CCOO per a guanyar espais Adscripció en secundària.

NÚM. 239 - FEBRER 2003
CCOO
per a guanyar
espais
Adscripció en secundària.
Calendari de mobilitzacions
Concertada: firma dels complements d'homologació
Unitat Didàctica.
Biografia de
dones espanyoles
1 País Valencià
Sumari
P A Í S
VALENCIÀ
Editorial ........................................................................................................................
3
M.ª Jesús Pérez
Ensenyament Públic
La administración comienza la reubicación de secundaria con un ajuste brutal de las
plantillas ..........................................................................................................................
Retribucions: el PP ni compleix, ni paga .........................................................................
4
6
Consell de Redacció:
Dona
Unitat Didàctica: Biografia de dones espanyoles ............................................................
7
Ensenyament Privat
Concertada: firma de los complementos de homologación del país valenciano ............
11
Opinió
Reflexiones de género en torno a la LOCE ....................................................................
12
Salut Laboral
La salud de la mujer en el trabajo no es la salud de la mujer embarazada en el trabajo ..
14
Dona
Campaña contra el maltrato doméstico ..........................................................................
15
Coordina:
Manuel Picó,
Rafael Domènech,
Pep Lloret,
Miguel Angel Vera,
José Manuel Mora,
Pilar Paniagua,
Pepa Ramis,
Luis G. Trapiello
Menchu Querol
Maribel Belda
Col·laboren:
Roberto García, Manuel
Fuambuena, Manolo del
Álamo
Fotos: Pilar Tabuenca i
Sonsoles Giner
Edita:
Federació d’Ensenyament
de CCOO PV
www.pv.ccoo.es/ensenyament
Imprès en paper reciclat
llocs on pots trobar-nos
COMARCA
SEU DE CCOO A:
TEL.
FAX
CORREU ELECTRÒNIC
EL CAMP DE MORVEDRE
EL CAMP DE TÚRIA
LA HOYA DE BUÑOL
PLANA DE REQUENA
PLANA DE UTIEL
LA COSTERA-C. NAVARRÉS
L’HORTA
LA SAFOR
LA VALL D’ALBAIDA
LA RIBERA
L’ALACANTÍ
L’ALT VINALOPÓ
MITJÀ I VALLS DEL VINALOPÓ
EL BAIX VINALOPÓ
VEGA BAIXA
L’ALCOIÀ-COMTAT
Port Sagunt 46528. C/ Del Treball, 18
Llíria 46160. C/ Juan Izquierdo, 57
Buñol 46360. Bajos del Mercado s/n.
Requena 46340. Av. Arrabal, 4
Utiel 46300. Las Cruces, 21
Xàtiva 46800. Corretgeria, 2
València 46003. Nàpols i Sicília, 5
Gandia 46700. Ciutat de Laval, 22
Ontinyent 46870. Plaça Coronació, 28
Alzira 46600. C/ Palanca i Roca, 17
Alacant 03005. Av. Salamanca, 33
Villena 03400. Av. Constitució, 170
Elda 03600. Menéndez Pelayo, 11
Elx 03205. C/ Fco. Ruiz Bru, 4
Orihuela 03300. R. Capdepon, 9
Alcoi 03800. Sant Jordi, 13
Ibi 03440. Ramón Berenguer, 4
Dènia 03700. Germans Ferchén, 13 1a
Benidorm 03500. La Garita, 22
Port Sagunt 46520. C/ Del Treball, 18
Vall d’Uixò 12600. Ctra. Alfondeguilla, 44
Vinaròs 12500. Muralla, 2
Castelló 12001. Pl. de les Aules, 6
96 267 47 21
96 278 34 68
96 250 03 94
96 230 25 69
96 230 25 69
96 228 01 45
96 388 21 55
96 295 41 36
96 291 45 04
96 241 77 95
96 598 25 84
96 580 09 70
96 538 79 47
96 667 53 00
96 674 00 65
96 554 39 66
96 555 01 82
96 578 01 72
96 585 70 07
96 267 47 21
96 466 20 56
96 445 21 04
96 426 01 52
96 268 04 01
96 278 34 68
