivos Establecimientos o Asilos.
Se piden antes a una casa proveedora de aceites de oliva (casi siempre a los Sres. Porcar y Cia.
de esta ciudad) 80 litros para llenar las ánforas, que son de plata, y 28 litros para las lámparas
que arden en la capilla del Santísimo. Una vez consagrados los Santos Oleos, se trasladan a la
Capilla del Corpus Christi (hoy Adoración de los Reyes y San Ramón Nonat) del Claustro. Allí
los custodia y distribuye a los representantes de Arciprestazgos y Parroquias, un Rdo.
Sacerdote catedralicio.
A las 4 de la tarde, el Excmo. Sr. Obispo lava los piés a 12 pobres, generalmente asilados de
las Hermanitas. Hay sermón del Mandato. Esta ceremonia se celebra en el ante-coro. Después
se practica el canto solemne del rezo cotidiano con intervención de la capilla de música.
La vela de noche del Santísimo, está confiada a un Rdo. Sacristán y militantes de la Adoración
nocturna.
Cuidan del orden, aparte del personal subalterno de la catedral, Guardias-urbanos y policia
secreta. Previamente se ha de comunicar a sus Jefes el horario de los actos.
El famoso Santo Cristo de Lepanto, puede adorarse siempre en la capilla del Santísimo. La
imagen se baja el primer dia de Cuaresma, y se coloca en el borde de la barandilla del
comulgatorio, parte del Evangelio.
Viernes Santo:
Se abre la Basílica a las 5, y enseguida empieza la cola de devotos adoradores del Santo Cristo,
que a las pocas horas se extiende por las calles de los alrededores.
A las 9.30 empieza el rezo canónico, seguido de la Misa de Presantificados con canto del
Passio (uno en el púlpito, otro delante del faristol mayor, otro en el del menor) y la capilla de
música se situa en el coret.
En la Adoración del Lignum Cristi, la colecta que se recauda, por disposicion del Excmo. Sr.
Obispo Dr. Miralles, tolerada por los sucesivos prelados, se la reparten los Rdos. Sacristanes y
Monjes.
A las 2 y cuarto de la tarde, se interrumpe la Adoración a la Imagen del Santo Cristo, se cierra
la Catedral, y el Santo Cristo, debidamente adornado e iluminado, se coloca en el atrio de la
fachada principal, para que puedan verlo los innumerables fieles situados en la Gran Plaza. A
las 3 en punto, hay unos minutos de silencio, para que puedan pedir gracias, se rezan las cinco
deprecaciones a las Llagas de Cristo, Oración final y Exhortación por el predicador
cuaresmero. Finalmente se permite de nuevo el desfile para que puedan besar la Imagen, y
cuando termina, se cierra la Catedral.
Nota: Se entra al Coro para el rezo canónico a las 5 de la tarde.
Sábado Santo:
A las 8 rezo de las Horas. Antes se verifica el cambio de hábitos corales, o sea se dejan los de
invierno y se usan los de verano, que consisten en sotana encarnada, sobrepelliz y capuz
encarnado (Canónigos) y sobrepelliz y capuz negro con las vueltas encarnadas los beneficiados.
En el claustro (puerta de entrada a la Basílica) hay preparada una mesa con los ornamentos
apropiados a las cerimonias de encender el fuego, y una caña para las 3 velillas de luz. Se
forma la procesión, que recorre la nave izquierda de la Basílica hasta llegar al trascoro, y
despues por el Coro el terno va al Presbiterio.
328
El Cabildo se situa en las primeras sillas del Coro, lindantes con la reja, y en el plano hay un
faristol, para el canto del Exultat, siguen las profecías semitonadas, bendición del agua
bautismal, Letanías y Oficio. Al entonar el celebrante el Gloria, se echan al vuelo las campanas,
se corre la cortina que cubre el tapiz de la Resurrección colocado en el Altar Mayor, y se
verifica lo demás de more. Durante la Misa, en la Capilla del Santísimo, se administra la
sagrada comunión.
Terminado el Oficio, el Excmo. Cabildo, el Clero y personal catedralicio, pasan a felicitar al
Excmo. Sr. Obispo.
Por la tarde, a las 4 hay coro».
329
330
K7!7!;3*!3
331
*
*3'!