96 250 33 22
96 445 21 04
96 423 11 07
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
Av. Blasco Ibañez, 21 - 46010 VALÈNCIA
Camí de Vera, s/n. - 46022 VALÈNCIA
A. Correus 99 - 03080 ALACANT
Ed. Rectorat. C. Riu Sec - 12071 CASTELLÓ
96 398 30 17
96 387 70 40
96 590 34 86
96 472 88 13
96 665 85 94
96 386 41 30
96 387 70 49
96 590 37 56
96 472 88 15
96 665 85 94
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
LA MARINA
EL ALTO PALANCIA
LA PLANA BAIXA
ELS MAESTRATS-ELS PORTS
LA PLANA ALTA-L’ALCALATÉN
96 227 56 42
96 388 21 06
96 287 77 45
96 291 32 93
96 240 26 58
96 592 10 71
96 580 09 70
96 539 62 93
96 546 11 10
96 674 38 78
96 554 38 65
96 578 01 72
96 585 82 75
96 268 04 01
UNIVERSITAT
La Federació d’Ensenyament de
CCOO del País Valencià no
s’identifica neccessàriament
amb les opinions exposades en
els articles signats.
País Valencià 2
VALÈNCIA - ESTUDI GENERAL
POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
ALACANT
JAUME I DE CASTELLÓ
MIGUEL HERNÁNDED, ELX
DI
DÀ
CT
IC
A
UN
ITA
T
Biografia de
dones
espanyoles
A PARTIR d’un treball de la Asamblea de Mujeres de
Albacete, en col·laboració amb la Secretaria de la Mujer de
CCOO de Castilla-La Mancha.
Debatre sobre la participació de dones en l’esfera
pública:
MATERIAL:
Quines qualitats et sembla que ha de tenir una
persona que es dedique a la política?
Fitxes de lectura de les biografies de Clara
Campoamor, Victòria Kent, Margarita Nelken,
Federica Montseny i Dolores Ibárruri.
Enquesta per a treballar a l’aula.
OBJECTIU:
Conèixer dones que han destacat en la defensa
dels drets de dones i homes, analitzar la situació
actual. Quantes dones participen en política?
Per què? En coneixes algunes? Elabora una
xicoteta biografia sobre elles.
Com definiries l’activitat política?
Podries fer una llista de dones i homes que
participen en política?
Quines creus que són les causes de la diferència,
entre el nombre de dones i d’hòmens que es dediquen
a la política?
ACTIVITAT D’AMPLIACIÓ:
Elaborar biografies d’altres dones que hagen
destacat en les arts, les lletres, les ciències, la
política… I fer una exposició a l’aula.
7 País Valencià
MARGARIDA NELKEN
Nascuda a Madrid el 1886, era filla
de jueus alemanys emigrats a Espanya.
La seua primera vocació va ser artística:
pintura, periodisme i música durant la
seua estada a París. Allí va participar
en diverses exposicions col·lectives i
després va aconseguir una individual a
Barcelona. Una lesió en la vista la va
VICTÒRIA KENT
Va nàixer a Màlaga el 1897, d’ascendència anglesa. Cursa la carrera de Dret a
Madrid, encara que no la va exercir
immediatament. Ingressa al Col·legi
d’Advocats el 1925, i una de les seues
primeres intervencions va ser la defensa
d’Álvaro de Barnús, un dels/de les encausats/ades per la fracassada rebel·lió
republicana del 1930. Si bé es va presentar
a les eleccions del 1931 pel partit radicalsocialista i va obtenir els vots necessaris,
no va tenir una activitat intensa.
Exerceix el càrrec de directora general de presons del 1931 al 1934, i les
seues màximes preocupacions van ser
la capacitació de la dona per a la seua
integració social plena, i la situació del
règim penitenciari.
Es va oposar a la concessió del vot a
la dona per entendre que la instrucció i
el treball havien de ser condicions prèvies o, si més no, paral·leles a tot alliberament femení.
País Valencià 8
obligar a abandonar la pintura, i es va
dedicar a la crítica d’art, a la qual ja s’havia dedicat sent molt jove, amb gran
èxit. Els seus articles van ser publicats
a França, Anglaterra, Alemanya, Argentina… Aquestes col·laboracions es van
complementar amb la seua incursió en
el periodisme professional
«El Día», «Le Fígaro» i «La Opinión». A la seua tornada a Espanya es
va ocupar d’impartir cursos de pintura
al Museu del Prado, va pronunciar
conferències a l’ateneu de Madrid i va
ser vocal del Museu d’Art Modern de
Madrid.
La seua preocupació social la va
portar a participar en conferències
sobre feminisme i altres qüestions. Va
fundar La Casa de los Niños de España el
1919, per a l’acollida de xiquets de
mares treballadores. Però aquest centre no va durar molt: el caràcter laic,
la no discriminació dels xiquets i de
les xiquetes per la situació legal dels
El 1933 es va presentar novament a
les eleccions, però no va renovar la seua
acta. El 1936 va ser inclosa en la
candidatura del Front Popular tornant
a les Corts, encara que per poc de
temps. La guerra civil la va portar a
França, on va escriure Quatre ans à Paris,
i d’on va eixir el 1948, en direcció a Mèxic, on va treballar dos anys a la Universitat. El 1950 es va incorporar a Nacions
Unides, en la Secció de Defensa Social.
El 1953 la va abandonar i va passar a
dirigir la revista Ibèrica, amb notícies
sobre Espanya. Des del 1950 va residir
a Nova York.
Després de la victòria republicana en
les eleccions municipals del 14 d’abril va
ser proclamada la II República, i el
president del govern provisional la va
nomenar directora general de presons. La
seua tasca al davant de l’esmentada Direcció General va comportar una vertadera revolució. Va pretendre transformar
la naturalesa del sistema penitenciari i
convertir-lo de repressor de delinqüents
seus pares, van provocar crítiques i
marginació que van obligar la fundadora a abandonar-ho.
Políticament —i potser fruit del seu
contacte amb la classe obrera— va ser
socialista, i va obtenir acta electoral
els anys 1931, 1933 i 1936. Va prendre part en els assumptes d’Instrucció
Pública, en el debat sobre les bases de
treball i política social al camp.
Quan va esclatar la guerra va romandre a Espanya. Unida, almenys
ideològicament, al Partit Comunista
va formar part del Comité Nacional
de Dones Antifeixistes.
La seua producció literària és amplíssima, i destaca La Mujer ante las Cortes
Generales (193l), La Condición social de la
mujer en España, pel que va rebre crítiques
del clero; La Trampa del Arenal, novel·la;
En torno a nosotros, assaig psicològic sobre
la dona i Las escritoras españolas, d’ampli
eco en l’estranger. Així mateix va fer
moltes traduccions. Exiliada a Mèxic,
mor el 1968.
en promotor de la seua inserció social.
Només quatre dies després d’haver pres
possessió va aparèixer la seua primera
ordre, del 22 d’abril, va alliberar els presos
de la missa obligatòria i va permetre la
lectura de tota classe de premsa a les
presons. Un mes més tard, al maig del
1931 va prohibir i retirar grillons i cadenes
de tots els penals i, amb el ferro recollit,
va manar erigir un monument a Concepció Arenal.
Sol», «El Temps» i «Nou Herald». Va
estudiar Dret, i va ingressar al Col·legi
d’Advocats i a l’Acadèmia de Jurisprudència el 1924.
Profundament preocupada per la
situació jurídica de la dona —que a
més va sofrir en si mateix—, es va interessar a aconseguir (com a primer
pas) la igualtat legal dels dos sexes.