%6(0$#& "#$% &$# %!#&.' :<
2FX
JNO+
(3"HZIH2HZIZ
2FX
JNH+
(3"HZIZ2HZPO
2FX
JNN..-
3"HZPN2HZZO
2FX
JIOF6
3eHYVV2HYVZ
2FX
JIH4373eHYVY2HYVK
2FX
JIN4373eHYVJ2HYIP
2FX
JIV4373eHYIZ2HYPH
2FX
JII4373eHYPN2HYPP
20
:
NHZNI2HZIP
20
:
VHZIZ2HZIJ
20
:
IHZYN2HZYV
26
(
HZIO2HZPO
26
(
HZPO2HZZO
26
(
HYVH2HYVK
26
HYVK2HYIN
26
HYIN2HYIY
26
HYKP2HYKJ
2/
HKVH2HKVV
2/
HKVV2HKVK
2/
HKVK2HKII
2/
HKII2HKPV
2/
HKPI2HKPK
2/
HKPJ2HKZV
2/
HKZI2HKZJ
2/
HKYO2HKYK
2/
HKYJ2HKKZ
2/
HKKY2HKJY
2/
HKJK2HJHO
2/
HJHO2HJNO
20
"CHZIP2HZIY
20
eCHYVV2HYVP
332
20
eCHYVP2HYVY
20
eCHYVY2HYVJ
20
eCHYKI2HYKZ
20
eCHYKZ2HYKK
20
"C=,
>HZIP2HZJH
20
eCf,
fHYHV2HYNY
20
eCf,
fHYNK2HYIV
20
eCf,
fHYIV2HYKV
20
eCf,
fHYKI2HKOO
2/"CHZIP2HZIY
2/"CHZIY2HZIJ
2/eCHYVV2HYVP
2/eCHYVP2HYVY
2/eCHYVY2HYVJ
2/eCHYVJ2HYIH
2/eCHYIH2HYIV
2/eCHYIV2HYIP
2/eCHYIP2HYIY
2/eCHYPJ2HYZH
2/eCHYZH2HYZV
2/eCHYZV2HYZP
2/eCHYZP2HYZY
2/eCHYKN2HYKI
2/eCHYKI2HYKZ
2/eCHYKZ2HYKK
2(eC:HYII2HYJJ
2(eC:HKZJ2HKYH
2(eC:HKYH2HKYI
2(eC:HKYI2HKYJ
2("C:HJOK2HJHN
2+
DRHPVZ2HZOPS
2+
DDRHPJJ2HZVYS
2+
DDDRHZHY2HZZZS
2+
D-RHZVY2HYNNS
2+
-RHYNP2HKHIS
2:
DRHZYV2HYPPS
333
2 ( :
1 G
: A$*
LKJ+LJL$
2((AHJIN2HJPP
23
9)
HVHN*A:-
RHYKVS
2X'
(
$$.
6
'=<>)
=>
nA
n$C>$
%6(0(.!#+E$# %!#&.' :<
2+
44'0HJOJ2HJHV%2+%5$
2-
HJHO2HJHVV6
=>C$
2-
HJHO2HJHVV6
=>%$
%6(00'(!(- &.'"#/-.% '($# %!#&.' :<
2+
@
/BHJHNH]HJHN
2 +
@ + : / /
/BHJHNN]HJHN
334
*!5
/?
@
+
:
HKKN /
/$
/
AJ
9F/*
6
=77C$
A$C
+
@
C
A'6VV6)8$=$->5=- =<=C
$=7>+=7=$
.f?'=7>>)C>>=
.
\6
8
0R,1,
'
@
A
/ +B \ F J ,g :.$ U
,
=5;
C>>='=7>>)$22'$J)CC+%C2+%='$JK)$
(
-
.
0
.EA$$.E=>>47%$
(
-
DD (
-
DD (
, C
5 =<2-$
( (@ c?
6
> =<==+=<%
$R
$',,
.
#
" )$
c..
6
d5
/
=<=C$
n9
*
6
dC>
M
=<=$
.VK,G6J,*'=2==)=<<<
. / O0 *
\ 1 1 B J$ 9
*\
0=2=='$,U6
=<<<)$
,
A/=<=>=<===<=C=<=$
3
A
'=-5>)9 K."K
6
=<<7$
3
(
-
DD
.
.-DF/F/A/K=<5>$
C
::%3
A
6.
: .$
: .$ - .$
( -DDD 8-DDDJ$RJ =55<$
335
C
< ? D
A B HKOY D
.
@ F
6
J
*
/V
=7>5$
C
(?
ABHKII6
J
O
K$A=7%%$
C
A
G
(
+
L
'
6
$ ,
.6$,Y=-2<$
AGFJ=5=5
A
'A00),
1.
'
F/,
A
.
=5=5$
6 / ,d 3
/
:
6
+B
A+$NV
NI
=52=J
F
K
/F
#6
=52=$'6 ./FA8$2C><2C=>55<)$
J&,9F=7-5
91 g 2
(
C$
6
=7-5$
JA,'=2>)=<75
.
1D$C,g=<75$
: : V O
*
J 98/6
=<-2$
336
!7!@'3
,J?,GE=<7<
,
R+U
1:9
6
LKJJ;+
)$,
&
=5=7=<
=<75
H
.
6
=<7<$%==+%C=$
,96,=<<<
, A\
1:
/
LJL1
+# '=7>C+=7); ( 8$=2=<<<$%<+->$
,96F+9V.,C>><
, +9!
1:9
(
;3
:
:
3
/ ,
!
(
(
(
*
*
$$, +9.$, R$
9 R$+6$ '
$) G
( F
+9
.$ c(
d C>>< $
C--+C2C$
,9.V6V+V99UG99E,C>>5
, , . 1 ( G :
"
#
"?
!
(
=5 C>>5C>
C>>7
E
#6
C>>5$
,9.V9,=<-<
,
*1 :9 6
LKJJJ;/ A$ 3/A$LJK,/
6
6
=<-<+=<2>$
,9.V9,=<7<
,
*1 :U# #; + EDE ,
X
6
"
# C C =<7< .
9
6
U#../6
=<7<$
,9.V9,=<<>
,
& *1 -
."
o
# # =<<> .
,
*#=<<>$
,9.V9,C>>
,
&*1(2+0")
+A6
C>>$
337
,9E,]f6,9=<<%
,0\ R
1-
@
.
A986
=<<%$
,9?E,=<>
,
/R$16
%
+B=<>$
,9J=<<>'=<5<)
,
,"
10"!AC$
"!
A E-DDD '=<5<) *
.
'J.)6
=<<>$
,9JC>>C
,
1?
!
!$ g?F6
C>>C$
,9J.O=<7<
,
911
A$"6
=<7<$
,,E*=<C
,
R1 1
: A 6
.
./=<C$
,,E*'=<->)=<7C
,
R1(
)+e$JJ*
2C'=<->)
6
=<7C$
,,FJE.VF,E,=<75
,
.