CLARA CAMPOAMOR
Va nàixer a Madrid el 1888. Després de la mort de son pare va haver
de deixar els seus estudis i posar-se a
treballar. Va passar per diversos oficis
fins a ingressar en l’Administració de
l’Estat. Va ser professora en una escola
pública per a instrucció de dones i va
participar en diversos periòdics: «El
FEDERICA MONTSENY
Nascuda a Barcelona el 1905, al si
d’una família anarquista. Cenetista des
dels 18 anys, ingressa en la FAI (Federació Anarquista Ibèrica). La seua
col·laboració amb la CNT va ser, a
més de política, periodística, perquè
de fet aquesta va ser la seua professió.
La tasca de propaganda anarquista va
comptar amb el seu treball directe, a
través de la casa d’edicions que son
pare i sa mare havien fundat: Ediciones
de la Revista Blanca. Publicà amb altres
companys dues sèries de novel·les. La
Novell Ideal i La Novela Libre, a manera
de fulletó, i va participar en la redacció
de Solidaritad Obrera, òrgan de premsa
de la CNT- AIT.
A més d’açò, la seua tasca propagandística va ser intensa: va donar
conferències per tot el país, va participar al Congrés de la CNT el 1936 (de
l’1 al 10 de maig), i va col·laborar en
Va sofrir dures crítiques per part de
la premsa d’esquerra que la va responsabilitzar del triomf de les dretes l’any
1933 pel seu interés a concedir el vot
a la dona.
La Revolució d’Astúries del 1934 i
la seua posterior repressió sagnant per
part de1 govern radical, va provocar
la seua baixa en el partit. A pesar d’açò, ella volia participar en un altre
partit i aquesta vegada ho va fer en
Esquerra Republicana. Després de la
guerra es va exiliar a França i a Argentina.
L’any 1929 comença la seua activitat política amb l’ingrés en Acció
Republicana, per a passar al partit
Radical després. En representació
d’aquest va participar a les eleccions
del 1931 davall la candidatura republicà-socialista. Després de la seua
elecció va desenvolupar una intensa
activitat: presentació davant de la
Cambra d’una Llei de Divorci, organització del Tribunal de Menors, etc.
Paral·lelament va ser delegada davant
de la Societat de Nacions i va fundar
Acció Republicana Feminista.
La seua producció literària és extensa: El voto femenino y yo (1936), El
derecho femenino en España (1936), La
situación jurídica de la mujer española, Sor
Juana Inés de la Cruz, Vida y Obra de
Quevedo (1945) (aquestes dues últimes,
publicades al seu exili argentí). Des
del 1955 va viure a Lausanne, on mor
el 30 d’abril del 1972 als 84 anys.
l’elaboració d’una ponència en què es
va definir el concepte confederal de
comunisme llibertari.
Va ser nomenada ministra de Salut
Pública al Gabinet de Largo Caballero
una vegada que va esclatar la guerra, i
destaca, entre els seus èxits, una llei
sobre el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, la primera llei sobre
aquest tema a Europa.
Quan va finalitzar la guerra es va
exiliar a París, i allí va participar en el
SERE (Servei d’Emigració de Refugiats
Espanyols); després de l’ocupació
alemanya va eixir de París. Va ser buscada amb una llei d’extradició cursada
pel govern espanyol, acusada de
diversos delictes comesos presumptament durant la guerra civil. Absolta pels
tribunals francesos, havent romàs a la
presó, es va traslladar a Toulouse, on
va residir, i va fer visites esporàdiques
a Espanya.
A França va ser elegida membre del
Comitè de la CNT a l’exili el 1945, i va
prosseguir la seua activitat propagandística, pronunciant conferències; Va
dirigir L’Espoir, on va escriure sobre
Espanya, i va col·laborar també en
revistes espanyoles. Entre altres obres
va escriure: La mujer, problema del hombre
(1932), Cien dias de la vida de una mujer
(1949), Pasión y muerte de españoles en el exilio
(1969), Crónicas de la CNT (1974)… mor
a Toulouse (França) el 1994.
9 País Valencià
popular i més tard símbol de lluita obrera:
Pasionaria.
DOLORS IBÁRRURI
Va nàixer l’any 1895 a Gallarta, poble
basc de miners. Va a l’escola fins als 15 anys,
aspirava a ser mestra però va haver d’interrompre els estudis per la pobresa de la
seua família. A Somorrostro, lloc de la seua
nova residència, s’incorpora al Partit Socialista Obrer Espanyol. Poc després, el
1918, un article en «El Minero Vizcaíno»
el signa amb el nom que havia de ser primer
El 1920, l’Agrupació del Partit Socialista
s’incorpora al recent Partido Comunista de
España. Assisteix com a delegada al I Congreso
del Partido. Poc després, pateix, la repressió
de la dictadura de Primo de Rivera.
Arriba la República, i en el mateix any
1931 es trasllada a Madrid. A París, a l’agost
del 1934, abans de tornar a Espanya, va participar en el I Congreso de la Internacional de
Mujeres Antifascistas, de la que va ser elegida
vicepresidenta.
La repressió desencadenada després de
la revolució d’Astúries d’octubre de 1934 va
permetre que l’organització de Mujeres contra
la Guerra y el Fascismo posara en pràctica els
seus objectius i capacitats. Dolors Ibárruri i
altres dones, entre elles Lina Odena, Encarnación Fuyola, María Lejárraga, Matilde
Huici i Emilia Elias, es van mobilitzar per a
aconseguir recursos a favor de les famílies
dels miners repressaliats. Va ser declarada
il·legal, per la qual cosa va canviar el seu
nom per Organització
Pro-Infancia Obrera, i va incorporar dones
d’àmbits no comunistes, com per exemple
Clara Campoamor.
Detenció i presó, l’última el 1936, quan
venia d’Astúries a Madrid amb 200 fills de
miners presos. Faltava poc per a les eleccions
de febrer del 1936.
En aquestes eleccions, Dolores Ibárruri
va ser elegida diputada. Fins i tot, abans
d’accedir a l’escó va gestionar l’alliberament
dels presos polítics de la presó d’Oviedo i
així va donar satisfacció a una demanda
àmpliament compartida pels votants del
Frente Popular. Pel maig del 1936, va crear
a Madrid la revista quinzenal Mujeres, portaveu de Mujeres contra la Guerra y el Fascismo,
entre les col·laboradores de la qual es trobava Matilde Huici i Margarita Nelken. Durant la guerra, comparteix la seua tasca en
la direcció del PCE, amb el treball a hospitals, en missions d’intendència, en visites
al front Madrid, Guadarrama, Belchite, Brunete, Terol, el Ebre…
A Moscou transcorre la major part de la
seua vida d’exiliada. Funda i dirigeix Radio
España Independiente. El 1942, a la mort de José
Díaz, és elegida secretària del Partido Comunista de España.
El 13 de maig del 1977, després de 38
anys d’exili, arriba a Espanya. I va ser novament elegida diputada per Astúries.
ACTIVITATS que poden realitzar-se al centre
per fer visible la situació de discriminació de les dones
i la lluita per la igualtat
8 de
març
vesteix
el centre
de lila
El 8 de març de 1908, treballadores del sector tèxtil de la fàbrica
Cotton de Nova York es van declarar en vaga per reivindicar millores en
les seues condicions de treball. Davant la negativa del patró a atendre les
seues reivindicacions, es van tancar a la fàbrica. Al cap de poc, es va
declarar un incendi a la factoria i totes les treballadores van morir.
L’any 1910, durant la II Conferència de Dones Socialistes, es va
decidir proposar el 8 de març com a data per reivindicar els drets de les
dones.