A3)1(
$J'=52<+=5<=)6
'$).JO6
=<75$
,,FJE.VF,E,=<756
, . * A 3)1 ( A=(
>R
$6
96
,
J R
&
"'
$),E
"
6
,g 6
=<75$2C+2<$
,?E,E,=<7-
, &0\
0+A #1 :A/
# *
*
YR
O
;D-(
3
++
D
$0
A?=<7-$5+7>$
338
,,?E,C>>%
,6
,1:F0
Y/
$
\
*
; E- ( X
"?
!
"/ ,
.O,
A C>>%$C%2+C--$
,JpVKJ99,Vm,+&,.q,AJ9f?C>>2
,Y K/ ,D & A\ A
1 :,
Y;/
*6
8$2*
C>>2$=+C7$
,K9q=7-%
,
A,#,
1A
$&6
=7-%$
,K99qC>>C
,
.
F
1:
*/
o
(
*
R;
0 / 8$ 2 *
A 6
G
, 6
6
C>>C+C>>$C5=+C<C$
6,E,=<5>
6R1:
AE-D$6
6
=<5>$
6,E,=<<%
6R1:9
6
LKJJ1;/:1
$254C6
=<<%$C-<+
C2<$
6,E,+1/0DDC>>=
6 R 1 ,
"'
!
)
( $ $ .
&
./6
C>>=$
6,R,G=<<C
6*1+
:
9 6
=<<C$
6,,9J,9FF=<<2
6,
L
'$)1?
/+B9e
6
=<<2$
6,**&VE,JOG&,*=<7<
6
O 6
1 :9
$ A "
;+)$,
&
=5=7=<
=<75H
.
6
=<7<$=75+C2%$
339
6,**&VE,JOG&,*=<<C
6
O6
1:.
N
$A
oN
#;0
9
6
(,
A3
3X/(."
#6
=<<C$52+7-$
6,**&VE,JOG&,*C>>5
6
6
'
$)1(9
9
+
'
!
$
(
,$-6
6
&9
C>>5$
6,**&VE,+?EV],=<<C
6
6
.
0'$)10(9
6
(,
A3
3X/("
#?,.6
=<<C$
6,**&VE,J?V?99=<5
6
?
R10A:
HJZK2HJYN$F(
,6
=<5$
6,**&VE,J?V?99=<<-
6
?
R1+
'(A8
"
RHJZJ2HJJIS
,!.
6
,
*R
6
=<<-$
6,FFJ*FJ=<<>
6
16
A$.\
=<<>$C>2+C=>$
69E,?,K,VC>>2
6
? .# 1 F
:
0 E . ,
C>>2$
6?F=<%5
6
1/
-
0
J 6
=<%5$
6T.O]J&r]=<<7
6(
0R
&#
0U
1/O=2=<<7$
6VU,G99=7--
6,
1G
2(
AJ$
U
6
=7--$2<5>$
340
6V?F=<<>
6
.
,1F
/
AB,g
=<<>$
6V?&s**J6E?V]C>>
6t
6 6
0 ,1 A 6* /
U
6
6
C>>$
6V*.O=<<>
6 6 R1 + " A E-DD . 6
/=<<>$
6V*.O=<<>6
6 R1 :* ! ./ '
.$
,$A(
0);6
(8$<6
=<<>$<<+=>%$
6V*.OC>>=
66 R1:A
K.A
&6
6
; 0 / 8$ - *
A 6
G
,
6
6
C>>=$=%<+=55$
6V*.O+1/0DDC>>2
66 R'$
$)_a/0"(*HZOO2
HYJN
"
#
,
&&C>>2$
6V*.OC>>5
6 6 R1 :9 1 ; 0"& A
) ,
R
./ K = C / C>>2
6
C>>5$=7<+C>7$
6V*.O+EVJ.V=<<C
6 6 R E .
1 : *
* .
6
=5-;,"/8$=54=71,6
.
G
6
6
=<<C$C-+C2>$
6VG],=<<>
60 f
0 R( 91 6
.
*
J
.
=<<>$
341
6,.V?*C>>
6 .( R
1 :9
$ O ; 0 G
0":"
#*&U#.6
C>>
$<+--$
6,.V?*C>>5
6 .( R
1 : ; 0"/ 6
B 9
."
#
*
C>>5$
6,KV=<72
6J
10"
E#
6
6
=<72$
6,KV=<72 6J
1F:
6
HKVZ2HJOOJ
F
6
=<72$
6,KV=<<C
6J
1:.
;09
6
(,
A3
3X/(."
#6
=<<C$
6,KV+,pW=<<7
6 J
Y" R
1 :9 $ E
; : ; 4 3 ( HKJK2HJJO
.
!E#
6
6
=<<7$
6,mC>=>
6/ L
1 0 '' .
B HZOO2HYOO "
#
.C>=>$
6VQ?+6,??+&,9,**JC>=>
6e RD 6
9 ,$ * &
& '$) 1' :
' 3*
,h
6
G "
# Ug ? mg -
C>=><
C>==*?mgC>=>$
.,99,O,?=<7<
.Q$R1D
+B*HYPO2HKYI$?
=<7<$
.,9KV+9V],?VC>>%
.R(J909#
0R.1:9
*
*
,# ' LKJJ+LKJJJ); /
E
O , G
*8$=<*C>>%$<-+=5$
342
.,9KVJ.,9KV=<<>
. . 91 () )
"/
"+
Fc ./.
*
J
.
6
=<<>$
.,?,9E,C>>=
.*1:GM!
A
. * .