La simbolització mitjançant el color lila de la lluita feminista es deu
a que aquest era el color de les peces de roba amb les quals aquelles
dones estaven treballant.
Introducció del tema en tots
els cursos, utilitzant la tutoria
o una àrea, debatent textos o
notícies.
quest color que es va cosint en
el pati del centre.
Penjada de banderoles liles en
totes les finestres dels centres.
Exposició d’objectes artístics
—treballs, manualitats, artesania…— realitzats per les mares o àvies de l’alumnat del centre.
Taula rodona amb participació
de noies del centres, mares,
professors…
Exposició de dibuixos i cartells
realitzats per l’alumnat, sota el
tema «compartim la vida, compartim els treballs» o qualsevol
altre al voltant de la igualtat
d’oportunitats entre els sexes.
Confecció d’un gran raïm de
color lila, en el cada gra represente una dona important per
la seua contribució social a favor de les dones (literates, científiques, compositores, artistes,
esportistes…) lluitadores pels
drets de les dones…
Concurs artístic-literari amb
aquest mateix lema o un altre.
Realització d’una gran banderola lila: Cada persona del centre aporta un tros de roba d’a-
Qualsevol altra activitat que
faça visible les dones, que
qüestione la seua situació de
discriminació i reivindique la
igualtat.
Treballem per la igualtat!!!
País Valencià 10
SALUT LABORAL
La salud de la mujer en el trabajo no es la
salud de la mujer embarazada en el trabajo
LA ORGANIZACIÓN Mundial de la Salud nos ofrece
una definición de salud en la que no sólo la ausencia de enfermedad es lo que cuenta, sino que también el bienestar físico,
mental y social es necesario. Nos remitimos a esta antigua
definición para dejar constancia de que pese a la claridad de la
misma, falta mucho para que este concepto integrador se vea
reflejado en el ámbito social.
Y si lo anterior es así en la mayoría de ámbitos relacionados
con la salud y el trabajo, si nos detenemos a buscar referencias
sobre la salud de las mujeres en la legislación, la negociación
colectiva, etc., la cosa está aún mucho menos clara. En España,
la Ley de Prevención de Riesgos Laborales (LPRL) regula, en
un único artículo, el 26, la salud de la mujer trabajadora, siempre
y cuando esté embarazada.
Hay que poner de relieve que la salud de la mujer en el
trabajo no es igual a la salud de la mujer embarazada en el
trabajo, y deberíamos evitar esta perspectiva y comenzar a
explicar los problemas de salud de las mujeres en base a las
desigualdades sociales entre sexos, lo que llamaremos desigualdades de género.
La salud laboral estaría mucho mejor explicada si se abordara desde una perspectiva de género, ya que existen factores
biológicos y sociales que inciden de manera diferente en
hombres y mujeres, con lo cual los riesgos son diferentes así
como las medidas a adoptar. Entendemos que para conseguir
una efectiva igualdad de trato en salud laboral, las medidas de
NasTeatre
presenta
★★★★★★★★★★★★★★
prevención de riesgos laborales deberían adoptarse teniendo
en cuenta esta perspectiva. Hay que conseguir que la legislación,
la negociación colectiva y la empresa tengan en cuenta a la
mujer trabajadora como tal, y no sólo como embarazada.
Estudios recientes sugieren que las mujeres no perciben
los trastornos de salud reproductiva como los más importantes
y sí en cambio son los problemas de carácter psicosocial los
que les parecen más a tener en cuenta, además de los relacionados con la fatiga crónica, las dificultades para dormir, los
dolores de cabeza y los dolores en general. Las mujeres empiezan a reconocer que estos trastornos son originados en su
mayor parte por sus roles en el trabajo, por la división sexual
del trabajo, su alta carga de trabajo, su inseguridad económica
y su responsabilidad en el cuidado de los hijos.