H
; 3&
8$=10"
E
,
G
6
C>>=$C<+>C$
.,?,9E,C>>
.9 *1:
;/(/(
$J1/
$9J6
C>>$C>>+C-$
.,?,9E,+,FqC>>%
.9 *, A1:."
;0"`
F$
E-DD E-DDD . ( , A R
9 ( '$)
A.
#,
AC>>%$2C+==2$
.,?,9E,+UV?F.G6F,+?,K,]C>>2
.9 *DU U.D?\
0.
.
1:,
/
#
.Y
LKJ/LKJJ1
.
/
$ ?
\; / (+?/ E-D (
X
?
/* 0 9
A
&.C>+C%
C>>2$
.,6V?99C>>=
. 6
"1 :6( V#Y
0 6
; 0
/ 8$ - *
A 6
G
, 6
C>>>+C>>=$==5+=%5$
.,*99,*=<>5
.
1 :V
; /
"D
"+
($J6
=<>5$%+5-$
.,*99,*=<>56
.
1:8 6
$J1,
;+
$J
6
=<>5$=5+C%$
.,*99,*=<>5.
.
1:JJ1
;+
$J6
=<>5$7<+<2$
343
.,*99,*=<>7
.
1:JJJ1
K;+
$JJ6
=<>7$=2<+
=7>$
.,*F99,?V*=<7
.
R16
(
3
JJ.$.
F
A , 6
=<7$
0C
? V
=<<<$J$=5+=5%C=+C=%$
.JE=<<7
..10
@
@,
)(
+RHYYH2
HKPPS6 ./=<<7$
.JJ.J=<-5
.,
10"A
=<-5$
.V.V9,C>==
.&,1+A
G
A*.
$Y
C>==$
.V99=<<7
. J 1 + (7 E-D & *
*
=<<7$
.V99,*C>>5
.
.
F
1 0 '
6
,
6
C>>5$
( .' :F
8; 8$ > .
A
98
6
6
=<<=$-+C$
.G,FJ99,+V,?=<72
.
6
L
L
A(
0
91:F
#
;
0"/7&
=<72$%+%$
.G69*=<<
. 6
, 1:, #"
.
6
1 =77C+=<-C; ,"/ E
, G
6
8$=<G
6
=<<$=-+C7$
344
E,9,**=<7-
E
?8
1/
(e
'J
./)
$E
6
=<7-$=%7$
E9&,EV=<<C
E
10(
6 66
=<<C$
E9&,EVC>>>
E
1 :9 / 1 # / # ; F
,$&.Y'
$)A/
*&C>>>$5+<2$
,
"'
!
)
( $ .
&
./6
C>>=$
,"+
8$%5%A , =<77$
EVu?.O+.,?,9E,C>><
E!
, * .1 :9
$ U
( LKJ LJL; :\ $ G / # #
9 J (; + + $ G E-DEDE"
#
4
./
==
MC%
/
C>><$
EV?&C>>
E
R1:9
$
;0G
0"
:"
#*&U#.6
C>>$--+5>$
EVq?&G]=<5<
E
0V0,1:
/
J
+'LKJJ);?
D
+B$JK6,.=<5<$-+C7$
EVJ.V=<<5
E , .
1 : U
K
W
6
;+
'
!
8$=-6
=<<5$CC=+C-2$
EGOC>><
E
*
1:,
!
'
9
/ A . ( ; 3 :
:
3
/ ,
!
(
(
(
*
*
$
345
$, +9.$, R$9R$+6$'
$)G
(
F
+9
.$c(
dC>><$C>+C=2$
EGWC>>C
E" V
K1 ,
0$ 6
."
,!
.
6
,
*R8$ JJJ
,!.
6
,*
R6
C>>C$
EG,?J*,?A=<-C
E\/*
,10AJ
,.6
,/\
=<-C$
EG,?J*,?A=<5C
E*
,1A
'
!
0
e
KJ
6
E
.$.=<5C$%<+2%$
EG,?J*,?A=<5
E *
,1 A '
!
0 e
KJJ6
E
.$.=<5$2C+7-
EG,?J*,?A=<5-
E*
,1A
'
!
0"
KJJJ6
E
.$.=<5-$22+5$
EG,?J*,?A+.,A,?m=<%%
E *
, ,
./1 + .$
6
#/
,/\6
=<%%$
EG,?J*,?A+*,?,6=<%5
E*
,$R
* A
$'
$)10
:
A
#
, O . JJ1 =-2%+=5=< J# A
6
=<%5$
9J,*=<C2
U
10A$6.$*R,."=6
=<C2$
+
&
( 1
: .
; :9
U
;!.&
./6
$%-C>>2$
+
1@
:*3%
,*
6
=<7C$
346
*AJ?,9FC>>C
.
.
10&
e
(E-DD
!E
6
,G
6
6
C>>C$
UW6&,J&,G=<57
U" & W
1 0 ( A 6
/HPKO
,!.
6
,
*R6
=<57$
UW6&,J&,G=<7=
U" &W
10(AG$$
6
$6
,
..
6
=<7=$
UW6&,J&,G+6,G.99*=<2<
U" &W
R
6
1(@/'
(
:D(
A$
A =1 q
A ,
..
6
6
=<2<$
U,9.r?=<7<
U# F
1 .