La organización actual de la sociedad (el tiempo se distribuye
un tercio para el trabajo, un tercio para el descanso y un tercio
para el ocio) no contempla la gran cantidad de mujeres que se
integran a la actividad publica sin abandonar la esfera privada,
asumiendo responsabilidades en ambos espacios. El mundo del
trabajo está en permanente cambio por ello pensamos que
conocer, reflexionar y legislar sobre esto será el único camino
que nos permita avanzar en la corrección de las desigualdades
en las cuestiones de salud de hombres y mujeres.
Carmen Rodríguez
Delegada de Prevención de CCOO PV
en la Universidad de Valencia EG
AMOR
S IMPOSSIBLES
eal
d
i
a
èdi rar
m
o
c
!
eb
Una r a cel dona!!
a
pe
de l
a
i
el d
★★★De: Josep Vicent Marqués
★★★Adaptació: Patricia Pardo
★★★Direcció: Jesús Jara
★★★Amb: Lluna Albert, Patricia
Pardo, Gemma Taberner
• dissabte 8 de març
País Valencià 14
22'30 h.
DONA
Mujer, no estás sola
En CCOO PV te ayudamos a luchar contra los malos tratos domésticos
A LO LARGO de demasiados años, las mujeres no hemos
tenido la categoría de ciudadanas y hemos estado «protegidas»
siempre por un varón, nuestro padre, marido, hermano…
Esta falsa protección ha desarrollado, en algunos individuos,
la creencia de que las mujeres son propiedad de los varones y
como consecuencia de ello, cuando se ejerce el legítimo derecho
a la discrepancia, se producen malos tratos dentro del hogar.
Los datos estimativos hablan de más de 600.000 mujeres
las que sufren maltratos en el ámbito del hogar, esta situación
provoca en las mujeres unos desajustes que influyen en todas
las actividades que realizan.
En CCOO somos conscientes de que hay mujeres trabajadoras que son objeto de estos malos tratos y que, a menudo,
piensan que solo les pasa a ellas y lo ocultan, prolongando una
situación que cada vez es más dura.
Desde CCOO somos conscientes de que éste es un
problema social y que son los poderes públicos los que tienen
que atajar esta situación, poniendo los medios necesarios para
corregirla.
Nosotros hemos aprobado una resolución en la que incluimos la lucha contra los malos tratos en el ámbito doméstico,
como parte de nuestra actividad sindical.
A través del Comité de Empresa, o de la propia empresa,
te pueden facilitar los teléfonos o contactos que te puedan
ayudar en una situación de este tipo.
DIRECCIONES ÚTILES
Secretaría de la Dona de CCOO-PV
Plaza de Nápoles y Sicilia, 5.º-3.ª
46003 Valencia
96 388 21 00, ext. 426
Grupo Emume (Guardia Civil)
Equipo Mujer y Menor de la Guardia Civil
Tel. 062
CENTROS MUJER 24 HORAS
Alicante
Castellón
C/ García Andreu, 12
Tel.: 900 58 08 88
C/ Mayor, 100 - 2 - 11
Tel.: 900 58 08 88
Valencia
C/ Salvador Giner, 4, bajo
900 58 08 88
DIRECCIÓN GENERAL DE LA MUJER
Alicante
Castellón
C/ García Andreu, 12
Tel.: 96 592 97 47
C/ Enseñanza, 10
Tel.: 964 22 80 14
Valencia
C/ Salamanca, 68
963 35 62 30
CUERPO NACIONAL DE POLICIA
Alicante
Castellón
Tel.: 965 14 88 88
Servicio de Atención a la Mujer
Tel.: 965 14 88 39
Tel.: 964 25 36 00
Servicio de Atención a la Mujer
Tel.: 964 25 36 00, ext. 207
Valencia
Tel.: 963 53 95 39
Servicio de Atención a la Mujer
Tel.: 963 53 95 39
Informat dels actes
programats en contra
de la guerra en:
més informació:
www.pv.ccoo.es/ensenyament
www.pv.ccoo.es/ensenyament
15 País Valencià