:
"
# G
J
(
0A
/
C<
C< *
=<7<$
U,FRr=<<<
U#&#
0A
10A
E-DD*'
'!)E
O
G
6
=<<<$
U?f?E]6,?HGTC>>%
U
\
0 6( 1 : G
(
RHYIJ2HKHJS e
! E
oO G
6
6
C>>%$
U?f?E]FJ.,6,*C>>5
U
\
0 F
J1 :T / .#$ U / Y
'LKJ+LKJJ);3
C-6
C>>5$=C<+=-2D
U?f?E]FJ.,6,*C>>7
U
\
0F
J1:9 #./
LKJ$G
I
#;/F
$LLJJJ2>6
C>>7$%=+%-C$
347
U?f?E]FJ.,6,*C>==
U
\
0 F
J1 :9 # '=-2+=5>>)$ G ! B; 6
"D
"+
( $ %
6
C>==$CC5+C%>$
UK,99*C>><
U
K F
1 :9 * V1 \
# ; 1
:
C
/
*,.LC>>$
C5+5$
U9bC>>>
UU
1 + : C A
!G
6
6
/C>>>$
UV?F,?,9*E9.,*FJ99V=75C
U . R1 8 /
-
@ E-DDD F\ ? 0 / .
6
=75C$=C$
UV?F,?,9*E9.,*FJ99V=755
U
.R1/
-
+
E-DDD : $
F\
.$K
6
=755$<%+=>%C=<+CC>$
UV?F6V?,=<7
U U
1,X
6
RHKOK2HKKKS?
!
")
KJJ2C6
=<7$
UV?F6V?,=<<C
U U
1:.
;09
6
(,
A3
3X
"/(
?
o,
./& E &6
=<<C$>+5$
UV?F6V?,C>=C
U U
1 :?
LJL; ,$ U
*,6,FT '$)1 0"+
3
3
,
.+6
C>=C$C=5+CC-$
U,J9=<75
U
A$18
$*
6
=<75$
348
UE6&=<<C
U
E1+
@.\
=<<C$
&,.J,*AG.OC>==
& , 1 A HYOO 8
6 G
C<
6
C>==$
&,.q,AVFG&GT*C>>5
&A(
1:G#
"
./
LKJJJo
LJLo !
R(
?\ ,0 '=5>+=7>%); 0"& A
) ,
R
o
o./K=C
/
C>>26
C>>5$C5<+C<<$
&,.q,AVFG&GT*C>>7
&,.q, AVFG&GT*
1:F
6
/=7>C;/-D("'
!
*0(
=-=<
C>>7G
6
6
C>>7$2C+2%C$
&,.q,.,E,9=<<<
& R$1 -
+B . , @
' EE R . / 9
#$ .
# /
.2$*=<<<$JJJ$--$
&,&,?FTC>><
&( 9
1 :* / 1
U
K LKJJJ; / 8$ LLJK A V
6
C>><$C=+%=$
&,&,?FTC>==
&(9
1F
(A6 K
*
68CCA , 6
C>==$
&,J&,=<7
& R1 F ?
/ $ %1 6
+6
&&=<7$%2+%<$
&,J&,=<72
& R1 0"& 6
: E-D O , ." $ JK
2C6
=<72$
349
&,*V9=<%7
&R$v1:R(*/
;/A$3
A$KJ,/
6
6
=<%7$7<+%>7$
&J9.,9KV=<<=
&.
1+
*
+.
=<<C$
&r]+V?V=<2
&#
0+
1/ ?
?
'
@
* +
E-DD$LKJAG=<2$
&V?]f9]Vf?C>>C
&0\
0\.
1:
#1G
; (
/,
LJK.O,$ J"
=7C=
C>>C$C>5+CC$
&,6V9V*,=<52
& #14(..
"C
G
E#&=<52$
&&VJ=<77
&
R
$1 : *
6
=%-<+=-7<; 6
3
!
8$KJJJ6
=<77$%5+2$
&GEJV9=<C-
&.R
1:
/
*
*
J
*
F
;A$(+
-
'8$9JJK3,=<C-$=7+
C>$
O,99=<<%
OR
1,
$$
,0=<<%$
OEJ,C>=>
O
.
1 :
/ 0;+AB
.
9E/'$)
J#U
.#]0C>=>$C5<+=>$
?
+B0+B
E-DD6
=<<<$2$=%%$
J6fp]C>><
J \Y
0U
\
0R
1:9
*
*
,#
;
3 :
:
3
/ ,
350
!
(
(
(
*
*
$$, +9.$
, R$9R$+6$'
$)G
(
F
+9
.$c(
d
C>><$%-+=C$
R,6VG=<7%
R 91+
B:
E-D2E-DDD$=
&#
=<7%$
9,A9,?,=<57
9 R
.
1 0"
: F
X
A , 6
=<57$
9J,pV=<7%
9Y
010(A9
#$
=<7%$
99,,*=<<<
9 \
0 v ,1 cU
1 R
* .# d ( $8$=2=<<<$=+%7$
99,,*C>>%
9\
0v,1+$
4:
(/
,Y
,
C>>%$
99,F*=<%%
9
10
E6
=<%%$<>+<%$
99r.,p,9=<52
9
# .Y K
1 : .
*
LKJ; /'
?
8$=7>*
=<52$<5+==C$
99r.,p,9C>>=
9
# .Y K
1 :?
$ / O ; 6 O
8$C7/A(*
C>>=$C%=+C$
99VA,F+1/0DD=<7<
9 $ E * (
F ( / F *
.A,=<7<$
99VA,F=<<<
9 A
$ E1 :9
; / ( / (
/ $=9J6
=<<<$<%+=C<$
351
9G?,V?VC>><
9
91:
/
Y;3
:
:
3
/ ,
!
(
(
(
*
*
$$, +9.$, R$
9 R$+6$ '
$) G
( F
+9
.$ c(
d C>>< $
+%$
,.q,*+.V?GE99,C>=C
&
.
1:6
*R$E
; 0 / 8$ == *
A 6
G
,
6
6
C>==+C>=C$=<+-$
w9=<7-
x
1+A/
E-DDD
F
+BF
=<7-$
,,K,99=<<>
R(,0A,
'=<5-)6
=<<>$%7$
,HGu*A9,?,&GW+,Fq6V?FC>>2
! A" R
R
6
1 ?
,
B$C1A1:F
0G6 ,
.C>>2$
,FqJ6V?F=<<5
6
R$$10(A6
$
V,E
"
=<<5$
,FqJ6V?FC>=>
6
R$$10A?
!
'
!
.
E
"
6
6
C>=>$
,Fq?&V?]f9]=<7
&0\
0 R R(1 + +B HZOO2HYYO $ .\
=<7$
,FJ?99=<-%
.
1:9
0;A$A
23AK
&
8=<-%$C+%$
352
,FJ?99=<2=
.!1 /
( K JJ1 '=25=+=5>)c
.
dLJ,6
=<2=$
,*=<>2
A R
1X'
!
A
A$J1F
/
*
6
R
K
6
=<>2$
,*=<=C
A R
1:?
./;A$6/
A0A$28$%%=<==+=<=C$>5+C=$
,*=<=2
/E(
A $1R(1G$
(AJ$9
6
=<=2$
,*=<%
E!
R
10
:AHPYKG
.6
=<%$
,FV&r]C>>
J &#
0 J 1 :E / 6
*\
0/
9
'U);/'
+B/9LLKJ
.*J.C>>$>=C<$
.EV?,9EC>=
EgA$1+BA
'3,
6
G
"
#
?
AC>=$
3!
e
( 6
A 3 ( HJJY2NOON
&
./E
.6
C>>%$
.,EC>>2
*
*1 + A +
!
'
!
)
# E ,M 'E,) !1 0"/ )* HYOO2HKOK R$ $ F# G
6
C>>2
'!)$
.,EC>>7
*
*10A
E-DD
EDE .* "?
!
3 $ C7 C $ ,
-D
353
( "?
!
3 (* ( G
6
C>>7$5><+5C7$
.,EC>>76
*
*1 :E
*
* 6
'=5-); ,
( D
fD /
f
8=<+C=
C>>7$
y144eee$$
4
44
/
4z
.,EC>>7.
*1:
*6
6
1
E$ R
; 3&
8$ 2+5 E$ EO ,
G
6
C>>7$=>=+=C%$
.,EC>>7E
*1:9
6
1"
;E-DD(X
"?
!
"/R(+?/SA'C4><4C>>7)
n,V nG
6
'
)$
.,EC>==
*
*1 :9, *
* 6
'=5-); / : 1
* &
'
!
)
$ 7%
6
C>==$=>=+C>7$
.,EC>==6
*1 : 6
$ ; *$
. .$ ?\
0 R$ *
'
$) ($ :
E-2E-DDD,.,U+,F9 =$6
G
6
C>==
$=5=+=7$
.,EC>==.
*
*1:9
6
1
! ; .N D
$
(
"/ R E-D2E-DDDS + $ $ G
&
' . K
\0
0) U 9
'C-+ C24>C4C>==) '
#)$
.,EC>==E
*1:9
E
6
'=5%-); 1
/ 8$ 7C U# E
6
*
C>==$-+%>$
354
.,EC>=C
*
**:, *
*
6
'=5-+$=752);?
6
"'
!
8$%>&
+=C
C>=C$,
$
.,EC>=C6
*
*1 :U
F '=5CC+=55) U
A c
K"d '=5%+
=7>-)$ ?
6
1 * ; A$ 6
/
(A/:4
$C-6
C>==$<+-2$
.,E+.,?,9E,C>=>
* * .1 :9 # 6
; &
,
'$)1 0 G
+A(
G
C>=>$%%=+%52$
J?&G]=<<>
0K1/
$-&
E-DDDK!=<<>$
J,9AJLC>>%
K U
1 + /
-
3 RHZYK2HYPPS* A
) $
E
oO o, G
&
&C>>%$
J,9AJLC>>5
KU
1:R&'$=25>+=5=%)
LKJJ / LKJJJ$ ?
; 0"& A
),
R
./K=C
/
C>>26
C>>5$C><+CC<$
V?FV*V=<<<
R$1:
R
*;:
:3$.
"
#
*A*
.
C53=
=<<<L
&=<<<$><+==$
V?FK..OJ+K,*.V=<77
6
* K 1 :
,
$ % .
E 6
. , J .
.
E
0
U
0
=<77$
355
VG+m=<7>
+
/ 1 + '
!
& 4 3 ,&' R
S
U#*K
.6
=<7>$
VF=<72
& .
1 :
*
* ,# LKJ$ ,#
; /
8$ E
oO , G
**=<72$=<-+C=%$
GpV]=<<<
Y0 R(
0 R( 1 : ; ( $$=2=<<<$%5=+%<C$
3X
"/(G
?,.6
C>>%$==$
?,Kf]C>>%
?\
0 .
.
1 : # / \ Y # \\
(
;E-(X
"?
!
e/
(A C>>%$%=5+%C-$
?,K,FAJFVC>>2
?
A
6
1+
+B./3,C>>2$
?,K,*.GT*=<<7
?( A A
1 :9
=7>>+=777; 8
/ (
/ ( $ 9J
6
=<<7$C%2+C75$
V*F?*,.l?=<7%
V
*g
.
1++
+
L
6 =<7%$
A,EV=<5<
A ,(1 : : 1 %
% $
(
+
+B.
8=<5<$==<$
A,T*=<<<
A( U1 :9 #; / ( / (
=/ >=9J6
=<<<$=5>+=%5$
356
A,T*C>><
A( U1 : * F
K; 3 :
:
3
/ ,
!
(
(
(
*
*
$$, +9.$, R$9
R$+6$'
$)G
(
F
+9
.$c(
dC>><$=-<+=27$
A,*.G,9JG6Jr=<<=
A 0 K
M .
# 9 '
$)1 A 3) +
A
-
RHKOKSA , 6 *
V
6
=<<=$
A99r=<<2
A
#U
,10"
E-DDAA , 6
=<<2$
AT]*f?.O]=<72
A(
0*\
0,$1?
+B,+3
G.\
=<72$
AT]*f?.O]C>>>
A(
0 *\
0 , $1 .
+B* HZOO2HYPO ,
.\
C>>>$
AT]*,?F,,J,=<77
A(
0*,1+(+A
-
RHZKO2
HYVOS.
G
$KkA(9
=<77$
AT]*,?F,,J,C>>=
A(
0*,1:
*A
.
6
'=52<+=55>);
+
'
!
/
.$LJL6
C>>=$C-<+C57$
AT]*,?F,,J,C>>
A(
0 * ,1 :9 6
1 V
/
#
'
LKJJ+LKJJJ); + (
B$,A'
,
(
G
8
.
#/.U#.8C>>$C75+C<-$
AT]*,A=<7<
A(
0 *
f
1 :,
/ 6
LKJJJ; + / E-DDD ,
.(
357
+,
0
C5C<o =<75..
=<7<$-25+-52$
A,?mJ6,?.99*C>><
A
/
9.6
1A
90
E-DDDJ
A
G ",
6
$c6
A
d6
C>><$
AJ?3K,*.V=<<<
A
R{ * K 1 1' 3 i
'
T
A
=<<<$
AV9V=<<%
A10
4.AR0
G
6
=<<%$
AV?]=577
A0,1-
+B(
'J =7$'6
1$=%=577)
=55C+=5<%$
AVFS*=<<=
A8 R
1 :A8 8 \
=2CC; + 0
%
+B -@ $ R$ A8 '
$) J =<<=$7+<C$
A,FJ.V?F,*=<7%
A.RD.
R
81099
9 6
=<7%$
HGq9]=<<-
H
0 .
U
$1 :6
A
M LJL; 0 / 8$ = *
A 6
G
,
6
6
=<<-+=<+C>5$
HGq9]
C>>=
H
0U
$
103)6
F
9
A"HYZI
?,
./6
C>>=$
WUV9*=<5<
" R$ U$1 ,
(B -
A - $ .
*$,$9&
K6
=<5<$
358
,,99V+1/0DDC>>
EE$,,1 0 B , A '
&
\ ,
'
)G
C>>$
,V**Gf]C>=C
*\
0 ,1:
R
*
*R6
'*
);/'
?
8$C77+C<>E#
*
C>=C$C<5+=2$
,
Y1,
0+B.
$JJC=
#=<<C$
J,=<77
,1 A 3)* (
F e
$
A RHYZJ2HYKPS ! G
6
6
/
=<77$
JHG9C>=>
V A
1 :9 / J
'=--<+=2%7)/
.
'=2%7+=5C%);0G$
+ A &
\ ,
'$) G
8C>=>$C%7+C->$
6
* $ UJE,* .V,* '
$) JJJ
*
,
*
V C>>%$
JK,*C>>
. R
81 :9 # / 19
*
*/
;0(B
A'
G
C>>$%<+-C<$
VEq&G]&$E.6,99V*C>><
0&$
.
,1:9*
*
Y1
/ 8; 3 :
:
3
* ,
!
(
(
(
*
*
$
$, +9.$, R$9R$+6$'
$)G
(
F
+9
.$c(
dC>><$<+=5$
V**99rC>>-
# ? J 1 0"
A EDE E$
.#
G
A!
./C>>-$
359
*,&?JJJAGHKC>>5
*
,J
A
G "H
K'JAGHK)'
$)1
6 :
/
RA HKPK2HJVHS ,
6
C>>5$
*,&?JJJAGHKC>><
*
,J
A
G "H
K'JAGHK)'
$)1
6:
/
RAHKPK2HJVHS
,
6
C>><$
*,9K,Er=<72
*#
1:9
#;0"/7
=<72$
*,?,6=<%7
* R
1+/'
(A$JJ6
=<%7$
*6,*FJf?=<7-
*
\*1(A0
@
,0
'=<7=)=<7-$
*T*C>>
*
(,,_a1:
";F
+
U#R
J6
C>>$>+-%$
*V6J?VC>><
* 1 ( 0 $ +B
9
9 C>><$
*V9WC>>5
*" .
L
1 :9
./ ! 1 !
#;3
8$C-6
C>>5$
=75+C><$
*V9WC>><
*".
L
1:K
&K;3
:
:
3
/ ,
!
(
(
(
*
*
$$, +9.$, R$9
R$+6$'
$)G
(
F
+9
.$c(
dC>><$C=5+CC=$
360
*V9JU,6&,F=<<-
*
U 1 :9 Y
' LKJ+
LKJJJ)1 # / ; 0 / 8$ = *
A 6
G
,
6
6
=<<-$=%-+=2%$
*VFV=<<C
*. K1:6
;(/+B8$5-nO=2n
=<<C$
*FVJ.OJF,=<<2
*KJ$1+$
.
:
CB,0
=<<2$
*GE,3UJL*=<77
*
RA
U
'$)10"&G
6
]AF
,
./,
&,
6
6
=<77$
*GE,JRG6,?mC>>-
*
R /1(G
,
&C>>-$
F,6,C>>%
F ,U
1:9
/;0
"
#
.
.
.
&UVR6
V
'$)U#.&C>>%$==+=$
1'DA'15>4'R*
J), 6g?
emgC>>$<2
=>>$
FV,?C>>5
F'
$)_a1+A/
Gkl|
.C>>5$
FVK,J,Fq?&V?]f9]=<<>
F K R R( &0\
01 + D /
$F=<<>$
FVQ?*?E=<77
Fe
R
1-
+B(DDDRHYKZ2HYKYS$F
A
J =<77$
361
F?*=<-C
F
10+
$B,/"6
=<-C$
FJ,Er=<7%
F# R 1 0"& A : E-DD2E-DDD ?
!
e/ ()1 $ K
2C6
=<7%$
FJ,Er=<72
F#R1:9"
LKJJ$
I
# ;
,"/8=C
E
,G
6
=<72$=2=+=5C$
FJ,Er=<<=
F#R1:./!
.
JJJ;F
e&(DDD
3
A ( DDD &
./:.$**
%;6
=<<=$
FJ,Er=<<7
F# R 1 c d / ( / (
* +
)
K$59J6
=<<7$
FJ,Er=<<<
F#R1:9
./
LKJJJ;
3
9)
' 4 /
0 $ C A , 6
=<<<$=2+=%C$
FJ,Er=<<<6
F# R 1 c,
d / ( / (
*
/
)
K$-9J6
=<<<$
FJ,Er+*G6J,?,C>>=
F#R$* 1/(/(
*.
)
K$<9J6
C>>=$
FJ,Er+*G6J,?,C>>7
F#FR'$)$* 13!
1
( 3 ,
) A .
6
E
" 6
C>>7$
362
G6,?VC>==
G R1:,U.
'=7%-+=<C%)$,
;
A$6
/
(A/:4
$C-6
C>==$
5<+<<$
K,99u*=<5%
K! 1 ?
!
)
( )
HKKK]HJVH 2C
6
=<5%$
K,mE,=<C
K/
1:R.
A/#
;A$
3e/AJJR
6
=<C$C%-+C-=$
K9,*.VC>>%
K
O1:U
;0
'
@
,$ A 0 6 & ,$ 0 &$ .
'$) G
.+9.
C>>%$
KJT=<%%
K
( U
+ A1 0 4 . 6
$ ,/\ .$
6
O#/
=<%%$
KJ9,=<2%+=<27
K A
1 ( "+ 3 % $ 2C
6
=<2%+=<27$
KJ9,=<5
KA
1(
"+36!
$JJ2C6
=<5$
KJ99,?GK,=7-=
K
R
1-
+B,
O$LKJJ
=7-=$=-7+=5C$
QJ6?*V?=<77
Q
E10
,/
0O
6
'=<7C)
=<77$
QJFFlVQ=<<<
Qge
1/
D
HZOO2HYPO.\
=<<<$
363
m&G,*C>>%
m
&# R1 : o
( * =->> =5->; 3
9)
8$=5.
..
C>>%$25+=C2$
m&G,*C>=C
m
&#R16/*NOOCRHKOJ2HKHIS
*V&C>=C$
'':!'
:,6.$ O
$ *
* *
;$ ( B ::_1< C>><a1
y144eee$ $
4
4z
,F ? AJ991 .?* J bJ, E 9, E*FG..Jr G
, 6
_1/
C>=a1
y144
$ $4
$
4z
9,F.J*FJ,?VV_.1C%
C>==a1
y144eee$
$44$z
6.O] R ],,&V], ,$ .
K! _1 C>><a1
y144eee$$$
44
4
$z
6Ff?C>>5
6
\R1:9
1N#
#;
(8$=6
C>>5$52+=>5$_.
C>=a1
}144C$
$4
4~42C>55<.>=~>-R6
$
.,FE,9E*KJ99,$A
_
/
C>=a$
}144 $4
4
.V?J, m S6J., E 9, J&9*J, *A,pV9, *
* _1
C>=Ca1}144$$4
.*AJK,996V?,C>>
.
K 1:9
0#1
./;G
6
C>>$_.MC>=>a1
364
}144eee$$
$
4FE.+>C>-=>+==-=%-4
.+QJlJ$?.J.9VAEJ,.,Fr9J.,V?9J?(;
+
_
2 C>=a1}144
$
$4eg4.
~
?.J.9VAuEJ, .,F,9,?,$ :! $ nO
!n;$ R .
A/#
_1%
C>><a1y144eee$
$4z
UVG E &JEV* J &JEV* E .G9FG,$ & 1 $ F ( 6
C>>%$ E
$
_.
C>=a$
:9,K,?&G,EJ,$O
$
*
*
6
'
*
);_1 C>=Ca1
y144eee$$
4
4z
9VE, R$ G
?$ o
_1 C>>5a1
y144eee$$
4$$$4 + +$z
.,E *,,KE, *1 ,
3 :
: A RHYVPS$ ,
:.( J
nJ
/
,
n;
8=<+C=
C>>71
y144eee$$
4
44
/
4z
AJ*.V9,6J* 9J6VG 0 6
3
/
:!
RHYZHS $6, E!
$EC2, C>==$
}144 $ $4C>==4>%4
+
+
+
++
+$
A,9,GE9,S*J.,1A
"C() R
AA_1
=5
C>=a1
}eee$$4
44
>=$
:Qg
!;$R
*/
_1/
C>><a1
y144$eg
$4eg4R
~*/
z
365